Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gran A 1 oc.
gran AI 120771 oc.
gran F 108 oc.
gran M 589 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gran Freqüència total:  121469 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

jove per interessar-se encara per tota mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes assegura que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la
de Tifó, va imposar el seu poder per sempre. Però l'univers era massa gran, i Zeus va repartir la seva administració, amb l'expressa reserva d'una
complica així el misteri de les menges, que hem esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu davant. Goya, en
eren molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles a
, a clapes, trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la gran Moira no va cedir ni un bri de la seva alta independència i està, en
i així l'afalagava. Va esdevenir la personificació de la memòria, una gran qualitat per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de
mica i dissimulaven, discretes, algun badall. Quan les noies visitaven el gran científic, duien tanmateix amb elles, com un sedant cobertor, la
la segura fi, de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra dura damunt el cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan
dos varen plorar com persones per la pèrdua de l'estimadíssim company del gran heroi de Tessàlia. Citaré Arió, el corser meravellós d'Adrast, engendrat
de la mare. Avui no ens interessa la història del darrer, que, de gran, es va dedicar a la medicina. Altres llegendes afirmen que Asclepi va
d'una obsessiva, eterna, incòmoda castedat. Arcàdia no estimava gaire la gran caçadora, a pesar del seu suprem rang de divinitat nacional, a causa de
d'Hermes no l'afectaven—, va convertir de veres Cal·listo en una gran óssa i la va trasplantar, constel·lada, a les regions celestials. D'allí
tres mil sis-cents anys abans d'aquesta nostra hora més que avançada, un gran artista, per a nosaltres sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample
a Atenes, durant la guerra del Peloponès. Tucídides és un dels més grans escriptors que mai hi hagi hagut. Si per aquest episodi el llegiu o el
ni tan sols en les que amb tan vàcua pompa s'autoqualifiquen de grans. No ens vaga de referir-nos a les diverses festes que li dedicaven a
una muntanya plena de meravelles, de boscos i de fonts. Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen tenir cura del petit Dionís, dintre
—i escrivim el seu nom, per la comoditat de recordar-lo. "L'illa no és gran, però hi ha alguns indrets bonics i adients per contemplar el curs del
mai a la fidel companya. Aquesta i l'home, per fortuna tots dos amb un gran sentit de l'estalvi, s'avenien en el llarg plany i en els comptes de les
repugna i em repel·leix, el de Polinices, del qual ho ignoro tot. Era més gran o més jove que l'altre germà? Tant se val, que els erudits ho discuteixin
"Valga'm Déu!", s'impacientava la senyora Magdalena Blasi, filla d'un gran terratinent republicà de tota la vida. "Gosa indicar-me que un rei no
a emetre parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el do més gran del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la qual he
d'una illa estesa i estreta, en la qual hi ha una alta muntanya on déus grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent
comediants modestos o poc ambiciosos, perquè "no hi ha humilitat tan gran, que sigui insensible als afalacs de la glòria". I la seva
afirmi avui que la labrys significa una altra cosa. Jo, però, sóc massa gran per aprendre erudites novetats. Minos, Pasífae, Androgeu, aquella
il·luminació us fereix de sobte, esdeveniu orfe, desemparat silenci. Més gran que la meva mare, les meves ales cobreixen i inclouen tot l'univers,
un inacabable llibant que una somera es menja, també sense parar, a grans queixalades. Mentre l'home s'afanya en aquell seu esforç, la bèstia
Costa sentia envers els nois, molt més joves que ell, l'afecte d'un germà gran pels germans més menuts. Sileta havia jugat damunt els seus genolls, li
damunt els seus genolls, li deia mano i el petonejava. Ja de més grans, amb tot i la mort de la mare, les relacions havien continuat en el
que havia sortit, atret pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més gran, Tino Costa el protegí moltes vegades contra les ofenses i les
baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li parlà amb gran tendresa, gairebé commogut: —No em dius res, Sileta? Que et faig por? —No
Posteriorment la norma es suavitzà a mesura que la filla anà fent-se gran, i darrerament havien arribat àdhuc a menjar tots tres a la mateixa
havia procurat a la seva solitud. Ara s'hi passava tot l'estiu i gran part de l'hivern. Mila i el seu padrí, després de molts esforços per
una blanca estrella en un costat del front. Mirava amb els seus ulls grans i apagats, d'una expressió dolça, quasi sense expressió, i de tant en
Mila, pregada per ell, assistí al seu costat a la corrida —la gran afició del padrí—. Potser per un moment la noia es deixà impressionar per
mitja dotzena d'anyells, una vintena de pollastres, i es fregí una gran quantitat de peix portat en cistelles a la matinada des del poble veí.
Es parlà sense fre i es rigué; es cridaren els uns als altres amb grans crits; es colpejaren amigablement; s'insultaren entre sonores riallades,
emportaren, malgrat tot, i la xera continuà amb la mateixa animació. Una gran quantitat de menjar, carn, peix, fruita, fou repartida després entre tota
breu i fugaç. Tino Costa, d'infant, baixava molt poques vegades, i, més grandet, deixà de fer-ho per complet: la causa estava en els infants, que el
llançat com un lleó sobre el de Tralla, un dia que aquest, molt més gran i més fort que Tino Costa i que Quimet, el copejava brutalment, mentre
estretament, i abraçats així prometeren venjar-se quan serien més grans... Després, amb el passar del temps, anaren oblidant-se de l'ultratge. I
passar, Tino Costa es digué: "El guardaré per al dia de les meves grans confessions; m'agenollaré als seus peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja
vaig veure per primera vegada vaig escollir-vos per al dia de les meves grans confessions (no ha arribat encara). Aquell dia avançaré cap a vós i
ulls. Aleshores veuràs que tot allò que abans et semblava digne dels més grans sacrificis estava desproveït de valor real, que no era res, i que allò
camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el teu destí, que és la més gran traïció que pot cometre l'home amb ell mateix i la que es paga més cara.
seves coses i se n'anà bo i acomiadant-se de totes nosaltres amb la més gran naturalitat, com si se'n anés per a un viatge. Després sabérem que sa
La dida s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les flames. La dida féu un gran crit: —Valga'm la Verge Maria! que si ella no me'n
que a penes es referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran interès, sense interrompre-la i sense perdre cap paraula. Càndia del Noro
lletres, i en aquells dies a penes es separava d'ell un moment. Ja grandet, Maria Àgueda volgué enviar-lo a l'escola; però hagué de renunciar-hi al
ja la llavor del seu desolador escepticisme. L'infant aleshores, amb gran disgust de la seva mare, no volgué acompanyar-la ja més a l'església; es
Mila de totes passades, i l'esperà. Mila el tractà amb afecte, fent més gran encara la seva tristesa, ja que davant d'ella va sentir renovar-se-li el

  Pàgina 1 (de 2430) 50 següents »