DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
glapir M 5 oc.
glapir V 44 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb glapir Freqüència total:  49 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sang i l'home fita els altres dos amb una mirada enfurida. Entre dents, glapeix: —Us esteu jugant la citació!... Els homes freguen desesperadament el
a aconseguir un cotxe. —Aquí? —fa l'home, incòmode. —On sigui! —glapeix el cap—. A la plaça. Requiseu-lo. —Gràcies —s'inclina ell—.
Ell es treu el mocador, se'l lliga a la cara, però el caporal glapeix immediatament: —Soldat! Un pas endavant. Sí, el del mocador! Avança,
molt formal, i tombava el cap mirant ara l'un, ara l'altre, fins que glapia una mica per acompanyar el nostre cant. Li dèiem la Rosa de les
la que cobria la porta; i, tan bon punt oberta, va sentir la gossa que glapia, que el llepava tot conduint-lo vora el jaç de palla. Allí damunt hi jeia
dels nostres amics. Més val deixar que la bèstia s'allunyi, gemegant i glapint, bosc enllà, i encara que l'hàgiu vista marxar amb el nas arrossegant per
del gràtil i la hissaren per les currioles de l'arbre. La vela destesada glapia joiosament com una bèstia amiga, però així que foren fermats el car i
els meus fills augmentaven el meu desori amb les seves rialles. La vela glapia destesada i aviat vaig comprendre que m'avisaven de pegar un cop de barra
que, amb llurs escopetes de pistó carregades temeràriament i el glapir de les canilles i els aücs formidables dels canillers, feien estremir,
dels gossos que s'ensangonaven per les bardisses i es mig partien tot glapint. També, en certs dies i en certs indrets, en Cassanella es feia fonedís a
i nerviós. A la impensada, del lluny del lluny, venia a esparvillar-lo el glapir intermitent d'un gos. Més tard ja era un encalç abrivat. La cridòria dels
i embrollades, mentre el gos, sota el llit, començava a roncar i a glapir en somnis. Quan Innocenci es desvetllava, de primer antuvi no sabia pas
costes, sempre mirant-te de reüll." "Mai havies estat baladrera. Un sol glapir m'anunciava la peça. Jo llavors no venia a tu, que això ho fan els poc
així com així. Tot d'un plegat jo et sentia grinyolar com si anessis a glapir: aquell grinyol teu, únicament teu, em ressona encara en el meu cor de ca
queia a través del fullatge. Tot d'un plegat, els gossos varen posar-se a glapir furiosament; la bardissa s'obrí i un jaguar va llençar-se sobre el que li
pobres animals, en veure's amb una flama ardent que els seguia, fugien glapint i afollats, ficant-se per entre els matolls i la brossalla
I allí es queda més seca que un os i mes plantada que una barraca. No pot glapir. Està alevada. La tia Nela tenia lo seu propòsit, un desig que ja fea
seria allò, tanta canturela quan en la batuda del serrat no se la va oir glapir? La campaneta de Lledó, repicava vibrant; era l'avís als llauradors de
La pobra dona de Sidoro també els acompanyava a les correries, però no glapia mai, era mà callada, que on hi ha sogra no hi ha qui glapixca. Gràcies si
però no glapia mai, era mà callada, que on hi ha sogra no hi ha qui glapixca. Gràcies si la de Sidoro lo deixava boquejar i més gràcies que no
dels ramats i d'algun flabiol de pastor; i altres sons menys plàcids: glapir de gossos, trets d'escopetes, esgüells de llebres i conills atrapats,
batuda, mateix que un caçador ja madur i reumàtic espera el primer glapir de la canilla. Els novells agents s'havien perdut de vista darrera
les que flueixen d'una manera més nítida de l'esperit. —Com, com? glapí el client eixut, el senyor Formiga. —Vostè vol riure's de mi, observà el
En Tusquets amb una polida impertinència. —Com que a l'estranger què? glapí el mestre barber. Aquí teniu aquests munts de revistes d'Arquitectura.
escadusser. Dos ases llençaven a l'aire uns brams desesperats. Se sentien glapir gossos famèlics, cridar vivament els homes, i després, xerrar les dones,
està a la vostra disposició —va fer amb entonació amistosa. Però l'altre glapí: —¡I ca! No està a la meva disposició; només està... a la
se li encara, avança i es desplega, com si volgués rodejar-lo. —Enrera! —glapeix i, gairebé simultàniament, dispara a l'aire. Una pedra que no ha vist
fer cara i li plantà un colp de roc a les costelles, i el gos se'n va anar glapint encara i contestant des de la fosca per d'altres gossos llunyans. Faríem
acabat la paraula, que ja'l tenía damunt, dret, enfilat a sos genolls, glapint y glatint y esgarrapantli'l vestit ab una nerviositat y desfici tals a la
esperen, d'un sol bot, tremolant, frisós, arriba als peus de sa estimada, glapint d'alegría, encaràntseli bracets en l'aire. La noya fa un xiscle d'esglay,
i un dels més brutals! Subordinat [(es tomba amb un gest brusc i glapeix)]: Vostè! [(Amb un dit enèrgic, com si s'adrecés a un gos,
Està bé, deixeu-me. [(Es queda mirant l'home, agitat. Després glapeix.)] De genolls, bandarra! [(Es gira cap a l'interior.)] Núria
l' hoste del mas: y precehintlos ab un pam de boca oberta saltant y glapint hauriau vist com los hi acompanyava un gros mastí al que tots los de la
y repassant per sobre la pila, ficant lo nas á cada forat y esbufegant y glapint cada cop qu' aixó feya. No sens travall lográ la Lluisa tráuren algunas;
las dents roncant ab selvatje feresa, y sols se deixava de roncar per glapir y llepar suáument la cara del hermós ángel de Deu sagnantat y blanch com
, anantsen' ell altre cop á udolar damunt de la neu." "—Lo meu gos glapeix á la Mort, —diu lo compte— ¿no t' espanta aixó, donzella?" "—
estava satisfet i ben gordet. I ara ve lo bo. Un dia que es quissonet glapava i brincava de cap a cap des porxo, s'al·lot, mirant d'entretendre sa fam
tot això'l Tarregada truca que trucaras, i ningú responia, però'ls goços glapien tant fort que tot ho removien sos lladrucs semblaven que's perdien cap al
havía allí res pera pelar. Els gossos anavan endevant, ara ensumant, ara glapint, com conillers que persegueixen un rastre. Ell venía derrera, trico,
qualsevol, se veya un home ajaçat per terra y envolicat ab una manta, que glapía y pantejava com si hagués de fer la derrera estremitut... y aixís que
llenguatge ignorat dels milers de sers y cosas que parlan o sospiran, que glapeixen o ploran mansament dins del gran silenci de la nit. El cruixir de las
—¡Rustán, Rustán! —cridá D. Pau al gos, qu' al sentir sa veu pará de glapir per' aixecarse en duas potas, dant grans batzegadas á la cadena que 'l
de tant en quant com si s'asfixiés, bregant ab los brassos en l'ayre, glapint, rondinant ab aquella veu rugallosa paráulas trencadas, frases inconexas,
prou voldria infantar. Com la mare al fill séu, me la sento glapir, del cervell s' ha format, de ma sanch s' ha nodrit.
que rosegava aquesta frase dirigida al dípter inoportú, frase que fou glapida sense dificultats per l'escolanet: —Acopa ses ales, que passaràs per lloc
que, de dins la cuina estant, parava l'orella darrere la porta per tal de glapir detalls de qualsevol conversa que per a ella tengués un mínim d'interès,
de Flaubert: un llibre en què cap línia no havia de ser seva. Et vaig glapir dins les ombres del mirall de Ciros, aquella discoteca on m'havien
la professora Aeropagita, la rossa platí de literatura comparada; et vaig glapir mentre pegaves unes pipades d'un xirri fort d'una herba perfumada que
que tocar soletes. L'argument és sòlid perquè a peu ròssec l'haurien glapit en un no res, i en el soterrani del Majestic fins i tot els muts