Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

blanques i morades pels marges de les heretats. Allà baix a les hortes ha	granat	la flor blanca de la perera, i als sembrats el blat ha pujat més d'un
esvair-se sense deixar rastre a causa d'una "intermitència del cor", ha	granat	, ha fruitat, s'ha convertit en aquests tres fills que m'omplen la casa.
la porta és amagatall de verge, i la menta que mai	grana	fa camins de perfums tebis. Anem dos com anem quatre,
alguna frase: "Els olivers, ¿retindran les flors? Plourà perquè l'ordi	grani	?" I és evident que tots dos teníem gana, ja que menàrem la conversa cap
i com a fitores llançades al viu del cor de la burgesia a punt de	granar	. I ningú no gosava aixecar-se contra aquelles injúries a l'esperit
que no eren més que les branques de l'arbre que ell volia fer creixer i	granar	sobre la terra. Suposant que els nostres llegidors es recordaràn del que
de la seva creació. Cal recordar-ho just en el moment que comença a	granar	la llavor de la sembra universitària i són catalans els pensionats a
a les fosques? Què n fan de fer produir la terra, si la terra no més els	grana	? Què sels endona de tenir terres, si porten ulleres negres? El que no pot
la prunera fa taronges que li deixa un taronger que no té prou lloc pera	granar	. L'unió de verts és tan barrejada que, pera definir-ne el color, sen
natural, enamorant-se en el seu temps, florint al venir la florida i	granant	quan han madurat, com les abelles fan la mel i com les pruneres fan les
recel, llavors d'idees i sentiments que esperava veure-hi grifolar i	granar	quan l'hora fos. La Nieves digué una vegada amb tristesa al seu promès:
coneguda a Orient. En el moment en què declina el món antic i comencen de	granar	, a poc a poc, les llevors noves, Barcelona referma la seva posició. Sant
Ara bé, l'"Associació per la Cultura de Mallorca" que ha vist créixer i	granar	dins aquesta illa nostra, oferta a la llum, els ideals que defineix el
i terra damunt la teva paleta. Sabem si fermenta o	grana	? Terrible secret que ens guardes! Van Dyck Entre somrís i
serà, car la karela, l'amarga karela,	granarà	al lloc on vau amâ! Us deixarem el camp segat i remogut;
el nivell de la crítica amb excel·lent optimisme biològic, ha madurat i	granat	en les afirmacions cabdals posteriors a la guerra. Darrera de la censura
com una pruna, els trobats el fan rodó i negre com una mora i els rojals	granen	atapeïts, inflats i brillants com un pom de cireres garrofals. Uns i
t'amari tota de força fecundant... Ah, quin rejoveniment, aleshores; com	granes	, com floreixes, com rius, com t'esbadelles de grassor; quina claror de
bacina tota curulla. Pressentiu a prop el Camp de Tarragona que va	granant	en mig del gran repós que l'amoixa. La parla montblanquina tritlleja per
Els tarragonins autòctons les dreçaren damunt la terra àvida de	granar	o al redós de la ciutat primitiva, i allí les trobareu encara totes
les duu, la dona i la filla, per tal de donar entenent que allí volia fer	granar	la seva ànima fervorosa, el seu esperit magnànim, la seva sang fecunda,
ans bé les bèsties. Què hi voleu anar a cercar aquí si ni el sègol hi	grana	? Com poder aplacar la set del cos i assaciar la de l'esperit si no hi
tany, tanyar; fulla, fullar; borró, borronar; fruit, fruitar; gra,	granar	; pell, pellar; canó (d'una ploma), canonar; cabrit, cabridar;
maduració, pot ésser atrapat pels freds de tardor i morir abans d'haver	granat	. Cal afegir que l'excés de nitrogen actiu és gairebé sempre conseqüència
que la planta mori ràpidament per efecte de la calor sense temps d'haver	granat	bé. Aleshores estarà indicat un adob abundant en nitrogen, sempre que es
fosfat i s'ha trobat que en absència total d'aquest element, la planta no	grana	. Amb petites quantitats de fosfats es fa una grana normal. Amb quantitats
de vida de la planta pot fer que aquesta quedi impossibilitada de	granar	mai. Les conseqüències de la manca de fosfats són sempre les de disminuir
van arribar, al cap de poques hores, les faves havien florit i	granat	miraculosament, de manera que sant Medir va poder dir-los verament que el
ciències físiques i naturals, tot això va traure bella florida i	granà	en aquella època, ensems l'escolàstica —forma racional de la revelació i
ganya. Oli de la ganya. Filla mondonguera	grana	m (sic) esta casa. No la vull granar (sic)
mondonguera granam (sic) esta casa. No la vull	granar	(sic) que tinc la ma encordada. Quí te la
larvat durant tot el temps de desenrotllament de l'hostatjant i, fins que	grana	, no es produeix la invasió de l'espiga, la esporulació típica del paràsit
fa el temps primaveral propi, aleshores aquell granet de polen germina,	grana	, fa com un filament que travessa l'estigma (coll de l'ampolla),
menys i més fondes; treballant la terra sovint tallareu les herbes ans de	granar	, i per tant evitareu la seva sembra. Si pregunteu quantes treballades i
per a mantenir la terra en pols, per a evitar que les herbes arribin a	granar	, és menester, sempre que's pugui, entrar a la terra després de cada
per ser feta a temps, dèu fer-se abans de florir, i sempre abans de	granar	el raïm. En la poda llarga convindrà escapçar els brots més allunyats de
existents. Quan apareixen les taques blanques són ja noves llavors que al	granar	donaràn lloc a una altra invasió. Tots els tractaments contra el
després, el sol es beu la boira, a l'escalfar els ceps mullats, el mildiu	grana	i ja tenim infecció, seguida, més o menys prompte, de les taques grogues
més petita goteta d'aigua sense sulfat perquè en ella hi càpiga i pugui	granar	el mildiu. Basta que la gota d'aigua tingui el més petit contacte amb
per la seva favorable acció sobre la flor del raïm, a la qual ajuda a ben	granar	. 3. Ans d'enverar els raïms, per afavorir la maduració. A més,
en el seu cercle evolutiu a viure sense florir o, si floreixen, no	granen	. Els graus de temperatura necessaris per grillar les diferents menes de
Aquell blat de moro que a muntanya alguns anys queda petit i a mig	granar	és que s'ha quedat a mitja suma el mateix que aquelles mongetes sembrades
del novembre i pot allargar-se fins al juny, si es rega i no es deixen	granar	les flors. Clavell 183 El clavell és una flor que per ella sola,
fou introduït a l'Europa Occidental en 1730; aquest arbre no	grana	, i, per consegüent, tots els desmais són producte d'esqueixos,
a dar als ametllers en moltes comarques. No és aconsellable el deixar	granar	cap mena de gramínea a sota els ametllers. Però en una finca tota
que hi surten perdent el cereal i l'ametller, sinó que el cereal	grana	malament a l'ombra de l'ametller, malgrat ésser una de les més tolerables
a remoure la terra, des que s'havia sembrat l'herba. S'havia deixat	granar	i desgranar en el terreny i aleshores ja era una flora espontània la que
a fructificar; mor abans d'acabar el seu cicle evolutiu. I si arriba a	granar	fa espigues tan migrades que no paguen la feina de segar-les. Mitjans
l'espiga neix deformada i fins s'asseca abans de florir. Quan el blat ja	grana	, l'insecte clava el seu xuclador en els grans tendres i s'alimenta del
pel lloc de les ferides fetes per les larves i per tant no arriben a	granar	bé. Les plantes atacades, amb les seves espigues trencades, adquireixen,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents