DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
grafia F 569 oc.
gràfia F 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb grafia Freqüència total:  574 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Hècuba sabia igualment que Cassandra —o Casandra, en grec trobem les dues grafies— moriria aviat de mort violenta, predita per l'aorbat Polimèstor. El
(sempre el 1289) trobem: "Nou capmals e una goryera", grafia aquesta darrera que ens assegura que es pronunciava "gorgera"
Tot això imposava el que, per indefugibles raons d'unitat, s'acceptés una grafia comuna. Ben al contrari, regnava una anarquia que feia inintel·ligibles
que arreplegava "En Jordi d'es Recó", pseudònim del canonge Alcover, la grafia de les quals, avui incorrecta d'acord amb els dictats de Pompeu Fabra,
literari copsa a la vegada tots els estrats de l'escriptura: la grafia, el lèxic i —cosa més important, per bé que menys espectacular— la
a /Vell i Nou\ de Barcelona. Signava llavors amb la singular grafia de "Rafel S'Ala", recolzada en les armes parlants d'una "ala d'argent
dels anys d'infància i d'adolescència. Havem vist repetir-se la gràfia literària d'aquest estat de consciència. Havem vist l'assaig de
i l'enveja hi són plasmades amb unes inequívoques i sintètiques grafies. Un plec de llavi, un cloure de parpelles, una inflor de galta, una
que les paperetes no eren d'empenyo sinó de la germandat. Com que la gràfia és molt semblant li havia fet passar una cosa per l'altra. La Rossa cridà
pels llocs d'Alcúdia i Pollensa, que llur fons idiomàtic, l'accent i la grafia dels mots són ben bé els mateixos de les contrades de Lleida. Allí no
Quintilingüe i la gramàtica manuscrita de Joan Petit equiparen les grafies de primitius i derivats, de masculins i femenins, o de formes diverses
de Ballot, els redactors de "Lo Verdader Catalá" no empren la grafia th (Cathalunya, cathólich) ni la ç (açó,
ni, gairebé mai, les formes del verb haver amb v, grafies llavors considerades —almenys les dues primeres— com antigalles. Tret
precedida de vocal, sofreix bon nombre de transgressions. Anotem grafies com áspre, probablement suggerida per la corresponent castellana,
de l'època tampoc no havia assolit una fixació absoluta. Així trobem grafies com cálcul, núvol, cánam, santíssim, católich, preténen, tiráreu,
Per a representar l'africada sonora són usades indistintament les grafies tg o tj, i g o j: mitg i
estranger i estranjer, venje i menge. Val a dir que les grafies mitg i desitg —o sia les recomanades per Ballot (pàg.
les separen amb un guionet (il-lús, col-legi). A remarcar les grafies mal-lograr, bellicosa i —possible errada tipogràfica—
regeix pel criteri etimològic: qual, quantitat, quaranta, qüestió. Grafies com cual, frecuencia, frecuentada són excepcionals. Triomf
síl·laba distinta: rahó, traduhir, veheu, diuhen. Notem l'ús de la grafia manancial (manantial), altrament no insòlit en aquella època: cas
ne, aquest darrer sistema és constant (sen burla). Les grafies susa (en lloc de se usa), ni (= n'hi) faltan, no
en la versió del /Stabat Mater\ (núm. 23) hi ha les grafies que l' dolor, a l'hora. Aglutinació de mots. La partícula
i que /paraque\ ho és en els textos castellans de l'època. La grafia encaraque pot ésser suggerida per la castellana /aunque\.
d'un text castellà citat per Torres Amat, /cuya pluma\—; i grafies com ecclesiástich, instinct, distincció. Castellanismes de
(/lo extrem de la qual, lo qual aliment\), el manteniment de grafies etimològiques (/subscripció, ressuscitat, succinta, instinct,
poesia de tipus popular. 69. L'africada TZ. La grafia /tz\ representa en valencià un fonema propi que s'articula
però que els valencians articulen inconscientment, el qual correspon a la grafia /ts\ en paraules com: potser, gots, verds, curts, molts,
En la zona de "parlar apitxat", abans descrita, (§ 64), la grafia /tz\ sona ©, ensordint-se igual que totes les atres
la {s} sorda es representa, segons l'etimologia, amb les grafies següents: a) /c\ davant /e, i\. b) /ç\ davant
representa el fonema de /s\ sonora valenciana amb les grafies següents: a) /s\ sola, entre vocals. b) /z\ quan
inicial que ocorre sovint en la pronúncia popular. 75. La grafia /tl\ és pronunciada en valencià regularment com © doble
pronunciar amb /l\ doble les paraules cultes escrites amb la grafia /l·l\, com: al·legar, novel·la, vacil·lar, il·lustre, pal·li,
: mà, poma, rampa, tomba, esmena, palma, forma, fum, ensems. Les grafies /mm\ i /nm\ i així mateix /tm\ i
, bena, ansa, ven-la, honra, desnivell, tornar, son, carn. Les grafies /nn\ i /tn\ es pronuncien amb {n} doble:
Per pronunciar el fonema que l'escriptura representa amb la grafia /ix\, el dors de la llengua s'alça en forma convexa realitzant
de la nostra llengua, disten molt de presentar uniformitat de llurs grafies. Tal anarquia, tanmateix, no és cap caos, sinó que s'hi aprecia la
autors amb millor voluntat que no encert, pretenien ser clàssics emprant grafies arcaïtzants molt complicades i també inconcretes i irregulars, mentre que
batzoles, butza, guitza, etc.. Convé molt també representar amb la grafia /tz\ els resultats del sufix verbal © (com
i de © àrab intervocàlic (com agutzil, magatzem, etc.), grafia erudita molt ajustada a l'etimologia, encara que esta pràctica topa amb
corresponents de les quals s'escriuen generalment també amb la mateixa grafia en castellà, francés, etc.; exemples principals: abscés, abscissa,
etc.. Existixen però, les excepcions següents: a) Conserven la grafia antiga /ch\ alguns llinatges com March, Lluch, Benlloch,
en porten: orfe, orxata, os, ou, eura (però també és correcta la grafia heura). Signes ortogràfics auxiliars Els signes ortogràfics d'ús
cal conservar les dues /-r\, essent inadmissibles les grafies pedre i pendre; així mateix és preferible escriure
Combinacions de pronoms personals i adverbials 296. Taula de grafies. La combinació de dos pronoms dèbils, personals o adverbials,
escrita una sola forma per a cada combinació. Heus ací la taula amb les grafies de les formes a adoptar: Pronoms components me el me els me la me les me
forma com a pronom interrogatiu, és a dir, que encara que es recomane la grafia què, amb accent greu, es pronuncia amb © tancada en
la transcripció de refranys, de cançons populars, etc.), cal adoptar la grafia p'a (amb les contraccions p'al i p'als) i no
castellanes i franceses en el lèxic, en la sintaxi, i encara més en la grafia, i finalment un menyspreu anàrquic de les distincions gramaticals, però
manllevats a una llengua estrangera que, no catalanitzats encara en llur grafia, s'escriuen amb una /s\ inicial seguida d'una consonant (Ex.:
(Ex.: pregar, preguem) i d'altres que no afecten la seva grafia (Ex.: perdre, perd, pronunciat pert). Els radicals dels dos

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »