DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
grill M 707 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb grill Freqüència total:  707 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ràpid al seu encontre. —Hola, Tino Costa. T'has cansat ja de sentir els grills i les granotes? Tino Costa somrigué. S'havia dit a si mateix que tal
veia que el vell no en tenia notícia. —Sí: m'he cansat ja de sentir els grills i les granotes. Quines novetats hi ha? —Novetats, poques, i de poc
d'un borrissol agrisat, tènue. Passant pels conreus he sentit el primer grill, mentre un ocell, no sé quin, refilava delicadament en un llorer obscur,
mirall pur. Cantava el cucut i, a primer terme, hi havia una simfonia de grills, segura, inacabable. 23 abril. Ara sí que fa "temps de
l'àlber, allarga l'ombra de la perera sobre la terra llaurada, fa cantar grills i cadells... La font raja sota mateix de la meva cambra, però el cucut és
De tornada, el brunzir incessant dels cadells, el cant rítmic d'algun grill, flauteig de tòtils, rossinyols. 9 maig. El senyor Duran,
el belar d'un ramat i alhora un cucut dins la fageda i el cant tímid d'un grill amagat en una mata pròxima. 24 maig. Sobre el Pirineu i
d'un to rosa violaci, grisos llunyans, un cant espaiat de mallerenga, grills, algun rossinyol, un cucut i una esquella entre els boscos. 6
trenen llurs notes amb el xiulet suau dels merlots, amb els grills de gran paciència. En tornar del poble, en Domènec em diu que hi ha
la Via Làctia sembla una boira blanca sobre el Puig de Sucre. Silenci de grills, d'estrelles, de sègol adormit. 13 juny. Vaig al poble,
salari familiar... Quan hem tornat feia una nit clara, callada. Algun grill, només. La lluna creixent il·luminava els boscos. 19
La lluna fa el ple. Havent sopat sortim. Cel sense calitja. Algun grill. Flauteig d'un tòtil, espaiat, delicadíssim. 24 juliol.
reposem a Coll Ses Pregàries, entre la simfonia profusa i plàcida dels grills. Hem vist un sol fantasmal, mig grisenc, mig de foc esvaït, darrera els
Seiem fins que es fa fosc a Coll Ses Pregàries, entre el cant rítmic dels grills, enllaçat amb el dring d'unes esquelles llunyanes. 3
les fulles del castanyer d'Índies. Quina pau! Quina companyia amable de grills! Una mica d'oreig, mentre reposava recolzat en un marge flonjo, ha alçat
flaire és amb mi, quin cant? No ho endevines? La veu prima dels grills, l'alè de les glicines. 10 abril. Dia clar, amb vent
d'ací, "unes belles bombardades". Quina tarda d'or, de merlots, de grills! 27 maig. Està núvol. Mentre anava al Pujolar, sota la
seu queda una quietud absoluta que un instant després trenca el cant d'un grill, tímid i poruc, tot seguit aquietada pel mateix pes del silenci al qual
tots els temps de guerra... Però també la cançó calla, com abans el grill, i ell es gira i, lentament, torna cap a l'edifici. En la fosca, sota
en tant, i únicament per preguntar. Al retorn, se sentia el cantar dels grills per les llunyanies. El riu, allí davant, murmurava dolçament contra el
i a la masia— dormien, i els camps estaven submergits en les ombres. Els grills cantaven per tota l'extensió de les hortes, i la torre àrab alçava, en la
s'esvaïa; tornaven les ombres, tornava el silenci, i el cantar dels grills, per totes bandes. El cor li pesava, llavors, fins a fer-li mal; sentia
entre les ombres. De per totes bandes s'aixecava el cantar dels grills. Un núvol de "rendilles", brunzia sordament per sobre d'ell, tot
solitaris, i per totes bandes tornava a aixecar-se la cançó vibrant dels grills, que s'eixamplava per les llunyanies i es multiplicava. A l'esquerra,
instantàniament i tot estava com abans, quiet, desert, amb el cantar dels grills per tots els camps, desesperadament quiet i desert. A dalt, brillaven les
estrany, remorós i callat alhora, vast i profund. En el cantar dels grills recordava els camps, que no veuria més, i els amples espais coberts
la guitarra, profunda, el secà de Paterna, nits de cel ample, grills, pouava lentament didals d'aigua amargosa, ressonava
és a dir, no he vist mai ningú vestit amb jaqué que s'assembli tant a un grill. Al seu costat menja un mutilat de la guerra, que jo diria que és el
cosa: una sabata, un rellotge, una estilogràfica, un dàtil, una gàbia de grills... Aquests venedors, tots amb el fes vermell, són els més pobres i no
reflectia damunt de l'aigua una claríssima ratlla de fosforescències. Els grills feien anar el metall de llur musica a un gas que cremava les orelles. No
es troben a les basses d'aigua europees, i a les nits sentireu cantar els grills, potser amb una música més plena, més forta i més envernissada que la que
lluny, molt lluny, sentia una guitarra i una escorrialla de cançó; els grills fregaven intensament el cobalt espès de la nit, i les estrelles eren més
primària, sense pena ni glòria aparents, oblidant i oblidat, com un grill dins d'una mata de ruda. Però per què? Estic seguríssim que he arribat en
forma. A la finca de Perpinyà la tia Paulina escoltava la cançó dels grills i de les talleretes. La pentinaven cada dia i la banyaven dos cops a
el nasset de cara a les estrelles i trencava el son acompanyada d'un grill romàntic i viciós, que li cantava cançons sobre el pergamí torrat del seu
es sentia un cor bucòlic i un ventrell pesat, escoltava el cant dels grills amb un sentimentalisme de cromo. Les pedres del castell el retornaven als
la gràcia dels pits de Soledat, el tuf dels estables, la cançó dels grills i la immutable lluna d'un groc pàl·lid que creava un clar-obscur de
i l'aspra olor que duu la ventolina, i la cançó dels grills i les esquelles del bestiar sens nombre. Al llindar
catalans. Després me'n tornava tot sol a l'hora en què cantaven els grills i apuntaven els estels. Tot era fresc, i el meu cor també. Tenir una
per sorprendre en cada rostre el secret més ocult. Josep sent els grills. Treu el cap per la finestra oberta. L'aire comença a fresquejar. Fins
Anselm parlava de la seva dona, li feia confidències. Les estrelles, els grills, l'enorme silueta dels arbres, imposaven també el seu misteriós
força. Hi ha hagut moments de silenci absolut: es podien escoltar els grills, el degotís d'una aixeta, els sotracs distants d'un carro. Fins que ha
té ganes, hi podem anar tots tres. "Ja saps com sóc! Sí, pesada com els grills! Vols aprofitar la diada per a la gran escena del perdó fent-me passar
com Déu mana i deixar els tàlems campestres amb música de tòtils i grills per a les que els Nasis solen trobar els diumenges en sortir del ball.
Així m'ha sorprès en la collada de Fontcoberta, on imitava la nota del grill. "I què?", pensava jo; "què serà aquest grill prestigiós?" Mes el
on imitava la nota del grill. "I què?", pensava jo; "què serà aquest grill prestigiós?" Mes el pastor no es deixava enganyar per la burla. Al fort
un carrisquejar esquerdat de cadenes o de carros, i al voltant el primer grill, el trastejar d'un gos venturer. Qui sap si al moment més impensat no ens
impassibles l'hora del repòs nocturn, mentre el sol va ponent-se i els grills a la porta del cau trempen la guitarra, i l'estel del pastor dóna la
la fúria, ningú no sabé què més dir i es féu un gran silenci. Els grills ja havien encetat la seva nocturna serenata i en el cel s'acabaven
forana; tot el casal dormirà d'un bon son fins a trenc de dia, i els grills, com un tremolor més en la fosca i el misteri, adreçaran, sense cap

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »