Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la mirada al seu entorn com en una vana súplica d'auxili; de la seva	gorja	s'exhalà de sobte un crit ofegat, i volgué córrer cap a casa seva, devers
filla. La mirava rígida, quasi amb l'insult als llavis i el plor a la	gorja	; però s'estava a un costat de la porta —ho havia fet sense adonar-se'n—
tornà a tancar-se a l'entorn d'ella i sentí com si una mà l'estrenyés a la	gorja	. Pensà en son pare, pensà en la masia, amb una mena de sufocació. "Déu
dilatats, semblaven voler saltar de llurs òrbites, alhora que de la seva	gorja	s'escapava un crit ofegat però terrible. Va allargar els braços tot
desesperació pel que va gosar fer, i sent com si una mà li estrenyés la	gorja	. "Mila, estimada."... L'esperança torna a brillar al seu davant, com
immens de tota la seva ànima estremida, pugnava per esclatar a la seva	gorja	, davant aquell nou horror que pressentia. Ella havia sortit amb la vaga
els ulls per combatre un rodament de cap i la rialla que li puja a la	gorja	, amarga com la nàusea de moments abans. D'altra banda, es va enfredorint,
Sempre n'entren. Això és ple de menjar. —Ja suposo —mormola ell amb la	gorja	lligada. L'home salta la petita paret, sempre amb el conill i el bastó a
és una ampolla vulgar, sense gràcia, feta en sèrie... L'home s'escura la	gorja	repetidament, reconeix: —Bé, sí, una cosa així. —No em sembla prou subtil,
dos —diu ell. —El porc! Sempre fan igual, crec! El vell s'escura la	gorja	, impressionat per la vehemència del seu fill. —Jo seria partidari de
de darrera la porta propera es filtren les paraules llangoroses d'una	gorja	femenina que ha entrat en competició amb les veus mascles dels anuncis i
de vasos i una ampolla de sidra. El vell es redreça una mica, s'escura la	gorja	i diu: —Senyors, en aquesta ocasió és habitual l'ampolla de xampany, però
regla, cosa que ho fa més disculpable. —Ben cert —diu ell, i s'escura la	gorja	. —Sobretot si es té en compte que les tinc llargues i doloroses. Ell es
tancar i aleshores profereix una rialleta que interromp un escurament de	gorja	, com si anés a parlar. Però roman silenciós. La noia, en canvi, diu: —
No ho acaba de dir perquè les paraules se li queden clavades a la	gorja	, i aleshores hi ha un breu silenci abans que les molles del divan
agre dels petrells que volten els pals. Aquestes aus marines tenen la	gorja	tan plena de metall estrident que llur cridadissa cau com una pluja de
s'amplifica en una passada plena de notes estridents i de rasperes de	gorja	d'ocell tropical. El seu vestit corrent és una bata ni curta ni llarga,
és un dia! Abel. [(Abraçat a Nara, intenta descobrir-li la	gorja	.)] Vina... Deixa't fer, colomina! Nara. [(Defensant-se.)
tot el meu ésser, tota la meva sang! Vida, ànima!... [(Li besa la	gorja	a ran d'orella; un bes llarg, golut, de vampir. Ernestina llença un
ridiculesa en conjunt. [(Ernestina va retrocedint amb les mans a la	gorja	com per amagar la marca de l'ultratge. Júlia entreobre la porta de la
entre cada ventre una coma, entre cada braç una	gorja	. A baix, espona de ribera, quatre camps a les dues costes,
els braços i li descobreix un triangle de pell bastant generós sota la	gorja	; la faldilla, de cua llarguíssima i afarbalanada, és tota de setí malva i
; les inflors, els mals de cap i la febre, a l'ós; els mals de la	gorja	i dels pulmons, al cérvol; les malalties de la primera infància, al gos i
amb una veu de coll escanyolida i sacsejada com si tingués un embús a la	gorja	que li dificultés l'emissió de la paraula. —Tu ets "Joanet de la
tenia una certa morenor, però quan els ulls penetraven més avall de la	gorja	robusta, descobrien blancors delicades, tendrors inquietants i turgents.
eren fins i lluents, els ulls fosforescents, d'un blau de mar; de la seva	gorja	muntava l'onada que em submergia els esperits, m'ofegava. La veu, tota
i musicals. Obria una boca enorme, al fons de la qual se li veia la	gorja	amb el naixement de la llengua, i a les vores, les cavitats dels queixals
cavitats dels queixals absents. Jo no em podia estar de comparar aquella	gorja	a la d'un lleó vell del Parc, davant el qual m'havia aturat moltes
em tivava com si se m'hagués inflat, dolorosament, i m'esgarrapava a la	gorja	la necessitat de plorar. Fou una explosió instantània, l'esclat d'una
els cobria les espatlles, encreuat damunt del pit, però deixant veure les	gorges	fines o opulentes, de tons embrunits. Amb llurs cabells entrenyellats a
He fet l'adormit. Veia estarrufar-se les plomes de llurs pits quan la	gorja	se'ls inflava pel cant. Els he estimats. "Germans ocells", he dit, com
com besos lascius. I després simula que té calor i es descobreix la	gorja	fins al naixement dels pits. La sala es troba al roig blanc. Els homes
trescàvem nosaltres. I aleshores el sentíem roncar ferament, dintre la	gorja	profunda, i el seu ronc era com una força estremidora que infonia
costat, una cosa calenta i viva que em venia d'ell i se m'aferrava a la	gorja	. Aleshores m'hi acostava fins a tocar-li les robes, i ell de vegades em
que quan un francès no es troba al seu lloc és que ha anat a remullar la	gorja	.) Crido: Eh! là bas! Eh! patron! Pico de mans dues o tres
en el seu pit i dilatar-li el coll, com si de tan feixuga li obstruís la	gorja	. Al mateix temps que va descloure els llavis obrí els ulls. —T'has
gairebé fascinats. Només Josep no l'escolta. Sent una amarga coïssor a la	gorja	. Topa amb imatges repel·lents. Es fa alarmants preguntes des del seu
fosc, un pont llarguíssim, suportat dòcilment per l'ígnia	gorja	, i va des de l'Infern a l'orbe últim d'aquest món
de seguida, però, vaig adonar-me que el crit no m'havia sortit de la	gorja	. La por havia escanyat la meva veu. Em vaig avergonyir. Vaig fer un pas
fins al meu llit, en vaig arreplegar alguns, me'ls vaig menjar, i la meva	gorja	es refrescà. —Bons guanys, patró, bons guanys, i bones xicotes que ens
somrigué i ell li va estrènyer la mà, d'amagat, sota la taula. La seva	gorja	es desnusà i va començar a menjar, de bon humor. Va sortir el sol, entrà
a cantar. Tonades macedòniques, cançons clèftiques, crits salvatges, la	gorja	humana tornava als temps prehistòrics en què el crit era una altra
l'Àfrica. Núvols de fina sorra s'arremolinaven a l'aire i penetraven la	gorja	i els pulmons. Les dents cruixien, els ulls cremaven, calia tancar amb
Mare de Déu. Serè, somrient, aïllat del món, en la conca d'aquesta alta	gorja	verda, harmonitzant sàviament la noblesa del cim i la dolçor de la plana,
gavines es deixaren anar sobre les ones i començaren a gronxar-se, la	gorja	bombada, seguint el ritme de la mar. Jo endevinava, amb delit, el goig i
regalo, Zorbàs —vaig dir—. És teu, i bona sort! Zorbàs es va estrènyer la	gorja	, com si volgués ofegar un sanglot. —Ens separem? —murmurà—. On te'n vas
verts ont la cascada s'insinúa amb sa frescor de	gorja	núa. Somni lleuger! Vaig somniant un chor de verges tot dançant
allargat que ni girava la cara al meu pas. Més amunt, on comencen les	gorges	, un altre rabassaire s'estava capjup, l'esquena doblegada damunt d'un
humilitat. I, efectivament, els que sovintegen en mon jardí mostren una	gorja	blanquinosa. Per contra, no oblidaré mai el rossinyol que un amic havia
on sembla haver espellit per la gràcia de la neu. Té l'ull de perla, la	gorja	envermellida com la glopada de sang que manté el seu cos. Comparat amb

Pàgina 1 (de 16)

50 següents