DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
gresca F 512 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gresca Freqüència total:  512 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cada vegada amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i amic de gresca —eren amics de la infantesa i s'estimaven com germans—, l'advertí
també; però més que la noia continuà atraient-lo la vida d'aventura i de gresca, i les amistats, i la taverna. Minguet de la Catalana devia tenir
el tractaven o el coneixien. Si excel·lia en la vida del poble, en les gresques i les festes, destacava també en el treball i en totes les habilitats.
que m'ha tallat los melons esta nit. Em sembla que un dia hi haurà una gresca, aquí, i forta... Havia parlat dur; la veu li tremolava de coratge, i
i descolorits pels productes químics, dintre dels quals feien gresca una dotzena de galifardeus. Són aquests xicotassos que trobeu pel moll,
subversiva. S'acudí a la revolució per la mateixa revolució, per la gresca i la platxèria que comportava llançar-se al carrer i dominar-lo,
S'imaginava l'escena del senyor canonge, confessant el seu pare. "Quina gresca! El meu pare demanant a aquest homenot per por d'anar a l'infern, per
Però aquell hereu es malbaratà en pocs anys el patrimoni entre cavalls, gresques a Barcelona, fantasies de negocis i desencerts al joc. El fadristern, a
al mig esclavatge familiar, quan alguna bona ànima acudia a contar-li gresques de Tomàs per firals i envelats, o certes facècies per les pagesies, cosa
il·luminat, sonor del trepig incert dels homes que no saben on acabar la gresca. Seuen en el banc de pedra de la plaça de vora la carretera, adormida,
i m'hi delectava. Un dia ell va trair-se, i jo, també. Estava de gresca i garlant, garlant, va perdre el control davant meu (cosa que li succeïa
quan havíem menjat i begut, les anàvem a trobar nosaltres. De vegades la gresca acabava a la matinada amb una sortida amb barca amb els pescadors del
tant de picá? [(L' obra y surt lo noy.)] Quin soroll! estás de gresca! Aquest noy se fa ilusions. Ha olorat los macarrons. Vehí dins.
els de sa Pobla tinguin res d'especial en tant que foguerons, sinó per la gresca que els poblers hi armen a llur entorn. Una gresca que comença a mitja
foguerons, sinó per la gresca que els poblers hi armen a llur entorn. Una gresca que comença a mitja tarda amb el passeig que sis o set dimoniots fan per
anys de la guerra; centenars d'alcoians viuen durant l'any pendents de la gresca en llaor de Sant Jordi, i privar-los de la pólvora podia resultar encara
I a la part de baix es formen rotllanes de jovent que xerren i fan gresca tot esperant la primera batallada de les nou. Els qui són en aquest lloc
amb energia pels municipals. I sembla com si per un moment l'esperit de gresca cedís davant la sensació de perill. Els Turcs i els Cavallets confegeixen
s'esgargamellen cridant: —"Zenyó rectó, volem er canó!" La gresca acabarà davant la casa del conseller, on seran disparades dues canonades
novel·la (/Le livre partagé\, de Pierre Rottemberg). Es fa molta gresca entorn de Claude Lévi-Strauss i de Jacques Lacan, cosa força adient, i
i el deixo sense municions, no an el arma sinó a la boca. Compteu la gresca i els crits dels que cridaven per cridar i els que cridaven per fer
dels seus companys del costat, estona hà desitjosos de pendre part en la gresqueta preparada devant d'ells. Fins allavors no s'adonava'l pobre senyor
tartamudo.)\ —¡Eh! ¡eh! ¡eh! —(Aquí s'armà una gresca de mil dimonis). —/¡Silencio! ¡silencio! Y abajo todos\. —/
passà la porta sens gota de por y divertidíssim no més de pensar en la gresca que faríen més tart los qui trobaríen encara penjant del sostre aquell
deixant-lo tan pla com vostra mà, en semblar-li escaient. Era una gresca, era un joc, però totes i cada una de les rauxades estampien un poc de
per a fer el camí: Ens hem llevat de matinet. Visca la gresca, pel caminet! Si alguna estona caminàvem silenciosos, i potser un xic
a propet vostre. Que no us escapu es riure, carets... No és cosa de gresca; ens hi va de ses costelles. Dit això, s'apartà per examinar-nos d'un tros
sorra i el greix del ventre brandava. —Sacerdot, un altre got de vi! —Va! Gresca dels parroquians. Partides de tuti, de carteta, de bescambrilla, de
que et valgui, amb el seny perdut. Ah, però, si la sort els somreia, quina gresca, fillets meus! Passejaven la víctima d'una faisó solemnial, com si es
carabasses i boteioles eren enlairades triomfalment en mig de la gresca i riallades dels caçadors, cada cop més faceciosos i garlaires. Després
allò era una treva lògica d'enemics nobles. Farien una estona de gresca, mentre restaurarien les forces per a barallar-se tot seguit. Els llavis
a qui en vulgui. A l'olor de la taula no hi falten mai convidats, i les gresques i els àpats hi sovintegen més del que cal. Els mossos de la casa, tot
les coses anaren de manera que tota la nit es va passar en una contínua gresca, això sí, de bona llei. Amb quines rialles ho conta encara la senyora
mateix i tots són de casa, com si diguéssim. I no parlo precisament de la gresca que fan els joves, no. La grossa, la que se surt de tot carril, és la
va endoina per retenir el goig nadalenc uns dies més i a la llar hi ha gresca diària al voltant del tió generós que enguany vol obsequiar-nos com mai.
s'hi divertia que no hi treballava. I la quitxalla també hi fèiem molta gresca aquells tres o quatre dies memorables i ens revolcàvem per la palla com
una nit de parada a casa la tia i, quan els cosins em convidaven a la gresca, jo no els podia respondre amb paraules, només movent el cap de dreta a
Ja era a casa. Ara a fer el programa per demà; em sembla que serà dia de gresca. Ara ja no em sap greu haver passat un any al col·legi pel gran goig que
major. A can Rovira s'aplegava el bo i millor dels forasters, es feia gresca i es ballava una mica. Molts d'ells hi eren convidats a dinar i les
Feliu. El pare es rejovenia amb la presència de l'artista, que posat a la gresca era tot un plaga, i posat al piano, tot un romàntic. Eren dos
de debò, espingardes, trabucs, "culebrines", banderes, penons i tota la gresca que requereix l'espectacle. Això té lloc quan la tarda ja tomba cap a la
de dissipació —opinà Tàrrec—; ara que jo, malalt per malalt, visca la gresca! I féu petar els dits i mogué el cos com qui inicia un aire de ball
mantingué constantment la vivor de la conversa, no parant l'animació i la gresca fins que va fer-se de nit. Aleshores vingué a poc a poc l'ensopiment i
d'una colla de plepes coberts amb pells d'ós i d'una trepa de dones de la gresca, de pèl a pèl. Dins l'espessor de la boscúria unes músiques amagades
hostes encara devien estar descansant, baldats, podeu comptar, de la gran gresca d'anit passada. Només hi havia dues senyores velles, un sacerdot, una
altres activitats ciutadanes més aviat barroeres que organitzen la gresca i la gatzara, perquè al Gavilan i al Taller Baldufa no
ara tan desmesurat com ho havia estat abans la seva ira, els companys de gresca vingueren a ésser els primers apòstols de la nova idea i així els amoixà
i convidats dels assistents interessats a no deixar-se perdre la immensa gresca que hi havia lligada. El pati s'emplenava de gent molt abans de l'hora
a la voravia, d'una noia o d'un grup de senyoretes solia iniciar la gresca. Els estudiants les voltaven, es produïen les naturals procacitats,
d'una faisó tan exagerada que feia esclafir en rialles a qui la veia. La gresca fou grossa i n'arribaren a fer esment a la Reina de la Mar, que decidí

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »