×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb granejar |
Freqüència total: 25 |
CTILC1 |
| dentista que acaba d'arrencar un queixal, preguntà a Guillem: —Sembla que | graneges | ? —Sí, un negociet, petit, poca cosa. Tres bitlletets; són blaus, d'una | | gemega ja ha rebut, i qui no li agradi, etc. i etc.. Aquell istiu vaig | granejar | . No és que arribés mai a tenir dos duros, però anava calçat, duia roba | | ple de contraban, fresc i cepat malgrat les caminades, com que | granejava | , guardava sempre per a ella un mocador de batista, o un tros de seda | | diners si només duen mals de cap i vicis! No és que els meus companys | granegessin | gaire, però és que jo no granejava ni poc ni gens. Més misèria que jo ni | | i vicis! No és que els meus companys granegessin gaire, però és que jo no | granejava | ni poc ni gens. Més misèria que jo ni el Ierabò. En el meu curs venien | | a la invasió de les vinyes franceses per la filoxera: tots sabém el que | granejaven | els pagesos en aquells anys, l'impuls que va rebre l'agricultura, i que | | algú amatent de servir-vos. El jove company austríac, un xicot que | granejava | força, un dia va dir a taula, que ara practicaria molt, perquè va trobar | | les altres, acuden els marxants amb tota llei de mercaderies, que quan es | graneja | és quan es compra. Així mateix s'hi paren taules i barraques, on es | | La xaravía comuna se sembra al mars que es la época mes oportuna. Se | graneja | , ó se sembra de asiento en lo mateix terreno que se cava, á peu y mitg, ó | | La terra en que están deu ser ben cavada, y desmenusada: las llavors se | graneixan | , ò se sembran per solchs, y se enterran á la profunditat de un dit, ó | | á son fi, sens fer capdell, ni produir fullas radicals. La llavor se | graneja | , ó sembra de emposit en las mateixas eras ahont deu quedar, | | no ha pogut passar y sé fica los diners á la butxaca? Lo cert es que | graneja | mòlt y ha donat trescentas lliuras de dot á sa filla la Marieta, que 's | | interessos de mes de dos anys. Ab aquet cambi de posició no cal dir si | granejava | . Y si no cal dir si granejava, no cal esmentar com me lluhiria 'l pel!... | | Ab aquet cambi de posició no cal dir si granejava. Y si no cal dir si | granejava | , no cal esmentar com me lluhiria 'l pel!... Cuan m' esqueya á can Ton en | | per ara y tant que duri aixó del estudiar, no tindria de qué queixarme si | granagés | un xich més. Es la gran vida, noy, si durés més y un no anés tant curtet | | taula! Han arrivat diners y vosté ja sab (y no se 'm ofen) que, quan jo | granejo | , tinch un pler en afavorir á M. Justin. Lo meu amich m' hi acompanyará. | | I Jo dels misteris del sant rosari sempre | granejo | los de dolor; y á cullir roses vaig al calvari; ¡no | | de zenc com colors vol emprar Subirachs. Les planxes han estat prèviament | granejades | i tractades amb llum de roca i àcid nítric. Un cop a punt, l'artista | | el 941, que despèn mil sous en una sola compra. Recordem que també vèiem | granejar | el seu germà Guifré II des del 908. Aquesta entrada de moneda, en part | | negres per la malvolença d'uns quants rics del nostre poble, que ara | granegen | i esperen que tothom los faci barretada. I al gran, lo Josep, li van | | hauria de tenir baixa autoestima, i ser molt de la casa. Ell era ja gran — | granejava | els quaranta—, però tenia una posició força sòlida: una empresa de | | amb una cambra al Camp de Presse o en un hotel modest, l'Armance | granejava | en una torre del barri benestant. Veritat que d'ençà del pànic originat | | quatre són joves que van armats amb espases i javelines i ells dos | granegen | i només tenen ganivets i eines de camp. I el sentit de l'hospitalitat. | | de triturar aquests materials, es treia la pasta humida i es portava a | granejar | . Es granejava la pólvora, s'allisava i s'assecava. Cada dia es podien | | aquests materials, es treia la pasta humida i es portava a granejar. Es | granejava | la pólvora, s'allisava i s'assecava. Cada dia es podien produir 1.600 |
|