Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a les quatre parets de casa els Santo... La veu se li ofegava a la	gola	, i no podia continuar, perquè sabia, sí, que hi havia moltes noies a
A la Verge, la carn li cremava sota el sol i la set li abrusava la	gola	. Ella corria amb la seva dolça càrrega cercant afanyosament una font on
membres fatigats, sinó a apagar la set que m'abrusa. Tinc tan seca la	gola	, que a penes puc parlar. Un glop d'aigua serà per mi la salvació. En la
i continuen removent el fons; però la veu se'ls va fent fosca; de la	gola	no els brolla ja sinó un so aspre; el cos se'ls va reduint i estrenyent,
ella plorava ara inconsolable, i també ell sentia que se li estrenyia la	gola	i no podia parlar. II Als llocs on floreixen els bosquets de la meva
tal vegada tenia els ulls humitejats. Quim Bisa sentia una opressió a la	gola	: li semblava que estava somniant, que es debatia entre les ombres d'un
veu acostar-se l'hora, sent que un vague desig de plor li puja a la	gola	—tal potser en el fons pensa en son pare, pensa en sa mare i son padrí—;
de les aigües. Cridà per segona vegada, i la veu se li ofegà a la	gola	; girà l'esguard entorn seu, aterrit, en una muda i angoixosa demanda
genolls; es passa novament la mà pel rostre eixugant-se la suor; té la	gola	seca; la llengua se li enganxa al paladar i per les seves mans passa un
Una mà pesant semblava oprimir-la sobre el pit, semblava estrènyer-li la	gola	... —Sileta, germana meva... Dolça Sileta... Sileta... Els dits
Un crit de terror li pujà de les entranyes, però no pogué arribar-li a la	gola	. I la seva ànima sencera, tots els seus sentits eren llavors allí,
del seu padrí, que feia esforços per dominar l'emoció que li muntava a la	gola	. El vell Santo no pronunciava un mot i l'anava ajudant en silenci. Munda
els set pecats capitals de la doctrina cristiana: la ira i la luxúria, la	gola	i la peresa, la supèrbia, l'avarícia, l'enveja. Les diferències d'una
fantasies sensuals queden assegurades pels hàbits i les gents. La	gola	és depriment, infausta, vergonyosa: un hedonisme mesurat —en la taula i
a la paret de terra viada de pedres que tot d'una es talla en una	gola	cavernosa per on l'home el precedeix. D'altres s'hi deuen haver endinsat
. Tenien la bóta allí a la vora, a l'abast de la mà, on podia refrescar la	gola	de tant en tant, o l'ampolla d'anís o d'aiguardent; aquestes begudes, les
crit que es volia alçar sobre totes les remors a penes havia sortit de la	gola	com un so feble i apagat. El silenci l'havia ofegat instantàniament i tot
escèptic, reaccionari, correctíssim i normalíssim, se li nuà una mica la	gola	, i, si la nit no hagués estat impenetrable, em penso que jo li hauria
cosa com aquesta —va fer Emili Borràs— un no sap què dir; se't nua la	gola	, et sents tan avergonyit, que et vénen ganes de plorar... —Estàs carregat
la seva veu d'infant. David té set, i de la fresca	gola	se'n recorda, febrós i desvetllat. —Oh! qui em dugués
com per als interessos. —Certament, fóra un greu —canta la noble	gola	del capitular. —Sort que vostè, Laura, amb el seu talent, sabrà actuar de
pecat terrible que, sols amb l'horror de pensar-hi, la veu es nuava a la	gola	de Teresa: de la Teresa, òrfena d'amor, amb sols el record d'un vell
si garfissin una carn enemiga, amb la crueltat amb què es clavarien en la	gola	rosada d'una dona bella, que el deliri li figura a l'abast de la mà. I els
del cortinatge de l'altra sala, es sent la rasquera que pessigolleja la	gola	del magnífic canonge Grau, sonora com una contra d'orgue. Aquell sacerdot
murmuri de precs i de converses esborra el diàleg i el gruny sonor de la	gola	de rera el cortinatge. Teresa acosta els llavis a l'orella de la cunyada:
l'honor de fer acatament a la senyora de Muntanyola; però la solemnial	gola	del canonge no articulà cap mot de benvinguda. La vídua del notari
Marta ja assenyalen missa, Tomàs se'n torna a casa, feixuc, corbat, la	gola	resseca, els ulls roents. L'alba estantissa de l'hivern esborra els
amunt la musclera de la camisa pera taparse las finas carns que sota sa	gola	alenavan pausadament. Las duas entrants allargaren lo coll pera
un reculliment inquietós, aquell silenci prenyat d' engunia que nusa la	gola	, que clou lo llabi, qu' endogala 'l cor y fá caminar de puntetas, regnava
á la Toneta. La sanch se li glassá en las venas, la veu se li aufegá en la	gola	y quedá com clavat á terra sens apartar los ulls d' aquella horrible
, eh, Lluís? —Sí, ara, ara! —barbotejava aquest ab lo nus á la	gola	. —Peró, nó perqué Deu tinga d' arrencarme del costat vostre, nó. Mira,
volía parlar y batallava pera esqueixarse 'l tel que se li posava á la	gola	, pera aixamplar ben bé 'ls pulmons qu' altra volta 's sentía lligats y
espigues i masteguem el blat. Masteguem i riem, però això asseca la	gola	i la set ens abrusa. Tampoc no hi ha aigua per ací. Terres planes,
El port s'havia engalanat per a mi. Sentia la brisa salada i enquitranada	gola	avall. L'absorbia com un aliment. Se'm ficava entre carn i pell. I sentia
Em segueix enutjat, no vol passar endavant, recula. —Em ficaràs a la	gola	del llop, la taverna, saps?, és aquí a la vora... Jo no l'escolto.
bien sûr!, va respondre el més alt i gros, amb una veu de	gola	, molt atiplada, menys que femenina, aquesta veu d'una estranya sonoritat
que, cavaller triomfador i homenívol, s'engul el líquid que s'arrapa a la	gola	com una carda. —uaixque!—. Claix! Ha esclafit la tralla i arranca el
no mos n'anirem; volem estar ací, volem estar ací... És que les	goles	s'han assecat. Els cacaus i la cecina i els cants i el tabac han ressecat
en arribar-hi, es troba amb un gran nombre de paradetes de refrescs i de	goles	, rotllos, tarró, guirlatxe, figues albardades... Parades amb eines per a
dexarme conduhir escala amunt. Aquesta era completament fosca com una	gola	de llop. Aixis es que encara no habia pogut coneixer á la meva
tanqui la boca de l'Infern per sempre i en segelli la	gola	famolenca. Llavors un altre Cel i una altra Terra
la, dir-li "per molts anys", però se'm va fer un nus a la	gola	, com el dia que la galeria s'havia enfonsat i va perillar la meva vida.
meva Bubulina! Tot seguit els ulls se'm posaren a degotar com fonts, la	gola	se'm va nuar, no podia engolir! M'aixeco, pago, me'n vaig. I jo
—em preguntà un vespre d'amagat. —Sí, Diamandula —li vaig respondre, i la	gola	se'm nuava d'amargor. Aquesta història m'havia fet molta pena, i per
Riure? Plorar? Aconsella'm. No vaig respondre. També jo tenia un nus a la	gola	i no sabia què era: sanglot?, riallada? —Patró —digué de sobte Zorbàs—,
ofegada. Aquell vespre, Zorbàs no va voler prendre cap mossada. "Tinc la	gola	escanyada —deia—, no m'empasso res." Es va rentar l'orella amb aigua
Volia cridar: "Canavaro! Canavaro!", però la veu no li passava de la	gola	. La seva malaurada mestressa gemegava, i els seus braços pansits i
s'acotà, va mirar la difunta. La mirà llarga estona, sentia un nus a la	gola	. Anava a ajupir-se per besar-la, però es va dominar. —Adéu-siau! —
camisa, estripada. —Es mor... es mor... —em deia, i se'm nuava la	gola	. L'home, l'infortunat, ha aixecat entorn de la seva existència una alta
i provava de riure per ocultar la meva emoció, però no podia; tenia la	gola	ennuegada. Vaig observar com Zorbàs estirava el coll d'ocell de presa i

Pàgina 1 (de 39)

50 següents