×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb grillar |
Freqüència total: 68 |
CTILC1 |
de colzes, sols la fam? Oh sí, també hi havia, com la ceba que | grilla | , un amor impensat per a tota la vida: s'amagava en | Aigua plujana, arrega la vessana i fes | grillâ | el bon blat. Blat grillat, blat granat, blat granat, | de Betlem... Vindrà un altre dia, el sembrat | grillarà | , lo que espero arribarà, que la Verge Maria m'ho | , sinó un cop que va donar a un mort de fam un forc de cebes, que se li | grillaven | . I ve que li arriba es temps de ses fruites madures i, xap, cau dins es | Jo he sentit dir que quan era petit, petit, veient que les llavors | grillaven | i daven plantes que feien altres llavors, va consultar amb el pare la | tant en tant anava a inspeccionar-les. Fins li va arribar a semblar que | grillaven | quan les va trobar plenes de verdet, però no tardà a convèncer-se que tot | tota mena de fraternitats, de l'estrenu filàntrop En Tomàs de Bajalta es | grillà | de la pensada del seu Sermó universalment anomenat de les | pogué arredossar-se i va tornar a sentir de nou el primer impuls de | grillar | i de créixer. I reviuríem també aquell moment de la redempció dels | que la planta, com tot ésser viu, necessita per a viure. La grana no | grilla | sense calor. La planta resta en repós quan la calor és insuficient. La | o, si floreixen, no granen. Els graus de temperatura necessaris per | grillar | les diferents menes de llavors, és ço que ordena el calendari de sembres | Sigui com sigui, abans la plantació, els tubèrculs es posen a germinar o | grillar | sobre uns llistons els ulls en l'aire, i, millor en un local ben airejat, | Si les llevors abans d'ésser sembrades han sigut posades en aigua calenta | grillen | més fàcilment. Quan han nascut les plantetes es repiquen i després es | i humitat quasi constants a què queden sotmeses les ametlles, fan que | grillin | , i una vegada grillades es treuen i es sembren. 10 | fins que es vol acabar l'hivern i llavors s'humiteja més perquè comenci a | grillar | . I en veure que no es perilla més de fred, si els pinyols són ben badats | que no es perilla més de fred, si els pinyols són ben badats i l'ametlla | grillant | , es porten al camp, i es sembren. Per això s'obre un solc amb arada i un | hores; després, en serradures humides i a les fosques, ben aviat | grillen | , i quan el grill, que ací és l'arreleta, té de 5 a 10 | de tal forma que, si plovia, l'aigua s'escorregués i no podrís ni fes | grillar | el gra. Sovint era necessari disposar mamaroques o espantaocells, perquè | es nodreix de les substàncies ensucrades que aquell li proporciona, i | grilla | (dit així per comparació amb les llavors), formant una o més | així hi ha Lleguminoses que no estant madures pel que sembla, | grillen | perfectament; això que hom veu també en qualques Graminàcies les llavors | llavors oleaginoses acostumen a perdre-la a l'any, en canvi el blat ha | grillat | després de centúries de conservat. Les d'albúmen coriaci són les que la | Provem però de deixar qualque llavor molts dies a l'aigua; en lloc de | grillar | es descompondrà en una massa més o menys gelatinosa; cal per tant tenir | s'amaguen per a passar la hivernada. Quan vingui la Primavera les llavors | grillaran | i les noves plantes sortiran a través de la catifa de fulles seques. A la | i florir, però no trumfaven, i si no s'arrencaven en lluna vella es | grillaven | aviat i es podrien. I talment passava amb les cebes, que capçaven poc i | aviat i es podrien. I talment passava amb les cebes, que capçaven poc i | grillaven | aviat. Les olives es posaven a confitar collides en lluna vella, i calia | un xic la cuina. La Monique els duia vi i algunes patates en perill de | grillar | -se. En Palamède hi passava alguna estona llarga, jugant als escacs amb en | pit pel poc respecte que ell li portava, sentia no sé quines alarmes a | grillar | pregonament a la rel i a contracor. —Ja saps el que em demanes? —se li | aont l'esperit català va arredossarse, aont va sentir el primer impuls de | grillar | y creixer. La terra, dipòsit grandiós de la vida nacional, havía anat | al Janer. Pera sembrarles inmediatament, cal solament que les posem a | grillar | a casa mateix en caixes de vegetació, y una volta grillades, portar-les a | en lo terreno A y á fi de guanyar temps, se fan germinar ó | grillar | ants los tubércols en un aposento calent. Se fan las líneas de forats de | del sol. Idem. Las lletugas que se trasplantan en maig, juny etc. | grillan | luego. Aquestos espigons poden aprofitarse, guisantlos del mateix modo | dos ó tres anys, sens ferse malbé, posantlas en un paratge sec, perque no | grillan | com altres cabessas. Francesillas. Se anomenan també Renunculos y | sobreposar. soler, acostumar. sostenir. sustráurer. suposar. brotar, | grillar | se. esténdrer. retórcer, tórcer. trascendir. transposar. derramar. tornar. | fems, y un, dos ó tres dias despres lo anavan sembrant encara que hagues | grillat | y als produia bona cullita. Un autor diu que abans de sembrar lo blat se | bona pluja que nos servi de gran profit, puix en lo dia cinch ja habia | grillat | lo blat. Lo regárem en lo dia següent y tenia ja una polsada de altura | abandonaven els pagesos els conreus; ai! les sembres no | grillaven | , la terra cremava els peus! Corríen a la capella | meu foc. Voldria ser plantat en terra humida, i que | grillés | l'ametlla un tany molt fi, tot esverat d'aquella nova vida | un cos d'amor emergeix lentament, car l'esperit | grilla | , com una ceba, i no és vençut, encara que el cos caiga. | car ja us he dit que l'amor veritable mort no coneix i | grilla | , com la ceba, dessota el fem o damunt d'una llosa. 3 | els mals passos l'estirin pels peus. Que els mals pensaments li | grillin | com les serps i li facin esclatar la testa. [(S'obre la porta i | veu d'alarma, dient:] Sento veus que s'apropen. La Serp Com no's | grillen | ! Rigobert Maledicció! Per culpa vostra venen. [(Se senten cants | altre home: Qui en pogués sembrar! Un altre: Aquests no | grillen | . Una dona: Poseu-los a guany! Un home: Prou que ho | és bona gleva, aigües de Déu, pa tendre i bell estar! Mes al meu pare li | grillà | una ceva, res, que volien fer-me capellà... Però, sabeu, jo era minyó de | sembrat á la terra més á posta assahonada la llevor en la que hi devian | grillar | aquella mena d' arrels, que sols s' arrencan, arrebassant ab ellas, la | que allà no hi havía res feya molts anys, però... —y aquell però | grillava | ;— però se'n veuen unes de tan crespes, devegades! ¿Que no havía sentit a | si tens cor." "La dolenta llavor, que ara es colgada, | grillará | , y entre 'ls homes escampada, la veurás dintre poch ab ton | a sant Marsal y a nit tindrem firaires. Vireta Mal com no's | grillen | ! Son empestats, els firaires! [(La Berta surt de la cambra portant el | Li dèu haber agafat allò. [(Ab mofa y rabia)] Pol Mal com no es | grilla | ! María Si no fos pels cuatre cuartos que te!... Es clou la | naix lo gra y verdeja darrera d'una pluja, D'altra ciutat ja | grilla | ja brota la llavor. Farga inmensa de cíclops apar prest; la fumera | afectan á nosaltres sols, sinó que produhexen una sement de dolor que irá | grillant | de generació en generació en el cor dels nostres fills? Es clar com | Tófol molt moixet.)] Si no m'ix el pòrc meséll y el meu proyècte no es | grilla | , treball li done á eixe vell, com busque el dòt de ma filla! |
|