DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
groc A 4164 oc.
groc I 3 oc.
groc M 1058 oc.
groc SIG 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb groc Freqüència total:  5226 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pulcre Trompel·li va empitjorar de la bufeta del fel: per una temporada, groc canari. "Que no ens pateixi de càncer", mig diagnosticava, atenta,
surar una mena d'ansiosa espera, en els botons de les flors, en les grogues baies dels àlbers a punt d'esclatar, en el vol maldestre d'una oreneta
amb un casc negre i una casaca verda guarnida de taquetes grogues, com un brodat d'or. He mirat de prop les poncelles de la glicina: són
com de pintura italiana. Violes als marges. Camps amb alegres flors d'un groc viu. I aquell merlot suau, sempre, a les fondalades. 14
a fer llenya de ginebró. Fa una olor deliciosa. He vist dues papallones grogues, i l'herba cada dia és més constel·lada de floretes d'or. Els diaris es
inconfusible olor de primavera. Minúscules flors morades entre el blat, grogues entre les farigoles. L'Albert juga amb avions de paper. A l'horitzó fins
molts arços en flor. Violes. Alguna margarida, amb el "capell blanc i groc". Havent dinat, pedrega i la muntanya queda ben blanca. Les pedres
de cristall, els caramells del ràfec. I he tornat a veure un papalló groc vora els ginebrons que fan ombra a la neu. Vaig al poble. Lluna clara de
wagneriana. Hem collit unes flors blanques, de sis pètals, amb cor groc i olor finíssima: penso que són satalies. He llegit un bell poema de
Els camps de naps florits fan, amb la neu, una bandera blanca, verda i groga. 31 març. Sol, cel blau. Quan surto de casa, la teulada
No ho crec possible. 4 abril. Hi ha tot de petites flors grogues a l'herba, agrupades en constel·lacions, estels d'or en una nit verda. A
de l'Home). A mig matí s'ennuvola. Passem vora els camps de naps, de flor groga (gairebé fa mal als ulls, de tan viva) i d'olor delicada. Però qui
(Que bonic feien, a la tarda, dues noies collint herba entre els camps grocs, les notes vermelles o blanques del vestit en aquella mar florida!). Cap
d'un anyell o les aigües del nacre. Al fons, entre els camps verds, grocs o color de terra llaurada, brillava, ací i allà, una pinzellada viva
de Gustau Doré. Molta ginesta florida. Flors morat pàl·lid, blanques, grogues, morades, pels marges. Llegeixo /The meaning of Art\, de H.
no anés a Barcelona. Anem a Rosquelles. A banda i banda del camí és tot groc de ginesta. A la tarda veig uns camps de trèvol florit, color de maduixa,
esvaït bastant. Cap al tard, entre els avets del parc, es veu un clap groc que no se sap ben bé si és sol ponent o ginesta florida. 23
menuts crespinells agrupen les constel·lacions espesses de llurs flors, grogues estrelles de cinc puntes. 18 juny. Plou. La boira espessa
es veu alguna falguera groguenca; els juvenals enlairen el plomall d'un groc pàl·lid, i la dalla ha segat dels marges fenàs, campànules, fins algun
una mica blakià. La muntanya, enllà dels castanyers verds (i ja tacats de groc), té un color pur d'ametista. Calma d'agost; lluna primerenca.
escolto Ràdio París. En tornar, hi ha boirina. Després lluna minvant, groga, inflada... Frescor i avets. 27 agost. Matí: al parc
Torno que ja és fosc, però a Llevant hi ha el reflex de la lluna. La veig, groga i minvant, vora els avets, amb aquell aire una mica catastròfic, màgic,
a moments, un abril sense frisances. Ara i adés, una fulla grossa, groga, cau, amb so de paper, d'algun esvelt pollanc. Ja hi ha alguna castanya
encatifats de fullaca de castanyer, i als arbres hi ha moltes fulles grogues. En tornar, boira, boira espessa. Arbres i cases s'han tornat fantasmals
del Martí són realment flama viva. Els pollancs, processons de fantasmes grocs. Vaig al poble a primera hora de la tarda. Quins fumerols de carboner!
i daurat! La dolça pau tardoral inundava els alzinars, les pollancredes grogues, els castanyers d'aram, els xiprers d'alguna masia antiga. Al fons, el
La Noguera, veiem uns pollancres que conserven al cim uns rams de fulles grogues, d'un groc tan viu que semblen mates de ginesta florida. A Barcelona
uns pollancres que conserven al cim uns rams de fulles grogues, d'un groc tan viu que semblen mates de ginesta florida. A Barcelona —lluminosa,
Pujol, al matí, d'on porto un sarronet d'una magnífica farina de moresc, groga i saborosa. Com pensem, ara, en el menjar! Mai no havia tingut
hi ha un pensament de broma blanca a la carena, voleteja algun papalló groc. La guerra continua, terrible. Hi ha qui diu que les forces de Franco van
fresques. Olor d'humitat, recs d'aigua abundosa, flors blanques, flors grogues d'enciam de pastor. Abans-d'ahir vaig començar a traduir la crítica
boira vela aquest paisatge de tardor molla i trista. Al parc, les fulles grogues dels til·lers, entre els avets foscos, simulen una ullada de sol pàl·lid.
enllà, una rosa boscana vora el camí: la lleu corol·la rosada i el cor groc com una custòdia. La cullo i la guardo en un llibre. Aquest matí, en la
zona francesa. Desfilen lentament, alguns amb la nota clara d'una manta groga, tots amb la xilaba i el fusell, molts d'ells amb bastó. Desapareixen
d'obrir l'abscés vam buidar uns 200 centímetres cúbics de pus groc verdós, sense cultius positius. La radiografia del ronyó ens descobrí una
li pengen del pit, amb una de tan llarga que li arriba al baix ventre, groga com un rovell d'ou i amb un apèndix retorçat que sembla un gargall. Els
mamellam, les bates esparracades dels cirurgians, un parell de mitjons grocs i mig sostenidor que aterra prop del cor obert de la pacient. —La
sol. Només brillen les bombetes que pengen del sostre, uns llums dèbils i grocs que s'estavellen contra l'ombra dels racons profunds i plens de ressons
galleda. Se li escapa un altre brollador negre que trenca la superfície groga i immòbil del bassal; uns esquitxos li arriben fins a la boca,
primer. —Enllestim, doncs, enllestim! Això puja molt de pressa. La capa groga va avançant cap als rajols fins aleshores eixuts, frega ja la part baixa
baixa, i els tiren a l'altre extrem. Una mena de para-sol tacat de verd i groc els protegeix aproximadament de l'aigua. Ells travessen cap a l'altre
L'individu del cigar, nerviós, mastega la punta amb unes dents llargues i grogues i, tot seguit, de puntetes, avança una mica cap a l'interior, on es queda
un carnet on el metge pren nota de tot el que ha observat. El carnet groc. Us el puc ensenyar, l'hem de dur sempre damunt. —No cal —li atura ell
dels plecs atapeïts de lletra menuda; blancs, blaus, verds, negres, grocs, lila, carbassa... —Impecable, oi? —prossegueix l'home amb la satisfacció
llit alt i ample dreçat contra un suport que l'enlaira del pis de rajols grocs; la dona hi és asseguda, l'esquena repenjada al capçal i els llençols
que ella es decanta una mica per a acabar-la d'empènyer sobre la vànova groga, on es queda amplament asseguda, però girada i amb els braços alçats cap
però de parets massa recarregades per una mostra de paper vermell i groc on s'entrellacen serpents i roses. —Veniu —li fa la dona—. Us estimeu més
de dins de la capsa són de cinc colors diferents, blaus, verds, grocs, vermells i blancs, a cadascun dels quals correspon una data de naixença
electricitat. —Es torna a asseure—. Som-hi. —Mira l'individu—. Fórmula groga... —No —replica l'altre—, blanca. Ja en tinc quaranta-dos. —No hi fa
setmanes, mesos enrera? —gemega. Es calma una mica, estira uns papers grocs de la capsa de sabates—. Sí, te la faré —diu—. En faré a totes

  Pàgina 1 (de 105) 50 següents »