Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gratar M 5 oc.
gratar V 705 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gratar Freqüència total:  710 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

li penjaven com bufetes a mig inflar. Tremolava. Es deturà un moment i es gratà l'espatlla, arran del muscle amb un soroll com si s'esquincés un pergamí.
forma o altra de pudicícia socialment imposada: esternudar o escopir, gratar-se o defecar, rotar o tossir. Les precaucions que la urbanitat ens demana
no m'heu deixat acabar. La infermera dels shorts, desocupada, es grata la cuixa amb delectança; la seva companya de rostre ferotge passa una
puntuació és dins. Però no se sap si és alta o baixa. Ell s'hi pensa, es grata el cap, però a la fi torna a girar-se cap al lavabo i tanca l'aigua.
, des d'ahir que el tenim espatllat. —Què he de fer, doncs? L'home es grata el cap, després es treu una petaca de la pitrera i comença a cargolar una
—diu el de la barbeta amb una mena d'alegria maligna. El seu col·lega grata una tíbia d'aspecte molt fràgil que encara duu adherits fragments de
oi? —Són ordres —aclareix l'home. L'orador s'ajup una mica, com si volgués gratar-se la cama o estirar-se el mitjó i, amb una veu molestada, s'interessa:
i a la fi diu: —No sé si portarà conseqüències... El tercer orador es grata l'orella amb un dit greixós, pregunta: —Què? A què us referiu? —Heu
d'adequació entre el projecte i l'ús, si enteneu què vull dir. Ell es grata el cap davant l'esguard maliciós dels altres tres, però a la fi diu:
La noia disposa el cabàs al seu abast, cerca una pedra punxeguda i va gratant també la paret. —Per anar bé, ens caldria un pic. —Sí. Però no en
testimoni. Això és el que acceptem. —No és tan senzill —fa el jutge, i es grata la barbeta abans de fer un pas cap a la cabina—. Anem; pugeu. —I mentre
—pregunta, més benhumorat. —No vull que m'esterilitzin. —Bé... —L'home es grata la barbeta, a fons, amb una remor de canya-xiula que evoca camps, i sol,
ja no seré la mateixa, no tindré la mateixa moral. L'home es continua gratant, pensarós. —És un punt de vista a considerar, sí. Ningú no hi havia
el paper. —Es dóna per suposat. El concepte hi és implícit. L'altre es grata el clatell. —No ho veig tan clar. —On anem? —pregunta ell. —A
està... Qui no vulgui pols que no vaigue a l'era i al qui li pique, que es grate... —Anava a pronunciar la frase de rigor, però Joan de la Moca, la digué
de solemnitat. Manuel tenia un costum que mai no deixà, i fou, a part de gratar-se, l'ocupació principal i quasi única de la seva vida: acompanyar tots
i escopint. Manuel, un xic darrera, seguint el cotxe, a peu, gratant-se amb els colzes els costats, i, potser, una vella s'aturaria al pas i
podien veure Manuel sempre allí: allí menjava, allí dormia i allí es gratava, o s'esplugava, que eren, com hem dit, les tres coses quasi úniques que
d'emprar les mans, ocupades a ajustar la manta, s'havia acostumat a gratar-se amb els colzes, i sempre ho feia així, portés o no portés la manta. A
i que contínuament s'estirava amunt; però a l'hivern i a l'estiu, sempre gratant-se amb els colzes, una mica com si ballés. Manuel, "lo tonto", que
Manuel, arribat allí, s'asseia al "silló" sense dir res i esperava gratant-se que li toqués el torn. Acabada la darrera bèstia, l'esquilador se li
descansat, a punt per al nou "enterro". Així era la vida d'ell, i anar gratant. Segona part La baralla I Al peu dels roquissars, al mig de
les lúgubres i dolces cançons tahitianes, a mitja veu, amanides amb un gratar finíssim de guitarres, dins de la rada de Papeete, i, a mesura que anava
equilibrades. I basti amb aquests antecedents. Emile Zola, per haver gratat massa en el famós arbre genealògic dels Rougon Macquart, aconseguí
apretar amb l'índex fins a fer-se mal, deixant la carta lleugerament gratada per l'ungla, i els malpensats ho atribuïen a un intent de senyalar el
hi portava unes sabates deformades i velles, amb la pell o la seda gratades per l'ús. Com totes les persones abandonades, Maria gastava d'una manera
la qual cada vegada anava agafant més un posat de víctima àcida i tova, gratant-se les galtes amb unes ungletes de joguina. I Frederic acabava
aquest cantó, Bobby no contradeia mai la seva mare; la deixava dir, i es gratava el bigotet com volent significar que hi havia més dies que llonganisses.
crac, com si se'ls estripés algun tendó. S'aturaven per respirar i per gratar-se els pèls del pit. Entre els pèls del pit, hi tenien sorra i argila i
tangos i discursos dels diputats de l'Esquerra, mentre els mossos es grataven el boll de les orelles i, a la cuina, la Francisca penjava als clemàstecs
tocaven. I esperà que jo parlés. Havia deixat el seu somrís mofeta i es gratava el nas com si li piquessin els extrems dels badius, gest corrent en ell
les pàgines més cruels, les que m'afectaven més personalment, com qui es grata furiosament una urticària o es furga una plaga rabiosament, fins a fer
i els altres se'n tornaven a jeure sota els arbres, a badallar, dormir, gratar-se els polls. Jo anava a l'aparador de la llibreria que hi havia a la
rigut de la meva maleta, tant me l'havia maltractada, i tant me l'havia gratada, pelada i clivellada la carretera, que jo havia acabat per odiar-la. No
afeccionat al seu mal, els és indispensable una plaga familiar que puguin gratar amb les mans brutes perquè no sani mai. Cal guarir-los per la violència,
patró, i em vénen maldecaps. Va callar. Es va treure la gorra, es gratà frenèticament el cap, s'estirà de nou el mostatxo com si se'l volgués
doncs, tancats, i que continuïn somniant! Callà un moment, es va gratar el cap. Reflexionava. —A menys —digué per fi—, a menys que... —Què
doncs, la gran bestiesa, m'he casat. —Bé, però quantes vegades? Zorbàs es gratà nerviosament el coll. Reflexionà un instant. —Quantes vegades? —digué a
abismat en càlculs segurament molt difícils, ja que a cada moment es gratava amb fúria el cap i llançava un renec. I tot d'una, fastiguejat, pegà una
no rendeix, rescabalem-nos amb el bosc. Si no, estem perduts. Zorbàs es gratà el cap. —S'acaben els diners, patró? Malament! —Se n'han anat, ens
explicar la broma que havia engiponat a la sirena enamorada. Zorbàs es gratà el cap, reflexionà un moment. —No has obrat bé, patró —digué a l'últim—
combat. ¿Quin combat? Transformar la matèria en esperit. Zorbàs es gratà el cap: —Sóc dur de closca —digué—, no comprenc així com així... Ah,
afaitat i després l'ha estossinat per haver danyat el monestir... Es va gratar de nou el cap. —Però quin miracle? Quin miracle? Aquí et vull, Zorbàs! La
que et remena la cua i et posa les potes a la cintura per tal que li gratis el cap. Des de les edificacions —dues— que constitueixen la granja arriba
en el lenguaje, sin encerrarse en harto estrecho regionalismo\. I si grateu una mica, veureu que tots els universalistes de casa nostra presumeixen
menjant i lo que vareig seguir no estudiant. Dels primers diners guanyats gratant barbes, amb la suor del front... dels afeitats. Varen començar els meus
a sentir el gust. S'apropava amb mí, repenjant-se com un goç que's grata en un arbre, i jo que seguia els seus fets amb llaudable satisfacció,
a enganyar tinents d'alcalde o a veure ballar l'ou com balla, o que es grati el nas, o que se'l mossegui, que d'escoltar-me'l una volta encara en duia
de la casa i del veïnat, familiars a l'orella: cloqueig de gallines que graten la brossa, lladrar cançoner d'un gos en aquella gran pau de la diada,
tota la terra, més d'un de nosaltres sentia per dins com el somort gratar d'una ungla. L'endemà matí l'Aleix no vingué a estudi. S'havia llevat

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »