Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

instructiu mite antic: Anteu, fill de Neptú, recobrava les forces quan es	gitava	sobre la seua mare la Terra; Hèrcules el va véncer només quan,
que els francs no havien conegut mai: a la usança d'ells, els lluitadors	giten	llurs llances i després, desembeinades les espases, es colpeixen
endavant (§ 13), i el cavaller, desproveït d'armes ofensives,	gita	sobre els francesos l'armament que porta a sobre, escriu: "no ac
que els francesos li anaven a prendre la torre del castell, decidí de	gitar	-los com a projectils les seves armes defensives, i de primer
no l'escridassava, ningú no l'aventava. Entrava i eixia, grunyia o es	gitava	a son plaer. Feia, naturalment, la vida del porc solt. Tot li estava bé
de tela blanca, esperant oir la cançó que li dedica el promès. Es va	gitar	tard, després de la coetada, i no volia dormir-se. Quan la música de la
Són els que desapareixen de la gent no se sap quan, els que es	giten	en qualsevol lloc, sobre llit, o palla, o manta, o sarió, i allí passen
l'acaçarà i podrà venjar-se enfonsant-li les dues banes en el ventre; el	gitarà	en terra, el podrà xafar amb les quatre potes i mossegar-lo al seu
, si no li queda ja alè per a la defensa? Corre un poc, s'atura, es	gita	en terra. —L'albardó! L'albardó!—. I el màrtir es deixa albardonar, o
! Se'n va anar. Vaig pelar una taronja, sucosa, dolça com la mel. Em vaig	gitar	, em vingué la son i tota la nit vaig passejar-me sota tarongers; bufava
matinada tornava a casa i deia: ""Ai, quan, Déu meu, jo també em podré	gitar	i dormir? Ja no em puc tenir dret!"" I no parava d'escopir saliva."
gambades cap a la banda del poble, decidit. Jo estava fatigat, em vaig	gitar	. De nou el meu esperit va rampillar la terra, sorgiren records, tornaren
tot, tostines i que'ns partissem els bens?". Resumint, la germania	gità	un total de més de quatre-centes persones assassinades, muchas
o imperfectes, d'òrgans fosforescents i de formes insòlites... el corrent	gita	de tot a la platja, mentre el seu bramular eixorda i els esquitxos irisen
tarda. Mon pare va dir que em portaria a passejar però després es va	gitar	i encara no s'ha llevat. —I per què no el desperteu? —Ja el va despertar
dins de la barca i prepararen un llit de draps i palla. Abans de	gitar	-se el nen poeta encengué un gran fanal —una taronja— i la més dolça
perseguidô, cua de sofre, cap de crestat, mal vent te	git	de la maisó de la Mió Pelifeta... Aigua plujana,
ajudeu-me, però ens perseguí, ens perseguí fins a la torrentera. Anava	gitant	malediccions i el foc de la seva alè ens cremava l'esquena... Hi ha Déu,
el pastís de deu cèntims! ara comprenia tota la seva niciesa!). Abans de	gitar	-se, la donzelleta restà una estona asseguda sobre el llit, contemplant
nit, remarcant que la malaltia s'aguditzava, expressà la seva decisió de	gitar	-se més d'hora. Els promesos es sentiren força contrariats per temor de
d'ombres quasi perpètues. Una fulla d'atzavara en recull l'aigua i la	gita	convertida en mòbil trunyella de cristall, que, caient dins una conca
cap finestra, enlloc. Tot era trist i desert. La remor de les aigües, que	giten	al riu els aixarnadors de les fàbriques, ressonava llòbregament per
I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira	gitava	el verí del seu cor, se li presentà de sobte al davant una figura plàcida
negra, al Gorg Negre. Mes si amb dues estelles féssiu una creu, i la	gitéssiu	a l'aigua negra del Gorg Negre, veuríeu que l'aigua arrenca en gran
açò ordenà a tothom del seu poble; diu: —"Tot noi que serà nat,	giteu	-lo al riu; tota noia, deixeu-la viva." El salvador d'Israel [II
és això de la teva mà?" Diu: —"El bastó." Diu: —"	Gita	'l en terra." I el gità ell en terra, i es tornà serpent. Moisès en fugia
Diu: —"El bastó." Diu: —"Gita'l en terra." I el	gità	ell en terra, i es tornà serpent. Moisès en fugia; i diu Jahvè a Moisès: —
jo a Faraó: com d'una mà forta ell els aviarà: com d'una mà poderosa els	gitarà	de sa terra." La repromissió [VI: 2-13] I parlà Déu a Moisès:
Obreu una meravella a favor vostre; tu diràs a Aaró: Pren el teu bastó, i	gita	'l davant Faraó; i ell es tornarà serpent." Entraren, doncs, Moisès i
doncs, Moisès i Aaró davant Faraó, i feren així com Jahvè ordenava:	gità	Aaró son bastó davant Faraó i davant sos servents, i es tornà serpent.
els encantadors dels egipcis, feren igualment amb llurs fetilleries:	gitaren	cadascú son bastó, i els bastons es tornaren serpents. Tanmateix el bastó
i sacrifiqueu a Jahvè, car això és ço que vosaltres demanàveu." I els	gitaren	de la faç de Faraó. I digué Jahvè a Moisès: —"Estén la teva mà damunt la
féu girar un vent de ponent molt fort, que s'emportà la llagosta, i la	gità	a la Mar Roja. No restà una llagosta en tota la contrada d'Egipte.
perpetual el celebrareu." "Set dies menjareu pa alís: del primer dia,	gitareu	el llevat de les vostres cases; car tothom qui, del primer fins al setè
en cogueren coques de pa alís, puix no era ella llevada, perquè foren	gitats	d'Egipte, i no es pogueren torbar, per ço que ells s'aparellessin viàtic.
car bellament s'és Ell magnificat: cavall i cavalcant ha	gitat	dins la mar." "Ma fortesa i mon càntic és Jahvè: Ell és estat
guerra! Jahvè és el seu nom." "Els carros de Faraó i sa host	gità	dins la mar: la flor de sos elets, ofegats dins la Mar Roja!"
car bellament s'és Ell magnificat: cavall i cavalcant ha	gitat	dins la mar." Desert enllà [XV: 22-27] Moisès féu partir Israel
"Què beurem?" Clamà ell a Jahvè, i Jahvè li mostrà un arbre. Ell que el	gita	a les aigües; i les aigües s'endolciren. Aquí és on Jahvè li posà estatut
mi; per açò, carn trossejada en el camp no menjareu: als vostres cans la	gitareu	." "No escamparàs enraonia falsa. No posaràs la teva mà amb la de qui no
, i ella escamparà de ta faç l'heveu, el canaaneu i l'heteu." "No els	gitaré	de ta faç dins un sol any, no fos que la terra tornés erma, i les feres
erma, i les feres del camp es multipliquessin sobre tu. A poc a poc els	gitaré	de ta faç, fins tu augmentar i posseir la terra. I estendré ta contrada:
la teva semença jo la donaré"". I jo enviaré l'àngel a ta faç, —i	gitaré	el canaaneu i l'amorreu, l'heteu i el farezeu, i l'heveu i el jebuseu—,
"Tingues tu en observança tot ço que jo et comand avui. Vet aquí, jo	gitaré	de ta faç l'amorreu, i el canaaneu i l'hereteu i el farezeu, i l'heveu i
baró teu a la faç del Sobirà: de Jahvè, Déu d'Israel. Car, jo he de	gitar	de ta faç les nacions, i eixamplaré ta contrada: cert, ningú no cobejarà
es domten a fuetades les bèsties i no ens irritem contra elles quan han	gitat	el muntador, sinó que els posem el fre a fi que el dolor venci llur
olioses, enterbolint l'aigua?... ¿I el còdol sollevant-se i removent-se,	gitant	una negror llimosa, que s'alçava com una fumarada, dintre la qual
ets esperits de sa pell, confio que es vent el reviscolarà. Vaig a fer-li	gitar	s'aiga que haju beguda. El vell havia vist molts casos de negats, i va
volant i fer l'ull viu per tal que els qui ens prenen la davantera no ens	gitin	daltabaix. Ara digueu-me si això és manera de córrer en un lloc tan
us agafa por, de primer, i després us entra una ànsia vehementíssima de	gitar	a fora la nosa de les mentides i barbolls que us engavanyen el pas com si

Pàgina 1 (de 9)

50 següents