Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'esperit amb el món meravellós de la mitologia muntanyenca de fades i de	goges	; ell poblava de misteris oceànics i de cataclismes geològics la nostra
que és respirar. X Més larves —Vaig a dir-te la història de la	goja	o dona d'aigua, estimadeta. L'ha contada D. Víctor Balaguer. Tu no has
pagès i pagès principal d'aquí, que un dia li havia sortit de l'aigua la	Goja	, tota pàl·lida, amb els ulls verds, amb els cabells rossos, amb
vetllés a la nit, mai no pogué estar despert a l'hora de la visita de la	Goja	. No, la llarga forma estesa a la cadira de repòs no és morta. Els seus
són grans negrors. Hi ha les bruixes dansadores al gorg negre. Hi ha la	Goja	o Dona d'aigua, de la qual no es pot dir el nom. Hi ha l'aigua dormida
nostra les divinitats aquàtiques autòctones foren generalment femenines —	goges	, fades, nimfes, dones d'aigua— i habitaven en indrets precisos als quals
divinitats "blaves" que es mostren inassimilables subsisteixen com a	goges	i dones d'aigua, que poblen la rondallística popular amb episodis
naixedors petons". S'hi troben models dels tipus més nobles:	goges	, baiaderes pèrsiques, peris... Barrufet resta vacil·lant. No sap quina
en el pedrís hivernal; les paitides misterioses, minúscules	goges	de les fontanes; la vall de Viladrau, en fi, la masia de Rosquelles on
la claror d'una misteriosa llum verda, allà, en el gorg blau, sortien les	goges	que anaren a cercar la coloma, esdevinguda l'ensangonat cos d'una
on la gent no deixaven d'anar a veure i comentar el famós cau de les	goges	del gorg blau. El "catau" s'obria en la muntanya, vora el puig d'en
el Ter. Allí, segons deia la gent de la rodalia, temps enllà vivien les	goges	de la contrada, i el vianant que passava per l'indret podia oir llargues
en eixamplar-se en una clotada voltada de garrigals, on al capvespre les	goges	rentaven llurs robes que després posaven a assecar esteses damunt les
de fugir empaitats per una misteriosa pluja de pedres, i befats per les	goges	que reien a boca plena. Una vegada però, un ardit fadrí aconseguí prendre
les peces de roba. Ni mai que ho hagués fet! Al crit de "lladres!" les	goges	l'atraparen i el llançaren a la balma, la qual, a un conjur màgic,
d'oració cap a casa, no fos cas que us trobessiu prop del gorg blau i les	goges	us tiressin a dins". Dia 29. La Dedicació de Sant Miquel
ha camins que senti veus, veus fondes, y no vegi ningú, y jo pensi en les	gojes	que s'espitllan o que rentan la roba entorn del gorch... Es una bella
fins al acabament del temps, qu'ella prou que ho vegi qu'es una	goja	y son poder sols de mal éssere... Ay, trist de tu, què has fet, que has
de piquets llumínichs, feya l'efecte d'un palau d'encís, de la demora de	gojas	d'algún conte fantàstich. X Reliquies De bon matí, al llevarse,
pirinenques, vestides amb mantells subtilíssims, com de vent teixit; les	goges	o dones d'aigua, amb túniques regalimoses de color blau-mar; ingràvides
la cançó feble i trencadissa, com de corda de violí a punt de rompre's;	goges	i monjos, ermitans i sants, amb llurs veus, acompanyen la solemne
un sospir lleu, un bleix, un gemec. Si aleshores se us fes present una	goja	o una fada, un follet del bosc o qualsevol altre ésser misteriós, dels
no deixen tampoc de mostrar-nos les seves flors, com les ravenisses i les	goges	o gojats. Hi ha algunes plantes que anem a buscar per Nadal, però no és
càndid, acut al seu palau, embaucat pel refileig i la música de les	goges	, l'empaiten sense pietat i el foragiten a cops i empentes. Al toc matinal
Tradició de les Alojes (Pere Alsius ©) Serien les fades, o les	goges	com les anomenaven en altres puestos, uns sers fantàstics impalpables i
lo donyet era qui disposava en contra de la voluntat dels amos. La	Goja	era la dona hermosa bellíssima, que reunia totes les perfeccions de
reunia totes les perfeccions de bellesa, especialment la de jovenesa.	Goja	es un femení de goig, que /gojar\, avuy gosar, com
la dona jova y hermosa es lo símbol més viu del goig. Lo nom de	goja	no's donà sols a la dona ideal, sinó que a la vessant del Pireneu oposada
la dona ideal, sinó que a la vessant del Pireneu oposada a Catalunya, la	goja	es la dona viva y real, la noya nostra, la promesa o festejadora, y'l
un vivent de fullaraca entre follets? ¿Els gnoms panxuts i les	goges	costeres t'han encantat que te'm tornes de pedra o és
de l'encís femení; i vosaltres també, nimfes, nàiades,	goges	, paitides sospirants, dríades boca-roges; cuiteu,
Teresa Ja m'ho temia, Joan, que et tenien enaiguat, les	goges	. Altrament m'hauries escoltat abans. Joan Sí, Teresa, sí. Tenim
fons, ara aturantse dins d'un clot, com un espill caygut de mans d'una	goja	, ara despenjantse en diminuta cascata per un grahó de la penya
idolats els pobles, s'hi troban models:	goges	, bayaderes, pèrsiques perís, valquíries guerreres,
la boyra blanca qu'es bressa magestuosa pren forma de las	jojas	incitants que cantan y's barrejan en danza bulliciosa
Canigó tu ets presoner desde ara; mes Canigó l' Olimp es de les	gojes	.— Gentil, lligat per invisibles llaços, va seguint la
mel. Com les rosses abelles, quant l' oviran van á vèurel les	gojes	á plaher, lo voltejan, aguaytan y remiran, com son
del cel. Eixa encantada habitació es una ala del palau de la	Goja	soleyós; al vèurel ell entrant desde l' escala,
al peu del Canigó les daynes guía, hont ja la	Goja	'l seu gojat voldría, tement que un altre amor no li robás. Lo
per l' entrada, com una barca en un llach hont les	gojes	fan bugada. De tosca son los Bacins hont la ensabonan y mauran;
que roncan lliscant per la devesa, lo Tech, la Tet, l' Aglí. La	Goja	diu: —No sempre fou eixa vall desclosa; fou aygua lo que es
quant pujan al zenit.— Montanyes regalades Una	goja	volant Jo veig una rosa vera, una rosa y un clavell,
Llur test d' or es la montanya, quín gerro tan grandiós! Altra	goja	No volèm gayre, companya, ara que parlan tots dos.
Mira allí la de Mirmanda. ¿Què farèm al arribar? La	goja	de Mirmanda Voltèm lo cim en garlanda y posèmnos á
Voltèm lo cim en garlanda y posèmnos á cantar. Chor de	gojes	, fent la sardana Montanyes regalades son les de
elles tot l' any floreixen, primavera y tardor. La	goja	de Mirmanda Quant Barcelona era un prat ja Mirmanda
aqueix diamant serè val la corona d' Espanya. Chor de	gojes	Montanyes regalades son les de Canigó,
enfilats ab un fil d' or, com un collaret de reyna. Chor de	gojes	Montanyes regalades son les de Canigó,
Mentrestant, gentil parella, prenèu ma corona d' or. Chor de	gojes	Montanyes regalades son les de Canigó,
Banyolas, al cantar del rossinyol, al refilar de les	gojes	. Mon fil era d' or, d' argent la filosa, los boscos

Pàgina 1 (de 2)

50 següents