×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb goja |
Freqüència total: 78 |
CTILC1 |
l'esperit amb el món meravellós de la mitologia muntanyenca de fades i de | goges | ; ell poblava de misteris oceànics i de cataclismes geològics la nostra | que és respirar. X Més larves —Vaig a dir-te la història de la | goja | o dona d'aigua, estimadeta. L'ha contada D. Víctor Balaguer. Tu no has | pagès i pagès principal d'aquí, que un dia li havia sortit de l'aigua la | Goja | , tota pàl·lida, amb els ulls verds, amb els cabells rossos, amb | vetllés a la nit, mai no pogué estar despert a l'hora de la visita de la | Goja | . No, la llarga forma estesa a la cadira de repòs no és morta. Els seus | són grans negrors. Hi ha les bruixes dansadores al gorg negre. Hi ha la | Goja | o Dona d'aigua, de la qual no es pot dir el nom. Hi ha l'aigua dormida | nostra les divinitats aquàtiques autòctones foren generalment femenines — | goges | , fades, nimfes, dones d'aigua— i habitaven en indrets precisos als quals | divinitats "blaves" que es mostren inassimilables subsisteixen com a | goges | i dones d'aigua, que poblen la rondallística popular amb episodis | naixedors petons". S'hi troben models dels tipus més nobles: | goges | , baiaderes pèrsiques, peris... Barrufet resta vacil·lant. No sap quina | en el pedrís hivernal; les paitides misterioses, minúscules | goges | de les fontanes; la vall de Viladrau, en fi, la masia de Rosquelles on | la claror d'una misteriosa llum verda, allà, en el gorg blau, sortien les | goges | que anaren a cercar la coloma, esdevinguda l'ensangonat cos d'una | on la gent no deixaven d'anar a veure i comentar el famós cau de les | goges | del gorg blau. El "catau" s'obria en la muntanya, vora el puig d'en | el Ter. Allí, segons deia la gent de la rodalia, temps enllà vivien les | goges | de la contrada, i el vianant que passava per l'indret podia oir llargues | en eixamplar-se en una clotada voltada de garrigals, on al capvespre les | goges | rentaven llurs robes que després posaven a assecar esteses damunt les | de fugir empaitats per una misteriosa pluja de pedres, i befats per les | goges | que reien a boca plena. Una vegada però, un ardit fadrí aconseguí prendre | les peces de roba. Ni mai que ho hagués fet! Al crit de "lladres!" les | goges | l'atraparen i el llançaren a la balma, la qual, a un conjur màgic, | d'oració cap a casa, no fos cas que us trobessiu prop del gorg blau i les | goges | us tiressin a dins". Dia 29. La Dedicació de Sant Miquel | ha camins que senti veus, veus fondes, y no vegi ningú, y jo pensi en les | gojes | que s'espitllan o que rentan la roba entorn del gorch... Es una bella | fins al acabament del temps, qu'ella prou que ho vegi qu'es una | goja | y son poder sols de mal éssere... Ay, trist de tu, què has fet, que has | de piquets llumínichs, feya l'efecte d'un palau d'encís, de la demora de | gojas | d'algún conte fantàstich. X Reliquies De bon matí, al llevarse, | pirinenques, vestides amb mantells subtilíssims, com de vent teixit; les | goges | o dones d'aigua, amb túniques regalimoses de color blau-mar; ingràvides | la cançó feble i trencadissa, com de corda de violí a punt de rompre's; | goges | i monjos, ermitans i sants, amb llurs veus, acompanyen la solemne | un sospir lleu, un bleix, un gemec. Si aleshores se us fes present una | goja | o una fada, un follet del bosc o qualsevol altre ésser misteriós, dels | no deixen tampoc de mostrar-nos les seves flors, com les ravenisses i les | goges | o gojats. Hi ha algunes plantes que anem a buscar per Nadal, però no és | càndid, acut al seu palau, embaucat pel refileig i la música de les | goges | , l'empaiten sense pietat i el foragiten a cops i empentes. Al toc matinal | Tradició de les Alojes (Pere Alsius ©) Serien les fades, o les | goges | com les anomenaven en altres puestos, uns sers fantàstics impalpables i | lo donyet era qui disposava en contra de la voluntat dels amos. La | Goja | era la dona hermosa bellíssima, que reunia totes les perfeccions de | reunia totes les perfeccions de bellesa, especialment la de jovenesa. | Goja | es un femení de goig, que /gojar\, avuy gosar, com | la dona jova y hermosa es lo símbol més viu del goig. Lo nom de | goja | no's donà sols a la dona ideal, sinó que a la vessant del Pireneu oposada | la dona ideal, sinó que a la vessant del Pireneu oposada a Catalunya, la | goja | es la dona viva y real, la noya nostra, la promesa o festejadora, y'l | un vivent de fullaraca entre follets? ¿Els gnoms panxuts i les | goges | costeres t'han encantat que te'm tornes de pedra o és | de l'encís femení; i vosaltres també, nimfes, nàiades, | goges | , paitides sospirants, dríades boca-roges; cuiteu, | Teresa Ja m'ho temia, Joan, que et tenien enaiguat, les | goges | . Altrament m'hauries escoltat abans. Joan Sí, Teresa, sí. Tenim | fons, ara aturantse dins d'un clot, com un espill caygut de mans d'una | goja | , ara despenjantse en diminuta cascata per un grahó de la penya | idolats els pobles, s'hi troban models: | goges | , bayaderes, pèrsiques perís, valquíries guerreres, | la boyra blanca qu'es bressa magestuosa pren forma de las | jojas | incitants que cantan y's barrejan en danza bulliciosa | Canigó tu ets presoner desde ara; mes Canigó l' Olimp es de les | gojes | .— Gentil, lligat per invisibles llaços, va seguint la | mel. Com les rosses abelles, quant l' oviran van á vèurel les | gojes | á plaher, lo voltejan, aguaytan y remiran, com son | del cel. Eixa encantada habitació es una ala del palau de la | Goja | soleyós; al vèurel ell entrant desde l' escala, | al peu del Canigó les daynes guía, hont ja la | Goja | 'l seu gojat voldría, tement que un altre amor no li robás. Lo | per l' entrada, com una barca en un llach hont les | gojes | fan bugada. De tosca son los Bacins hont la ensabonan y mauran; | que roncan lliscant per la devesa, lo Tech, la Tet, l' Aglí. La | Goja | diu: —No sempre fou eixa vall desclosa; fou aygua lo que es | quant pujan al zenit.— Montanyes regalades Una | goja | volant Jo veig una rosa vera, una rosa y un clavell, | Llur test d' or es la montanya, quín gerro tan grandiós! Altra | goja | No volèm gayre, companya, ara que parlan tots dos. | Mira allí la de Mirmanda. ¿Què farèm al arribar? La | goja | de Mirmanda Voltèm lo cim en garlanda y posèmnos á | Voltèm lo cim en garlanda y posèmnos á cantar. Chor de | gojes | , fent la sardana Montanyes regalades son les de | elles tot l' any floreixen, primavera y tardor. La | goja | de Mirmanda Quant Barcelona era un prat ja Mirmanda | aqueix diamant serè val la corona d' Espanya. Chor de | gojes | Montanyes regalades son les de Canigó, | enfilats ab un fil d' or, com un collaret de reyna. Chor de | gojes | Montanyes regalades son les de Canigó, | Mentrestant, gentil parella, prenèu ma corona d' or. Chor de | gojes | Montanyes regalades son les de Canigó, | Banyolas, al cantar del rossinyol, al refilar de les | gojes | . Mon fil era d' or, d' argent la filosa, los boscos |
|