Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gos A 6 oc.
gos M 7175 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gos Freqüència total:  7181 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les llistes telefòniques, per exemple, i no saben distingir en canvi un gos d'un ós. Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o l'altre, o
perquè els necis acostumen a mossegar, si no com un ós, almenys com un gos. Erato Filla, com les altres vuit germanes, de la Memòria, correspon a
Varen engendrar Hydré, que plovia fort quan sovint actuava, i els dos gossos Cèrber i Orthros, aquest en aparença tan inofensiu. I l'hidra de Lerna i
a penes el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de tendresa de cor. Gossos "Estimes el de casa, a pesar de ser un bastard escuat", va dir
veu, millor que molts homes i no ens enganya mai. En definitiva, és un gos com centenars de milers d'altres. Borda a Hècate, a la qual, com els
una de les seves fases lunars, en el seu aspecte més tètric. Hi ha, però, gossos divins. El constel·lat, que sembla que acompanya Orió, el gegant brutal i
l'infern, de portes sempre obertes. El qui les traspassa és festejat pel gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és
pescadors. Desem, doncs, els arts i la barca, cridem el nostre modest gos, que empaita ara una última brillantor d'onada, i encaminem-nos, a poc a
espasa, i ja no pots seguir les caceres del cel, acompanyat del teu gos. No avançaràs més d'illa en illa, els peus enfonsats en el mar, el cap
Cavalls "Encara que ets només un pescador, veig que t'agraden els gossos i els cavalls", va dir Arístocles a Euforió. "Coneixes els seus
Títion, en un indret salvatge, on el va nodrir una cabra i el vigilava un gos. A Messènia, al peu de l'Ítome, es deia que Asclepi no procedia de
a esmorzar molt fort, com d'habitud, perquè res no li alterava la gana de gos. Andròmeda La magnífica noia, que havia fullejat una pila de llibres,
i es combatin, d'acord amb el seu ofici i amb el seu costum. Baralles de gossos i de voltors, més freda fosca a trenc d'alba, gràcies als déus per a mi
a dir, el vaig endreçar al meu grat, un just criteri, i avui els bastards gossos contraris, que tremolaven grinyolant amb una abjecta por, intentaran,
que dura el bé en l'imprudent i la fortuna en el malvat. Jo us dic que el gos no estarà gaire estona assegut. —Sembla com si portés una maledicció a
la part del poble —potser fugint de les pedres dels nois— aparegueren dos gossos enllaçats, acabat de realitzar l'acte carnal. Fou Randa qui els descobrí
cap als animals. Estiraven les bèsties cadascuna per la seva part; el gos, una mica més gros, arrossegava la femella. Randa aixecà la podadora i,
sigui directament, ja per mitjà de la vella Arcisa, que el serveix com un gos fidel, no perd ni un dels seus moviments. Arcisa ve: —Aquesta nit s'ha
en busca del camí. A una masia llunyana, Déu sap on, es sent bordar un gos. Mila s'atura estremida, i torna a caminar. Ara només se sent la remor
més lluny, potser més prop, darrera d'ella, sentia de nou el bordar d'un gos. Mila es parà una altra vegada. El cor li palpitava fortament. Era com un
demanaven a vegades per quedar-se a dormir a l'estable, i a les quals els gossos bordaven de lluny. Mila es deturà de bell nou. La nit avançava, i una
en alguna masia solitària es sentia un cant de gall remotíssim; potser un gos bordava allà baix al poble. El silenci tornava a estendre's, i era un
ha tingut! Déu meu! —És veritat —afegí una altra—; el van matar com un gos... Pobre fill meu! —I s'eixugava els ulls. —Miquel de Manteu encara
s'alaba d'haver estat el primer que li va tirar. —Pobre fill meu! Com un gos, Senyor! Com un gos!... Pobre fill!... I s'allunyava plorant. —Jo l'
el primer que li va tirar. —Pobre fill meu! Com un gos, Senyor! Com un gos!... Pobre fill!... I s'allunyava plorant. —Jo l'he vist aquest matí, a
Em semblava tothora veure'l; no he pogut tastar res en tot el dia. Com un gos, és ben cert, com un gos! I una noia del barri alt, indignada, exclamà:
no he pogut tastar res en tot el dia. Com un gos, és ben cert, com un gos! I una noia del barri alt, indignada, exclamà: —Doncs, què volíeu? Que li
totes aquestes prosopopeies i es lliura als jocs de la carn, com un gos o com una mosca. Ell no es veu fornicar, i la fruïció l'encega. Però els
—galtes vermelles, ulls verd clar— passava entre els pollancres, amb el gos com un petit ós negre. 20 maig. El diari parla d'un rumor
se sentien més explosions. Els xiulets i les sirenes no paraven. Uns gossos lladraven sinistrament. Hem baixat a casa del senyor Camil i he sortit a
la muntanya on reposen els morts. Cap al cim se senten els glapits d'uns gossos i després ressona el tret d'un caçador que deu perseguir els saborosos
xicot—. Se senten dir i es veuen. És veritat que portem una vida tan de gossos que no tenim ni esma de preocupar-nos de res, però no som tan cecs,
de la porteta que distingeix més enllà, però, no hi ha ningú: només un gos que remena un munt d'escombraries desacostumadament flairoses perquè amb
confon amb les canyes de l'altra banda i que desapareix per un forat. —Un gos —mormola el xicot—. Ni ens ha vist. —Tornem-ho a provar —fa ell
un marge, brilla un llum que es torna a apagar. Se senten uns lladrucs. —Gossos? —es pregunta el cap, immobilitzant-se a frec d'una soca—. Deu ser més
lladrucs es repeteixen, relativament llunyans, excitats. —Si han dut els gossos, ja hem begut oli —diu el cap—. La darrera vegada ho van fer. —Només
dels núvols, distingeixen la construcció blanca per on ell ha entrat. El gos borda encara, més clar. —Sí, és a les barraques —diu l'home. Davallen cap
les corrides de braus que tant èxit tenen, sobretot amb gossos vinguts de Mallorca; mentre la ciutat prospera i s'enriqueix i bada, ell,
com sabia llegir l'expressió afamada dels seus ulls, aquella tristesa de gos pidolaire dels seus ulls, i li somreia aquiescent, segura i somrient, i
el buscà infatigable fins a descobrir-lo i ell l'acceptà com s'accepta un gos perdut i sense amo. Però si allò que es proposava Jeroni era fer mal, tot
havia un enrenou insòlit, i per totes bandes es parlava del mateix: del gos rabiós. Era un fet que es repetia de tant en tant, a través dels anys,
per tots un estremiment. Hi havia, en efecte, un veritable horror al gos rabiós, la cosa no era d'estranyar, car s'havien donat casos
molest i dolorós, que els espantava quasi tant com la ràbia mateix. El gos havia pujat de la ribera, pel camí de l'Encanyissada, i havia entrat al
amb uns altres al pont del canalet, i no havia tingut temps de fugir. El gos, després, havia entrat per la vora del mar, en direcció al "mollet", i
veus d'alarma, gent que corria, el precedien a l'entrada del poble: "Lo gos rabiós!" "Lo gos rabiós!" "Lo gos rabiós!" Les dones que rentaven la
que corria, el precedien a l'entrada del poble: "Lo gos rabiós!" "Lo gos rabiós!" "Lo gos rabiós!" Les dones que rentaven la roba al
a l'entrada del poble: "Lo gos rabiós!" "Lo gos rabiós!" "Lo gos rabiós!" Les dones que rentaven la roba al "canalet" van deixar la
les cases; algú sortí i tot, amb l'escopeta, sembrant més espant que el gos; era, en efecte, un mitjà perillós i rebutjat per tots, car en la
alta; venia per la carretera de Vinaròs i cridava, ja de lluny, que el gos era a la devesa. —Calleu! —Silenci! —Què diu "este"? —Diu
la Devesa!" Tots varen córrer cap allà, però no pogueren evitar que el gos s'aventés encara a dues persones: un noi, que atrapà pels garrofers i que

  Pàgina 1 (de 144) 50 següents »