×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb gosar |
Freqüència total: 7272 |
CTILC1 |
| També, com Themis, es va casar amb el suprem triomfador, reduint, ho | gosem | suposar, les seves dimensions. Mnemosine posseïa una memòria prodigiosa, | | correcte que em denominessin Stheino, i a tu, Euryale o Euryalé. I qui | gosaria | designar-te a tu sota la forma de Mèdusa? El cert és que som un veritable | | treia, almenys s'airejaria", observava la senyora Magdalena Blasi. " | Gosaria | apuntar que els seus pensaments el turmenten. I li sobren motius", va | | les dones, tothora imperatives rera l'agraït paper de la submissió. | Gosaries | , xoll, afirmar que ets capaç d'entendre'n el xerrim? Perquè Alcestis, | | incomparable, meravella dels altres candorosos déus i dels homes, qui | gosarà | en cap ocasió, fins a la meva segona remota mort, desobeir-me? Manaré | | i el fenomen darrer, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui | gosarà | acusar-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la pietat ni | | la contemplació d'aquesta esplèndida figura de noia, tota sencera. Només | gosaríem | aconsellar que no accentués l'esforç. Si el peu dret, que li ha quedat | | , molt de tard en tard, en el fons i més enllà dels teus somnis. Pan "No | gosaràs | avui plantificar-me que això i això són també misèries", va envestir, | | bestioles." "Pito?", s'irritava la senyora Magdalena Blasi. "Vostè | gosa | passejar-se'ns." "Que no vol dir un xiulet?", apuntava, plàcida, | | vora?" "El vers, convocats i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui | gosaria | negar-ho?", perorava la professora indígena Aurembiaix Sorabis. I | | Magdalena Blasi, filla d'un gran terratinent republicà de tota la vida. " | Gosa | indicar-me que un rei no pot ser alhora un bon home?" Pulcre Trompel·li | | una mica més menuda, més encorbada, mirant-lo i tornant-lo a mirar, com no | gosant | creure el que veia. —Com estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu: | | ! —Quin mal vent el deu haver portat? —Però, després del que ha fet, com | gosa | tornar? —No coneix temor de Déu, però ja li arribarà l'hora. —És un | | Randa es redreçà, abrandat: —M'ho has tirat tu? —digué, com si no ho | gosés | creure. I féu el gest de córrer cap a ell. Tino Costa no féu el més petit | | Maria. Mila era, en veritat, una preciosa promesa, però ell no hauria | gosat | mai pensar que un dia havia de convertir-se en la fadrina d'ara, la | | per on es perdé. Va transcórrer una llarga estona, i fins llavors Mila no | gosà | dirigir la mirada vers allí. El seu cor tremolava dins el seu pit com un | | Maria es sentí atònit i abrandat contra ell d'indignació pel que havia | gosat | fer; així fou com totes les esperances que els parents de Tiago i Mila | | per a anar-se'n a la guerra. Té la muller tan bonica, que no la | gosa | deixar. A penes se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits, | | insòlit, que els qui el presenciaren, al primer moment amb prou feines | gosaren | donar crèdit als ulls; menys, encara, els qui ho sentiren després | | d'ella i el to decidit amb què les va pronunciar. La mirà com si no | gosés | creure el que sentia, com si volgués encertir-se que parlava seriosament. | | en aquell moment Mila, deixada sola amb la consciència d'allò que havia | gosat | fer, havia pensat en el seu pare i en la seva mare, en son padrí i en les | | d'ella, quina cara fer-li, què dir-li. És tan gros el que ha | gosat | a fer! El padrí guardà silenci. Ara pensava en Mila. A la veritat, Manuel | | béns? Candaina s'estava amb el cap cot, com un noi agafat en falta, sense | gosar | ni mirar-lo. El padrí prosseguí: —¿Et penses que només fores tu, que només | | veié, també així de sobte, i la mirà esbalaït i joiós alhora, com si no | gosés | a creure en el que veia. —Mila! —la cridà. I ella es llençà devers ell | | A voltes sortia al capvespre i tornava molt tard. Arcisa el mirava sense | gosar | parlar, i sospirava. A la nit tornava molt tard. Una vegada ja gairebé | | profunda que experimentava, es sentia de bell nou ofès pel que ella havia | gosat | fer. Manà que aparellessin el carro i un dels mossos portà Arcisa a la | | baixa—, Mila." I sent renéixer en ell la vella desesperació pel que va | gosar | fer, i sent com si una mà li estrenyés la gorja. "Mila, estimada."... | | sobtosa borrasca. ¿Era possible que s'hagués atrevit a tornar? A penes | gosaven | creure-ho: però el fet era cert. Tino Costa tornava a ésser a casa seva | | les seves esperances s'havia ja esfumat. Mila era fora (amb prou feines | gosava | pensar en ella), però els qui es trobaven allí ¿li havien respost a allò | | en una immobilitat tal, tan abstreta i tan absent, que Maria del Carme no | gosà | interrompre-la i s'estava en un angle en silenci esperant. Mila revingué | | del Cel la cridarà fins i tot pel seu nom: —Mila... Mileta... Què has | gosat | fer? Com has pogut cometre un pecat tan gran? I ella, petita, | | produït igualment sense Napoleó: no ho posarem en dubte. Però ¿qui | gosaria | afirmar que s'hauria realitzat de la mateixa manera, amb la mateixa | | la seva fortuna fins a extrems d'estupenda aberració, i tanmateix no | gosaríem | acusar-la d'avarícia. L'afany d'acumular "diners" és perfectament | | de la branca reaccionària, i la seva descendència intel·lectual, han | gosat | formular objeccions o retrets al "progrés" en termes d'absoluta | | descontents de la "tècnica". Mai fins al XVIII ningú no hauria | gosat | parlar de "progrés" en referir-se a la moral, perquè l'imperatiu de | | s'ofenen si se'ls retreu la seva filiació burgesa; fins i tot quan no | gosen | renegar-la, s'afanyen a distingir-la, a exceptuar-la de les | | hi fos no solament explicable, sinó fatal i tot. Els catalans | gosaven | queixar-se i parlaven amb el zel pertinent, quan contemplaven | | experiència personal —jutjant des de la seva experiència personal—, no | gosa | reconèixer com a normals en aquelles etapes de la vida. Una de les causes | | Però avui feia massa vent i m'he desvetllat molt d'hora: no he | gosat | prendre el bany de sol. Hem segut al turó, davant de casa, i el vent | | la intenció de portar pa, però ha tornat al cap de poc i ha dit que no ha | gosat | anar més enllà de can Tabal, perquè se sentien molt a prop els espetecs | | de la casa amb la més llarga, que travessa tot el turó dels Sis Avets. No | gosàvem | fer-ho, per si els sis presoners fugitius hi fossin. Però m'he decidit, a | | sarment que solia usar li donà una conscienciosa pallissa. Ningú no | gosà | intervenir, ni la dida que ho contemplava plorosa, perquè una pallissa | | ella es feia enrera a un costat i el mirava amb els ulls angoixats, sense | gosar | preguntar; no se'n sentia digna a causa del seu ofici, i era com un | | aquí, que jo t'espero... Ella el mirà una altra vegada, com si no ho | gosés | creure. —Que... Sí, sí, vaig allà... Vaig... Se n'anà, sense saber | | o més horroritzades, tancaven les portes per dintre; amb prou feines | gosaven | treure el cap a la finestra i mirar l'animal, que avançava desesmat, amb | | copa de massa, cosa que s'esdevenia tot sovint, pocs eren els qui haurien | gosat | oposar-se-li. A la taverna del Perdis, Borra s'havia fet l'amo. El | | tenien una taula reservada; no la podia ocupar ningú; ningú no hauria | gosat | tampoc asseure-s'hi. Borra, en aquesta taula, hi tenia reservat el primer | | assegut al seu racó; proferia amenaces en veu baixa, però a penes si | gosava | ja aixecar els ulls devers el rival. Borra havia comprès que allí la seva | | en la nit, i tingué ganes de plorar. Les cames no el volien sostenir; no | gosava | fer un pas, segur que els genolls se li havien de doblegar. Estava sol; | | i es quedaven plantats al peu del llit, amb el cap abaixat, i no la | gosaven | mirar per no posar-se a plorar, recordant-la dels dies passats. Entre les |
|