Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Però era fidel i llesta, posseïa un agut olfacte i va assenyalar, amb	grinyols	i clapits, on era colgada la despulla d'Icàrios. Algun tendre olímpic —no
digué després. Al lluny es sentien encara els llastimosos i penetrants	grinyols	de les bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de tret en tret, es
i ell també, perquè pel corredor se sent remor de passos i tot seguit el	grinyol	d'una porta que es torna a tancar. —Ara sí que hi hauré d'anar —diu ella
la calma de la matinada; es féu un silenci i, de seguida, se sentiren uns	grinyols	aguts, dolorosos, esquinçadors, que pujaven en l'aire clar. Maria Rosa,
costava només cinc cèntims, i una, o més d'una, serrada de dents i algun	grinyol	sufocat, i la sortida trotant. A vegades esquilaven també algun gitanet
part la majoria dels dansarins jeuen a terra i afegeixen llurs cants i	grinyols	a l'estrèpit de l'orquestra. Aleshores, dues o tres parelles continuen
versets de la Bíblia i amb faules de La Fontaine, explota com un	grinyol	atàvic, com un esgarip que ve dels corals verinosos del mar i del fons
com Madame Poroi, quan obeeix a la maniobra de la pesca influïda pels	grinyols	del seu home; en aquests moments, els braços i les cames de Madame Poroi,
li escorria en dos reguerots pels vessants del nas. Poroi va fer quatre	grinyols	dels seus i em llençà materialment contra el pit un peix de més de deu
les orelles de don Tomàs s'hi acumulaven tots els horrors imaginaris: els	grinyols	dels eclesiàstics martiritzats al mig de la plaça de Catalunya pels de la
és el que vull! Ja veuràs quin rebombori mourà la teva vinguda; els	grinyols	que sentirem de la parentela! Serà divertit de debò. —Escolta!...
jo arribava al carrer de Bonaplata el carro ja era enllà, i he sentit el	grinyol	del tramvia, que s'ha aturat, just, ran de l'aresta de la cantonada. Jo
mullada en putrefacció s'alçava un fumerol i venia una mala flaire. Els	grinyols	dels porcs furgant amb llibertat arribaven fins a mi. De la teulada
del Parc, davant el qual m'havia aturat moltes vegades. Era el mateix	grinyol	trist, el mateix enuig, la mateixa lassitud. El nostre professor tenia
estels al femer. El meu heroisme s'havia desfet en plors de criatura o en	grinyols	d'impotent. La meva generositat, aquell "humanitarisme" que havia
posà a bordar. —Calla, Neró, que tothom dorm! El lladruc es convertí en	grinyol	d'alegria. Cosme obrí el reixat; la porta gemegà, com sempre. "També se
de l'hort, dintre un corraló, sentíem el porcell castrat, i els seus	grinyols	ens eixordaven. De la xemeneia ens arribava la fragància de les seves
sortides i entrades periòdiques de què ja he parlat; a-les-hores, a cada	grinyol	de les seves poderoses frontices, trobàvem una plenitut de misteri —tot
no hauria de tenir més que un sol nom (si se li pogués treure tot	grinyol	): la ironia. En relació amb la dificultat d'ésser, de la qual és
la bonior de la gent i el gran traüt de carros i de tartanes, els	grinyols	, brams i renillets del bestiar dut a vendre, la cridòria dels firaires
de falla o de sobra, i heu-se destrempada la guitarra i en surten	grinyols	i esgarips discordants en lloc de concertada harmonia. Per prudent i
que no fos primer pas d'una fi certa. En el bo del ball de la vida, un	grinyol	discordant fa present, de sobte, que és el violí de la mort qui mena la
Les explosions s'apropen, acompassades. Les bombes ratllen l'espai amb	grinyol	estrident, com si l'aire s'hagués tornat de vidre. Serà la vinent per a
nines, i el terror de morir que encongeix les entranyes, i el sinistre	grinyol	de les bombes, i la ganyota sorruda dels morts esquarterats, i els gemecs
per manca dels mitjans adequats, no perquè ignori cap remota intenció del	grinyol	i del glapit i de les maneres diverses de brandar la cua. ¿I havia de ser
retronar a nostres peus el fexuch trontoll del tren ab els esgarrifosos	grinyols	de la ferralla enfrenada y veure extendres a frech del andén, com
un plat de petxinetes amb mostaça que els serviren a l'hotel, i aquells	grinyols	incomprensibles que fan, a la nit, els gondolers. La tia Paulina, que no
i la vida hi és desordenada, el cant dels ocells fa un crit o un	grinyol	sense cap mena de gràcia. Quan veieu algun d'aquests animalets dissecats
d'uns llenyataires i se li han cremat els peus —digué Compare Llop amb un	grinyol	. —Tabaqui va amb ell. —Hi ha quelcom que puja la muntanya —digué Comare
el rellotge, bategava amb un pols tan seguit que adormia el silenci. El	grinyol	d'una frontissa la féu retornar de l'embadaliment. Era la Madrona que
li retinguessin els parpres. Les fustes del llit es planyen en un sord	grinyol	, acostumades com eren a reposar en l'aire buit de moviments i de sons, en
sospirà. Sentí una lleu commoció en tot el cos i li semblà que un llarg	grinyol	resseguia la barana. Un punt encès que pampellugava en el cel feia
deixava el barret, i es tancava sense dir aquesta boca és meva. El	grinyol	que feia la clau al girar en el pany se li clavava a l'ànima com una
encara no havia badat dos travessos de dit el batent, va esclatar un	grinyol	tan fort, despertant unes ressonàncies tan baladreres, que no va semblar
tirà al darrera el colze, i la massa negra del lleó caigué a terra amb un	grinyol	d'agonia, al costat del búbal. Però, aleshores, una lleona aparegué a
de greu maduresa. El músic, a tot això, començà de sonar, i a força de	grinyolets	del ximbing rompé amb un cant gutural i monòton com ho són tots
a l'exclamació del Locomotora. La bèstia deixà oir un petit	grinyol	per a correspondre dignament al xiuxiueig dels visitants. —"Entrin,
ocasió de distingir-se. Tan eloqüents foren els seus gestos i els seus	grinyols	insinuadors, que els altres el complagueren. Ja a dins del pati pensaren
les parets adobades de calç i escopinades de pluja. Xerrameca de dones.	Grinyol	de garrins. Bramar d'un ase. Fortor de cort amagada. Poc a poc el carrer
corren mig nus, damunt el pont, com a diables. Se senten crits guturals,	grinyols	de corriola i una gran vela s'enlaira majestuosa, s'infla i palpita com
excessivament plana i descriptiva d'Astrana Marín. I ho feia amb els	grinyols	i la visceralitat dels actors romàntics italians, l'últim dels quals,
Per atzar passava una carreta, anunciada pels retrunys i els	grinyols	de les rodes, o una parella de bous que tornaven de rasclar o de llaurar,
rosses de muntanya que llisquen com coets entre la fullaraca—; el	grinyol	d'una branca de suro que fregava amb una altra moguda per un lleu
amb dues llates guerxes per barana, conduïa al sota teulat, però amb uns	grinyols	i amb uns trontolls ben poc tranquil·litzadors per als que hi muntaven. A
ais arrabassats per un turment insofrible, deixava anar aqueixos	grinyols	exasperats, precursors d'una empaitada a mort. Innocenci, amb tot, no
se'n veieren un bull. Allò fou una tempestat de salts, de lladrucs, de	grinyols	, de remolins i cops de cua, respostejats per renys, malaïtsigues, mots
altura ni per quin indret. En l'antre espinós s'oïa un terrabastall de	grinyols	, de crits, de queixalades i de cops verament horripilants. El guany de la
S'armà un rebombori indescriptible de corredisses, de lladrucs, de	grinyols	estridents i de riallades atronadores. Després s'inicià el retorn, i no
a la cuina, era rebut per les exclamacions dels camperols armats i pels	grinyols	de la gossada impacient. Partien serres enllà. Els erms i els herbeis
la porta rogenca de la capella, porta comprometedora que sempre feia un	grinyol	inoportú, miràvem dintre i tots contents dèiem entre nosaltres murmurant:

Pàgina 1 (de 7)

50 següents