Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
gris A 3501 oc.
gris M 786 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gris Freqüència total:  4287 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'atzar-nas-de-Cleopatra continuarà sent una amenaça per a la dolça, grisa i resignada multitud dels súbdits, que solament aspiren a viure aquesta
es limiten a demanar clemència "per als altres": per a la multitud dels grisos malfactors, per als depravats quotidians, per als violents mediocres,
una cabra, un anyell solitari. Un ase es rebolca davant la caseta grisa. Una noieta amb vestit vermell baixa pel camí amb un feix de llenya. I,
a les muntanyes de Sau: uns núvols espessos i flonjos, d'un color gris fosc, però amb els contorns d'un rosa daurat incomparable. El sol aclaria
de vent i pluja. Hem anat al Noguer. Als llocs obacs hi ha gebre: blancor grisa i guspirejant sobre el color càlid, torrat de les fulles mortes. Al lluny
4 febrer. Sortim a mitja tarda. Fa vent. Núvols gris clar, gris fosc, allisats per la ventada. Els Pirineus són una mica
febrer. Sortim a mitja tarda. Fa vent. Núvols gris clar, gris fosc, allisats per la ventada. Els Pirineus són una mica velats. Tot
cetacis. Les branques fines dels castanyers es dibuixen contra el cel gris o blau pàl·lid, contra la neu lleument encalitjada, damunt les ginesteres
Aquests dies, al nostre veïnat de "les Paitides" (una dotzena de cases grises, aclofades entre els sembrats, amb olles blaves d'alfàbrega o d'herba de
A la tarda hi ha uns núvols com de pastel, sense malícia, mescla de grisos dolços amb el blanc més pur. A contrallum s'accentua el verd tènue del
de trobar-lo al capdavall del Passeig de Gràcia: amples espatlles, vestit gris, cara roja de sant Jordi. Està molt content de veure'm. M'abraça. Diu que,
de la columna Ascaso. Un d'ells estava completament embriac. Cabell gris, cara roja i embotornada. Els seus companys el pataquejaven perquè no
de cas, ja les farem servir nosaltres". A la tarda anem a Vilarmau. Cel gris i plata. Diuen que nevarà. Olor de fum de carboneres, com flaire de
branques negres, els més fins branquillons destacant-se sobre els núvols gris-blau o el cel de posta, groguenc, viola pàl·lid. Les cogullades canten
un gran sac de fullaraca. Cap al tard lluen els núvols de la posta, d'un gris-salmó inoblidable. D'altres floten, color de lilà, darrera un rengle de
deliciosa d'herba seca. He vist un vedellet nat de dos dies, d'un color gris de plata, pèl fi, morro humit i ulls dolços. La masovera deia: "Fa un
impertorbable. Que dolç aquest flauteig tímid del merlot, sota el cel gris, mentre el vent mou les ginesteres! Els avellaners són guarnits de llarga
inacabable. 2 març. Arribo al matí a Barcelona. Dia gris. Del tren estant veig la taca rosa dels presseguers, la blancor de les
l'herba, sota una clariana de cel blau encerclada de núvols blancs i grisos, vam sentir un cant d'ocell que no havíem sentit mai: unes notes breus de
de plata sobre el Montseny, neu de plata. Després una gran nuvolada grisa apaga el paisatge pròxim, però es veu el Pirineu assolellat, amb més neu
més dura i decisiva de la guerra. Vent, molt vent. Nuvolets blancs i d'un gris tènue sobre els boscos, com de pintura italiana. Violes als marges. Camps
en la música incomparable de la jovenesa. Al cel hi havia uns núvols d'un gris alegre, amb els contorns daurats. Arç florit, pruneres blanques,
canta a bell cor. Les pruneres i els presseguers florits es destaquen del gris-morat de la muntanya. Anem, bon tros enllà, pel camí de Sant Marçal.
de granit amb taques de liquen, rodones com arxipèlags glaucs en una mar grisa. Cap al tard, cel gris-blau, cel de flama. Un merlot xiula tímidament als
liquen, rodones com arxipèlags glaucs en una mar grisa. Cap al tard, cel gris-blau, cel de flama. Un merlot xiula tímidament als Sis Avets.
març. Anem al Pujol de Muntanya. Tornem a veure el vedellet gris d'argent, la doble porxada grisa, les pallisses amb flaire d'herba seca.
de Muntanya. Tornem a veure el vedellet gris d'argent, la doble porxada grisa, les pallisses amb flaire d'herba seca. Diu que la masovera es trobava fa
i la muntanya queda ben blanca. Les pedres reboten sobre el liquen verd i gris de la teulada. 21 març. Aquesta nit he tingut una estona
ratlla estrident de neu. Enllà dels avets en calma, el blau és velat d'un gris tèrbol. 27 març. Matí tebi; amb l'abric tenim calor.
com les potes d'un drac blanc fantàstic. Però entre la neu, en el món gris i blanc, canta una mallerenga. És una nevada primaveral. Sembla que els
he sortit una estona. El Matagalls blanc es perfila contra uns núvols gris fosc, davant els quals floten uns nuvolets vermells de posta. La neu es
poc es perdien sobre la neu, carenes enllà, en direcció a Barcelona. Dia gris (per bé que a quarts de dues surt una mica el sol). Anem pel camí del
l'estel solitari. Cap al Pirineu, una llarga línia de núvols dolços, grisos. Arribaven veus del poble, sobretot veus d'infants. Ocells de bardissa
era d'un to rogenc, misteriós, com d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran de carena. Tot plegat, irreal, místic (en el sentit dels
casa. A la tarda pedrega, però després surt el sol. Entre els castanyers grisos, nus, ja es drecen, tendres fantasmes de primavera, els pollancres verd
m'ha vist, i ha continuat volant. Tenen el ventre ros i l'esquena grisa i terrosa. Són llargs, afuats, estilitzats, com un esparver o una grossa
enèrgic, elegant. Cap al Martí, a la tarda. D'una clariana dels núvols grisos sortien raigs de sol oblics, a la manera de Gustau Doré. Molta ginesta
casa en Sunyer, veig davant meu un home alt, atlètic, nòrdic, amb vestit gris: era en John Langdon-Davies. Quin bell atzar! Vaig a la seva pensió i em
pobret!, el van haver de deixar allí". Arribem que encara clareja. Cel gris, aire fred. Diu que avui ha nevat una mica i hi ha claror vora la Creu, a
que saludaven agitant la mà per la finestra; els uniformes blaus, verds, grisos, vermells, guarnits d'or, de seda, d'ermini; la carrossa reial, tirada
d'or, de seda, d'ermini; la carrossa reial, tirada per deu cavalls grisos, i, a dins, el rei i la reina, amb corona i ceptre, immobilitzats pels
de pollancres. Veiem el gorg, l'aigua blanca i brogidora entre les pedres grises, o tranquil·la, verda, clapejada d'ombres menudes, sota els verns i els
a la sorra del fons. Olor d'aigua, escuma de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant, anem a abraçar la soca altíssima del famós Faig del Noguer.
anem a la fageda de Vilarmau: diríeu un parc, amb verdor lluent i soques grises. Les fulles tenen un borrissol al voltant; la poncella, allargassada,
brío su aversión al Gobierno antiproletario constituido ayer\. Cel gris, tot el dia. Plou. L'àlber és tot despentinat, té les fulles girades,
de pluja. 21 maig. Aquesta nit ha plogut molt. Matí gris, fred. El Pirineu es veu molt blanc entre els núvols. A certs indrets el
i les muntanyes d'Olot hi ha una ratlla de núvols blancs amb ombres grises, que recorden els àngels galtuts i barrocs de l'Obiols. A les muntanyes
té un color d'òxid de ferro, amb les finestres emmarcades de granit gris, i la teulada també acolorida amb el rovell —més pàl·lid— dels líquens.
bell cim, una creueta de ferro. Un xic enllà, l'ermita arraulida i sègol gris-verd, i planter de freixes i pollancs. Berenem a la font de la bassa de
glòria lenta del juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to rosa violaci, grisos llunyans, un cant espaiat de mallerenga, grills, algun rossinyol, un

  Pàgina 1 (de 86) 50 següents »