×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb golafre |
Freqüència total: 211 |
CTILC1 |
| pell d'aquests fruits polinesis amb tal insistència, que jo —lleugerament | golafre | com sóc— sentia com la boca se'm feia aigua. Ara bé, la fruita tahitiana | | i senyores, entre les blondes del roquet!... —Us asseguro que és un | golafre | —s'entossudeix a fer sentir Tomàs amb una veu que desentona per entre el | | del concert, la complaença d'ella a deixar-se ben mirar l'escot pels ulls | golafres | de Pere. De segur que la confusió per la mort de l'Angelina Terra Negra | | lentament perquè li escalfés les entranyes. "Sensual —vaig pensar—, | golafre | refinat..." —Quin ofici tens? —vaig dir-li. —Tots els oficis: dels | | o no les animetes s'encaminen cap a l'infern. Ja pot riure el gran | golafre | ! Al meu parer, s'hauria de disminuir el poder del dimoni. No hi veig | | figura del frare asceta i predicador és contraposada a la del germà llec, | golafre | i incrèdul, de manera semblant a com ho trobem en el teatre de Robrenyo, | | en temps passat, quan senties a prop la voluptuosa presa. Ni aspiren amb | golafre | delit els teus narius el perfum de carn jove, que anunciava l'esquerp | | contemplacions, retingut fins al terme del curs; per a retornar encar més | golafre | dels petons de l'amigueta, del guimbadejar per l'horta, del rodolar | | caldera, car tot era llençat a manera de projectils a les costelles del | golafre | . Poden ben creure que aquesta diligència i agressivitat espantoses no | | el començament. Després se n'anaren a dormir; i en Ramonet, que era un | golafre | i havia fet un excés de truita, somià que li ficaven un llapis enorme per | | queixals. Els ocells, en general, són nets i polits, i no s'atipen ni són | golafres | , ni fan pudor de menjar, com moltes altres bèsties. Beuen l'aigua | | i els esparvers lladregots, i els gaigs barroers i els ànecs | golafres | , hi trobeu aquelles mallerengues tan treballadores i tan pacients que fan | | calorit amb mangre i fum d'estampes, remullareu cap dels vostres àpats de | golafre | , senyor panxacontent. Aneu, que vingui la justícia! Ja m'explicaré jo, | | entre cames. VI L'espera de l'hipopòtam mort. Arribada de negres | golafres | . Auxilis d'una piroga, per arrossegar els hipopòtams morts. Dificultat de | | L'excés de carn fa limitar les caceres. Els trofeus pudents. Més negres | golafres | . Les llargues hores d'espera que segueixen la mort de l'hipopòtam són | | llurs cistelles i paquets, destinats al transport de carn. Aviat els més | golafres | encenen focs diversos, i comencen d'escalivar qualque tros escadusser. | | plana, ni els àpats pantagruèlics al costat de les garses i dels cans més | golafres | que ell mateix. Si us hi apropeu, us podreu fer càrrec del que acabem de | | els ulls aprensivament, esperant l'espetec. I, en efecte, la serp | golafre | reventà com un neumàtic. El que podríem anomenar segon d'abord el mirava | | cap al poble. Evocava. Aquella Anneta de la boca àvida, de la pell | golafre | , de vida triomfant. Vida en sí mateixa, vida pel goig de viure, que no | | els plats com a canvis dels presents honorívols, talment com si fossin | golafres | en honor d'altri: treu-los els testimonis i els espectadors, i el convit | | velles. I tot anava a raure a la cassola, per a satisfacció dels petits | golafres | . I bé, no cal estranyar-se de l'afició que mostrava el jove Aspriu en | | Els grans constructors han estat sempre, i parlant amb respecte, uns | golafres | . I bé: la bullavesa conté un element que el bon menjador apreciarà | | faria molt mala espina. L'alemany, home rarament dotat del fre religiós, | golafre | i ansiós, desenfrenat, desarrelat, mancat del sentiment de la terra i | | inacabables. Sensació de primavera, de primavera delirant, de joia | golafre | de les coses, doblada per la presència constant de l'hivern aclaparador i | | i en l'altra... La gent, en passar, us mira amb uns ulls espaordits i | golafres | . On aneu; què cerqueu pel món; com és que la llargada dels camins i les | | trabuc, de rodanxa en rodanxa i a còpia d'etzibar-hi pa se'n va cruspir, | golafre | com era, més de mitja, que ni un mort de fam. Essent allí el riu, i | | paraula vehement, que se li engargussava en la gola i l'ennuegava, amb el | golafre | goig que el feia llevar-se dret i gesticular i pegar cops de puny a la | | nostres amics. Tjaden, un manyà molt magre, de la nostra mateixa edat, el | golafre | més gran de la companyia. S'asseu a menjar sec com un espàrrec i s'alça | | és la consigna dels prussians. Estem perplexos. Jo pregunto: —Però Kat, | golafre | , d'on surts amb tot això? —Ben content que ha estat Tomàquet que me les | | Joan Golafre Una vegada vivia en un poblet vora de Tarragona un Joan molt | golafre | . Més ben dit, golafre i llépol alhora. Si hi havia llaminadures, no se'n | | vivia en un poblet vora de Tarragona un Joan molt golafre. Més ben dit, | golafre | i llépol alhora. Si hi havia llaminadures, no se'n veia mai tip; si no, | | automàticament, el darrer remei, que era de no fer res. Pobre Joan | golafre | ! Ni no fent res no tenia repòs. Li treballava el ventre. El seu pare cada | | Al dia que feia vint, naturalment ja no en pogué llevar res. En Joan | golafre | es veié reduït a un tros de pa i aigua. Del seu estómac, sempre pesant | | gens agradable, i tots els seus moviments eren estrafolaris, sorollosos i | golafres | . Havia perdut algunes dents d'ençà que l'havia vist menjant en els | | miop, miopia; quec, quequia. eria. Ex.: ximple, ximpleria; | golafre | , golafreria; dropo, droperia; badoc, badoqueria; boig, bogeria; manyac, | | del segle XIX, ens trobaríem en el desordre. La gent menja, és | golafre | , s'atipa, si voleu, però sense ordre; s'indigesta i s'embriaga, però no | | Micalet és agraït, molt agraït... Del mestre sangrador i los teuladins | golafres | Heu de saber i vos tinc que contar, que en temps passat i en la vila de | | compte d'ell. ¡Allò era per a capitombar al més pintat! —¡Malastrucs, | golafres | , que us engaldiu totes les barbes i sangries de tot l'any! ¿Qui vos ha | | del barberolet elegit capitost en esta guerra declarada a l'estol de | golafres | teuladins. ¡Ja, ja estava lo pla cuit i ben cuit! Camp clos, l'angorfa; | | lo que fea xillar d'amargor i defendre's a picotades als malaventurats | golafres | ... I volaven les plometes, i los veïns matiners a l'adonar-se'n d'aquella | | acompanyant los estiragassons de paraules per l'estil: —Què tens tu, | golafre | desastruc? ¿què no te'n recordes ja de les espolsadorades que ens pegavem | | i quina angunia en fugir! Xe, arreplegueu lo sisó, lladres bordegassos, | golafres | roïns. Conteu-los a eixos d'ahi enfront com vos ha anat per l'angorfa de | | viu!" I ací acaba la contalla del "Mestre sangrador i los teuladins | golafres | " que ja veus, llegidor, que finí per als malastrucs ocellets de vila com | | . ¡Si no'n quede un de meló! Bé's coneix com l'hau florejat; lladres, | golafres | . —Jo't diré, dona, són eixa briva... —¡Xéeee, mos quedem! — | | a fer-li mala sang. Barcelona semblava exclusivament habitada per | golafres | èmuls de Pantagruel. Columnes de formatges; muntanyes de mantega; | | No paràvem ni un moment. Treballàvem sense repòs per vosaltres, | golafres | . Però ara que heu deixat de ser homes o, millor, de presumir-ne, ara | | al capità Gallart, que naturalment és enorme: alt, gros, vermell, | golafre | , eufòric. El meu amor apassionat de la tradició em fa sentir un respecte | | les fulles no s'entretenen damunt de les taules amb perill de què els | golafres | vagin prosseguint la feina després de l'ordre d'aturada. Cal fer un altre | | i els qui es pensen tenir-ne. Fa bonic l'exili per als titelles i els | golafres | que volen atrapar la lluna amb les mans. La dèria d'esdevenir personatges | | lloances al més fort. Aquests mai no podran defensar una causa justa. | Golafres | , temen perdre la taula ben proveïda de bona minestra que és, en |
|