×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb greuge |
Freqüència total: 614 |
CTILC1 |
ànima no hi ha envers teu —no hi ha hagut mai— la més petita ombra de | greuge | . Em creus, pare, veritat?" "Sí, et crec." Després, Mila s' | ja definitivament. Ni en aquesta hora no pogué donar a l'oblit el | greuge | que persistia a dintre d'ell, la profunda decepció del seu matrimoni. | un grau suficient per a elaborar-se un "infern" on desfogar els propis | greuges | . I aleshores pensem en l'altre "infern", en un "infern" real i no | Amb el silenci prosperen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. Els | greuges | i les ofenses, el repertori de faules. Passen els dies, i | El fet que les Corts catalanes poguessin plantejar a la reialesa els " | greuges | " del país —sense la resolució dels quals no hi havia possibilitat | A més, aquell gruny de gelosia li és una certitud d'amor que esborra els | greuges | . En la pugna de l'amor, qui guanya la partida es sent generós. —Anem —fa | la profunda raó que n'és l'origen; és la necessitat d'exterioritzar uns | greuges | no formulats mai, reprimits com la corba del pit dins la cotilla | que la meva voluntat. No calia esperar cap baralla entre ells dos, ni cap | greuge | , ni cap fet extern. Tot havia de dependre de la meva decisió. La criada | per aquesta ofensa, pel meu desagraïment, per totes les ofenses, tots els | greuges | , desamors, indiferències i desagraïments que he patit en ma vida i que jo | motiu. Em plaïa el silenci meu, perquè amb el silenci els càrrecs i els | greuges | contra el company creixien, s'amplificaven. En canvi, odiava el silenci | ... —Si no, què?... Reia amb dolenteria. ¿Volia castigar-me per tots els | greuges | que jo li hagués fet, o exasperar-me, o mofar-se del meu desemparament? | . —Ah, sí! Pietat! No sabeu que els morts no en tenen mai? Els seus | greuges | són inesborrables perquè el seu compte ha estat cancel·lat per sempre. | la vora de l'Arbre de la Vida; però en fou tret molt aviat pel | greuge | de l'Home, i dut al Cel, que és on va créixer primer, | tot i que em repugni, a venjar-me en vosaltres (que cap | greuge | mai no m'heu fet) de qui va fer-me injúria. Bé que la | fèiem el jorn passat o en el que avui faríem, ans en | greuge | i neguit, que mai, fins ara, no havia conegut. Algú, en el | de la temptació. Tu, tu mateixa t'enutjaries amb menyspreu pel | greuge | , bé que no reeixís; no és que malpensi, si aquest | mostrant-li zel i estima per l'Home, i revoltat davant el | greuge | , com ple de passió, arteria nova, fluctua contorbat, | Ciutat aprofita la majoria de vots de què disposa per sotmetre el camp a | greuges | cada pic més forts. I quan el camp s'aixeca en armes és per fer-se | molt reveladores. Un tòpic "perifèric" del XIX seran els | greuges | rebuts del centralisme. "Las provincias son nada, el centro es | cedeix només davant la fidelitat monàrquica. Sens perdonar tanmateix el | greuge | , desfoga la seva ira, ja que no pot en el regi ofensor, sacrificant la | esdevingué, per moltes raons, una causa d'inquietut pels meus amics, i de | greuge | positiu per mi mateix. Vaig fer-me voluntariós, fermat als més salvatges | de meravella, d'humiliació i de despit, que ell mesclava amb els seus | greuges | , les seves impertinencies o les seves contradiccions, com uns certs aires | Rei d'Itàlia, que, comentant amb un amic i correligionari d'En Cambó els | greuges | que aquest tenia rebuts de l'única sobirania que aleshores funcionava a | càstig i alhora el nostre recurs obligat. Contra d'Espanya tindríem un | greuge | molt més coent que tots els que de molts segles ençà fins ara tenim en | que tots els que de molts segles ençà fins ara tenim en contra d'ella: el | greuge | d'haver-hi quedat malament. Capítol VIII Catalunya republicana | que s'infereix un atac a la llibertat de qualsevol poble, es crea un | greuge | i un perill per a la llibertat del nostre. ¿Com podríem desentendre'ns | de la Providència, a qui ell, personalment, no havia pas fet cap | greuge | . Vaig provar de salvar el món d'una catàstrofe evitant la venjança del | de fumar. I el d'aquell separatista que, per dirigir un memorial de | greuges | al Poder central, demanava a les oficines del Govern civil si calia | Però el mòbil humà no és difícil de veure. Tota aquesta gent tenen un | greuge | contra la llum. I llur greuge és el de la pròpia insignificància. Hi ha | de veure. Tota aquesta gent tenen un greuge contra la llum. I llur | greuge | és el de la pròpia insignificància. Hi ha gent que, tot sentint-se | diu: —Doncs, què ens has fet? En què t'he jo agraviat, que tan fort | greuge | portis damunt mi i damunt el meu realme? Fetes que no es fan has fet amb | mal veritable V. Distingim, si et sembla, Serè, la injúria del | greuge | . La primera és per natural més greu, l'altre més lleu i solament greu per | tota la primera part, passem a la segona, en la qual refutarem el | greuge | amb alguns arguments propis i amb molts altres més de comuns. El greuge | greuge amb alguns arguments propis i amb molts altres més de comuns. El | greuge | és menys que la injúria; és més avinent de queixar-se'n que no de | doncs, ni de confiança no dóna mostra aquell que és afectat pel | greuge | : ell no dubta a judicar-se menyspreat, i aquest mossec no ve sinó a un | un mestre el qual els ensenyi trufes premeditades. I no ho anomenem pas | greuges | , sinó agudeses. Quina demència és adés delectar-se'n, adés ofendre-se'n, i | i més grossos. No és, doncs, sense raó que el savi pren com a jocs els | greuges | d'aquests i que alguna vegada els adverteix com a nois de llur culpa i | resolt allò que hom ens objecta: "¿per què el savi, no rebent injúria ni | greuge | , puneix aquells que l'han feta?" No és per venjar-se ell, sinó per | com no es complaurà dels homenatges d'un captaire, ni es prendrà com a | greuge | que un home del més baix poble no li torni la salutació, així tampoc no | desitgen sempre un canvi de domini." De ningú, doncs, no el commourà el | greuge | ; car per bé que tots siguin diferents, el savi els judica iguals, per la | si mai ell es rebaixava fins a ésser colpit per la injúria o pel | greuge | , no podria mai més estar segur, i és certament la seguretat un bé propi | ell es guardarà també de fer honor a l'ofensor, creient haver-ne rebut | greuge | ; car aquell de qui un es molesta d'ésser menyspreat, no pot menys de | Tant són alguns forasenyats, que creuen que una dona pot fer-los | greuge | . ¿Què importa com és la que tenen, quants portants de llitera duu, | ha lloc per ella allí on no hi ha res seu. La virtut és inaccessible al | greuge | XVI. I si el mateix Epicur, massa indulgent amb el cos, es | tots dos exemples ho recomanen, ço és, menysprear les injúries i els | greuges | , que jo anomenaria ombres i sospites d'injúria, per al menyspreu de les | "¿M'esdevé això merescudament o immerescuda? Si merescudament, no és | greuge | , sinó justícia; si immerescudament, qui ha fet la injustícia ha | ha fet la injustícia ha d'avergonyir-se'n." ¿I què és allò que s'anomena | greuge | ? Un tal ha bromejat de la meva calvície, o de la llusquedat dels meus | de la que ell n'esperava, Arnau s'acusava retrospectivament d'haver fet | greuge | al seu padrastre en haver acumulat tot de judicis d'escenes i dites fins | batalla noble. Un dia els parlaria clarament, els llençaria en cara llurs | greujes | , llurs abusos, llur procedir indelicat. Només faria una excepció per | demà tots quatre et beneïrem... —T'asseguro que jo vull oblidar tots els | greuges | —afirmà Joan Antoni—. Quan es parli d'això entre vosaltres, puix que jo |
|