DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
gitar V 409 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gitar Freqüència total:  409 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

instructiu mite antic: Anteu, fill de Neptú, recobrava les forces quan es gitava sobre la seua mare la Terra; Hèrcules el va véncer només quan,
que els francs no havien conegut mai: a la usança d'ells, els lluitadors giten llurs llances i després, desembeinades les espases, es colpeixen
endavant (§ 13), i el cavaller, desproveït d'armes ofensives, gita sobre els francesos l'armament que porta a sobre, escriu: "no ac
que els francesos li anaven a prendre la torre del castell, decidí de gitar-los com a projectils les seves armes defensives, i de primer
no l'escridassava, ningú no l'aventava. Entrava i eixia, grunyia o es gitava a son plaer. Feia, naturalment, la vida del porc solt. Tot li estava bé
de tela blanca, esperant oir la cançó que li dedica el promès. Es va gitar tard, després de la coetada, i no volia dormir-se. Quan la música de la
Són els que desapareixen de la gent no se sap quan, els que es giten en qualsevol lloc, sobre llit, o palla, o manta, o sarió, i allí passen
l'acaçarà i podrà venjar-se enfonsant-li les dues banes en el ventre; el gitarà en terra, el podrà xafar amb les quatre potes i mossegar-lo al seu
, si no li queda ja alè per a la defensa? Corre un poc, s'atura, es gita en terra. —L'albardó! L'albardó!—. I el màrtir es deixa albardonar, o
! Se'n va anar. Vaig pelar una taronja, sucosa, dolça com la mel. Em vaig gitar, em vingué la son i tota la nit vaig passejar-me sota tarongers; bufava
matinada tornava a casa i deia: ""Ai, quan, Déu meu, jo també em podré gitar i dormir? Ja no em puc tenir dret!"" I no parava d'escopir saliva."
gambades cap a la banda del poble, decidit. Jo estava fatigat, em vaig gitar. De nou el meu esperit va rampillar la terra, sorgiren records, tornaren
tot, tostines i que'ns partissem els bens?". Resumint, la germania gità un total de més de quatre-centes persones assassinades, /muchas
o imperfectes, d'òrgans fosforescents i de formes insòlites... el corrent gita de tot a la platja, mentre el seu bramular eixorda i els esquitxos irisen
tarda. Mon pare va dir que em portaria a passejar però després es va gitar i encara no s'ha llevat. —I per què no el desperteu? —Ja el va despertar
dins de la barca i prepararen un llit de draps i palla. Abans de gitar-se el nen poeta encengué un gran fanal —una taronja— i la més dolça
perseguidô, cua de sofre, cap de crestat, mal vent te git de la maisó de la Mió Pelifeta... Aigua plujana,
ajudeu-me, però ens perseguí, ens perseguí fins a la torrentera. Anava gitant malediccions i el foc de la seva alè ens cremava l'esquena... Hi ha Déu,
el pastís de deu cèntims! ara comprenia tota la seva niciesa!). Abans de gitar-se, la donzelleta restà una estona asseguda sobre el llit, contemplant
nit, remarcant que la malaltia s'aguditzava, expressà la seva decisió de gitar-se més d'hora. Els promesos es sentiren força contrariats per temor de
d'ombres quasi perpètues. Una fulla d'atzavara en recull l'aigua i la gita convertida en mòbil trunyella de cristall, que, caient dins una conca
cap finestra, enlloc. Tot era trist i desert. La remor de les aigües, que giten al riu els aixarnadors de les fàbriques, ressonava llòbregament per
I, munts enllà, en ésser al mig d'una selva i quan amb més ira gitava el verí del seu cor, se li presentà de sobte al davant una figura plàcida
negra, al Gorg Negre. Mes si amb dues estelles féssiu una creu, i la gitéssiu a l'aigua negra del Gorg Negre, veuríeu que l'aigua arrenca en gran
açò ordenà a tothom del seu poble; diu: —"Tot noi que serà nat, giteu-lo al riu; tota noia, deixeu-la viva." El salvador d'Israel [II
és això de la teva mà?" Diu: —"El bastó." Diu: —"Gita'l en terra." I el gità ell en terra, i es tornà serpent. Moisès en fugia
Diu: —"El bastó." Diu: —"Gita'l en terra." I el gità ell en terra, i es tornà serpent. Moisès en fugia; i diu Jahvè a Moisès: —
jo a Faraó: com d'una mà forta ell els aviarà: com d'una mà poderosa els gitarà de sa terra." La repromissió [VI: 2-13] I parlà Déu a Moisès:
Obreu una meravella a favor vostre; tu diràs a Aaró: Pren el teu bastó, i gita'l davant Faraó; i ell es tornarà serpent." Entraren, doncs, Moisès i
doncs, Moisès i Aaró davant Faraó, i feren així com Jahvè ordenava: gità Aaró son bastó davant Faraó i davant sos servents, i es tornà serpent.
els encantadors dels egipcis, feren igualment amb llurs fetilleries: gitaren cadascú son bastó, i els bastons es tornaren serpents. Tanmateix el bastó
i sacrifiqueu a Jahvè, car això és ço que vosaltres demanàveu." I els gitaren de la faç de Faraó. I digué Jahvè a Moisès: —"Estén la teva mà damunt la
féu girar un vent de ponent molt fort, que s'emportà la llagosta, i la gità a la Mar Roja. No restà una llagosta en tota la contrada d'Egipte.
perpetual el celebrareu." "Set dies menjareu pa alís: del primer dia, gitareu el llevat de les vostres cases; car tothom qui, del primer fins al setè
en cogueren coques de pa alís, puix no era ella llevada, perquè foren gitats d'Egipte, i no es pogueren torbar, per ço que ells s'aparellessin viàtic.
car bellament s'és Ell magnificat: cavall i cavalcant ha gitat dins la mar." "Ma fortesa i mon càntic és Jahvè: Ell és estat
guerra! Jahvè és el seu nom." "Els carros de Faraó i sa host gità dins la mar: la flor de sos elets, ofegats dins la Mar Roja!"
car bellament s'és Ell magnificat: cavall i cavalcant ha gitat dins la mar." Desert enllà [XV: 22-27] Moisès féu partir Israel
"Què beurem?" Clamà ell a Jahvè, i Jahvè li mostrà un arbre. Ell que el gita a les aigües; i les aigües s'endolciren. Aquí és on Jahvè li posà estatut
mi; per açò, carn trossejada en el camp no menjareu: als vostres cans la gitareu." "No escamparàs enraonia falsa. No posaràs la teva mà amb la de qui no
, i ella escamparà de ta faç l'heveu, el canaaneu i l'heteu." "No els gitaré de ta faç dins un sol any, no fos que la terra tornés erma, i les feres
erma, i les feres del camp es multipliquessin sobre tu. A poc a poc els gitaré de ta faç, fins tu augmentar i posseir la terra. I estendré ta contrada:
la teva semença jo la donaré"". I jo enviaré l'àngel a ta faç, —i gitaré el canaaneu i l'amorreu, l'heteu i el farezeu, i l'heveu i el jebuseu—,
"Tingues tu en observança tot ço que jo et comand avui. Vet aquí, jo gitaré de ta faç l'amorreu, i el canaaneu i l'hereteu i el farezeu, i l'heveu i
baró teu a la faç del Sobirà: de Jahvè, Déu d'Israel. Car, jo he de gitar de ta faç les nacions, i eixamplaré ta contrada: cert, ningú no cobejarà
es domten a fuetades les bèsties i no ens irritem contra elles quan han gitat el muntador, sinó que els posem el fre a fi que el dolor venci llur
olioses, enterbolint l'aigua?... ¿I el còdol sollevant-se i removent-se, gitant una negror llimosa, que s'alçava com una fumarada, dintre la qual
ets esperits de sa pell, confio que es vent el reviscolarà. Vaig a fer-li gitar s'aiga que haju beguda. El vell havia vist molts casos de negats, i va
volant i fer l'ull viu per tal que els qui ens prenen la davantera no ens gitin daltabaix. Ara digueu-me si això és manera de córrer en un lloc tan
us agafa por, de primer, i després us entra una ànsia vehementíssima de gitar a fora la nosa de les mentides i barbolls que us engavanyen el pas com si

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »