×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gleva |
Freqüència total: 359 |
CTILC1 |
de l'home a la casa pairal, el mas remença, el mas dels serfs de la | gleva | , a una ungla de l'antiga concepció colonial romana. De nou semblava que | de vidre, els cors partits, amb un canal buit al mig, embussat per una | gleva | de sang presa: un glop de sang negra... Dels ganxos penjaven els fetges | i les mans i les ungles i els peus i el cor amb el canal al mig amb una | gleva | negra de sang presa, i els dits dels peus que vivien com si fossin morts: | de sol a sol treballen amb els peus enfonsats a dins la | gleva | . T'abandonen les amples voravies i restes tota sola dins el | una mica despectiva amb què un pagès de tradició com ell, aferrat a la | gleva | , deu mirar els rodamons, els vagabunds. Potser ha vist en nosaltres | que em feia percebre la més lleu olor de les plantes i les flors i de la | gleva | mullada de rou, i em feia adonar dels més delicats canvis de llum i dels | en un límit del camp així que el dia traspunta, que es mira de reüll la | gleva | i que medita: "Abans no es pongui el sol el llauraré de dalt a baix!" I | el linx, el tigre, el lleopard sortien talment el talp, i, amb | gleves | engrunades, a llur damunt formaven muntanyoles; de | rodola pels cims de Canigó, mireu com peu descalç corre en la | gleva | triça, obrint ullal i ambega á l'aigua escampadiça! | la font freda i a la cova de sant Gil. La fe i la confiança naixien de la | gleva | . Una igual remor d'aigües i d'esquelles se renovava per encantar el | gent del camp", anava rumiant, "com ara els llauradors que remouen la | gleva | , els bosquerols que fan llenya, els pastors que menen les ovelles toses | no va existir a penes rastre de l'aristocràcia feudal. La servitud de la | gleva | no va ésser l'arrencada de la societat, ja que el país calgué repoblar-lo | del propietari del terreny amb el fabricant, i amb el camperol serf de la | gleva | , etc., etc.. La temptativa de Lange de corregir Marx no ens dóna altra | en el seu comport i en els seus escrits, arrelat profundament a la | gleva | pairal. L'arrelament a la terra plasma el seu caràcter de bon pagès, | i els serafins sengloten veient els ullals del verm xops de | gleves | de sang humana. Tots els llums s'apaguen —tots,— tots! I damunt | molestar una bestioleta quan s'interposa en son camí. L'ermità aixecà la | gleva | amb la punta del dit gros. Llavors va adonar-se que la sargantana tenia | dolentes, i ens alegrarà els ulls volant i saltironant damunt de la | gleva | i passant de branca en branca amb la lleugeresa més fina d'aquest món. I | com un record de la seva lenta i gradual emancipació. Són germans de la | gleba | , arbres d'un plançó humà que han vist passar per damunt d'ells les ruades | d'influències cristianes. Lo que foren antigament nuclis servils són avui | glebes | de famílies alliberades, mes de segur que la divisió territorial | en un fesolar avinent. Es ficava a la barraca, seia en un roc o en una | gleva | , penjava el sarró en una branca o el deixava terra enllà, apartava els | objecte de les seves preocupacions, amb els antics remences esclaus de la | gleva | i del senyor que la usdefruitava. No és possible suprimir els pobres, | és la morada d'un pagès, d'un home del terròs, d'un pobre esclau de la | gleva | . I, tanmateix, guaiteu quin endreç per dins, quina netedat, quin gust més | ermot, una mateixa carcanada esquelètica, sense un arbre ni un pam de | gleva | generosa. Però, no basten, evidentment, aquests dos termes relatius per a | fulla de garballó, en veure'ns ha deixat la fanga amb la qual estovava la | gleva | de l'hort i s'és acostat al camí a preguntar-nos si, tot venint, havíem | més refinada. Ells són de terra endins, nats del terròs i de la | gleva | . Inca cau al bell centre de l'illa, enmig d'una grassa campada, calenta i | Hi ha una força explosiva i superadora en l'entranya febrosa de la | gleva | i una veritable carnadura elefantiàsica en la vida que esclata damunt | de rodar i d'anar xuclant l'aigua fecunda amagada a les entranyes de la | gleva | . Campanet Sortiu de La Pobla per un ramal de carretera que va a empalmar | regalava cara avall. Tot d'una les bromes es congriaren com un manyoc de | gleves | esfilatxades i en la llisor grisa del cel s'obrí un trau blavíssim per | nobles i fermes, sòbries de fora, i per dintre amarades de benestança. La | gleva | que les circumda és pròdiga, inversemblantment pròdiga com un edèn, i el | davalla un polsim de blavor que se us encasta a les pestanyes, i la | gleva | exhala una acidesa de saó, una picantor afrodisíaca de carn de dona jove | als ulls hi tenen un tel que els esborra els terrossos i el relleu de la | gleva | ... Però ells, homes i dones, a punta de dia ja sirguen: apa, apa, apa | raça vividora. Tenim l'esperit profundament patriarcal i aferrat a la | gleva | . Pocs pobles hi ha, potser no cap, en els quals la riquesa immobiliària | l'exaltació xardorosa de l'ambient, la prodigalitat inexhaurible de la | gleva | caldejada, el caràcter paternal d'ambdós rius, l'abillament de la gent, | com el mític Bòreas dels antics. Fa un dia mirífic i transparent. De la | gleva | maurada brollen esqueixos de vida com un salm de ressurrecció. S'acosta | que si fos possible d'arrencar-los faríeu seguir un pa de rels i de | gleva | que arribaria fins al centre de la bola del món. I cadascun d'aquests | terrossos i ablana i endolceix de saó les entranyes encrostonades de la | gleva | . Aquesta fumera mullada que ara fa la terra, a l'abril serà un gai | desagraïdes en les quals el riuet fa uns clotarells de molsa espessa com | gleves | de posterma, o s'escola com un murri per sota del pedregam, i n'hi ha, | prodigi. Aquí rai; tot va a dojo, tot raja pel broc gros: els cors i la | gleva | . Les portes sempre són obertes de bat a bat o amb la clau al pany, les | les muntanyes del seu rovell; als camps de blat, el pagès tomba les | gleves | del rostoll; les vinyes deixen assecar la seva pompa despullada del | nit i tot. Ell brandia l'aixada sense repòs, arrebassant les llomes. Ella | gleva | a gleva anava tirant-les als tolls, les aigües dels quals en ésser | Ell brandia l'aixada sense repòs, arrebassant les llomes. Ella gleva a | gleva | anava tirant-les als tolls, les aigües dels quals en ésser remogudes | i treballant a la vaga resplendor de la celístia. Tot s'havia amuntegat | gleva | a gleva dintre el mullader i el terròs més petit portava el frec de les | a la vaga resplendor de la celístia. Tot s'havia amuntegat gleva a | gleva | dintre el mullader i el terròs més petit portava el frec de les mans | i aleshores les aixades prenien un ritme aparellat i harmoniós i les | gleves | saltaven i es desfeien sota el colpejar... Aleshores treballaven; la vida | de branques seques, sinó oliosa i grassa com la que es nodreix de la | gleva | que fan, després de premsats, la pasta i el pinyol de l'oliva, donava a | vegades expressat. Fins un poeta com Costa, que arrelà tan endins de la | gleva | mallorquina, s'exclamava: i aquesta terra és tan curta!... i el món, | envestir, espavilat, esvelt, falleva, gavatx, galvana, gavarra, gavina, | gleva | , govern, gravar, fava, haver, llavi, núvol, pavelló, prova, raval, rave | les quals hi havia l'home sotmès a servitud en tant que adscrit a la | gleva | com a mera pertinença d'aquesta. Cauen imperis. Uns pobles submergeixen | i esdevenir productiva l'empresa agrícola, la distribució ancestral de la | gleva | catalana responia amb dinàmica eficàcia als nous corrents dels mètodes | inexorable. El vincle de l'home a la societat és la cadena del serf de la | gleva | ; el fet social podria ésser la conjunció de la necessitat i la llibertat. |
|