×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gord |
Freqüència total: 55 |
CTILC1 |
cèl, o es la granera del cèl. El mal del tort, la cara flaca i el cul | gort | . El peix gran es menja al menut. El peix per la boca mòr. El ponent la mou | que 'l dia anterior no s' havia vist). En l' estiu fins els gossos es fan | gorts | . Faena feta no porta destorp. Faena, fuig. Flor en l' almeller, sardines | ni manco, se 'n aná a sos remats i va triar el cegall més bonico i més | gort | que tenia per a torrarlo a les brases, ab lo que soparen aquella nit | un cegall per a la festa; pero com era un mesquí dels de marca, el més | gort | li donava llástima, buscant els més flacs, que també li feen dòl, per lo | en /t\ la canvien en /d\, per regla general: | Gòrt | -gòrda. Sort-sorda. Bort-borda. Quart. Els acabats en /u\ | en /t\ la canvien en /d\, per regla general: Gòrt- | gòrda | . Sort-sorda. Bort-borda. Quart. Els acabats en /u\ precedida | posen pedaços calents. 5è· Una fulla de figuera dindi, com més | gorda | millor, ben torrada. Partir-la i posar-hi sal. Tan calenta com es puga | gens gens mica gorrió pardal teulat gras gras | gord | greixonera tià greixonera gri griu ric guaitar guaitar | trobà més escorça per a mossegar. I per això es palpava sota el pit, tan | gord | i present com abans, el bony de les pedretes. Es va asseure a la vora | crostó i tallar la llonganissa. El pastor, avesat tota la setmana al pa | gord | , al ranci de porc i a la sopa de llet, es deixa convèncer a les bones, i | una persona meravellosa, absolutament encantadora, jo vaig conéixer la " | gorda | ", arran de la seva versió de La Tieta, per mitjà de | ab tot lo zel ajuda al primer, perque com se deleix per una pitansa | gorda | , com vr. gr. la de vista primer de la Aduana de Barcelona, no vol perdrer | ningú es fica en porqueríes, tots volém la suerte | gorda | . Pero deixemse de cuentos: al grá. També doní conte de la mehua filiasió, | no pareixia fer-li cap mal es no menjar. Sempre estava satisfet i ben | gordet | . I ara ve lo bo. Un dia que es quissonet glapava i brincava de cap a cap | de N'Agustinet. Hi acudien a carrera feta... I tots estaven la mar de | gordets | , i ben vermeis i enrigassats. Això, està clar, no feia més que acabar | —"Faci com jo, senyor Astella, prompte se tornarà | gordet | —el goç li diu. Deixi l bosc; massa mal s'hi viu. Sos | que creia haver per sempre l gust perdut d'anyell i d'ovella | gordeta | , pensà qu'era precís jogar al més astut i, si cal, | vaig pensarme no ensenyessin la llanterna ó l' niño | gordo | . Y com sempre m' ha agradat aná' á veurer los | el taxista és massa cretí; és massa evident. Què li puc dir? Ella, la | gorda | , sempre guanya. Sembla que en realitat era el nen que s'agafava al | Bar. ¿Las dose y dormit? ¡Capdell! ¡sí que 's poden criar | gordos | los señores de vosté! Enr. (Es presís armar un lío; huí está l' | però havia entrat al seu prat i va notar-se l'herba a la cintura, herba | gorda | , resistent, pel que havia aguantat sense deixar-se tòrcer. La fressa dels | somàtica va menar-lo a rebre les mofes d'una part dels altres nens. « | Gordo | », «Fatty-Bomba» i algunes expressions semblants el saludaven al seu pas. | molt il·lusió tenir aquesta experiència. Fas ferum de vaca | gorda | , no d'onagre del desert, que just menja fulles | carxofes dins de pots amb una fulla de llorer, coriandre, una mica de sal | gorda | i pebre. Cobriu-les amb oli i tapeu hermèticament. Deixeu-les macerar un | , talleu-los i treieu-ne les llavors. Escaldeu-los. Cobriu-los de sal | gorda | durant 24 hores. Aclariu-los, i eixugueu-los amb un drap de cuina. Poseu- | Els tomàquets petits es poden dessecar, amb una mica de sal | gorda | per sobre, posant-los durant quatre hores al forn, a 180°. Un cop freds, | n'estava exempt: Jo no entenc res, nano: abans em deien: mira aquell | gordo | i calvo, i ara que sóc l'ou com balla diuen: veus aquell tio dels | vist, he vist que perdia molt de líquid... No ho sé, com si sués la gota | gorda | , que diuen... La llitera rajava. El comissari Carmany extreu tota la | Gordo —agraí el Llargo. —Fes-me una gràcia. Li va donar mil pessetes. — | Gordo | , coneixes professionals del banc? —preguntà el Messié. —Cap. Per què? | amb Tordera. —El comissari no pactarà. S'ha publicat als diaris. | Gordo | , ja et vaig dir que no era una bona idea. —Fins i tot s'han emprenyat a | mateix gremi i ens hem d'ajudar. —Aconseguiràs que em caiga una llàgrima. | Gordo | , porta les carteres. El Gordo va tornar a la sala després d'uns moments | Andresín, recorda de dur-me el whisky i el tabac. Pagament a l'entrega. | Gordo | , quedes arrestat. —Per què? —D'ara en avant et vull veure cada dia a ma | copilot del cotxe del Llargo. El va tirar enrere per encabir-hi el cos. — | Gordo | , et nomene gerent de l'empresa. —No en sé, de comptabilitat! —De vegades | un whisky. Li'l van servir. El Llargo estava d'allò més atent amb ell. — | Gordo | —li digué—, t'he llevat un mort de damunt, però Tordera t'ha posat | contacte... —Qui és el contacte? —Collons, Llargo, m'estàs interrogant! — | Gordo | , ara treballem per a Tordera. Però si obris la boca et cape. Digues, qui | El Messié li va ensenyar el local. El Gordo García esperava el Llargo. — | Gordo | , ara quan tornes a la sala veuràs un senyor ben vestit acompanyat pel | Tot funciona com un rellotge suís. El Llargo va cridar el Gordo García. — | Gordo | , ens n'anem de copes. Has fet un bon treball i ara te'l pagaré. —Qui | convé caminar. S'adreçaren en direcció a la Gran Via Marquès del Túria. — | Gordo | , no has pensat mai en posar-te a dicta? —Cada dia, però quan ho intente | Llargo se li feia feixuc de seguir, al Gordo García, que tirava el lleu. — | Gordo | , no sabràs per casualitat què vol dir quid pro quo? —Fa pinta de | parlant estàs desencaixat. —És que jo soc més de la cosa manual. — | Gordo | , la cultura i els idiomes obrin la ment. —Tu saps idiomes? —Una parauleta | seguia amb la mirada els altres dos. Agafa el Gordo per la cintura. — | Gordo | , arrima't més. —Més encara? —Com ho fan tots. Posa't una miqueta melindros | essa —l'esmenà Marcelino. —Lo que sobra són marranos. A la pista de ball: — | Gordo | , t'has empalmat? —Jo... jo... Són les claus. El Llargo abaixà la mà fins | —Ara! Amb rapidesa, el Llargo i el Gordo García marxaren al carrer. — | Gordo | , ací està passant alguna cosa estranya. —Ja t'he dit que ha sigut un acte | El Llargo es va girar. Ni rastre dels dos policies. Va alentir el pas. — | Gordo | , estàs segur que no estàs picat de la flor? No passa res, soc un tio molt | en tinta blanca el nom de tres productes i el preu. Tot d'oferta. — | Gordo | , alça't —li assenyalà la botiga—. És eixa? Es va posar una mà davant les | Com que ho havia fet de pressa ho va repassar amb el mateix resultat. — | Gordo | , no hi ha cap Antonio Llopis. —Ho has mirat bé? —Dos voltes. T'ha donat | empipats amb l'atracament. Però ell encara ho està més, d'emprenyat. — | Gordo | , no en saps res? —el Messié. —Ningú en sap ni un borrall. És increïble | el subterfugi. Per això diem "té sobrepès" enlloc de dir que és | gordo | . "És un nen difícil", per no dir que és insuportable, "se n'ha anat | Joan: Sí, sí, m'he posat nerviós. Aquella dona | gorda | m'ha posat nerviós... No parava de mirar-me i d'insultar-me! | Potser sí, però és normal que et surti la histèria quan una dona | gorda | et fa senyals de mort. Marta: No era gorda. I |
|