Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Hècuba sabia igualment que Cassandra —o Casandra, en grec trobem les dues	grafies	— moriria aviat de mort violenta, predita per l'aorbat Polimèstor. El
(sempre el 1289) trobem: "Nou capmals e una goryera",	grafia	aquesta darrera que ens assegura que es pronunciava "gorgera"
Tot això imposava el que, per indefugibles raons d'unitat, s'acceptés una	grafia	comuna. Ben al contrari, regnava una anarquia que feia inintel·ligibles
que arreplegava "En Jordi d'es Recó", pseudònim del canonge Alcover, la	grafia	de les quals, avui incorrecta d'acord amb els dictats de Pompeu Fabra,
literari copsa a la vegada tots els estrats de l'escriptura: la	grafia	, el lèxic i —cosa més important, per bé que menys espectacular— la
Vell i Nou de Barcelona. Signava llavors amb la singular	grafia	de "Rafel S'Ala", recolzada en les armes parlants d'una "ala d'argent
dels anys d'infància i d'adolescència. Havem vist repetir-se la	gràfia	literària d'aquest estat de consciència. Havem vist l'assaig de
i l'enveja hi són plasmades amb unes inequívoques i sintètiques	grafies	. Un plec de llavi, un cloure de parpelles, una inflor de galta, una
que les paperetes no eren d'empenyo sinó de la germandat. Com que la	gràfia	és molt semblant li havia fet passar una cosa per l'altra. La Rossa cridà
pels llocs d'Alcúdia i Pollensa, que llur fons idiomàtic, l'accent i la	grafia	dels mots són ben bé els mateixos de les contrades de Lleida. Allí no
Quintilingüe i la gramàtica manuscrita de Joan Petit equiparen les	grafies	de primitius i derivats, de masculins i femenins, o de formes diverses
de Ballot, els redactors de "Lo Verdader Catalá" no empren la	grafia	th (Cathalunya, cathólich) ni la ç (açó,
ni, gairebé mai, les formes del verb haver amb v,	grafies	llavors considerades —almenys les dues primeres— com antigalles. Tret
precedida de vocal, sofreix bon nombre de transgressions. Anotem	grafies	com áspre, probablement suggerida per la corresponent castellana,
de l'època tampoc no havia assolit una fixació absoluta. Així trobem	grafies	com cálcul, núvol, cánam, santíssim, católich, preténen, tiráreu,
Per a representar l'africada sonora són usades indistintament les	grafies	tg o tj, i g o j: mitg i
i estranjer, venje i menge. Val a dir que les	grafies	mitg i desitg —o sia les recomanades per Ballot (pàg.
les separen amb un guionet (il-lús, col-legi). A remarcar les	grafies	mal-lograr, bellicosa i —possible errada tipogràfica—
regeix pel criteri etimològic: qual, quantitat, quaranta, qüestió.	Grafies	com cual, frecuencia, frecuentada són excepcionals. Triomf
síl·laba distinta: rahó, traduhir, veheu, diuhen. Notem l'ús de la	grafia	manancial (manantial), altrament no insòlit en aquella
ne, aquest darrer sistema és constant (sen burla). Les	grafies	susa (en lloc de se usa), ni (= n'hi)
la versió del Stabat Mater (núm. 23) hi ha les	grafies	que l' dolor, a l'hora. Aglutinació de mots. La partícula
que paraque ho és en els textos castellans de l'època. La	grafia	encaraque pot ésser suggerida per la castellana
d'un text castellà citat per Torres Amat, cuya pluma—; i	grafies	com ecclesiástich, instinct, distincció. Castellanismes de
extrem de la qual, lo qual aliment), el manteniment de	grafies	etimològiques (subscripció, ressuscitat,
de tipus popular. 69. L'africada TZ. La	grafia	tz representa en valencià un fonema propi que s'articula
però que els valencians articulen inconscientment, el qual correspon a la	grafia	ts en paraules com: potser, gots, verds, curts, molts,
En la zona de "parlar apitxat", abans descrita, (§ 64), la	grafia	tz sona ©, ensordint-se igual que totes les
la s sorda es representa, segons l'etimologia, amb les	grafies	següents: a) c davant e, i.
representa el fonema de s sonora valenciana amb les	grafies	següents: a) s sola, entre vocals. b) z
inicial que ocorre sovint en la pronúncia popular. 75. La	grafia	tl és pronunciada en valencià regularment com ©
amb l doble les paraules cultes escrites amb la	grafia	l·l, com: al·legar, novel·la, vacil·lar, il·lustre,
: mà, poma, rampa, tomba, esmena, palma, forma, fum, ensems. Les	grafies	mm i nm i així mateix tm
, bena, ansa, ven-la, honra, desnivell, tornar, son, carn. Les	grafies	nn i tn es pronuncien amb
Per pronunciar el fonema que l'escriptura representa amb la	grafia	ix, el dors de la llengua s'alça en forma convexa
de la nostra llengua, disten molt de presentar uniformitat de llurs	grafies	. Tal anarquia, tanmateix, no és cap caos, sinó que s'hi aprecia la
autors amb millor voluntat que no encert, pretenien ser clàssics emprant	grafies	arcaïtzants molt complicades i també inconcretes i irregulars, mentre que
batzoles, butza, guitza, etc.. Convé molt també representar amb la	grafia	tz els resultats del sufix verbal © (com
i de © àrab intervocàlic (com agutzil, magatzem, etc.),	grafia	erudita molt ajustada a l'etimologia, encara que esta pràctica topa amb
corresponents de les quals s'escriuen generalment també amb la mateixa	grafia	en castellà, francés, etc.; exemples principals: abscés, abscissa,
etc.. Existixen però, les excepcions següents: a) Conserven la	grafia	antiga ch alguns llinatges com March, Lluch, Benlloch,
en porten: orfe, orxata, os, ou, eura (però també és correcta la	grafia	heura). Signes ortogràfics auxiliars Els signes ortogràfics d'ús
cal conservar les dues -r, essent inadmissibles les	grafies	pedre i pendre; així mateix és preferible escriure
de pronoms personals i adverbials 296. Taula de	grafies	. La combinació de dos pronoms dèbils, personals o adverbials, presenta
escrita una sola forma per a cada combinació. Heus ací la taula amb les	grafies	de les formes a adoptar: Pronoms components me el me els me la me les me
forma com a pronom interrogatiu, és a dir, que encara que es recomane la	grafia	què, amb accent greu, es pronuncia amb © tancada en
la transcripció de refranys, de cançons populars, etc.), cal adoptar la	grafia	p'a (amb les contraccions p'al i p'als) i no
castellanes i franceses en el lèxic, en la sintaxi, i encara més en la	grafia	, i finalment un menyspreu anàrquic de les distincions gramaticals, però
manllevats a una llengua estrangera que, no catalanitzats encara en llur	grafia	, s'escriuen amb una s inicial seguida d'una consonant
(Ex.: pregar, preguem) i d'altres que no afecten la seva	grafia	(Ex.: perdre, perd, pronunciat pert). Els radicals dels dos

Pàgina 1 (de 13)

50 següents