×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb glapir |
Freqüència total: 49 |
CTILC1 |
sang i l'home fita els altres dos amb una mirada enfurida. Entre dents, | glapeix | : —Us esteu jugant la citació!... Els homes freguen desesperadament el | a aconseguir un cotxe. —Aquí? —fa l'home, incòmode. —On sigui! — | glapeix | el cap—. A la plaça. Requiseu-lo. —Gràcies —s'inclina ell—. | Ell es treu el mocador, se'l lliga a la cara, però el caporal | glapeix | immediatament: —Soldat! Un pas endavant. Sí, el del mocador! Avança, | molt formal, i tombava el cap mirant ara l'un, ara l'altre, fins que | glapia | una mica per acompanyar el nostre cant. Li dèiem la Rosa de les | la que cobria la porta; i, tan bon punt oberta, va sentir la gossa que | glapia | , que el llepava tot conduint-lo vora el jaç de palla. Allí damunt hi jeia | dels nostres amics. Més val deixar que la bèstia s'allunyi, gemegant i | glapint | , bosc enllà, i encara que l'hàgiu vista marxar amb el nas arrossegant per | del gràtil i la hissaren per les currioles de l'arbre. La vela destesada | glapia | joiosament com una bèstia amiga, però així que foren fermats el car i | els meus fills augmentaven el meu desori amb les seves rialles. La vela | glapia | destesada i aviat vaig comprendre que m'avisaven de pegar un cop de barra | que, amb llurs escopetes de pistó carregades temeràriament i el | glapir | de les canilles i els aücs formidables dels canillers, feien estremir, | dels gossos que s'ensangonaven per les bardisses i es mig partien tot | glapint | . També, en certs dies i en certs indrets, en Cassanella es feia fonedís a | i nerviós. A la impensada, del lluny del lluny, venia a esparvillar-lo el | glapir | intermitent d'un gos. Més tard ja era un encalç abrivat. La cridòria dels | i embrollades, mentre el gos, sota el llit, començava a roncar i a | glapir | en somnis. Quan Innocenci es desvetllava, de primer antuvi no sabia pas | costes, sempre mirant-te de reüll." "Mai havies estat baladrera. Un sol | glapir | m'anunciava la peça. Jo llavors no venia a tu, que això ho fan els poc | així com així. Tot d'un plegat jo et sentia grinyolar com si anessis a | glapir | : aquell grinyol teu, únicament teu, em ressona encara en el meu cor de ca | queia a través del fullatge. Tot d'un plegat, els gossos varen posar-se a | glapir | furiosament; la bardissa s'obrí i un jaguar va llençar-se sobre el que li | pobres animals, en veure's amb una flama ardent que els seguia, fugien | glapint | i afollats, ficant-se per entre els matolls i la brossalla | I allí es queda més seca que un os i mes plantada que una barraca. No pot | glapir | . Està alevada. La tia Nela tenia lo seu propòsit, un desig que ja fea | seria allò, tanta canturela quan en la batuda del serrat no se la va oir | glapir | ? La campaneta de Lledó, repicava vibrant; era l'avís als llauradors de | La pobra dona de Sidoro també els acompanyava a les correries, però no | glapia | mai, era mà callada, que on hi ha sogra no hi ha qui glapixca. Gràcies si | però no glapia mai, era mà callada, que on hi ha sogra no hi ha qui | glapixca | . Gràcies si la de Sidoro lo deixava boquejar i més gràcies que no | dels ramats i d'algun flabiol de pastor; i altres sons menys plàcids: | glapir | de gossos, trets d'escopetes, esgüells de llebres i conills atrapats, | batuda, mateix que un caçador ja madur i reumàtic espera el primer | glapir | de la canilla. Els novells agents s'havien perdut de vista darrera | les que flueixen d'una manera més nítida de l'esperit. —Com, com? | glapí | el client eixut, el senyor Formiga. —Vostè vol riure's de mi, observà el | En Tusquets amb una polida impertinència. —Com que a l'estranger què? | glapí | el mestre barber. Aquí teniu aquests munts de revistes d'Arquitectura. | escadusser. Dos ases llençaven a l'aire uns brams desesperats. Se sentien | glapir | gossos famèlics, cridar vivament els homes, i després, xerrar les dones, | està a la vostra disposició —va fer amb entonació amistosa. Però l'altre | glapí | : —¡I ca! No està a la meva disposició; només està... a la | se li encara, avança i es desplega, com si volgués rodejar-lo. —Enrera! — | glapeix | i, gairebé simultàniament, dispara a l'aire. Una pedra que no ha vist | fer cara i li plantà un colp de roc a les costelles, i el gos se'n va anar | glapint | encara i contestant des de la fosca per d'altres gossos llunyans. Faríem | acabat la paraula, que ja'l tenía damunt, dret, enfilat a sos genolls, | glapint | y glatint y esgarrapantli'l vestit ab una nerviositat y desfici tals a la | esperen, d'un sol bot, tremolant, frisós, arriba als peus de sa estimada, | glapint | d'alegría, encaràntseli bracets en l'aire. La noya fa un xiscle d'esglay, | i un dels més brutals! Subordinat [(es tomba amb un gest brusc i | glapeix | )]: Vostè! [(Amb un dit enèrgic, com si s'adrecés a un gos, | Està bé, deixeu-me. [(Es queda mirant l'home, agitat. Després | glapeix | .)] De genolls, bandarra! [(Es gira cap a l'interior.)] Núria | l' hoste del mas: y precehintlos ab un pam de boca oberta saltant y | glapint | hauriau vist com los hi acompanyava un gros mastí al que tots los de la | y repassant per sobre la pila, ficant lo nas á cada forat y esbufegant y | glapint | cada cop qu' aixó feya. No sens travall lográ la Lluisa tráuren algunas; | las dents roncant ab selvatje feresa, y sols se deixava de roncar per | glapir | y llepar suáument la cara del hermós ángel de Deu sagnantat y blanch com | , anantsen' ell altre cop á udolar damunt de la neu." "—Lo meu gos | glapeix | á la Mort, —diu lo compte— ¿no t' espanta aixó, donzella?" "— | estava satisfet i ben gordet. I ara ve lo bo. Un dia que es quissonet | glapava | i brincava de cap a cap des porxo, s'al·lot, mirant d'entretendre sa fam | tot això'l Tarregada truca que trucaras, i ningú responia, però'ls goços | glapien | tant fort que tot ho removien sos lladrucs semblaven que's perdien cap al | havía allí res pera pelar. Els gossos anavan endevant, ara ensumant, ara | glapint | , com conillers que persegueixen un rastre. Ell venía derrera, trico, | qualsevol, se veya un home ajaçat per terra y envolicat ab una manta, que | glapía | y pantejava com si hagués de fer la derrera estremitut... y aixís que | llenguatge ignorat dels milers de sers y cosas que parlan o sospiran, que | glapeixen | o ploran mansament dins del gran silenci de la nit. El cruixir de las | —¡Rustán, Rustán! —cridá D. Pau al gos, qu' al sentir sa veu pará de | glapir | per' aixecarse en duas potas, dant grans batzegadas á la cadena que 'l | de tant en quant com si s'asfixiés, bregant ab los brassos en l'ayre, | glapint | , rondinant ab aquella veu rugallosa paráulas trencadas, frases inconexas, | prou voldria infantar. Com la mare al fill séu, me la sento | glapir | , del cervell s' ha format, de ma sanch s' ha nodrit. | que rosegava aquesta frase dirigida al dípter inoportú, frase que fou | glapida | sense dificultats per l'escolanet: —Acopa ses ales, que passaràs per lloc | que, de dins la cuina estant, parava l'orella darrere la porta per tal de | glapir | detalls de qualsevol conversa que per a ella tengués un mínim d'interès, | de Flaubert: un llibre en què cap línia no havia de ser seva. Et vaig | glapir | dins les ombres del mirall de Ciros, aquella discoteca on m'havien | la professora Aeropagita, la rossa platí de literatura comparada; et vaig | glapir | mentre pegaves unes pipades d'un xirri fort d'una herba perfumada que | que tocar soletes. L'argument és sòlid perquè a peu ròssec l'haurien | glapit | en un no res, i en el soterrani del Majestic fins i tot els muts |
|