DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
goja F 78 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb goja Freqüència total:  78 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'esperit amb el món meravellós de la mitologia muntanyenca de fades i de goges; ell poblava de misteris oceànics i de cataclismes geològics la nostra
que és respirar. X Més larves —Vaig a dir-te la història de la goja o dona d'aigua, estimadeta. L'ha contada D. Víctor Balaguer. Tu no has
pagès i pagès principal d'aquí, que un dia li havia sortit de l'aigua la Goja, tota pàl·lida, amb els ulls verds, amb els cabells rossos, amb
vetllés a la nit, mai no pogué estar despert a l'hora de la visita de la Goja. No, la llarga forma estesa a la cadira de repòs no és morta. Els seus
són grans negrors. Hi ha les bruixes dansadores al gorg negre. Hi ha la Goja o Dona d'aigua, de la qual no es pot dir el nom. Hi ha l'aigua dormida
nostra les divinitats aquàtiques autòctones foren generalment femenines —goges, fades, nimfes, dones d'aigua— i habitaven en indrets precisos als quals
divinitats "blaves" que es mostren inassimilables subsisteixen com a goges i dones d'aigua, que poblen la rondallística popular amb episodis
naixedors petons". S'hi troben models dels tipus més nobles: goges, baiaderes pèrsiques, peris... Barrufet resta vacil·lant. No sap quina
en el pedrís hivernal; les paitides misterioses, minúscules goges de les fontanes; la vall de Viladrau, en fi, la masia de Rosquelles on
la claror d'una misteriosa llum verda, allà, en el gorg blau, sortien les goges que anaren a cercar la coloma, esdevinguda l'ensangonat cos d'una
on la gent no deixaven d'anar a veure i comentar el famós cau de les goges del gorg blau. El "catau" s'obria en la muntanya, vora el puig d'en
el Ter. Allí, segons deia la gent de la rodalia, temps enllà vivien les goges de la contrada, i el vianant que passava per l'indret podia oir llargues
en eixamplar-se en una clotada voltada de garrigals, on al capvespre les goges rentaven llurs robes que després posaven a assecar esteses damunt les
de fugir empaitats per una misteriosa pluja de pedres, i befats per les goges que reien a boca plena. Una vegada però, un ardit fadrí aconseguí prendre
les peces de roba. Ni mai que ho hagués fet! Al crit de "lladres!" les goges l'atraparen i el llançaren a la balma, la qual, a un conjur màgic,
d'oració cap a casa, no fos cas que us trobessiu prop del gorg blau i les goges us tiressin a dins". Dia 29. La Dedicació de Sant Miquel
ha camins que senti veus, veus fondes, y no vegi ningú, y jo pensi en les gojes que s'espitllan o que rentan la roba entorn del gorch... Es una bella
fins al acabament del temps, qu'ella prou que ho vegi qu'es una goja y son poder sols de mal éssere... Ay, trist de tu, què has fet, que has
de piquets llumínichs, feya l'efecte d'un palau d'encís, de la demora de gojas d'algún conte fantàstich. X Reliquies De bon matí, al llevarse,
pirinenques, vestides amb mantells subtilíssims, com de vent teixit; les goges o dones d'aigua, amb túniques regalimoses de color blau-mar; ingràvides
la cançó feble i trencadissa, com de corda de violí a punt de rompre's; goges i monjos, ermitans i sants, amb llurs veus, acompanyen la solemne
un sospir lleu, un bleix, un gemec. Si aleshores se us fes present una goja o una fada, un follet del bosc o qualsevol altre ésser misteriós, dels
no deixen tampoc de mostrar-nos les seves flors, com les ravenisses i les goges o gojats. Hi ha algunes plantes que anem a buscar per Nadal, però no és
càndid, acut al seu palau, embaucat pel refileig i la música de les goges, l'empaiten sense pietat i el foragiten a cops i empentes. Al toc matinal
Tradició de les Alojes (Pere Alsius ©) Serien les fades, o les goges com les anomenaven en altres puestos, uns sers fantàstics impalpables i
lo donyet era qui disposava en contra de la voluntat dels amos. La Goja era la dona hermosa bellíssima, que reunia totes les perfeccions de
reunia totes les perfeccions de bellesa, especialment la de jovenesa. Goja es un femení de goig, que /gojar\, avuy gosar, com
la dona jova y hermosa es lo símbol més viu del goig. Lo nom de goja no's donà sols a la dona ideal, sinó que a la vessant del Pireneu oposada
la dona ideal, sinó que a la vessant del Pireneu oposada a Catalunya, la goja es la dona viva y real, la noya nostra, la promesa o festejadora, y'l
un vivent de fullaraca entre follets? ¿Els gnoms panxuts i les goges costeres t'han encantat que te'm tornes de pedra o és
de l'encís femení; i vosaltres també, nimfes, nàiades, goges, paitides sospirants, dríades boca-roges; cuiteu,
Teresa Ja m'ho temia, Joan, que et tenien enaiguat, les goges. Altrament m'hauries escoltat abans. Joan Sí, Teresa, sí. Tenim
fons, ara aturantse dins d'un clot, com un espill caygut de mans d'una goja, ara despenjantse en diminuta cascata per un grahó de la penya
idolats els pobles, s'hi troban models: goges, bayaderes, pèrsiques perís, valquíries guerreres,
la boyra blanca qu'es bressa magestuosa pren forma de las jojas incitants que cantan y's barrejan en danza bulliciosa
Canigó tu ets presoner desde ara; mes Canigó l' Olimp es de les gojes.— Gentil, lligat per invisibles llaços, va seguint la
mel. Com les rosses abelles, quant l' oviran van á vèurel les gojes á plaher, lo voltejan, aguaytan y remiran, com son
del cel. Eixa encantada habitació es una ala del palau de la Goja soleyós; al vèurel ell entrant desde l' escala,
al peu del Canigó les daynes guía, hont ja la Goja 'l seu gojat voldría, tement que un altre amor no li robás. Lo
per l' entrada, com una barca en un llach hont les gojes fan bugada. De tosca son los Bacins hont la ensabonan y mauran;
que roncan lliscant per la devesa, lo Tech, la Tet, l' Aglí. La Goja diu: —No sempre fou eixa vall desclosa; fou aygua lo que es
quant pujan al zenit.— Montanyes regalades Una goja volant Jo veig una rosa vera, una rosa y un clavell,
Llur test d' or es la montanya, quín gerro tan grandiós! Altra goja No volèm gayre, companya, ara que parlan tots dos.
Mira allí la de Mirmanda. ¿Què farèm al arribar? La goja de Mirmanda Voltèm lo cim en garlanda y posèmnos á
Voltèm lo cim en garlanda y posèmnos á cantar. Chor de gojes, fent la sardana Montanyes regalades son les de
elles tot l' any floreixen, primavera y tardor. La goja de Mirmanda Quant Barcelona era un prat ja Mirmanda
aqueix diamant serè val la corona d' Espanya. Chor de gojes Montanyes regalades son les de Canigó,
enfilats ab un fil d' or, com un collaret de reyna. Chor de gojes Montanyes regalades son les de Canigó,
Mentrestant, gentil parella, prenèu ma corona d' or. Chor de gojes Montanyes regalades son les de Canigó,
Banyolas, al cantar del rossinyol, al refilar de les gojes. Mon fil era d' or, d' argent la filosa, los boscos

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »