Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sang i l'home fita els altres dos amb una mirada enfurida. Entre dents,	glapeix	: —Us esteu jugant la citació!... Els homes freguen desesperadament el
a aconseguir un cotxe. —Aquí? —fa l'home, incòmode. —On sigui! —	glapeix	el cap—. A la plaça. Requiseu-lo. —Gràcies —s'inclina ell—.
Ell es treu el mocador, se'l lliga a la cara, però el caporal	glapeix	immediatament: —Soldat! Un pas endavant. Sí, el del mocador! Avança,
molt formal, i tombava el cap mirant ara l'un, ara l'altre, fins que	glapia	una mica per acompanyar el nostre cant. Li dèiem la Rosa de les
la que cobria la porta; i, tan bon punt oberta, va sentir la gossa que	glapia	, que el llepava tot conduint-lo vora el jaç de palla. Allí damunt hi jeia
dels nostres amics. Més val deixar que la bèstia s'allunyi, gemegant i	glapint	, bosc enllà, i encara que l'hàgiu vista marxar amb el nas arrossegant per
del gràtil i la hissaren per les currioles de l'arbre. La vela destesada	glapia	joiosament com una bèstia amiga, però així que foren fermats el car i
els meus fills augmentaven el meu desori amb les seves rialles. La vela	glapia	destesada i aviat vaig comprendre que m'avisaven de pegar un cop de barra
que, amb llurs escopetes de pistó carregades temeràriament i el	glapir	de les canilles i els aücs formidables dels canillers, feien estremir,
dels gossos que s'ensangonaven per les bardisses i es mig partien tot	glapint	. També, en certs dies i en certs indrets, en Cassanella es feia fonedís a
i nerviós. A la impensada, del lluny del lluny, venia a esparvillar-lo el	glapir	intermitent d'un gos. Més tard ja era un encalç abrivat. La cridòria dels
i embrollades, mentre el gos, sota el llit, començava a roncar i a	glapir	en somnis. Quan Innocenci es desvetllava, de primer antuvi no sabia pas
costes, sempre mirant-te de reüll." "Mai havies estat baladrera. Un sol	glapir	m'anunciava la peça. Jo llavors no venia a tu, que això ho fan els poc
així com així. Tot d'un plegat jo et sentia grinyolar com si anessis a	glapir	: aquell grinyol teu, únicament teu, em ressona encara en el meu cor de ca
queia a través del fullatge. Tot d'un plegat, els gossos varen posar-se a	glapir	furiosament; la bardissa s'obrí i un jaguar va llençar-se sobre el que li
pobres animals, en veure's amb una flama ardent que els seguia, fugien	glapint	i afollats, ficant-se per entre els matolls i la brossalla
I allí es queda més seca que un os i mes plantada que una barraca. No pot	glapir	. Està alevada. La tia Nela tenia lo seu propòsit, un desig que ja fea
seria allò, tanta canturela quan en la batuda del serrat no se la va oir	glapir	? La campaneta de Lledó, repicava vibrant; era l'avís als llauradors de
La pobra dona de Sidoro també els acompanyava a les correries, però no	glapia	mai, era mà callada, que on hi ha sogra no hi ha qui glapixca. Gràcies si
però no glapia mai, era mà callada, que on hi ha sogra no hi ha qui	glapixca	. Gràcies si la de Sidoro lo deixava boquejar i més gràcies que no
dels ramats i d'algun flabiol de pastor; i altres sons menys plàcids:	glapir	de gossos, trets d'escopetes, esgüells de llebres i conills atrapats,
batuda, mateix que un caçador ja madur i reumàtic espera el primer	glapir	de la canilla. Els novells agents s'havien perdut de vista darrera
les que flueixen d'una manera més nítida de l'esperit. —Com, com?	glapí	el client eixut, el senyor Formiga. —Vostè vol riure's de mi, observà el
En Tusquets amb una polida impertinència. —Com que a l'estranger què?	glapí	el mestre barber. Aquí teniu aquests munts de revistes d'Arquitectura.
escadusser. Dos ases llençaven a l'aire uns brams desesperats. Se sentien	glapir	gossos famèlics, cridar vivament els homes, i després, xerrar les dones,
està a la vostra disposició —va fer amb entonació amistosa. Però l'altre	glapí	: —¡I ca! No està a la meva disposició; només està... a la
se li encara, avança i es desplega, com si volgués rodejar-lo. —Enrera! —	glapeix	i, gairebé simultàniament, dispara a l'aire. Una pedra que no ha vist
fer cara i li plantà un colp de roc a les costelles, i el gos se'n va anar	glapint	encara i contestant des de la fosca per d'altres gossos llunyans. Faríem
acabat la paraula, que ja'l tenía damunt, dret, enfilat a sos genolls,	glapint	y glatint y esgarrapantli'l vestit ab una nerviositat y desfici tals a la
esperen, d'un sol bot, tremolant, frisós, arriba als peus de sa estimada,	glapint	d'alegría, encaràntseli bracets en l'aire. La noya fa un xiscle d'esglay,
i un dels més brutals! Subordinat [(es tomba amb un gest brusc i	glapeix	)]: Vostè! [(Amb un dit enèrgic, com si s'adrecés a un gos,
Està bé, deixeu-me. [(Es queda mirant l'home, agitat. Després	glapeix	.)] De genolls, bandarra! [(Es gira cap a l'interior.)] Núria
l' hoste del mas: y precehintlos ab un pam de boca oberta saltant y	glapint	hauriau vist com los hi acompanyava un gros mastí al que tots los de la
y repassant per sobre la pila, ficant lo nas á cada forat y esbufegant y	glapint	cada cop qu' aixó feya. No sens travall lográ la Lluisa tráuren algunas;
las dents roncant ab selvatje feresa, y sols se deixava de roncar per	glapir	y llepar suáument la cara del hermós ángel de Deu sagnantat y blanch com
, anantsen' ell altre cop á udolar damunt de la neu." "—Lo meu gos	glapeix	á la Mort, —diu lo compte— ¿no t' espanta aixó, donzella?" "—
estava satisfet i ben gordet. I ara ve lo bo. Un dia que es quissonet	glapava	i brincava de cap a cap des porxo, s'al·lot, mirant d'entretendre sa fam
tot això'l Tarregada truca que trucaras, i ningú responia, però'ls goços	glapien	tant fort que tot ho removien sos lladrucs semblaven que's perdien cap al
havía allí res pera pelar. Els gossos anavan endevant, ara ensumant, ara	glapint	, com conillers que persegueixen un rastre. Ell venía derrera, trico,
qualsevol, se veya un home ajaçat per terra y envolicat ab una manta, que	glapía	y pantejava com si hagués de fer la derrera estremitut... y aixís que
llenguatge ignorat dels milers de sers y cosas que parlan o sospiran, que	glapeixen	o ploran mansament dins del gran silenci de la nit. El cruixir de las
—¡Rustán, Rustán! —cridá D. Pau al gos, qu' al sentir sa veu pará de	glapir	per' aixecarse en duas potas, dant grans batzegadas á la cadena que 'l
de tant en quant com si s'asfixiés, bregant ab los brassos en l'ayre,	glapint	, rondinant ab aquella veu rugallosa paráulas trencadas, frases inconexas,
prou voldria infantar. Com la mare al fill séu, me la sento	glapir	, del cervell s' ha format, de ma sanch s' ha nodrit.
que rosegava aquesta frase dirigida al dípter inoportú, frase que fou	glapida	sense dificultats per l'escolanet: —Acopa ses ales, que passaràs per lloc
que, de dins la cuina estant, parava l'orella darrere la porta per tal de	glapir	detalls de qualsevol conversa que per a ella tengués un mínim d'interès,
de Flaubert: un llibre en què cap línia no havia de ser seva. Et vaig	glapir	dins les ombres del mirall de Ciros, aquella discoteca on m'havien
la professora Aeropagita, la rossa platí de literatura comparada; et vaig	glapir	mentre pegaves unes pipades d'un xirri fort d'una herba perfumada que
que tocar soletes. L'argument és sòlid perquè a peu ròssec l'haurien	glapit	en un no res, i en el soterrani del Majestic fins i tot els muts