Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vessants de la muntanya on reposen els morts. Cap al cim se senten els	glapits	d'uns gossos i després ressona el tret d'un caçador que deu perseguir els
que no ha seguit la indicació, es recobra lentament. Ell riu amb un	glapit	que es barreja a la confusió dels altaveus i que, un segon, gairebé els
surt, quan torna a entrar; drings de claus del rebost i dels armaris;	glapits	dels gossos que jeuen extenuats a la cuina i somien alguna cacera
les dames més destres en el salt de cantó i el redreç de l'orella, i el	glapit	manyagoi que és tendre sospirar, i l'envit i el refús que encenen el
mitjans adequats, no perquè ignori cap remota intenció del grinyol i del	glapit	i de les maneres diverses de brandar la cua. ¿I havia de ser dit que qui
Y d'aquí y d'allà, entre grans riallades, esclataven miols de gat,	glapits	de gos, crits estridents de pago. El senyor Bau, no pogué més. Desatesa
asseguraren que les hienes, en banda, i excitades, llencen una sèrie de	glapits	inarticulats, que, en conjunt, formen com una sinistra rialla. Aquesta
si el Merla els havia fet una jugada de traïdor. Però, de sobte, sonà un	glapit	i de seguida un altre. Eren al fons de la vall, en mig de la roureda
fred, bo i traient fum pel nas i per la boca, esperaven d'oir el primer	glapit	dels gossos per tal de distribuir-se pels llocs estratègics. Però durant
les bardisses dels Barbolins en recerca dels conills i avisant amb un sol	glapit	la presència del cap de caça, perquè jo estigués alerta a la seva sortida
la raça més noble de cans de tota la terra... I després venia el primer	glapit	i tu i conill sortíeu a la vinya, i de la vinya a l'erm, i de l'
la peça als peus de l'amo quan puc. També saps que no sóc cridaner. Un	glapit	només. Un salt fins a posar-me de quatre potes sobre del pilot de pedres
em va saber greu que tu no hi fossis, però, si t'arribo a cridar amb un	glapit	a mitja cacera, com se'm va ocorrer, creu que l'hauríem esguerrada."
que nosaltres no ens poguérem estar de corejar amb uns quants	glapits	d'entusiasme." "Fou per tots els de casa un dia de febre. La Diana i jo
amb seny. —Ahuc! Ahuc! —fan els almogàvers llançant llur peculiar	glapit	de combat—. Via sus! Via sus! —repeteixen enardits i llestos. Roger de
que se li precipitava al darrera: rugits, bruels, lladrucs rancuniosos;	glapits	animadors del seu encalç. Ombres bestials s'escorrien davant seu, i
de mal escoltar. La segona o tercera tarda d'acostar-se a la casa, un	glapit	planyívol li féu alçar els ulls. Era la Carina, colpida d'un sobtat
fosca. Sentí distintament el bramul de la fera burlada, y desseguida son	glapit	furiós que se li abocava al darrera. Perseguida per ell y denunciada pel
objecte de cançons i de poemes, condemnat a recórrer el cel darrera el	glapit	dels seus gossos, empaitant, sense abastar-la mai, una llebre degut a la
de criatures, entre els brams dels ases, els gemecs de les ovelles i el	glapit	dels gossos. Els camells i els bous es contrapuntaven com xantres en una
de donar-li un fill... —¿De qui era? Les dues germanes havien fet un sol	glapit	. En Palamède es va concedir l'avantatge d'un breu silenci: —¡No cal sinó
Ja començava a llostrejar per llevant; es van sentir els darrers	glapits	dels xacals i l'udol, tan familiar, de la hiena tacada. Les estrelles
retenía també ab la boca, ò, saltant abaix, procurava espahordirnos ab	glapits	furiosos. Quan ens abocavem a l'aygua dels aljubs y safreigs, d'un bot
se).] Ja ha passat. És que em feia gràcia [(Deixa anar encara un petit	glapit	)] Mare. No la hi sé veure. És veritat que el teu pare diu que no
rato pensatiu, ab la vista fixa y la boca oberta, com qui s'escolta los	glapits	del cor. —No hi ha remey, digué al cap de un rato de estar en inacció;
esquerra, y sa ma esquerra sobre del cor semblava com que contingués los	glapits	que aquest li dava. Així deya la carta, que aná llegint lo príncep junt á
Lo gos d' atura, al veurer la Castanya, la saludá ab quatre salts y	glapits	d' alegría, corrent tras d' ella. —Bonas tardes, Joan; anéu depressa que
donat la Mercé. En Lluis s' alsá, ficá la llebra al sarró en mitj de	glapits	d' alegría del Black y emprengué envers la direcció de Perelada y
y s' encamellá sobre l' abeurador, devora en Belluguins. Aquest presentia	glapits	de tormenta. Botá en terra anant-s' en ran d' una de les pilastres del
espolsá l' arbreda. Dos cans llebrers encalsaven una geneta, ab	glapits	agres, per dins una coma rocosa esquitada de clapers. La cella despedia
segueix de moros ab sa canilla; quant sent aprop sos	glapits	, Lampegia plora sanch viva: —Sálvat, —diu al seu
que esdevé un carrer que esdevé una plaça que esdevé un	glapit	de gos o pobre. Foragitat dels bancs
i ja ningú no escolta, tot són crits, disputes, riallades i	glapits	. De cop, la porta té els batents oberts: Lenski i