Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

combats —digueren—, un heroi; en la vida corrent, una calamitat." Amb la	gorra	decantada, tirada sobre un ull, el breu bigotet, l'etern somriure als
plantat davant l'església, a la part oposada de la plaça, amb la	gorra	a la mà i la curta pica a l'altra a manera de bàcul, salmejava la seva
l'església, a la part oposada de la plaça, amb el cap descobert, amb la	gorra	en una mà i la curta pica a l'altra, a manera de bàcul; ja havia elevat
miliciana, bastant bonica, al Passeig de Gràcia: vestit masculí, pistola,	gorra	amb "galteres" cordades a dalt, cabellera llarga i aire descarat. A la
i bonhomiós, de llenguatge gruixut: típic senyor Esteve de suburbi.	Gorra	, jersei, mocador de seda al coll, sabates noves. Conta coses molt
tancades, com la garita del porter, darrera els vidres de la qual veu una	gorra	abandonada. Al fons de tot, on comença un primer pis de nínxols, zumzeja
m'ha dit res. És veritat que a la porteria no hi havia ningú. Només una	gorra	. L'home riu, satisfet, pica una mà contra l'altra, les enlaira unides,
papers darrera una camioneta esbalandrada, d'on un parell d'individus amb	gorra	daurada van descarregant feixos i més feixos de bitllets que passen a
li travessà el cervell, com una llum sobtada; es decantà la visera de la	gorra	tirant-se-la una mica sobre els ulls; s'apujà els pantalons i seguí la
mà i murmurà per a si: "Seràs meva". Encengué el cigarret, s'enfonsà la	gorra	una mica més i, entonant una cançó en veu baixa s'allunyà pel mig del
oceànics, i carregat de reuma, pobre, sol, amb un collet brut, amb una	gorreta	de guardaagulles, aquest dolcíssim Mr. G., de família de navegants i
que eren una pura teranyina. Malgrat la misèria de la roba, portava una	gorreta	al cap, en forma de llonguet —com les que usen els soldats de tot el món—,
les que usen els soldats de tot el món—, blanca i flamant. Però, aquesta	gorreta	, vaig veure de seguida que era de paper i es tractava de l'anunci d'una
la fatxa tenebrosa i la indumentària d'Al Capone. Duen unes calces i unes	gorres	de melodrama pur. Un d'ells és fabricant de caixes de morts; l'altre és
barroeria brillant dels cocs europeus que canten amb el coll suat i la	gorra	blanca a la deriva, ni la desmenjada indolència dels marmitons, i els
que un llum, també formava part de l'expedició nàutica. S'havia posat una	gorreta	de yachtman i es mirava les vainés amb uns ulls de peix,
sortint, tot vestit de blanc, amb botons i faixa daurats i amb una	gorra	magnífica, també galonada d'or, quan ha estat el moment oportú ha pujat a
de la nit tropical. Algun xicotet, amb aire de castigador, s'ha posat la	gorreta	blanca dels mariners americans i va fent xivarri d'un cantó a l'altre,
per què, i el pobre noi sua i pateix amb el seu uniforme caqui i la seva	gorra	galonada de vermell. Vestit d'aquesta manera, va dalt de la bicicleta,
cara revellida, espremuda, rosegada pel foc. Duu vestit blau de mecànic i	gorra	fosca, de visera ampla. Gravat treballa amb Clavell i el seu aspecte té
com ahir, un xarop, et faig un rínxol i et posaré pantalons curts i una	gorreta	amb una cinta. [(Transició rapidíssima.)] I ara, prou, s'ha acabat:
l'haguessis vist, tan petarrell, amb el seu esmorzar i la seva	gorra	i, els dissabtes, bitllo, bitllo: tots per a la mare i sense trampes.
colors trobo repòs i em fixo massa en els eixams col·legials (	gorres	de pell i botes altes i anoraks) que baixen junt amb
nit, s'havia de passar per un corredor compacte fet de samarretes, de	gorres	, d'algun barret fort, de bruses de mariner i fins d'alguna trinxera
del nas de la policia. El Marquès, el seu criat i el barber, tots amb	gorra	i espardenyes, s'instal·laren en el tren; l'habilíssim barber duia els
Lloberola no era pas tractat amb gaires més consideracions que els de la	gorra	i la faixa. Havia oblidat el bridge; jugava al burro i al tuti subhastat
una bateria de pijames, maillots, pingüins i panteres de goma, pilotes,	gorres	, babutxes, i barnussos per fer tornar boges totes les platges del món.
es reconstruïa la mòbil indiferència dels rostres, de les sabates, de les	gorres	i les camises. Camí de la Rambla, les parets i les botigues s'anaven
superposava imatges contradictòries: unes mitges de gassa, el xarol de la	gorra	d'un policia, la sang de les pedres del carrer, un raspall de les dents
nou casats. És un grup de xicots de casa bona que passegen l'oci, amb les	gorres	sagristanesques i les sabates de colors atrevits, fins a l'hora de
barbeta aspra i cendrosa li refrega el plastró esfilagarsat. Per sota la	gorra	, que no es lleva sinó per Nostramo i pel senyor Bisbe, li lluen els ulls
Tomàs camina dret com un rei per entre els saluts dels capells i de les	gorres	que s'inclinen en honor de la forastera. Laura no s'adona que passen ben
El pas de Laura fa encendre els ulls esmorteïts sota les viseres de les	gorres	de seda: gorres de propietari, de rendista, de congregant. Cops de colze:
fa encendre els ulls esmorteïts sota les viseres de les gorres de seda:	gorres	de propietari, de rendista, de congregant. Cops de colze: acataments
llavi a llavi per descuit; els polsos arrosats de suor quan es llevava la	gorra	de vellut en tornar de cacera, amb el sarró ple de bèsties mortes que
així que feia sol, ulleres blaves i un para-sol folrat de verd i una	gorra	de visera, i s'impacientava si les dones s'entretenien quan era hora
Y al dir aixó, la Madrona deixá caure una llágrima involuntaria á la	gorreta	del menut, á qui calentava ab son alé, mentres la mare, á sa vegada,
de benevolensa á la Madrona, tancá la porta ab molt compte, penjá la	gorra	y marxá á grans gambadas ab la medicina á las mans cap á la cambra de
una sorpresa que la vingué á distraure á temps. Entraren abduas ab una	gorreta	bellament enflocada, un fassetet y un volquer afistonats y una capeta
y de joya; mes, l' instant suprem de sa ventura fou quan al posar la	gorreta	al nen, vejé que no li venía xica, com havía temut; proba evident de que
clavá en ell sos ulls grossos y encesos, li apartá la brodada	gorra	pera mirarli una de las orelletas ahont hauría de tindre una piga com un
una de grossa, molt grossa, com una criatura de tres anys, qu' anava ab	gorra	de cop, faldilletas, devantalet, las sevas mitjas y sabatetas y tot, que
nois. Un dels millors esquers era que feia portar als seus alumnes	gorra	i bata d'uniforme. La bata amb les inicials de l'alumne brodades amb seda
La bata amb les inicials de l'alumne brodades amb seda a les solapes, la	gorra	amb l'escut del poble i el nom del col·legi, amb totes les lletres
"Abraceu-vos, homes, ara!" prova de dir al teu veí que has entrat de	gorra	al teatre, que ets un entusiasta de l'art generós i que aquella nit no
francesos i estrangers. Qui comprava espardenyes, qui mocadors, qui una	gorra	, o una ampolla de rom, o un pa de pessic o altres menes de dolços, o
saludava amb el cap o ens donava el bon dia, Josep de vegades es treia la	gorra	amb un gest tot humil i saludava amb un respecte exagerat: "/Bon
poc se'n faltà que no ens demanessin perdó d'haver-nos aturat. Amb la	gorra	a la mà s'acomiadà d'ells tan cerimoniosament, que jo temia que ho
guirlatxe, figues albardades... Parades amb eines per a la llaurança,	gorres	i capells de palla i de feltre, corretges i corretjots per a —perdó!—
algun cantal, mostrar-li penjada a la punta d'una vara llarga una	gorra	, un drap, un penjoll de sac. I si no ix al primer antuvi, ix després d'

Pàgina 1 (de 32)

50 següents