Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cèl, o es la granera del cèl. El mal del tort, la cara flaca i el cul	gort	. El peix gran es menja al menut. El peix per la boca mòr. El ponent la mou
que 'l dia anterior no s' havia vist). En l' estiu fins els gossos es fan	gorts	. Faena feta no porta destorp. Faena, fuig. Flor en l' almeller, sardines
ni manco, se 'n aná a sos remats i va triar el cegall més bonico i més	gort	que tenia per a torrarlo a les brases, ab lo que soparen aquella nit
un cegall per a la festa; pero com era un mesquí dels de marca, el més	gort	li donava llástima, buscant els més flacs, que també li feen dòl, per lo
en /t\ la canvien en /d\, per regla general:	Gòrt	-gòrda. Sort-sorda. Bort-borda. Quart. Els acabats en /u\
en /t\ la canvien en /d\, per regla general: Gòrt-	gòrda	. Sort-sorda. Bort-borda. Quart. Els acabats en /u\ precedida
posen pedaços calents. 5è· Una fulla de figuera dindi, com més	gorda	millor, ben torrada. Partir-la i posar-hi sal. Tan calenta com es puga
gens gens mica gorrió pardal teulat gras gras	gord	greixonera tià greixonera gri griu ric guaitar guaitar
trobà més escorça per a mossegar. I per això es palpava sota el pit, tan	gord	i present com abans, el bony de les pedretes. Es va asseure a la vora
crostó i tallar la llonganissa. El pastor, avesat tota la setmana al pa	gord	, al ranci de porc i a la sopa de llet, es deixa convèncer a les bones, i
una persona meravellosa, absolutament encantadora, jo vaig conéixer la "	gorda	", arran de la seva versió de La Tieta, per mitjà de
ab tot lo zel ajuda al primer, perque com se deleix per una pitansa	gorda	, com vr. gr. la de vista primer de la Aduana de Barcelona, no vol perdrer
ningú es fica en porqueríes, tots volém la suerte	gorda	. Pero deixemse de cuentos: al grá. També doní conte de la mehua filiasió,
no pareixia fer-li cap mal es no menjar. Sempre estava satisfet i ben	gordet	. I ara ve lo bo. Un dia que es quissonet glapava i brincava de cap a cap
de N'Agustinet. Hi acudien a carrera feta... I tots estaven la mar de	gordets	, i ben vermeis i enrigassats. Això, està clar, no feia més que acabar
—"Faci com jo, senyor Astella, prompte se tornarà	gordet	—el goç li diu. Deixi l bosc; massa mal s'hi viu. Sos
que creia haver per sempre l gust perdut d'anyell i d'ovella	gordeta	, pensà qu'era precís jogar al més astut i, si cal,
vaig pensarme no ensenyessin la llanterna ó l' niño	gordo	. Y com sempre m' ha agradat aná' á veurer los
el taxista és massa cretí; és massa evident. Què li puc dir? Ella, la	gorda	, sempre guanya. Sembla que en realitat era el nen que s'agafava al
Bar. ¿Las dose y dormit? ¡Capdell! ¡sí que 's poden criar	gordos	los señores de vosté! Enr. (Es presís armar un lío; huí está l'
però havia entrat al seu prat i va notar-se l'herba a la cintura, herba	gorda	, resistent, pel que havia aguantat sense deixar-se tòrcer. La fressa dels
somàtica va menar-lo a rebre les mofes d'una part dels altres nens. «	Gordo	», «Fatty-Bomba» i algunes expressions semblants el saludaven al seu pas.
molt il·lusió tenir aquesta experiència. Fas ferum de vaca	gorda	, no d'onagre del desert, que just menja fulles
carxofes dins de pots amb una fulla de llorer, coriandre, una mica de sal	gorda	i pebre. Cobriu-les amb oli i tapeu hermèticament. Deixeu-les macerar un
, talleu-los i treieu-ne les llavors. Escaldeu-los. Cobriu-los de sal	gorda	durant 24 hores. Aclariu-los, i eixugueu-los amb un drap de cuina. Poseu-
Els tomàquets petits es poden dessecar, amb una mica de sal	gorda	per sobre, posant-los durant quatre hores al forn, a 180°. Un cop freds,
n'estava exempt: Jo no entenc res, nano: abans em deien: mira aquell	gordo	i calvo, i ara que sóc l'ou com balla diuen: veus aquell tio dels
vist, he vist que perdia molt de líquid... No ho sé, com si sués la gota	gorda	, que diuen... La llitera rajava. El comissari Carmany extreu tota la
Gordo —agraí el Llargo. —Fes-me una gràcia. Li va donar mil pessetes. —	Gordo	, coneixes professionals del banc? —preguntà el Messié. —Cap. Per què?
amb Tordera. —El comissari no pactarà. S'ha publicat als diaris.	Gordo	, ja et vaig dir que no era una bona idea. —Fins i tot s'han emprenyat a
mateix gremi i ens hem d'ajudar. —Aconseguiràs que em caiga una llàgrima.	Gordo	, porta les carteres. El Gordo va tornar a la sala després d'uns moments
Andresín, recorda de dur-me el whisky i el tabac. Pagament a l'entrega.	Gordo	, quedes arrestat. —Per què? —D'ara en avant et vull veure cada dia a ma
copilot del cotxe del Llargo. El va tirar enrere per encabir-hi el cos. —	Gordo	, et nomene gerent de l'empresa. —No en sé, de comptabilitat! —De vegades
un whisky. Li'l van servir. El Llargo estava d'allò més atent amb ell. —	Gordo	—li digué—, t'he llevat un mort de damunt, però Tordera t'ha posat
contacte... —Qui és el contacte? —Collons, Llargo, m'estàs interrogant! —	Gordo	, ara treballem per a Tordera. Però si obris la boca et cape. Digues, qui
El Messié li va ensenyar el local. El Gordo García esperava el Llargo. —	Gordo	, ara quan tornes a la sala veuràs un senyor ben vestit acompanyat pel
Tot funciona com un rellotge suís. El Llargo va cridar el Gordo García. —	Gordo	, ens n'anem de copes. Has fet un bon treball i ara te'l pagaré. —Qui
convé caminar. S'adreçaren en direcció a la Gran Via Marquès del Túria. —	Gordo	, no has pensat mai en posar-te a dicta? —Cada dia, però quan ho intente
Llargo se li feia feixuc de seguir, al Gordo García, que tirava el lleu. —	Gordo	, no sabràs per casualitat què vol dir quid pro quo? —Fa pinta de
parlant estàs desencaixat. —És que jo soc més de la cosa manual. —	Gordo	, la cultura i els idiomes obrin la ment. —Tu saps idiomes? —Una parauleta
seguia amb la mirada els altres dos. Agafa el Gordo per la cintura. —	Gordo	, arrima't més. —Més encara? —Com ho fan tots. Posa't una miqueta melindros
essa —l'esmenà Marcelino. —Lo que sobra són marranos. A la pista de ball: —	Gordo	, t'has empalmat? —Jo... jo... Són les claus. El Llargo abaixà la mà fins
—Ara! Amb rapidesa, el Llargo i el Gordo García marxaren al carrer. —	Gordo	, ací està passant alguna cosa estranya. —Ja t'he dit que ha sigut un acte
El Llargo es va girar. Ni rastre dels dos policies. Va alentir el pas. —	Gordo	, estàs segur que no estàs picat de la flor? No passa res, soc un tio molt
en tinta blanca el nom de tres productes i el preu. Tot d'oferta. —	Gordo	, alça't —li assenyalà la botiga—. És eixa? Es va posar una mà davant les
Com que ho havia fet de pressa ho va repassar amb el mateix resultat. —	Gordo	, no hi ha cap Antonio Llopis. —Ho has mirat bé? —Dos voltes. T'ha donat
empipats amb l'atracament. Però ell encara ho està més, d'emprenyat. —	Gordo	, no en saps res? —el Messié. —Ningú en sap ni un borrall. És increïble
el subterfugi. Per això diem "té sobrepès" enlloc de dir que és	gordo	. "És un nen difícil", per no dir que és insuportable, "se n'ha anat
Joan: Sí, sí, m'he posat nerviós. Aquella dona	gorda	m'ha posat nerviós... No parava de mirar-me i d'insultar-me!
Potser sí, però és normal que et surti la histèria quan una dona	gorda	et fa senyals de mort. Marta: No era gorda. I

Pàgina 1 (de 2)

50 següents