×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gotejar |
Freqüència total: 93 |
CTILC1 |
la flor dels dos exèrcits. No fa tant fred com ahir. A les teulades ja | goteja | la neu fosa. Ara i adés s'alça un reietó o una alosa d'un tomb del camí o | crani amb iodina. —Més —diu el cirurgià. Hi aboca el flascó i el líquid | goteja | cap a terra, on crema el peu de les mitges d'una infermera prima i de | cuina, on els rajols són esquitxats d'aigua perquè l'aixeta, mal tancada, | goteja | contra la pica de granit. Es llesca un cap del pa que troba a l'armari, | vaig trencar pel carrer de Padilla en direcció al Bogatell. Els arbres | gotejaven | . El fred de març, que jo sentia més pel fet de no haver dormit, | furiosament una urticària o es furga una plaga rabiosament, fins a fer | gotejar | la sang. Era una tortura, ja ho sé. Era un refinament de tortura. Però | abans del migdia a Lió. Però la pluja no ho va voler. Feia estona que | gotejava | ; no per això deixàvem d'avançar; Josep m'havia dit que durant la tardor i | ribera. Havia dormit sobre el pont i els seus cabells grisos i arrissats | gotejaven | rosada. Totes les profundes arrugues de les galtes, del mentó i del coll | el rastre de grosses gotes de sang. En la nit primaverenca i blava, veia | gotejar | la suor freda de Crist per tot el seu cos pàl·lid i defallent. Veia | i ne semblen de porpra les teules dels casals, i | goteja | l'or líquit de dolçes fontanelles, Jesús de Galileia, vianant misteriós, | l'elefant ferit. Però tenia una veu tan dolça com la mel silvestre que | goteja | dels arbres i una pell més fina que el borrissol. —O Akela —digué | no és d'aquest món. I a l'home una estalactita de basarda calfredanta li | goteja | potser en el pregon de les cavernes cordials... Ell parla i la llarga | a la feina. —Llestos! —Aup! Tiva! La barca eixia del mar i brandava, | gotejant | aigua, Laia s'allunyava: —Us ho acabareu de fer. L'Anton la seguia amb la | l'ermita se li oferí, protectora, i Laia s'acollí al seu refugi. Un ciri | gotejava | llàgrimes de cera i agonitzava, deixant una estela daurada en la plaga de | de l'establer era oberta, el llit estava tot revolt, i una candela | gotejava | damunt el sòl. El vent geliu xiulava d'una banda a l'altra del cobert. | amb un manat de serpents. Després punyí son pit i féu que la negra sang | gotegés | dins la caldera, i el vapor prengué les formes més paoroses, abastament | efecte que tenir els peus sobre una barra de gel; els caramells de glaç | gotejant | als balcons del carrer; el color rosat de la gelada sobre les capces de | blanc i pàl·lid, per als funerals, l'atxa per a les processons, que | gotejava | el mínim, el ciri per als altars, que era vagament groguenc, molt ben | suquejar; sang, sanguejar; bava, bavejar; llàgrima, llagrimejar; gota, | gotejar | ; espurna, espurnejar; guspira, guspirejar; flama, flamejar; marrada, | a poquet, a deixar caure aigua. ¡Quin roïdo més dolç i delitós produïa el | gotejar | damunt els pàmpols! Al tio, en les mateixes cames li varen aplegar unes | els devia avivar la resplendor fantàsticament; tota la nit els festers | gotejaven | brases de foc sobre la mar indiferent. Quan les brases queien se sentia | de De Barreida. —Si els inventés, tindria més mèrit —faig jo, insistint i | gotejant | candor. I recalco, encara: —Em conten d'un filòsof que arribà a la | ni tan eslava): —Els homes sou uns cagacalces; teniu el bolet tou i | gotegeu | niciesa. Tot ho feu amb la matusseria de que sou capaços. Tu em vens a | La meva arrogància, estil Taras Bulba nordamericanitzat, és com ciri que | gotegi | amb cremallot doble... —No em passa res. Crec que podem donar | la mirada d'un home davant d'un plat de grasses sardines a la brasa; el | gotejar | brillant i àvid dels pins després d'una nit de pluja silenciosa i lenta; | Si un dia sortia el sol per unes poques hores, les estalactites de gel | gotejaven | sobre les lloses dels carrers ombrius i la caiguda de les gotes feia un | de dalt, substituint el fons per un fals fons amb foradets hont hi cau, | gotejant | , el most que li ve per damunt. Aixís queda ensofrat de una sola vegada, | Les barques són deixades plenes uns dies, al cap dels quals si no | gotegen | ja estan estanyades. Llavors hom treu el tap del dui, i l'aigua | que penjavan per tot arreu, com estalactites dins d'una cova y | gotejant | en la quietesa del oblit quimeres doloroses. —M'ajudessis, Matías! Hi ha | Aquesta és la cultura, l'emmascarament de tants fracassos col·lectius que | goteja | pertot arreu; ni els nens no se n'escapen. Tothom aparenta ser més dur | passen a l'allargadora i es condensen en el refrigerant. El condensat | goteja | sobre el cartutx que conté el cacau, extreu les substàncies solubles en | però va continuar entabanada i a la torta. Badallava, en Jordi. El xinès, | gotejant | encara sang, havia encreuat les mans sobre els genolls i semblava una | Va aixecar-se i sortí. Havia acabat la pluja i els ametllers, els pins, | gotejaven | pausadament. Era fosca, la vall, però a orient, per sobre els puigs | i, mentrestant, l'oli hi ha d'anar caient. Tot plegat s'ha d'anar vessant, | gotejant | , sobre les fibres vegetals. Si la quantitat d'amanida que es tracta de | en una terra receptora d'emigrants. De bon començament va esser un lent | gotejar | , però més envant "els forasters" —com els anomenaven a Mallorca— | pera entrar en las santas disposicions que Ell tenia, quant vejé | gotejar | la sanch del Salvador, y oferiu la comunió per la conversió dels enemichs | del sol y 'l ví té gust verdós: las que produheixen rahím que s' asseca ó | goteija | tampoch convenen perque son los més predispostos á pudrirse en l' época | que és el secret dels anys i de les coses que tenen raça. Ací una fonteta | gotejant | , un brollador vessant d'escuma, un caminal vorejat de rajolins | juntar. Tot s'humiteja i borrona la branca, sota la llúm que | goteja | i que plou. Al joquiner dorm la gallina blanca, la | S'hi acata la minyona i dolçament rabeja el caire | gotejant | que, lligat amb delit, tot entorn d'una berga a son cap | a la llinda de les teves sines, per les Plèiades que | gotejaven | damunt la teva espatlla boscosa, per l'ombra del | guarda un verí dins el color, i el nas dels llosats | goteja | com les fulles dels arbres en un bosc de tardor. | i obre la boca, i tindràs tanta aigua com vulguis. Aquell salze encara | goteja | . Xen. És que jo vull la teva aigua, Wang, la que has | d'ell, sense violència, i s'ajagué damunt la manta. En un recó el sostre | gotejava | . Mirà com una gota no despresa anava augmentant de volum, lentament. | seguiré essent sublim! Ai, Filemó, porta'm un mocador: tinc el nas que em | goteja | . Filemó Sí, Monsenyor. [(Surt, escales amunt).] [Al mateix temps, | rostre pàl·lid al mirall del paraigüer. Arriba a la rambla. L'obscuritat | goteja | dels plàtans no il·luminats pels fanals. Damunt els bancs de pedra, | el veiés! Els havia deixat discutint sobre Déu, com sempre. Una font | gotejava | . Quelcom important li esdevindria aquella nit, quelcom que recordaria | platges: herbei d'hivern tan alt i humit, molses com serps que | gotejaven | , boira de mar com un vestit! I les planelles on jugàvem, totes | de regalims per damunt dels arbres, i sota terra, travessant la pinassa, | gotejant | de les mil llengües de les enllotades falgueres, i llançant-se dins | on, dins les obscures galeries; després, la remor d'ales furioses, i el | gotejar | tossut de la mel escampada, que anava corrent fins a trobar algun forat a | cara, la barba lassa reposant contra'l pit nu, las mans enclavadas que | gotejavan | sang y'ls genolls nafrats, lo Crucificat pesava de tot son pès de vint |
|