Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

solitari planava sobre els camps amb les ales esteses, gairebé immòbil,	gronxant	-se en la quietud de l'atmosfera. Al fons les muntanyes llunyanes
les alzines. Un cucut canta, per bé que no insisteix. Però el merlot	gronxa	, en aquest temps humit, la línia del seu cant serè, lligat, ondulant com
pa. Tots els camins són plens de xaragalls, tot és moll. I els merlots	gronxen	llur melodia apagada en aquest món líquid. 8 maig. Quan
a cinquanta-cinc anys, tan grossa com ell i plena de palpissos que se li	gronxen	fins i tot quan s'atura i que només lentament retroben l'equilibri que
—reconeix la noia afiançant els peus sobre els talons mentre es	gronxa	amb un petit sospir—. Em fa patir... Però aleshores ell la subjecta,
sordament: —Tu? Riu amb un esclafit gairebé histèric i les sines se li	gronxen	amunt i avall, generoses i altes sota la combinació. —Sí —fa simplement
en l'espai més clar de la cantonada. El travessa una figura baixa que es	gronxa	una mica, feminilment tot i els pantalons, i aleshores el xicot riu
quals es desvien a l'esquerra, sense penetrar-los. La testa de la noia es	gronxa	a tocar de l'esquena de l'home; els braços, caiguts cap a terra, li
El mira, i el cap es desplaça una mica pel braç, es gira enlaire, sembla	gronxar	-se un moment contra la llisa estructura de la carn blanca i, a la fi, es
darrera el noi que entra de nou al menjador. L'home somriu, satisfet, es	gronxa	una mica sobre les puntes de les sabates, els polzes clavats a les
mestre llegia, balancejant endavant i endarrera la seva immensa ossada,	gronxant	-se en el llarg període, com si es tractés de la corda d'una sonora
naturals d'aquesta grandesa, però mai d'aquest color meravellós,	gronxat	per la calma i el silenci de les palmeres i amb els esmalts marins, amb
i de les illes de la Sonda, tot el món d'ales febles i precioses que es	gronxa	dins l'aire de les terres calentes i evoluciona sobre les flors
llengua. L'olor polinèsia, que és una barreja de suor i d'oli de coco, es	gronxa	impassible com una mena de balança penjada a la punta del vostre nas, i
de les criatures, la sòrdida xafarderia de les comares, es pengen i es	gronxen	en els invisibles trapezis clavats en el sostre baix, enrarit i
amos de les finances internacionals els nostres banquers i comerciants es	gronxaven	en el paradís perdut de la Mediterrània dels segles XVI i
arraconament total de les Corts de la vida política—, els catalans es	gronxaven	en la més absoluta ignorància de l'Estat i dels ressorts del Poder.
tot això d'ara no ho hauria pogut ni somniar! Aleshores encara m'agradava	gronxar	una nina d'amagat, amb tot i que em sentia viure i créixer. Estimava tant
La senyora Rosa barra la porta i se'n va apressadament cap al fons,	gronxant	les seves carns desforjades.)] Rosa. Quin trastorn passa
de temps a fer-la. Mallorquina, va dir que era. Tota de fusta. Només es	gronxava	una mica. I va dir que li hauria de fer un coixí del mateix color que els
i que de poc que es desmaia en el punt de trobar-se sols. I en Quimet,	gronxant	-se una mica en la seva cadira, reia per sota del nas i amb en Cintet li
s'anava fent fosc i més fosc i els xiprers tremolant sense parar es	gronxaven	com l'ombra de molts morts apilotats, els xiprers negres, que són arbres
vent. Els filferros d'estendre la roba, rovellats de tant no servir, es	gronxaven	, i la porta de la golfa, pam, pam... La vaig anar a tancar. I a
blaus, almenys una dotzena ben bona, com un mar de taques blaves que se'm	gronxés	davant. I vaig caure. I em van haver d'acompanyar a casa. A la nit, quan
vaig veure volar unes ombres petites i totes les cases es van començar a	gronxar	com si tot ho haguessin ficat a dintre d'aigua i algú fes bellugar
Viatge deliciós; l'avioneta volava baixa, com una fulla enduta i	gronxada	pel vent; el paisatge era a la vora i feia bonic —més del que ho és— i
havía baixat als tercers pisos de Barcelona per hont vola enjogassada,	gronxant	los arbres, una marinada frescal; quan encara no borbullen per la
gosar com s' encarnisa en fernos patir un altre dia! La Madrona, que tot	gronxant	lo nen, sentía desde la saleta 'l mal aufegat singlot, endevinant com si
voltas invocat per la mare, tantas voltas repetit per la Madrona quan,	gronxant	al nen pera ferlo dormir, li cantava al compás apendulat de la cadira:
y estirá sos membres ab emperesit deliqui. Pe'ls ulls de sa mare 's	gronxava	temps há una llágrima que en aquell moment saltá cara avall. Oh! era
altre, 'l nen comensá á plorar y per més que s' esforsava la cuynera en	gronxar	lo, en amoixarlo y aconsolarlo ab la calor de sas galtas encesas per la
del meu nen. Ja veuréu com s' hi entretindrá, pobrissonet.— Y vejent	gronxar	se com garlandas las tendras enredaderas que verdejavan á fora 'l vidre,
la fosca vora el bassol on s'adormen els velers. Les còncaves naus es	gronxaven	dolçament; damunt d'ells els mariners sopaven amb aquella olor d'all. A
el veié reaparèixer i arrecerar-se dins un tou de fulles: una branca es	gronxà	suaument... Algú havia obert la porta del jardí; avançava damunt la
frescor rural d'aquella noia que el destí posava al seu abast. Mentre es	gronxava	al balancí feia els seus càlculs, alimentava somnis, combinava amoroses
i llegia el diari que ell acabava de llegir; Humbert, plàcid i taujà, es	gronxava	mandrosament al balancí. Al cap de poc entraria la criada amb la sopera
catedral de Pisa i no per haver-se fixat en un infant mentre es	gronxava	. Aquestes analogies externes no tingueren, sens dubte, gaire importància
s'arrissava, dues gavines es deixaren anar sobre les ones i començaren a	gronxar	-se, la gorja bombada, seguint el ritme de la mar. Jo endevinava, amb
ajeure, vaig tancar els ulls; sentia respirar la mar tranquil·lament,	gronxant	-se, i jo pujava i baixava sobre ella, com una gavina. I així, dolçament
fer net de l'anyell. El món es feia més lleu, la mar reia, la terra es	gronxava	com el pont d'un vaixell, dues gavines caminaven damunt els palets i
de l'escarabat que es capbussa en l'aigua; en l'aqueni alat que és	gronxat	per la brisa més suau; en resum, veiem magnífiques adaptacions arreu i en
El romiatge a l'ermita A l'ermita de Sant Joan s'hi va per un camí que es	gronxa	en les suaus ondulacions de la plana. Són set quilòmetres i escaig de
de dona i una mare en la mort que t'obri falda. I que et	gronxi	i et bressi en aquesta hora com al començament i que et
pres i tancat com un castell, l'entrada plena de mostruaris i an ell	gronxant	-se en un balancí i fent-se enllustrar les sabates. El viatjant, si és al
no manca oliva ni fulla i les campades de blat, de segle i d'ordi	gronxen	la seva intacta ufana, al suau alè del vent terral que ara s'aixeca. La
força. Acabat el joc i la rialla, comença la feina. Els camps de blat es	gronxen	amb un esllanguiment de dona gràvida, que somriu tota dolça, l'aire i el
tan fresca i encesa, del riure que té una claror d'alba, del cos que es	gronxa	com una flor al cap de la tija. Ella riu i el moteja de fantasiós i
una cascada grisa i remorosa, l'esquelleig de les cigales i el mandrós	gronxar	-se de les oliveres va lliscant vers la plana emperesida, rossa en els
els llamps de ses claravoies i la remor suau de ses campanes que arribava	gronxant	-se en el vent; però l'encant era més fort a les nits, quan des de la
enginy per a col·locar aquest abalori o aquella gaieta?. La noia avença	gronxant	-se mandrosament mentre la mà dreta descansa sobre el costat. És alta,

Pàgina 1 (de 17)

50 següents