×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb glopada |
Freqüència total: 436 |
CTILC1 |
Vigila que no et costin cars." "Oh, no m'ofegaré en cap bassol o en cap | glopada | d'aigua. Ni m'hi ennuegaré", va somriure el jove. "Però hi ha, per | seu damunt, amenaçadores i alhora espantades. Ell se sent envaït per una | glopada | de nàusea i, sense girar-se, perboca al seu davant, contra les lloses | és una massa borrosa; la hi torna. —Sí —fa. L'home deixa anar una altra | glopada | de fum que li tapa els esperits i, amb una veu visiblement alleujada, diu | la transparència del licor, criden: —Que ho sigui! I beuen d'una | glopada | . La dona que sosté la criatura, que s'ha quedat sense vas, perquè no deu | Totes les ires sufocades —totes les sospites— li muntaven al cap com una | glopada | de sang calenta: el record de la figuera morta, que hagué d'arrencar, i | És per això que quan deixeu la goleta i trepitgeu el port la primera | glopada | d'ambient que us entra a la boca us fa l'efecte d'un gra de moscatell | Una onada de retòrica superficial i galopant, on es barregen les grans | glopades | escatològiques amb les bombolles d'una mística infantívola, davalla de | hi fa cara, clavell d'estiu que avança un xic els llavis a una | glopada | que la font no raja. Sota l'ombra dels oms si s'atreveix algun | un cordó negre. —Bé tarda prou, en Pere! —fa de sobte Tomàs, entre dues | glopades | de fum de la pipa. Teresa s'esforça a intervenir amb veu ben tranquil·la: | de remordiment. Josep és feliç davant la copa grisa. Hi aboca al damunt | glopades | de fum, que munta a nuvolets arran del vidre del cafè, i amb la claror de | que hi ha cel, oncle Josep? —li diu Artur. Josep eructa boca endins. Una | glopada | agra li puja a la boca. Tomba el cap, escup. En un àmbit ple de | ni demostratives, aquests recels en deturen l'edició. Això li costa una | glopada | de fel. L'única punta d'amargor que havia de tastar en tota la seva vida. | temps han vessat molta tinta inútilment. Han vessat tinta i també alguna | glopada | de sang! Darwin. —¿Alguna qüestió d'honor entre transformistes i | per la gràcia de la neu. Té l'ull de perla, la gorja envermellida com la | glopada | de sang que manté el seu cos. Comparat amb els altres ocells, que tan | de desesperança, una vana protesta. L'espectre de la fam els domina. La | glopada | de sang ja es refreda i hauran de morir en la glacera de la nit. A | de revisurar les parres de moscat. Segueixen les semals, on xerriquen una | glopada | , i ens ajuden a fer veremes. Si per cas deixeu una platada de peix blau | i la gent se'n servia com d'un rellotge públic. Entre les tumultuoses | glopades | d'homes i dones que plegaven del treball, ell destacava per la seva | allí on pogués amagar-se un empordanès en sorgiria, tard o d'hora, una | glopada | de fum, un espetec i, al darrera, un caçador anhelant amb un pam de nas. | fa un graciós moviment de cap, dóna un mosset a la pasta i buida d'una | glopada | el vas de vi. És clar, aquesta operació no passava desapercebuda. Potser | hi he estat mai, però crec que m'agradaria —contestava Carles llençant | glopades | de fum de cigarreta. —Que està gaire lluny? —Oh, ja ho crec. La melodia | conca, o desapareix enfuretant-se en un tou de bosc amagat. I darrera una | glopada | en ve una altra, i una altra, fins que cobreix les valls i les serres de | se n'hi anava i sentia un poc de mareig. Begué la llet calenta a grans | glopades | , mentre Messua li colpejava dolçament l'espatlla de tant en tant, no ben | o la ganyoteta de la boca en forma de cor... Quan, envaït el teatre per | glopades | d'ombra, la gent desembussava lentament les sortides, em va semblar que | de cop i de nou les seves paraules espectrals, les seves impotents | glopadetes | de vent, mig planyívoles. Volia fer tantes de coses, jo! Un balanç, una | allí on pogués amagar-se un empordanès en sorgiria, tard o d'hora, una | glopada | de fum, un espetec i, al darrera, un caçador anhelant amb un pam de nas. | la corba de la linia ferria, per la qual avança la locomotora llançant | glopades | de vapor; més enllà la barrera de la via, i al lluny la borrosa silueta | cada vegada més lluny! Del cor li va muntar a la gola una amarga | glopada | que l'ennuegà, i els ulls se li ompliren de llàgrimes. IX Un dia | trobaven resposta es feia l'hereu Aspriu. ¿Com era que la sang circulés a | glopades | a través del seu cos? ¿On anava embarcat en aquesta immensa esfera, | burella. Innocenci va estrabar el dit i sortí el tret. A través de la | glopada | de fum, va veure que l'animal feia un capgirell fantàstic i emprenia una | incaut, no era pas gens estrany que de la finestra de la cuina eixís una | glopada | de fum, sonés un tret i n'espeterneguessin un parell en el xipolleig de | soroll, instantàniament, a la faisó d'un paracaigudes. Tot plegat, una | glopada | d'ombra projectada en l'espai. Una, dues, tres, quatre detonacions | a engegar un "refoina!" com una casa, em vaig haver d'empassar una | glopada | que em va tenir a punt per servir de minestra als peixos. —Com devies | que en altre temps havia trepitjat, i, finalment, com que sentí que una | glopada | de fel li pujava gorja amunt, en Boi Delit es cobrí la cara amb les dues | no eren com les de moltes parròquies d'ara que tot just si porten una | glopadeta | de suc. Oh! la Verge Santa dels Dolors de casa nostra! La porto tan | També al bosquet hi ha hagut una forta escagassada de terres. Una | glopada | de riera amb l'aigua roja no és de témer. Es veu que no ha plogut gaire | no deixàvem la feina a mig fer." "Prop de migdia va arribar la primera | glopada | . Una tartanada de gent i una carretada de trastos per la carretera de | L'arc de l'entrada us fa sentir, com els grans arcs clàssics, una | glopada | d'immensitat. Travesseu el pati i sortiu a un terrat sobre la mar que té | abandonat. Dilluns 10. Crema dels convents. Surt la primera | glopada | de fum del rosetó del convent de jesuïtes de la Flor. Aquest convent, cau | atapeït a l'entorn del bell mecanisme. En aquests moments una espessa | glopada | de fum negre s'escapa de la xemeneia vers les constel·lacions. També el | a l'espona de l'aigua, unes flotetes de pins com una ruixa verda i una | glopada | de mar dins un cossi de roques i sorrals. Un cossi blau, tan blau que | brillar els estels del cel arramadats al marc del finestró; han entrat a | glopades | a la cambra i han anat omplint-la com una arca de diamants... Encara és | Després van arribar els primers diaris i van tenir d'empassar-se d'una | glopada | el que nosaltres vam anar engolint en quatre o cinc dies. Com que les | els volia descloure i no tancar-los, respirar més lliurement una darrera | glopada | de l'aire dels vivents que anava a deixar per sempre. En la | resta un cinquè... —Joan Antoni? —exclamà Tàrrec rient i engolint una | glopada | d'aigua—. Que remi i mediti mentrestant en la elevació que la castedat | aixecant el braç. Vilaret li prengué la copa de les mans i l'engolí d'una | glopada | . Tàrrec agafà l'ampolla i gloc, gloc, gloc, en buidà la meitat, a raig fet | no vull dir malauradament per tu— tens una cosa que et delata: aquestes | glopades | de foc que et vénen a les galtes, que t'emporpren del coll a la punta | en braços d'Arandó. Es sentí un esclafit, un desinflament súbit; pujà una | glopada | d'un fum vermellenc i Arandó no es trobà entre els braços sinó un | en els nostres dintres coratjosos, així que ens torna a la gola una mala | glopada | de verí o així que ens pega una corada embellidora, és cosa de posar-se a | pels forats de la fulla del ganivet. Si us l'arrenqueu, sou mort; una | glopada | de sang i adéu. Imagineu una venjança més satànica? Penseu quina vida deu | engolir prou per a cremar-se els pulmons. Llur estat és desesperat; les | glopades | de sang els estrangulen i unes terribles crisis d'ofec els lliuren |
|