Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
grec A 4405 oc.
grec M 2916 oc.
grec SIG 12 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb grec Freqüència total:  7333 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

obvi— en cent curtes proses, inclòs el meu parlament, sobre alguns mites grecs i els seus entorns. A l'origen comentaris a dibuixos de diversos
seu començ joves i ben plantats. Per les escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com a tot vestit, la claina —origen de
quin cantó. Germana? Cosina prima, a penes, i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi, nosaltres hem d'assistir, de grat o a la
d'Osiris i la recerca dels trossos del seu cos per Isis. Els grecs, que, en relació amb aquestes llunyanies, eren d'ahir mateix, fan
calúmnia, perquè aquesta tal vegada provenia, correctament, de Tifó. Els grecs, quasi tan malèvols, enraonadors i curiosos com els lavinians, embullaven
d'Agamèmnon, però Hècuba sabia igualment que Cassandra —o Casandra, en grec trobem les dues grafies— moriria aviat de mort violenta, predita per
imatges amb una munió de còsmics braços serpentiformes. Al capdavall sóc grega i partidària de la mesura, de l'ordre, i aquest regnarà en absolut, d'ara
de basca. "El certus és que el tema dels serpents, a la mitologia grega, és inesgotable, inabraçable, si se m'autoritza l'audàcia idiomàtica."
aprovaven i restablien alegries de xivarri en la sessió. "En caràcters grecs i sobre aquest seu paper? De cap manera!", s'esfereïa el meu abnegat
un comerciant armeni, del qual tingué una noia, casada més tard amb un grec; una filla d'aquest matrimoni s'instal·là a França i va casar-se amb el
ultratjades perquè el seu cos no s'assembla gens a una estàtua grega. I Idees Tota coincidència entre les meves idees i les teves és
d'afavorir la plenitud del plaer carnal. Sospito que, entre l'època dels grecs i dels romans —parlo sempre del món occidental— i l'època que vivim,
vicis que reprotxava la desvergonyida ploma d'Aristòfanes —si és que els grecs ja escrivien amb plomes, que no ho sé—, tornem a trobar-los inserits en
les disposicions dels reis, els textos de les Gramàtiques llatines i gregues, els llibres de lectura, i els comentaris s'editaven en les dues
Menors i Mitjans, i les Lletres Humanes, escolar de Filosofia i de Grec, famós ja per haver repentisat una de les /Tristia\
La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro.
després de parlar-me dues hores del Partenó i del miracle artístic dels grecs, em va invitar a unes copes de benedictine. La benedictine
colonització que nosaltres imaginem que duien a terme els fenicis i els grecs en el litoral de la Mediterrània, amb uns vaixells tan fantasistes, tan
llocs comuns que etziba contra el cristianisme, el seu entusiasme pels grecs, per les musculatures intactes i per la salut física dels pobles
constitueixen la triple font de la nostra sang. Ni els celtes, ni els grecs, ni els romans, ni els visigots, ni els francs, no han intervingut
a Catalunya. Quan arribaren a Catalunya les explicacions que el pensament grec havia donat als problemes cabdals de la sobirania, ben garbellades per
de l'expansió colonial, fórem els catalans, després dels fenicis i dels grecs i abans dels anglesos, els qui donàrem una reeixida prova dels mètodes
pel davant del cor de veïns, que cantaven lloances com en una tragèdia grega. En realitat era ben disculpable que miss Carlota, baldament això pugui
qui, independentment que l'escrivís en llengua vernacla, en castellà o en grec, salvaria per damunt de tot aquesta forma en to menor, aquesta manera
i ja no es mouria de la casella: el seu destí, tràgic com el d'un grec antic, era rebentar escrivint floretes i parlant del vestit de pagesa. No
per destruir la seva vida. Hom dirà que així s'assembla ben poc als grecs, almenys als grecs que ens descriu el /Banquet\ platònic, però,
la seva vida. Hom dirà que així s'assembla ben poc als grecs, almenys als grecs que ens descriu el /Banquet\ platònic, però, en primer lloc,
ens descriu el /Banquet\ platònic, però, en primer lloc, aquests grecs parlaven subtilment quan no estaven encara massa embriacs, i, en segon
intel·lectual amb les coses és aproximadament el mateix que pretenia el grec: descobrir llur perfil, un perfil que és alhora l'accident i la
ésser mesurat: en la religió i en la filosofia. La vella sentència grega "En res, massa", és la mateixa sentència que, deixant de banda les
una reducció, un empetitiment, una continència. Segons la concepció grega, és desmesurat el que clama venjança per haver penetrat més enllà del que
la justícia universal que tot ho domina. L'horror que experimenta l'home grec enfront del que és excessiu i desbordant no li impedeix, certament,
mostrar-se en innumerables ocasions un home desmesurat. I la tragèdia grega, per exemple, que és per una banda l'acompliment d'aquesta venjança
d'aquesta desmesura mateixa. Però, àdhuc excessiu i desmesurat, l'home grec té sempre la tendència a la limitació, la qual serà per als seus
romàntic i fàustic. Aquesta doble interpretació de l'existència grega i, a través d'ella, de l'existència mediterrània, no és, naturalment,
en el perfil una notable coincidència. El català no és l'hereu de l'home grec, però és, com Ortega Gasset ha reconegut —encara que amb una intenció ben
no en la seva realitat, però sí en la seva eficàcia. Així creien els grecs en llurs déus, no per manca de religiositat, sinó per amor a la proporció
qualsevol gravat, dibuix o pintura de qualsevol època —si més no, dels grecs ençà— i veurem com les dones han portat sempre les faldilles llargues.
pla, com ell— establien les primeres baronies empordaneses. I fins als grecs d'Empúries i tot. És indispensable que donem al jovent la consciència
en Lluís, per celebrar el final de la carrera, em va convidar al Teatre Grec de Montjuïc —on s'està deliciosament, i que és una meravella— per veure
són probablement menys lluny del que sembla de l'emblemàtica vegetal dels grecs i dels romans, que s'expressava per mitjà de corones d'olivera, d'alzina,
per tal de mantenir el paral·lelisme, es podria forjar el nom d'andrònim (grec espòs), però no sembla pas útil, puix que la identitat d'estructura és
ab ningú, tot trayent als altres de tino ab sa mitja rialla de careta grega, que semblava haverse afossilat ja en son rostre rebegut y color de
/La fundació de Marsella\ vaig irritar-me. ¡Tant de bo que als grecs se'ls hagués capbussat la barca abans d'arribar a la costa! En ésser al
i no de misteri i d'infinit. Potser el Dant? ¿Potser algun tràgic grec? No penso en els quilòmetres que hem de caminar avui, ni en allò que
o opulentes, de tons embrunits. Amb llurs cabells entrenyellats a la grega, la formosa tofa encerclada per una ampla cinta blanca i negra. Amb llurs
que és una cosa tan bona..." Jo em vaig posar a parlar sobre el teatre grec i sobre Sòfocles; mentre ho feia va acostar-se'ns el seu pare, o sia l'amo
quan va tornar el rei Agamèmnon, aleshores que la flota victoriosa dels grecs entrà a la rada de Nàuplia. Des del capdamunt de les muralles es veien
fins a les torres de la gran Selèucia, bastida pels reis grecs, o fins als límits de Telassar, on molt abans vivien
de Juno i de Neptú, que va confondre molt temps el Grec i el fill de Citerea; si obtinc de la celeste protectora

  Pàgina 1 (de 147) 50 següents »