Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

jove per interessar-se encara per tota mena de coses i fenòmens. "El més	gran	dels poetes assegura que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la
de Tifó, va imposar el seu poder per sempre. Però l'univers era massa	gran	, i Zeus va repartir la seva administració, amb l'expressa reserva d'una
complica així el misteri de les menges, que hem esmentat, era almenys tan	gran	pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu davant. Goya, en
eren molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, petits o	grans	, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles a
, a clapes, trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la	gran	Moira no va cedir ni un bri de la seva alta independència i està, en
i així l'afalagava. Va esdevenir la personificació de la memòria, una	gran	qualitat per a qui la posseeix, si és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de
mica i dissimulaven, discretes, algun badall. Quan les noies visitaven el	gran	científic, duien tanmateix amb elles, com un sedant cobertor, la
la segura fi, de la lúcida coneixença de la nostra radical extinció, la	gran	massa de pedra dura damunt el cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan
dos varen plorar com persones per la pèrdua de l'estimadíssim company del	gran	heroi de Tessàlia. Citaré Arió, el corser meravellós d'Adrast, engendrat
de la mare. Avui no ens interessa la història del darrer, que, de	gran	, es va dedicar a la medicina. Altres llegendes afirmen que Asclepi va
d'una obsessiva, eterna, incòmoda castedat. Arcàdia no estimava gaire la	gran	caçadora, a pesar del seu suprem rang de divinitat nacional, a causa de
d'Hermes no l'afectaven—, va convertir de veres Cal·listo en una	gran	óssa i la va trasplantar, constel·lada, a les regions celestials. D'allí
tres mil sis-cents anys abans d'aquesta nostra hora més que avançada, un	gran	artista, per a nosaltres sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample
a Atenes, durant la guerra del Peloponès. Tucídides és un dels més	grans	escriptors que mai hi hagi hagut. Si per aquest episodi el llegiu o el
ni tan sols en les que amb tan vàcua pompa s'autoqualifiquen de	grans	. No ens vaga de referir-nos a les diverses festes que li dedicaven a
una muntanya plena de meravelles, de boscos i de fonts. Les nimfes, o un	gran	nombre d'elles, hi habiten i varen tenir cura del petit Dionís, dintre
—i escrivim el seu nom, per la comoditat de recordar-lo. "L'illa no és	gran	, però hi ha alguns indrets bonics i adients per contemplar el curs del
mai a la fidel companya. Aquesta i l'home, per fortuna tots dos amb un	gran	sentit de l'estalvi, s'avenien en el llarg plany i en els comptes de les
repugna i em repel·leix, el de Polinices, del qual ho ignoro tot. Era més	gran	o més jove que l'altre germà? Tant se val, que els erudits ho discuteixin
"Valga'm Déu!", s'impacientava la senyora Magdalena Blasi, filla d'un	gran	terratinent republicà de tota la vida. "Gosa indicar-me que un rei no
a emetre parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el do més	gran	del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la qual he
d'una illa estesa i estreta, en la qual hi ha una alta muntanya on déus	grans	i implacables es complaïen a néixer. Quan el sol s'enfonsa en un ponent
comediants modestos o poc ambiciosos, perquè "no hi ha humilitat tan	gran	, que sigui insensible als afalacs de la glòria". I la seva
afirmi avui que la labrys significa una altra cosa. Jo, però, sóc massa	gran	per aprendre erudites novetats. Minos, Pasífae, Androgeu, aquella
il·luminació us fereix de sobte, esdeveniu orfe, desemparat silenci. Més	gran	que la meva mare, les meves ales cobreixen i inclouen tot l'univers,
un inacabable llibant que una somera es menja, també sense parar, a	grans	queixalades. Mentre l'home s'afanya en aquell seu esforç, la bèstia
Costa sentia envers els nois, molt més joves que ell, l'afecte d'un germà	gran	pels germans més menuts. Sileta havia jugat damunt els seus genolls, li
damunt els seus genolls, li deia mano i el petonejava. Ja de més	grans	, amb tot i la mort de la mare, les relacions havien continuat en el
que havia sortit, atret pel plor de l'infant, i fugí corrent. Ja de més	gran	, Tino Costa el protegí moltes vegades contra les ofenses i les
baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li parlà amb	gran	tendresa, gairebé commogut: —No em dius res, Sileta? Que et faig por? —No
Posteriorment la norma es suavitzà a mesura que la filla anà fent-se	gran	, i darrerament havien arribat àdhuc a menjar tots tres a la mateixa
havia procurat a la seva solitud. Ara s'hi passava tot l'estiu i	gran	part de l'hivern. Mila i el seu padrí, després de molts esforços per
una blanca estrella en un costat del front. Mirava amb els seus ulls	grans	i apagats, d'una expressió dolça, quasi sense expressió, i de tant en
Mila, pregada per ell, assistí al seu costat a la corrida —la	gran	afició del padrí—. Potser per un moment la noia es deixà impressionar per
mitja dotzena d'anyells, una vintena de pollastres, i es fregí una	gran	quantitat de peix portat en cistelles a la matinada des del poble veí.
Es parlà sense fre i es rigué; es cridaren els uns als altres amb	grans	crits; es colpejaren amigablement; s'insultaren entre sonores riallades,
emportaren, malgrat tot, i la xera continuà amb la mateixa animació. Una	gran	quantitat de menjar, carn, peix, fruita, fou repartida després entre tota
breu i fugaç. Tino Costa, d'infant, baixava molt poques vegades, i, més	grandet	, deixà de fer-ho per complet: la causa estava en els infants, que el
llançat com un lleó sobre el de Tralla, un dia que aquest, molt més	gran	i més fort que Tino Costa i que Quimet, el copejava brutalment, mentre
estretament, i abraçats així prometeren venjar-se quan serien més	grans	... Després, amb el passar del temps, anaren oblidant-se de l'ultratge. I
passar, Tino Costa es digué: "El guardaré per al dia de les meves	grans	confessions; m'agenollaré als seus peus i li suplicaré: Escolteu-me: ja
vaig veure per primera vegada vaig escollir-vos per al dia de les meves	grans	confessions (no ha arribat encara). Aquell dia avançaré cap a vós i
ulls. Aleshores veuràs que tot allò que abans et semblava digne dels més	grans	sacrificis estava desproveït de valor real, que no era res, i que allò
camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el teu destí, que és la més	gran	traïció que pot cometre l'home amb ell mateix i la que es paga més cara.
seves coses i se n'anà bo i acomiadant-se de totes nosaltres amb la més	gran	naturalitat, com si se'n anés per a un viatge. Després sabérem que sa
La dida s'adorm, i l'infant se li esllavissa a les flames. La dida féu un	gran	crit: —Valga'm la Verge Maria! que si ella no me'n
que a penes es referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb	gran	interès, sense interrompre-la i sense perdre cap paraula. Càndia del Noro
lletres, i en aquells dies a penes es separava d'ell un moment. Ja	grandet	, Maria Àgueda volgué enviar-lo a l'escola; però hagué de renunciar-hi al
ja la llavor del seu desolador escepticisme. L'infant aleshores, amb	gran	disgust de la seva mare, no volgué acompanyar-la ja més a l'església; es
Mila de totes passades, i l'esperà. Mila el tractà amb afecte, fent més	gran	encara la seva tristesa, ja que davant d'ella va sentir renovar-se-li el

Pàgina 1 (de 2718)

50 següents