Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"no hi ha humilitat tan gran, que sigui insensible als afalacs de la	glòria	". I la seva semisuccedània, la fama, la brillantor de la qual a poc a
fets que ací no has pogut presenciar; veuries tristeses i alegries,	glòries	i misèries. Però acabaries per comprendre que la humanitat és la mateixa
irresistible, i quin anhel el tornava amb no menys vehement impuls? La	glòria	, no; perquè la glòria feia temps que havia deixat d'atreure'l, si mai
anhel el tornava amb no menys vehement impuls? La glòria, no; perquè la	glòria	feia temps que havia deixat d'atreure'l, si mai l'havia atret; tampoc
en el fons, hi hagués una mica de tot: una mica —molt poc— d'anhel de	glòria	, una mica de desig de veure món, una mica —molt més— d'afany de llibertat.
la cerimònia del bateig: l'aigua beneïda solemnement el dissabte de	Glòria	no mullà tres vegades els seus cabells; no foren traçats damunt d'ell els
capità caigué amb el front tacat de sang: caigué sense lluita i sense	glòria	, així, tristament, com una branca que s'esqueixa per ella sola. El vell
allà en les altures, sobre el seu tron de núvols resplendent, rodejat de	glòria	i de majestat. El Senyor la cridarà al davant d'Ell; ho farà sens dubte
"Sóc aquí, Senyor..." El Senyor estarà irritat, enmig de la	glòria	i majestat; i ella, petita, humil i insignificant, amb la seva pobra carn
ella serà allí petita, insignificant, davant el Senyor rodejat de la seva	glòria	i majestat, en el seu tron resplendent, esperant, sentint-se la mirada
ell, el càstig més sever hauria de semblar-me bla; sense ell la mateixa	glòria	del teu Cel em semblaria un turment. Compadiu-vos de les meves sofrences,
exigeix reflexió solidària; baden en canvi, i estan en totes les seves	glòries	, amb un relat referent a Wamba o a les sogres de Napoleó. I és curiós
el museu, el monument ruïnós, el prestigi de la toponímia brunyida per la	glòria	. Una excursió pel Mediterrani, ni que sigui en quinze dies de vacances
de cavallers errants, es proposa de fer com ells i de superar-los en	glòria	i fama. Si les aventures d'Ulisses eren fortuïtes, les de don Quixot
vora la sèquia d'aigua bruta; balconades malaltes, encanyissats —amb la	glòria	dels geranis, de la xeringuilla, de les petites roses blanques). Quan
els boscos d'ombra de Coll de Palomeres, sota uns flonjos núvols blancs,	glòria	lenta del juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to rosa violaci, grisos
una ratlla horitzontal de boira densa i la blancor als cims. Or de sègol,	glòria	de juny, tocant la neu tardana. 28 juny. Al matí, collim
jaquetes de mostra quadriculada, sabates de trinxera. Deambulen entre la	glòria	dels crisantems, sota el sol de la Rambla. Cap al tard vaig a Premià. Cal
i rosada; les ombres n'acusaven els relleus, i el cel era ple de la	glòria	tranquil·la de l'hivern. Quan el sol s'ha post, el Canigó tenia una
la nostra comunitat, podrem continuar subsistint i proporcionant dies de	glòria	al món. —Naturalment, naturalment —coregen els altres dos. —Avui he
un cos, una carn pura, tot l'amor, un amor. La sorpresa, la	glòria	. O si voleu, la festa, la festa dels sentits ballant entorn de
per on les teues mans o els teus besos anaven, la	glòria	d'unes teles alegres i lleugeres, els cavallons de teules
un tros de pintura exaltada i frenètica, només comparable a aquelles	glòries	de violetes de Parma, de vi trencat i cadmi de mandarina que es veuen en
rialla de bèsties manses que s'acaben de despertar i que somniaven una	glòria	pueril. En aquest moment no hi ha exaltació, ni perfum carregat, ni
envestint cabelleres perfumades i escoltant les guitarres de la	glòria	. Tot això és completament fals; el mar de Tahití no té res d'hospitalari.
mesos, i jo seguiria vegetant d'aquesta manera primària, sense pena ni	glòria	aparents, oblidant i oblidat, com un grill dins d'una mata de ruda. Però
geogràfic, ben segur que hauríem passat a la història sense pena ni	glòria	. Però la Marca reuneix dues condicions altrament satisfactòries: la
La burgesia medieval catalana hauria passat, doncs, sense pena ni	glòria	, si no hagués dut al món afirmacions positives. Les té i ben mereixedores
comte de Barcelona perdé l'oportunitat històrica que hauria establert la	glòria	de Catalunya en el desenvolupament del nou regne. Més endavant, amb motiu
pels ports de Catalunya, el país anava tirant i vivint sense pena ni	glòria	. La primera sotragada vingué quan Felip II es tancà a la banda en el
la reialesa. Monarquia, noblesa i burgesia havien crescut plegades i la	glòria	d'aquella era la dels altres estaments, a la Península com a la
com a la nova Amèrica, i cap català no li regatejava ni els llorers de la	glòria	ni el pes feixuc de la lluita. Els burgesos barcelonins s'esplaiaven en
les amistats i evitar els odis. El just capteniment ha donat dies de	glòria	a Catalunya, perquè la seva història ha estat pastada amb molts jornals
caçar al vol, són objecte de debat àdhuc en els més elevats cercles de la	Glòria	: L'existència, l'origen, la conveniència o no conveniència del Mal. Els
Bé... ja m'he embolicat! Caín. Explica't per la teva	glòria	! Quer· Són... són deu manaments pel vostre govern. Són deu
La confidència d'aquest descobriment temps ha que ha arribat a la	Glòria	. Fins els Caps Voladors ho saben... Diab· Cert que Jahvè és
on s'inclinà el meu migdia, i el necessari ponent, dolç d'una	glòria	sagnant. Sobre la rosa dels astres, set vents, atònits,
a nosaltres o no, dona, en nosaltres el crit de sofriment o de	glòria	parlarà —oh! no importa, per a nosaltres sols o per als altres
sí, però més del foc, dona, del foc sobretot. IX	Glòria	de Salamina vermella en el mar a l'aurora! Adormits en el vent
conscient de la importància d'aquella entrevista: —Vostè, Aina, és una	glòria	mallorquina i per tant espanyola. I com a tal jo l'estim i admir es seu
les curiositats de l'escriptora no quedaven satisfetes... La seva	glòria	era comparable a la de certs reis salvatges que es veuen obligats a seure
es preparaven per nomenar-lo fill il·lustre. —Era un savi, una	glòria	nacional —repetien les amigues de Dona Obdúlia en el saló vermell de
de Dona Margalideta. Aleshores parlà la poetessa, que en tants d'anys de	glòria	local ja tenia taules: —Senyora baronessa, sentiria ser inoportuna, però
eres, trempada, per endiumenjar una glosa... Damunt es diaris et deien "	glòria	local" i tenien raó. Sabies massa. Jo ho havia anunciat a ton pare:
després de dubtar uns moments, improvisà en llengua vernacla:	Glòria	, glòria a Dona Obdúlia, la gran dama mallorquina,
després de dubtar uns moments, improvisà en llengua vernacla: Glòria,	glòria	a Dona Obdúlia, la gran dama mallorquina, flor de la
nord-americanes de costums llicenciosos. Una cosa mancà, amb tot, a la	glòria	de Dona Obdúlia, i fou l'oda d'Aina Cohen, la qual acabaven de recloure
foc. Bones festes Poeta primer Els àngels: "	Glòria	a Déu en les altures i aquí baix, a la terra, pau als homes
només es troba en les dormides, potser entre megalòmans lluu la	glòria	. Aquí baix fins els Déus són infeliços! Poeta segon
en la claror total i omnímoda —que fóra ja la	glòria	, sembla— solen els moribunds llançar l'últim alè.

Pàgina 1 (de 155)

50 següents