Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ànima no hi ha envers teu —no hi ha hagut mai— la més petita ombra de	greuge	. Em creus, pare, veritat?" "Sí, et crec." Després, Mila s'
ja definitivament. Ni en aquesta hora no pogué donar a l'oblit el	greuge	que persistia a dintre d'ell, la profunda decepció del seu matrimoni.
un grau suficient per a elaborar-se un "infern" on desfogar els propis	greuges	. I aleshores pensem en l'altre "infern", en un "infern" real i no
Amb el silenci prosperen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. Els	greuges	i les ofenses, el repertori de faules. Passen els dies, i
El fet que les Corts catalanes poguessin plantejar a la reialesa els "	greuges	" del país —sense la resolució dels quals no hi havia possibilitat
A més, aquell gruny de gelosia li és una certitud d'amor que esborra els	greuges	. En la pugna de l'amor, qui guanya la partida es sent generós. —Anem —fa
la profunda raó que n'és l'origen; és la necessitat d'exterioritzar uns	greuges	no formulats mai, reprimits com la corba del pit dins la cotilla
que la meva voluntat. No calia esperar cap baralla entre ells dos, ni cap	greuge	, ni cap fet extern. Tot havia de dependre de la meva decisió. La criada
per aquesta ofensa, pel meu desagraïment, per totes les ofenses, tots els	greuges	, desamors, indiferències i desagraïments que he patit en ma vida i que jo
motiu. Em plaïa el silenci meu, perquè amb el silenci els càrrecs i els	greuges	contra el company creixien, s'amplificaven. En canvi, odiava el silenci
... —Si no, què?... Reia amb dolenteria. ¿Volia castigar-me per tots els	greuges	que jo li hagués fet, o exasperar-me, o mofar-se del meu desemparament?
. —Ah, sí! Pietat! No sabeu que els morts no en tenen mai? Els seus	greuges	són inesborrables perquè el seu compte ha estat cancel·lat per sempre.
la vora de l'Arbre de la Vida; però en fou tret molt aviat pel	greuge	de l'Home, i dut al Cel, que és on va créixer primer,
tot i que em repugni, a venjar-me en vosaltres (que cap	greuge	mai no m'heu fet) de qui va fer-me injúria. Bé que la
fèiem el jorn passat o en el que avui faríem, ans en	greuge	i neguit, que mai, fins ara, no havia conegut. Algú, en el
de la temptació. Tu, tu mateixa t'enutjaries amb menyspreu pel	greuge	, bé que no reeixís; no és que malpensi, si aquest
mostrant-li zel i estima per l'Home, i revoltat davant el	greuge	, com ple de passió, arteria nova, fluctua contorbat,
Ciutat aprofita la majoria de vots de què disposa per sotmetre el camp a	greuges	cada pic més forts. I quan el camp s'aixeca en armes és per fer-se
molt reveladores. Un tòpic "perifèric" del XIX seran els	greuges	rebuts del centralisme. "Las provincias son nada, el centro es
cedeix només davant la fidelitat monàrquica. Sens perdonar tanmateix el	greuge	, desfoga la seva ira, ja que no pot en el regi ofensor, sacrificant la
esdevingué, per moltes raons, una causa d'inquietut pels meus amics, i de	greuge	positiu per mi mateix. Vaig fer-me voluntariós, fermat als més salvatges
de meravella, d'humiliació i de despit, que ell mesclava amb els seus	greuges	, les seves impertinencies o les seves contradiccions, com uns certs aires
Rei d'Itàlia, que, comentant amb un amic i correligionari d'En Cambó els	greuges	que aquest tenia rebuts de l'única sobirania que aleshores funcionava a
càstig i alhora el nostre recurs obligat. Contra d'Espanya tindríem un	greuge	molt més coent que tots els que de molts segles ençà fins ara tenim en
que tots els que de molts segles ençà fins ara tenim en contra d'ella: el	greuge	d'haver-hi quedat malament. Capítol VIII Catalunya republicana
que s'infereix un atac a la llibertat de qualsevol poble, es crea un	greuge	i un perill per a la llibertat del nostre. ¿Com podríem desentendre'ns
de la Providència, a qui ell, personalment, no havia pas fet cap	greuge	. Vaig provar de salvar el món d'una catàstrofe evitant la venjança del
de fumar. I el d'aquell separatista que, per dirigir un memorial de	greuges	al Poder central, demanava a les oficines del Govern civil si calia
Però el mòbil humà no és difícil de veure. Tota aquesta gent tenen un	greuge	contra la llum. I llur greuge és el de la pròpia insignificància. Hi ha
de veure. Tota aquesta gent tenen un greuge contra la llum. I llur	greuge	és el de la pròpia insignificància. Hi ha gent que, tot sentint-se
diu: —Doncs, què ens has fet? En què t'he jo agraviat, que tan fort	greuge	portis damunt mi i damunt el meu realme? Fetes que no es fan has fet amb
mal veritable V. Distingim, si et sembla, Serè, la injúria del	greuge	. La primera és per natural més greu, l'altre més lleu i solament greu per
tota la primera part, passem a la segona, en la qual refutarem el	greuge	amb alguns arguments propis i amb molts altres més de comuns. El greuge
greuge amb alguns arguments propis i amb molts altres més de comuns. El	greuge	és menys que la injúria; és més avinent de queixar-se'n que no de
doncs, ni de confiança no dóna mostra aquell que és afectat pel	greuge	: ell no dubta a judicar-se menyspreat, i aquest mossec no ve sinó a un
un mestre el qual els ensenyi trufes premeditades. I no ho anomenem pas	greuges	, sinó agudeses. Quina demència és adés delectar-se'n, adés ofendre-se'n, i
i més grossos. No és, doncs, sense raó que el savi pren com a jocs els	greuges	d'aquests i que alguna vegada els adverteix com a nois de llur culpa i
resolt allò que hom ens objecta: "¿per què el savi, no rebent injúria ni	greuge	, puneix aquells que l'han feta?" No és per venjar-se ell, sinó per
com no es complaurà dels homenatges d'un captaire, ni es prendrà com a	greuge	que un home del més baix poble no li torni la salutació, així tampoc no
desitgen sempre un canvi de domini." De ningú, doncs, no el commourà el	greuge	; car per bé que tots siguin diferents, el savi els judica iguals, per la
si mai ell es rebaixava fins a ésser colpit per la injúria o pel	greuge	, no podria mai més estar segur, i és certament la seguretat un bé propi
ell es guardarà també de fer honor a l'ofensor, creient haver-ne rebut	greuge	; car aquell de qui un es molesta d'ésser menyspreat, no pot menys de
Tant són alguns forasenyats, que creuen que una dona pot fer-los	greuge	. ¿Què importa com és la que tenen, quants portants de llitera duu,
ha lloc per ella allí on no hi ha res seu. La virtut és inaccessible al	greuge	XVI. I si el mateix Epicur, massa indulgent amb el cos, es
tots dos exemples ho recomanen, ço és, menysprear les injúries i els	greuges	, que jo anomenaria ombres i sospites d'injúria, per al menyspreu de les
"¿M'esdevé això merescudament o immerescuda? Si merescudament, no és	greuge	, sinó justícia; si immerescudament, qui ha fet la injustícia ha
ha fet la injustícia ha d'avergonyir-se'n." ¿I què és allò que s'anomena	greuge	? Un tal ha bromejat de la meva calvície, o de la llusquedat dels meus
de la que ell n'esperava, Arnau s'acusava retrospectivament d'haver fet	greuge	al seu padrastre en haver acumulat tot de judicis d'escenes i dites fins
batalla noble. Un dia els parlaria clarament, els llençaria en cara llurs	greujes	, llurs abusos, llur procedir indelicat. Només faria una excepció per
demà tots quatre et beneïrem... —T'asseguro que jo vull oblidar tots els	greuges	—afirmà Joan Antoni—. Quan es parli d'això entre vosaltres, puix que jo

Pàgina 1 (de 13)

50 següents