×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb gronxar |
Freqüència total: 841 |
CTILC1 |
solitari planava sobre els camps amb les ales esteses, gairebé immòbil, | gronxant | -se en la quietud de l'atmosfera. Al fons les muntanyes llunyanes | les alzines. Un cucut canta, per bé que no insisteix. Però el merlot | gronxa | , en aquest temps humit, la línia del seu cant serè, lligat, ondulant com | pa. Tots els camins són plens de xaragalls, tot és moll. I els merlots | gronxen | llur melodia apagada en aquest món líquid. 8 maig. Quan | a cinquanta-cinc anys, tan grossa com ell i plena de palpissos que se li | gronxen | fins i tot quan s'atura i que només lentament retroben l'equilibri que | —reconeix la noia afiançant els peus sobre els talons mentre es | gronxa | amb un petit sospir—. Em fa patir... Però aleshores ell la subjecta, | sordament: —Tu? Riu amb un esclafit gairebé histèric i les sines se li | gronxen | amunt i avall, generoses i altes sota la combinació. —Sí —fa simplement | en l'espai més clar de la cantonada. El travessa una figura baixa que es | gronxa | una mica, feminilment tot i els pantalons, i aleshores el xicot riu | quals es desvien a l'esquerra, sense penetrar-los. La testa de la noia es | gronxa | a tocar de l'esquena de l'home; els braços, caiguts cap a terra, li | El mira, i el cap es desplaça una mica pel braç, es gira enlaire, sembla | gronxar | -se un moment contra la llisa estructura de la carn blanca i, a la fi, es | darrera el noi que entra de nou al menjador. L'home somriu, satisfet, es | gronxa | una mica sobre les puntes de les sabates, els polzes clavats a les | mestre llegia, balancejant endavant i endarrera la seva immensa ossada, | gronxant | -se en el llarg període, com si es tractés de la corda d'una sonora | naturals d'aquesta grandesa, però mai d'aquest color meravellós, | gronxat | per la calma i el silenci de les palmeres i amb els esmalts marins, amb | i de les illes de la Sonda, tot el món d'ales febles i precioses que es | gronxa | dins l'aire de les terres calentes i evoluciona sobre les flors | llengua. L'olor polinèsia, que és una barreja de suor i d'oli de coco, es | gronxa | impassible com una mena de balança penjada a la punta del vostre nas, i | de les criatures, la sòrdida xafarderia de les comares, es pengen i es | gronxen | en els invisibles trapezis clavats en el sostre baix, enrarit i | amos de les finances internacionals els nostres banquers i comerciants es | gronxaven | en el paradís perdut de la Mediterrània dels segles XVI i | arraconament total de les Corts de la vida política—, els catalans es | gronxaven | en la més absoluta ignorància de l'Estat i dels ressorts del Poder. | tot això d'ara no ho hauria pogut ni somniar! Aleshores encara m'agradava | gronxar | una nina d'amagat, amb tot i que em sentia viure i créixer. Estimava tant | La senyora Rosa barra la porta i se'n va apressadament cap al fons, | gronxant | les seves carns desforjades.)] Rosa. Quin trastorn passa | de temps a fer-la. Mallorquina, va dir que era. Tota de fusta. Només es | gronxava | una mica. I va dir que li hauria de fer un coixí del mateix color que els | i que de poc que es desmaia en el punt de trobar-se sols. I en Quimet, | gronxant | -se una mica en la seva cadira, reia per sota del nas i amb en Cintet li | s'anava fent fosc i més fosc i els xiprers tremolant sense parar es | gronxaven | com l'ombra de molts morts apilotats, els xiprers negres, que són arbres | vent. Els filferros d'estendre la roba, rovellats de tant no servir, es | gronxaven | , i la porta de la golfa, pam, pam... La vaig anar a tancar. I a | blaus, almenys una dotzena ben bona, com un mar de taques blaves que se'm | gronxés | davant. I vaig caure. I em van haver d'acompanyar a casa. A la nit, quan | vaig veure volar unes ombres petites i totes les cases es van començar a | gronxar | com si tot ho haguessin ficat a dintre d'aigua i algú fes bellugar | Viatge deliciós; l'avioneta volava baixa, com una fulla enduta i | gronxada | pel vent; el paisatge era a la vora i feia bonic —més del que ho és— i | havía baixat als tercers pisos de Barcelona per hont vola enjogassada, | gronxant | los arbres, una marinada frescal; quan encara no borbullen per la | gosar com s' encarnisa en fernos patir un altre dia! La Madrona, que tot | gronxant | lo nen, sentía desde la saleta 'l mal aufegat singlot, endevinant com si | voltas invocat per la mare, tantas voltas repetit per la Madrona quan, | gronxant | al nen pera ferlo dormir, li cantava al compás apendulat de la cadira: | y estirá sos membres ab emperesit deliqui. Pe'ls ulls de sa mare 's | gronxava | temps há una llágrima que en aquell moment saltá cara avall. Oh! era | altre, 'l nen comensá á plorar y per més que s' esforsava la cuynera en | gronxar | lo, en amoixarlo y aconsolarlo ab la calor de sas galtas encesas per la | del meu nen. Ja veuréu com s' hi entretindrá, pobrissonet.— Y vejent | gronxar | se com garlandas las tendras enredaderas que verdejavan á fora 'l vidre, | la fosca vora el bassol on s'adormen els velers. Les còncaves naus es | gronxaven | dolçament; damunt d'ells els mariners sopaven amb aquella olor d'all. A | el veié reaparèixer i arrecerar-se dins un tou de fulles: una branca es | gronxà | suaument... Algú havia obert la porta del jardí; avançava damunt la | frescor rural d'aquella noia que el destí posava al seu abast. Mentre es | gronxava | al balancí feia els seus càlculs, alimentava somnis, combinava amoroses | i llegia el diari que ell acabava de llegir; Humbert, plàcid i taujà, es | gronxava | mandrosament al balancí. Al cap de poc entraria la criada amb la sopera | catedral de Pisa i no per haver-se fixat en un infant mentre es | gronxava | . Aquestes analogies externes no tingueren, sens dubte, gaire importància | s'arrissava, dues gavines es deixaren anar sobre les ones i començaren a | gronxar | -se, la gorja bombada, seguint el ritme de la mar. Jo endevinava, amb | ajeure, vaig tancar els ulls; sentia respirar la mar tranquil·lament, | gronxant | -se, i jo pujava i baixava sobre ella, com una gavina. I així, dolçament | fer net de l'anyell. El món es feia més lleu, la mar reia, la terra es | gronxava | com el pont d'un vaixell, dues gavines caminaven damunt els palets i | de l'escarabat que es capbussa en l'aigua; en l'aqueni alat que és | gronxat | per la brisa més suau; en resum, veiem magnífiques adaptacions arreu i en | El romiatge a l'ermita A l'ermita de Sant Joan s'hi va per un camí que es | gronxa | en les suaus ondulacions de la plana. Són set quilòmetres i escaig de | de dona i una mare en la mort que t'obri falda. I que et | gronxi | i et bressi en aquesta hora com al començament i que et | pres i tancat com un castell, l'entrada plena de mostruaris i an ell | gronxant | -se en un balancí i fent-se enllustrar les sabates. El viatjant, si és al | no manca oliva ni fulla i les campades de blat, de segle i d'ordi | gronxen | la seva intacta ufana, al suau alè del vent terral que ara s'aixeca. La | força. Acabat el joc i la rialla, comença la feina. Els camps de blat es | gronxen | amb un esllanguiment de dona gràvida, que somriu tota dolça, l'aire i el | tan fresca i encesa, del riure que té una claror d'alba, del cos que es | gronxa | com una flor al cap de la tija. Ella riu i el moteja de fantasiós i | una cascada grisa i remorosa, l'esquelleig de les cigales i el mandrós | gronxar | -se de les oliveres va lliscant vers la plana emperesida, rossa en els | els llamps de ses claravoies i la remor suau de ses campanes que arribava | gronxant | -se en el vent; però l'encant era més fort a les nits, quan des de la | enginy per a col·locar aquest abalori o aquella gaieta?. La noia avença | gronxant | -se mandrosament mentre la mà dreta descansa sobre el costat. És alta, |
|