×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gresca |
Freqüència total: 528 |
CTILC1 |
cada vegada amb més entusiasme. Ramon del Santo, burleta i amic de | gresca | —eren amics de la infantesa i s'estimaven com germans—, l'advertí | també; però més que la noia continuà atraient-lo la vida d'aventura i de | gresca | , i les amistats, i la taverna. Minguet de la Catalana devia tenir | el tractaven o el coneixien. Si excel·lia en la vida del poble, en les | gresques | i les festes, destacava també en el treball i en totes les habilitats. | que m'ha tallat los melons esta nit. Em sembla que un dia hi haurà una | gresca | , aquí, i forta... Havia parlat dur; la veu li tremolava de coratge, i | i descolorits pels productes químics, dintre dels quals feien | gresca | una dotzena de galifardeus. Són aquests xicotassos que trobeu pel moll, | subversiva. S'acudí a la revolució per la mateixa revolució, per la | gresca | i la platxèria que comportava llançar-se al carrer i dominar-lo, | S'imaginava l'escena del senyor canonge, confessant el seu pare. "Quina | gresca | ! El meu pare demanant a aquest homenot per por d'anar a l'infern, per | Però aquell hereu es malbaratà en pocs anys el patrimoni entre cavalls, | gresques | a Barcelona, fantasies de negocis i desencerts al joc. El fadristern, a | al mig esclavatge familiar, quan alguna bona ànima acudia a contar-li | gresques | de Tomàs per firals i envelats, o certes facècies per les pagesies, cosa | il·luminat, sonor del trepig incert dels homes que no saben on acabar la | gresca | . Seuen en el banc de pedra de la plaça de vora la carretera, adormida, | i m'hi delectava. Un dia ell va trair-se, i jo, també. Estava de | gresca | i garlant, garlant, va perdre el control davant meu (cosa que li succeïa | quan havíem menjat i begut, les anàvem a trobar nosaltres. De vegades la | gresca | acabava a la matinada amb una sortida amb barca amb els pescadors del | tant de picá? [(L' obra y surt lo noy.)] Quin soroll! estás de | gresca | ! Aquest noy se fa ilusions. Ha olorat los macarrons. Vehí dins. | els de sa Pobla tinguin res d'especial en tant que foguerons, sinó per la | gresca | que els poblers hi armen a llur entorn. Una gresca que comença a mitja | foguerons, sinó per la gresca que els poblers hi armen a llur entorn. Una | gresca | que comença a mitja tarda amb el passeig que sis o set dimoniots fan per | anys de la guerra; centenars d'alcoians viuen durant l'any pendents de la | gresca | en llaor de Sant Jordi, i privar-los de la pólvora podia resultar encara | I a la part de baix es formen rotllanes de jovent que xerren i fan | gresca | tot esperant la primera batallada de les nou. Els qui són en aquest lloc | amb energia pels municipals. I sembla com si per un moment l'esperit de | gresca | cedís davant la sensació de perill. Els Turcs i els Cavallets confegeixen | s'esgargamellen cridant: —"Zenyó rectó, volem er canó!" La | gresca | acabarà davant la casa del conseller, on seran disparades dues canonades | novel·la (/Le livre partagé\, de Pierre Rottemberg). Es fa molta | gresca | entorn de Claude Lévi-Strauss i de Jacques Lacan, cosa força adient, i | i el deixo sense municions, no an el arma sinó a la boca. Compteu la | gresca | i els crits dels que cridaven per cridar i els que cridaven per fer | dels seus companys del costat, estona hà desitjosos de pendre part en la | gresqueta | preparada devant d'ells. Fins allavors no s'adonava'l pobre senyor | tartamudo.)\ —¡Eh! ¡eh! ¡eh! —(Aquí s'armà una | gresca | de mil dimonis). —/¡Silencio! ¡silencio! Y abajo todos\. —/ | passà la porta sens gota de por y divertidíssim no més de pensar en la | gresca | que faríen més tart los qui trobaríen encara penjant del sostre aquell | deixant-lo tan pla com vostra mà, en semblar-li escaient. Era una | gresca | , era un joc, però totes i cada una de les rauxades estampien un poc de | per a fer el camí: Ens hem llevat de matinet. Visca la | gresca | , pel caminet! Si alguna estona caminàvem silenciosos, i potser un xic | a propet vostre. Que no us escapu es riure, carets... No és cosa de | gresca | ; ens hi va de ses costelles. Dit això, s'apartà per examinar-nos d'un tros | sorra i el greix del ventre brandava. —Sacerdot, un altre got de vi! —Va! | Gresca | dels parroquians. Partides de tuti, de carteta, de bescambrilla, de | que et valgui, amb el seny perdut. Ah, però, si la sort els somreia, quina | gresca | , fillets meus! Passejaven la víctima d'una faisó solemnial, com si es | carabasses i boteioles eren enlairades triomfalment en mig de la | gresca | i riallades dels caçadors, cada cop més faceciosos i garlaires. Després | allò era una treva lògica d'enemics nobles. Farien una estona de | gresca | , mentre restaurarien les forces per a barallar-se tot seguit. Els llavis | a qui en vulgui. A l'olor de la taula no hi falten mai convidats, i les | gresques | i els àpats hi sovintegen més del que cal. Els mossos de la casa, tot | les coses anaren de manera que tota la nit es va passar en una contínua | gresca | , això sí, de bona llei. Amb quines rialles ho conta encara la senyora | mateix i tots són de casa, com si diguéssim. I no parlo precisament de la | gresca | que fan els joves, no. La grossa, la que se surt de tot carril, és la | va endoina per retenir el goig nadalenc uns dies més i a la llar hi ha | gresca | diària al voltant del tió generós que enguany vol obsequiar-nos com mai. | s'hi divertia que no hi treballava. I la quitxalla també hi fèiem molta | gresca | aquells tres o quatre dies memorables i ens revolcàvem per la palla com | una nit de parada a casa la tia i, quan els cosins em convidaven a la | gresca | , jo no els podia respondre amb paraules, només movent el cap de dreta a | Ja era a casa. Ara a fer el programa per demà; em sembla que serà dia de | gresca | . Ara ja no em sap greu haver passat un any al col·legi pel gran goig que | major. A can Rovira s'aplegava el bo i millor dels forasters, es feia | gresca | i es ballava una mica. Molts d'ells hi eren convidats a dinar i les | Feliu. El pare es rejovenia amb la presència de l'artista, que posat a la | gresca | era tot un plaga, i posat al piano, tot un romàntic. Eren dos | de debò, espingardes, trabucs, "culebrines", banderes, penons i tota la | gresca | que requereix l'espectacle. Això té lloc quan la tarda ja tomba cap a la | de dissipació —opinà Tàrrec—; ara que jo, malalt per malalt, visca la | gresca | ! I féu petar els dits i mogué el cos com qui inicia un aire de ball | mantingué constantment la vivor de la conversa, no parant l'animació i la | gresca | fins que va fer-se de nit. Aleshores vingué a poc a poc l'ensopiment i | d'una colla de plepes coberts amb pells d'ós i d'una trepa de dones de la | gresca | , de pèl a pèl. Dins l'espessor de la boscúria unes músiques amagades | hostes encara devien estar descansant, baldats, podeu comptar, de la gran | gresca | d'anit passada. Només hi havia dues senyores velles, un sacerdot, una | altres activitats ciutadanes més aviat barroeres que organitzen la | gresca | i la gatzara, perquè al Gavilan i al Taller Baldufa no | ara tan desmesurat com ho havia estat abans la seva ira, els companys de | gresca | vingueren a ésser els primers apòstols de la nova idea i així els amoixà | i convidats dels assistents interessats a no deixar-se perdre la immensa | gresca | que hi havia lligada. El pati s'emplenava de gent molt abans de l'hora | a la voravia, d'una noia o d'un grup de senyoretes solia iniciar la | gresca | . Els estudiants les voltaven, es produïen les naturals procacitats, | d'una faisó tan exagerada que feia esclafir en rialles a qui la veia. La | gresca | fou grossa i n'arribaren a fer esment a la Reina de la Mar, que decidí |
|