Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ens és germana, no sé per quin cantó. Germana? Cosina prima, a penes, i	gràcies	. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi, nosaltres hem
trobar el crim horrorós i inexcusable, excepte Zeus, que li va caure en	gràcia	, potser perquè la víctima havia estat un sogre. No sols va perdonar el
Com que el mal es confon i barreja tan sovint amb la bondat i la	gràcia	, les Harpies eren germanes d'Iris, la missatgera de Zeus i dels altres
a ser tot l'any benigne, i d'altra banda el cos del noi s'havia enfortit	gràcies	a les relacions amb els seus amics, els vents Bòreas i Zèfir. Un cop
la poma era d'or." "D'or? No em faci riure. Pintada de purpurina i	gràcies	, que aquests trucs són de teatre, i tot el món és teatre", va replicar,
sense rebel·lia i sense por, els esglaons del pou del silenci. Les tres	Gràcies	"Són amables, benèvoles, brillants. Es diu que alegren —ah!— el cor i que
massa, un garbuix, un veritable escàndol. No, guanyador no, finalista i	gràcies	. Que no repares en els ulls? De badaire o d'innocent, el meu fill", se
s'extasiava la senyora Tecleta Marigó. "Si amb això som a les acaballes,	gràcies	a Déu", afermava amb jaculatòria la senyora Magdalena Blasi. "I no
costum. Baralles de gossos i de voltors, més freda fosca a trenc d'alba,	gràcies	als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara mateix i em
màquines prosseguien treballant sense repòs. "És clar, ho confesso, que	gràcies	a diverses circumstàncies que em varen afavorir i, sobretot, a les meves
mon chou d'amour, un sol. I dolent, indòcil, millor, prova de salut,	gràcies	a Déu, fins els pediatres en aquest punt s'avenen. Demà al matí me'n vaig
el sento profund i venerable: l'Egipte és un do del Nil." Ismene "	Gràcies	per haver-me vingut una vegada més a visitar." En un to festiu i mundà,
un cos més o menys d'home— que hi era reclòs, una victòria aconseguida	gràcies	a l'ajut de l'avui dorment, en facilitar un cabdell de fil llarg i prim
tota l'estirp dels Atrides, culmina en Orestes i en ell s'apaivaga,	gràcies	a una lúcida i calculada parcialitat persuasiva d'una deessa que mana de
bellesa la perfecció de les faccions, però que es desprenia d'ella una	gràcia	tal, una tan especial simpatia, que captivava els cors. Era quelcom com
sor Àgueda de la Creu, qui tenia, com deien allí, les mans de plata. La	gràcia	de les mans seves, l'heretà Mila en el brodar, i tal vegada heretà també
la taca blanca: ho féu suaument i amb temor, gairebé entendrida per la	gràcia	delicada de l'animal. A poques passes d'allí, mig amagada al senillar, la
amb la vara. El prometatge de Mila i Tiago s'havia clos, com s'ha dit,	gràcies	a la influència del padrí i de la mare de Mila; però un que havia posat
bruscos, sense deseiximent ni agilitat, però no mancats d'una certa	gràcia	desmanyotada que recordava els seus bons dies. Era un home curt de talla,
sempre li havia cridat l'atenció aquella figureta exquisida, plena d'una	gràcia	i d'una distinció raríssimes a Santa Maria. Mila era, en veritat, una
i expressius; que el seu cos era esvelt i flexible, i que tota ella era	gràcia	i suavitat. Ell no ho veié, però ho sentí tot en la seva ànima en una
amb la mà estesa, exagerant—: sembla que et vegi! I ja tenies la mateixa	gràcia	. Ara me n'adono, i et veig tan bé! Que bella ets, Déu! Quins ulls
una estranya febre. Tot ell s'havia recollit dintre seu com en acció de	gràcies	, ple de fervor, com si un vast i poderós despertar es produís en la seva
per a aprendre's els versos de memòria, i els deia després amb tanta	gràcia	i sentiment, que ens posava les llàgrimes als ulls. També en les festes
candeles rituals a Santa Maria ni s'agenollà davant l'altar per donar les	gràcies	a la Verge i resar per la sort futura del seu fill. Ella plorà en la
seus llibres. La figureta era tosca, però ja d'un estil definit, d'una	gràcia	ingènua i peculiar. Una impressió diversa causà la figureta en tots els
el rector de Santa Maria, a qui l'ensenyaren, no pogué menys d'admirar la	gràcia	ingènua amb què havia estat executada, tenint en compte l'edat de
deturà. Tal vegada l'atragué la tristesa de la noia; tal vegada, la seva	gràcia	fina; potser l'oval delicat del rostre sense color, o potser el somriure
d'haver begut i parlat, despenjar la guitarra, puntejar-la amb la seva	gràcia	única, amb el rull de cabell ros caient-li sobre el front —una innocent
seus fins i flexibles cabells, la dolçor lànguida de la seva mirada, la	gràcia	delicada de les seves mans gairebé transparents; tot semblava ja
en les rodones infantils, que, referits per ella, amb aquella seva	gràcia	innocent, li despertaven una tan pregona emoció. Tino Costa podria
de la seva darrera tornada. Estava en la mateixa positura, plena d'una	gràcia	senzilla i natural; tenia els cabells recollits cap als costats; el
acabà de dir el que pensava; tampoc no calia que m'ho digués. Em donà les	gràcies	i se n'anà; em semblà i tot com si tingués pressa per deixar aquesta
. Li posà un bitllet a les mans. —Si en necessites més, digues-ho. —	Gràcies	; per ara em basta. Quan acabaré la imatge tornaré, si abans no passa
de vuit a deu anys; el retrat era, per cert, admirable i traduïa tota la	gràcia	ingènua d'un infant feliç. Penjada a la paret, prop de la calaixera i una
fosc, continuava somrient. El seu somriure era límpid, suau, ple d'una	gràcia	candorosa. —Mires aquest retrat, oi? És ma filla. És bufona, veritat? Va
has de dir res. Ho comprenc tot, i també jo tenia ganes de parlar-te. —	Gràcies	, Quim. Tot oblidat? —Tot oblidat. Quim veié que el record d'aquella nit
repeteixo: No saps com estic de contenta! Tot t'ho mereixes, Sileta... —	Gràcies	, tia Càndia. Li ho digué trista i commoguda; tia Càndia no se n'adonà.
meus aquell que et sembli millor. —Ho faré, Mila: t'ho prometo. Però... —	Gràcies	, pare. Ara sóc feliç, veus? Quan sortí de l'estança de la seva filla,
com... si estigués davant la tomba de la meva mare. Però, Mila... —	Gràcies	, padrí. Li va estrènyer les mans entre les seves i les hi besà. Després,
la seva filla. Llàgrimes dels ulls li caigueren sobre els seus cabells. —	Gràcies	, pare. Ell se n'anà sense voler mirar-la, incapaç de pronunciar ni un mot.
un cop morta Mila, la seva anada allà no tenia objecte. Li donà les	gràcies	, però li digué que, si no tenia inconvenient, a ella li plaïa més
fins avui, de més a més, l'"amor" s'ha escampat i ha arrelat també	gràcies	a la literatura. No recordo ara qui —un francès, de segur— afirmava que
socialisme han estat a punt de sofrir un contratemps seriós, aleatori,	gràcies	a la ingerència intemperant del dictador georgià? No és un atzar que la
multitud dels súbdits, que solament aspiren a viure aquesta vida en pau i	gràcia	de Déu... Avarícia Sospito que deu haver-hi hagut un canvi de
a fer el ciceronià: l'amor pel bon estil, la correcció implacable, la	gràcia	expressiva, no són mai per a ell un fi; tampoc, potser, un mitjà; els
mentre que don Quixot és el tipus que fracassa. L'apunt té una certa	gràcia	, i no pot pas negar-se que és bastant correcte. Trobo, però, que potser
responen a una voluntat satírica. Però ningú no sabria negar-los la	gràcia	excitant. Ni menys encara als Sonetti, que no
penetració "escandalosa" també és molt diferent. El fet és que el sexe,	gràcies	a tot això, ja no és grotesc ni excitant, en la seva versió literària. És
just que cadascú triï, per excedir-se, el pecat o la virtut que més	gràcia	li faci. Els excessos —vertaders excessos, no ens enganyem— són l'única

Pàgina 1 (de 547)

50 següents