Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

li penjaven com bufetes a mig inflar. Tremolava. Es deturà un moment i es	gratà	l'espatlla, arran del muscle amb un soroll com si s'esquincés un pergamí.
forma o altra de pudicícia socialment imposada: esternudar o escopir,	gratar	-se o defecar, rotar o tossir. Les precaucions que la urbanitat ens demana
no m'heu deixat acabar. La infermera dels shorts, desocupada, es	grata	la cuixa amb delectança; la seva companya de rostre ferotge passa una
puntuació és dins. Però no se sap si és alta o baixa. Ell s'hi pensa, es	grata	el cap, però a la fi torna a girar-se cap al lavabo i tanca l'aigua.
, des d'ahir que el tenim espatllat. —Què he de fer, doncs? L'home es	grata	el cap, després es treu una petaca de la pitrera i comença a cargolar una
—diu el de la barbeta amb una mena d'alegria maligna. El seu col·lega	grata	una tíbia d'aspecte molt fràgil que encara duu adherits fragments de
oi? —Són ordres —aclareix l'home. L'orador s'ajup una mica, com si volgués	gratar	-se la cama o estirar-se el mitjó i, amb una veu molestada, s'interessa:
i a la fi diu: —No sé si portarà conseqüències... El tercer orador es	grata	l'orella amb un dit greixós, pregunta: —Què? A què us referiu? —Heu
d'adequació entre el projecte i l'ús, si enteneu què vull dir. Ell es	grata	el cap davant l'esguard maliciós dels altres tres, però a la fi diu:
La noia disposa el cabàs al seu abast, cerca una pedra punxeguda i va	gratant	també la paret. —Per anar bé, ens caldria un pic. —Sí. Però no en
testimoni. Això és el que acceptem. —No és tan senzill —fa el jutge, i es	grata	la barbeta abans de fer un pas cap a la cabina—. Anem; pugeu. —I mentre
—pregunta, més benhumorat. —No vull que m'esterilitzin. —Bé... —L'home es	grata	la barbeta, a fons, amb una remor de canya-xiula que evoca camps, i sol,
ja no seré la mateixa, no tindré la mateixa moral. L'home es continua	gratant	, pensarós. —És un punt de vista a considerar, sí. Ningú no hi havia
el paper. —Es dóna per suposat. El concepte hi és implícit. L'altre es	grata	el clatell. —No ho veig tan clar. —On anem? —pregunta ell. —A
està... Qui no vulgui pols que no vaigue a l'era i al qui li pique, que es	grate	... —Anava a pronunciar la frase de rigor, però Joan de la Moca, la digué
de solemnitat. Manuel tenia un costum que mai no deixà, i fou, a part de	gratar	-se, l'ocupació principal i quasi única de la seva vida: acompanyar tots
i escopint. Manuel, un xic darrera, seguint el cotxe, a peu,	gratant	-se amb els colzes els costats, i, potser, una vella s'aturaria al pas i
podien veure Manuel sempre allí: allí menjava, allí dormia i allí es	gratava	, o s'esplugava, que eren, com hem dit, les tres coses quasi úniques que
d'emprar les mans, ocupades a ajustar la manta, s'havia acostumat a	gratar	-se amb els colzes, i sempre ho feia així, portés o no portés la manta. A
i que contínuament s'estirava amunt; però a l'hivern i a l'estiu, sempre	gratant	-se amb els colzes, una mica com si ballés. Manuel, "lo tonto", que
Manuel, arribat allí, s'asseia al "silló" sense dir res i esperava	gratant	-se que li toqués el torn. Acabada la darrera bèstia, l'esquilador se li
descansat, a punt per al nou "enterro". Així era la vida d'ell, i anar	gratant	. Segona part La baralla I Al peu dels roquissars, al mig de
les lúgubres i dolces cançons tahitianes, a mitja veu, amanides amb un	gratar	finíssim de guitarres, dins de la rada de Papeete, i, a mesura que anava
equilibrades. I basti amb aquests antecedents. Emile Zola, per haver	gratat	massa en el famós arbre genealògic dels Rougon Macquart, aconseguí
apretar amb l'índex fins a fer-se mal, deixant la carta lleugerament	gratada	per l'ungla, i els malpensats ho atribuïen a un intent de senyalar el
hi portava unes sabates deformades i velles, amb la pell o la seda	gratades	per l'ús. Com totes les persones abandonades, Maria gastava d'una manera
la qual cada vegada anava agafant més un posat de víctima àcida i tova,	gratant	-se les galtes amb unes ungletes de joguina. I Frederic acabava
aquest cantó, Bobby no contradeia mai la seva mare; la deixava dir, i es	gratava	el bigotet com volent significar que hi havia més dies que llonganisses.
crac, com si se'ls estripés algun tendó. S'aturaven per respirar i per	gratar	-se els pèls del pit. Entre els pèls del pit, hi tenien sorra i argila i
tangos i discursos dels diputats de l'Esquerra, mentre els mossos es	grataven	el boll de les orelles i, a la cuina, la Francisca penjava als clemàstecs
tocaven. I esperà que jo parlés. Havia deixat el seu somrís mofeta i es	gratava	el nas com si li piquessin els extrems dels badius, gest corrent en ell
les pàgines més cruels, les que m'afectaven més personalment, com qui es	grata	furiosament una urticària o es furga una plaga rabiosament, fins a fer
i els altres se'n tornaven a jeure sota els arbres, a badallar, dormir,	gratar	-se els polls. Jo anava a l'aparador de la llibreria que hi havia a la
rigut de la meva maleta, tant me l'havia maltractada, i tant me l'havia	gratada	, pelada i clivellada la carretera, que jo havia acabat per odiar-la. No
afeccionat al seu mal, els és indispensable una plaga familiar que puguin	gratar	amb les mans brutes perquè no sani mai. Cal guarir-los per la violència,
patró, i em vénen maldecaps. Va callar. Es va treure la gorra, es	gratà	frenèticament el cap, s'estirà de nou el mostatxo com si se'l volgués
doncs, tancats, i que continuïn somniant! Callà un moment, es va	gratar	el cap. Reflexionava. —A menys —digué per fi—, a menys que... —Què
doncs, la gran bestiesa, m'he casat. —Bé, però quantes vegades? Zorbàs es	gratà	nerviosament el coll. Reflexionà un instant. —Quantes vegades? —digué a
abismat en càlculs segurament molt difícils, ja que a cada moment es	gratava	amb fúria el cap i llançava un renec. I tot d'una, fastiguejat, pegà una
no rendeix, rescabalem-nos amb el bosc. Si no, estem perduts. Zorbàs es	gratà	el cap. —S'acaben els diners, patró? Malament! —Se n'han anat, ens
explicar la broma que havia engiponat a la sirena enamorada. Zorbàs es	gratà	el cap, reflexionà un moment. —No has obrat bé, patró —digué a l'últim—
combat. ¿Quin combat? Transformar la matèria en esperit. Zorbàs es	gratà	el cap: —Sóc dur de closca —digué—, no comprenc així com així... Ah,
afaitat i després l'ha estossinat per haver danyat el monestir... Es va	gratar	de nou el cap. —Però quin miracle? Quin miracle? Aquí et vull, Zorbàs! La
que et remena la cua i et posa les potes a la cintura per tal que li	gratis	el cap. Des de les edificacions —dues— que constitueixen la granja arriba
el lenguaje, sin encerrarse en harto estrecho regionalismo. I si	grateu	una mica, veureu que tots els universalistes de casa nostra presumeixen
menjant i lo que vareig seguir no estudiant. Dels primers diners guanyats	gratant	barbes, amb la suor del front... dels afeitats. Varen començar els meus
a sentir el gust. S'apropava amb mí, repenjant-se com un goç que's	grata	en un arbre, i jo que seguia els seus fets amb llaudable satisfacció,
a enganyar tinents d'alcalde o a veure ballar l'ou com balla, o que es	grati	el nas, o que se'l mossegui, que d'escoltar-me'l una volta encara en duia
de la casa i del veïnat, familiars a l'orella: cloqueig de gallines que	graten	la brossa, lladrar cançoner d'un gos en aquella gran pau de la diada,
tota la terra, més d'un de nosaltres sentia per dins com el somort	gratar	d'una ungla. L'endemà matí l'Aleix no vingué a estudi. S'havia llevat

Pàgina 1 (de 18)

50 següents