Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

També, com Themis, es va casar amb el suprem triomfador, reduint, ho	gosem	suposar, les seves dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa,
correcte que em denominessin Stheino, i a tu, Euryale o Euryalé. I qui	gosaria	designar-te a tu sota la forma de Mèdusa? El cert és que som un veritable
treia, almenys s'airejaria", observava la senyora Magdalena Blasi. "	Gosaria	apuntar que els seus pensaments el turmenten. I li sobren motius", va
les dones, tothora imperatives rera l'agraït paper de la submissió.	Gosaries	, xoll, afirmar que ets capaç d'entendre'n el xerrim? Perquè Alcestis,
incomparable, meravella dels altres candorosos déus i dels homes, qui	gosarà	en cap ocasió, fins a la meva segona remota mort, desobeir-me? Manaré
i el fenomen darrer, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui	gosarà	acusar-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la pietat ni
la contemplació d'aquesta esplèndida figura de noia, tota sencera. Només	gosaríem	aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha quedat
, molt de tard en tard, en el fons i més enllà dels teus somnis. Pan "No	gosaràs	avui plantificar-me que això i això són també misèries", va envestir,
bestioles." "Pito?", s'irritava la senyora Magdalena Blasi. "Vostè	gosa	passejar-se'ns." "Que no vol dir un xiulet?", apuntava, plàcida,
vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui	gosaria	negar-ho?", perorava la professora indígena Aurembiaix Sorabis. I
Magdalena Blasi, filla d'un gran terratinent republicà de tota la vida. "	Gosa	indicar-me que un rei no pot ser alhora un bon home?" Pulcre Trompel·li
una mica més menuda, més encorbada, mirant-lo i tornant-lo a mirar, com no	gosant	creure el que veia. —Com estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu:
! —Quin mal vent el deu haver portat? —Però, després del que ha fet, com	gosa	tornar? —No coneix temor de Déu, però ja li arribarà l'hora. —És un
Randa es redreçà, abrandat: —M'ho has tirat tu? —digué, com si no ho	gosés	creure. I féu el gest de córrer cap a ell. Tino Costa no féu el més petit
Maria. Mila era, en veritat, una preciosa promesa, però ell no hauria	gosat	mai pensar que un dia havia de convertir-se en la fadrina d'ara, la
per on es perdé. Va transcórrer una llarga estona, i fins llavors Mila no	gosà	dirigir la mirada vers allí. El seu cor tremolava dins el seu pit com un
Maria es sentí atònit i abrandat contra ell d'indignació pel que havia	gosat	fer; així fou com totes les esperances que els parents de Tiago i Mila
per a anar-se'n a la guerra. Té la muller tan bonica, que no la	gosa	deixar. A penes se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits,
insòlit, que els qui el presenciaren, al primer moment amb prou feines	gosaren	donar crèdit als ulls; menys, encara, els qui ho sentiren després
d'ella i el to decidit amb què les va pronunciar. La mirà com si no	gosés	creure el que sentia, com si volgués encertir-se que parlava seriosament.
en aquell moment Mila, deixada sola amb la consciència d'allò que havia	gosat	fer, havia pensat en el seu pare i en la seva mare, en son padrí i en les
d'ella, quina cara fer-li, què dir-li. És tan gros el que ha	gosat	a fer! El padrí guardà silenci. Ara pensava en Mila. A la veritat, Manuel
béns? Candaina s'estava amb el cap cot, com un noi agafat en falta, sense	gosar	ni mirar-lo. El padrí prosseguí: —¿Et penses que només fores tu, que només
veié, també així de sobte, i la mirà esbalaït i joiós alhora, com si no	gosés	a creure en el que veia. —Mila! —la cridà. I ella es llençà devers ell
A voltes sortia al capvespre i tornava molt tard. Arcisa el mirava sense	gosar	parlar, i sospirava. A la nit tornava molt tard. Una vegada ja gairebé
profunda que experimentava, es sentia de bell nou ofès pel que ella havia	gosat	fer. Manà que aparellessin el carro i un dels mossos portà Arcisa a la
baixa—, Mila." I sent renéixer en ell la vella desesperació pel que va	gosar	fer, i sent com si una mà li estrenyés la gorja. "Mila, estimada."...
sobtosa borrasca. ¿Era possible que s'hagués atrevit a tornar? A penes	gosaven	creure-ho: però el fet era cert. Tino Costa tornava a ésser a casa seva
les seves esperances s'havia ja esfumat. Mila era fora (amb prou feines	gosava	pensar en ella), però els qui es trobaven allí ¿li havien respost a allò
en una immobilitat tal, tan abstreta i tan absent, que Maria del Carme no	gosà	interrompre-la i s'estava en un angle en silenci esperant. Mila revingué
del Cel la cridarà fins i tot pel seu nom: —Mila... Mileta... Què has	gosat	fer? Com has pogut cometre un pecat tan gran? I ella, petita,
produït igualment sense Napoleó: no ho posarem en dubte. Però ¿qui	gosaria	afirmar que s'hauria realitzat de la mateixa manera, amb la mateixa
la seva fortuna fins a extrems d'estupenda aberració, i tanmateix no	gosaríem	acusar-la d'avarícia. L'afany d'acumular "diners" és perfectament
de la branca reaccionària, i la seva descendència intel·lectual, han	gosat	formular objeccions o retrets al "progrés" en termes d'absoluta
descontents de la "tècnica". Mai fins al XVIII ningú no hauria	gosat	parlar de "progrés" en referir-se a la moral, perquè l'imperatiu de
s'ofenen si se'ls retreu la seva filiació burgesa; fins i tot quan no	gosen	renegar-la, s'afanyen a distingir-la, a exceptuar-la de les
hi fos no solament explicable, sinó fatal i tot. Els catalans	gosaven	queixar-se i parlaven amb el zel pertinent, quan contemplaven
experiència personal —jutjant des de la seva experiència personal—, no	gosa	reconèixer com a normals en aquelles etapes de la vida. Una de les causes
Però avui feia massa vent i m'he desvetllat molt d'hora: no he	gosat	prendre el bany de sol. Hem segut al turó, davant de casa, i el vent
la intenció de portar pa, però ha tornat al cap de poc i ha dit que no ha	gosat	anar més enllà de can Tabal, perquè se sentien molt a prop els espetecs
de la casa amb la més llarga, que travessa tot el turó dels Sis Avets. No	gosàvem	fer-ho, per si els sis presoners fugitius hi fossin. Però m'he decidit, a
sarment que solia usar li donà una conscienciosa pallissa. Ningú no	gosà	intervenir, ni la dida que ho contemplava plorosa, perquè una pallissa
ella es feia enrera a un costat i el mirava amb els ulls angoixats, sense	gosar	preguntar; no se'n sentia digna a causa del seu ofici, i era com un
aquí, que jo t'espero... Ella el mirà una altra vegada, com si no ho	gosés	creure. —Que... Sí, sí, vaig allà... Vaig... Se n'anà, sense saber
o més horroritzades, tancaven les portes per dintre; amb prou feines	gosaven	treure el cap a la finestra i mirar l'animal, que avançava desesmat, amb
copa de massa, cosa que s'esdevenia tot sovint, pocs eren els qui haurien	gosat	oposar-se-li. A la taverna del Perdis, Borra s'havia fet l'amo. El
tenien una taula reservada; no la podia ocupar ningú; ningú no hauria	gosat	tampoc asseure-s'hi. Borra, en aquesta taula, hi tenia reservat el primer
assegut al seu racó; proferia amenaces en veu baixa, però a penes si	gosava	ja aixecar els ulls devers el rival. Borra havia comprès que allí la seva
en la nit, i tingué ganes de plorar. Les cames no el volien sostenir; no	gosava	fer un pas, segur que els genolls se li havien de doblegar. Estava sol;
i es quedaven plantats al peu del llit, amb el cap abaixat, i no la	gosaven	mirar per no posar-se a plorar, recordant-la dels dies passats. Entre les

Pàgina 1 (de 146)

50 següents