DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
gorg M 539 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gorg Freqüència total:  539 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ens arribem al Molí de Rosquelles, abrigat de pollancres. Veiem el gorg, l'aigua blanca i brogidora entre les pedres grises, o tranquil·la,
boix lluent, falzies, pels marges de la riera. Seiem una estona al Gorg del Molí, d'arquitectura perfecta, amb una voravia natural que sembla
cabell d'altri a sa seva pinta... Li vaig fer sa foto en es mirador des Gorg Blau. S'havia assegut a la gatzoneta damunt es paretó. A mi m'escarrufava
i fi. I n'estic ben content. A vegades em miro dins l'aigua clara dels gorgs i m'agrado molt. Hi hi hi! Però m'irrita que Nara es complagui a parlar i
llefiscosa. Jo una i tu una altra. Les posarem a terra a deu passes del gorg. I si la primera que saltant, saltironant arriba a l'aigua i xap! ja és
badalla.)] ¿Amb qui parlaves?... ¿Són fora els nois? Eva. Al gorg. Adam. La joventut és infatigable. Ah, la joventut!
Adam? Estiraràs les cames... I de tornada recollirem els nois que són al gorg... Adam. ¿Jo a collir naps? Però, ¿què passa? Quer·
tens a la memòria, i et conten com has anat naixent. Mena'm als gorgs on vas aprendre de nedar, a les balmes que s'irisen
i la mutació del paisatge encara la sorprèn més. Ja no veu cap gorg clapat de molses reverdides per la frescor del setembre amb la mica de
, com un bosquet minúscul que tapa la terra, tota morada. I la font!, i el gorg de la Bruixa!... —Els tips que m'he fet de pescar-hi truites, de jovenet
de pescar-hi truites, de jovenet —diu Tomàs amb il·lusió als ulls. —És un gorg del qual no s'ha sabut mai la fondària. —I d'una blavor tan sinistra
"Moreres"; ella anava sola i amb el cor palpitant pel camí que mena al gorg de la Bruixa. Amb el cor palpitant, perquè sabia que aquell camí era
a les passes d'una noia, puix que Pere i d'altres xicots es banyaven al gorg. Però una mà invisible l'empenyia vers l'indret torbador, malgrat les
que veié xipollejar els adolescents feliços dins l'aigua verda del gorg. Pere, desprevingut, passà a un metre dels avellaners i aparegué a ella
li és més prop de la imatge guardada de l'adolescent que es banyava al gorg de la Bruixa, que no pas de la del noi que vint anys enrera la veia com
adolescent torbador, entreüllat una vegada des dels avellaners del gorg de la Bruixa! Dos mesos ans de satisfer-se en l'espectacle de veure com
prolongada i millorada que la raó analítica llança per damunt d'un gorg l'altra vora del qual no percep, tot i sabent que existeix i que
on, des del peu del Paradís, el Tigris en un gorg es llançava sota terra, i una part del seu doll més tard
els rojos arbossers per damunt del torrent eixíen d'un gorc d'ombra, oh ma nímfe d'argent, que volía en mos braços, visió
i de falcó. En les aigues que son més fredes, á ran d'aquell gorc verdosenc, de vegades desplega el vent un frissar
de caient tradicional. Vaig descobrir aquest privilegi seu a la vora d'un gorg del qual no puc recordar el nom. Hi solíem acudir per passar el dia o la
maimoris i al voltant una fina pollancreda que ens separava del món. El gorg reflectia la muralla del tuire. Engolia a la vista gran part de l'aigua
en el desordre d'aquells rocs. Jo sabia prou, per haver estat als gorgs i haver observat des de baix l'itinerari possible, que aquella esquerda
del temps un englevat admirable sota de les esquerdes que amagaven un gorg i una gelera, de manera que la capella apareixia sempre al descobert,
una font ploranera. Ciana vol dir blava, i dins un gorg de blavor del cel mediterrani neix, profunda, la pura fontanella,
Cúber i Almeluig i després de banyar-me amb les fades al Gorg Blau, pel pla d'Escorca arribava a l'austeritat de Lluc, on el silenci
eixida que l cel. I caminant sempre, pera deslliurar-vos, trobeu uns gorgs d'aigua puríssima, que n'estan tan voltats, de pedra, que, al caure del
que, al caure del xaragall, hi dringa com una moneda. En trobeu com el "Gorg blau", que aquesta pedra l'enclou tant, que, vista allà al fons, la
i, lo mateix que ls tudons selvatges, deu baixar a beure an aquets gorgs; però el cas és que ell, cada jorn, fassi fret o fassi calor, a la sortida
cales, acollidores i amagades com un tàlem furtiu, i en els vostres gorcs, turquesses i maragdes encastades en la roca; jo m'he passejat pels
i el de més cortesia. L'estreta vall que porta el riverol que ve dels gorgs és tota ella un tarter; però en el fons corre l'aigua sobre un suau llit
cobert de bosc, d'herba i de mates. De sobte començo a veure blavejar el gorg Estelat. La sorpresa produïda per l'aparició de tanta aigua en mig dels
d'assolir dalt de la serra: ja fa molt temps que he perdut de vista el gorg Estelat. Comptava amb mitja hora de pujada, i mirant el rellotge sé que
negres. El pastor, que és el d'Èvol, me l'anomena pel seu nom: és el gorg Negre. De cap altre de la regió es conten més coses dolentes: ningú ha
l'aigua, que les hi va marrir totes i va tornar a desaparèixer en el gorg. Acabats els mesos de pastura, el bon pastor se'n va endur les fedes al
Agraït i cobejós hi va tornar l'any següent; però llavors va sortir del gorg Negre el marrà, i, en veure'l, ovelles i anyells varen desaparèixer dins
m'està enraonant així, en to de queixa, no gaire apartats del tenebrós gorg Negre, la nit va omplint d'ombres misterioses els vessants i engrandint
No és dissabte avui? Les bruixes de Gualba fan son dissabte allà dalt, al Gorg Negre. L'aigua dorm, negra, al Gorg Negre. Mes si amb dues estelles
Gualba fan son dissabte allà dalt, al Gorg Negre. L'aigua dorm, negra, al Gorg Negre. Mes si amb dues estelles féssiu una creu, i la gitéssiu a l'aigua
si amb dues estelles féssiu una creu, i la gitéssiu a l'aigua negra del Gorg Negre, veuríeu que l'aigua arrenca en gran bullida i fa molt de sinistra
massa acabada. I totes les larves són a les ordres del diable en els gorgs negres de les muntanyes, en els gorgs negres dels nostres cors. I, ai, si
són a les ordres del diable en els gorgs negres de les muntanyes, en els gorgs negres dels nostres cors. I, ai, si els gorgs negres dels nostres cors
de les muntanyes, en els gorgs negres dels nostres cors. I, ai, si els gorgs negres dels nostres cors escopien la creu! Déu meu, que plogui! Déu meu,
ni un crit. Ell veié com la forma amada, pervinguda ràpidament dalt del Gorg Negre, obria els braços, s'hi llançava i desapareixia per sempre més...
L'home ajagut entre rosers va contar la història de la creu de dalt del Gorg, que espantava els mals esperits de les boires; i el sentit dels crits
que, a hora nocturna, són grans negrors. Hi ha les bruixes dansadores al gorg negre. Hi ha la Goja o Dona d'aigua, de la qual no es pot dir el nom
Hi ha l'aigua dormida que escup la creu (i ai de tota aigua dormida, en gorg o en cor, quan escup la creu!). Hi ha les paraules que no s'entenen i
femenines, per tant, tendeixen a la nit i a la humitat: les fonts, els gorgs, els petits estanys, són l'amagatall de dones sobrenaturals que n'habiten
les Serres espurnejaven al sol encisadorament, com oques blanques dins un gorg. Tocaven l'oració del migdia. La veu cristal·lina de la petita campana
Un escamot de "teixidors" lliscava per la superfície del petit gorc, mateix que sobre un tel prim i diàfan, i alguna fulla de pollanc

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »