Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de pressa i d'una manera que, als pocs que el veien, tan gras i	gros	i fort, els costava de dissimular, per prudent reserva, una sensació de
que tots els déus i tots els homes plegats. Per tant, era un perill i una	grossa	desgràcia. De jove, però, era bonica, i ens imaginem que amagava la seva
innocents i inexperts, divertir una mica. Una pitonissa La dona, de cara	grossa	i inexpressiva, va avançar la cama dreta i va proferir: "A zer
poderós, força estrabul·lat, i el seu tarannà comportava, per tant, un	gros	perill. Després de les converses, solien jugar una estona al llançament
damunt Anu, el primer campió hostil, Marduk va lluitar amb la pobra	grossa	bèstia i la va matar. La gesta acomplerta, va dividir en dues meitats
li remordiria, quan, en lloc d'esforçar-se a retornar al bastiment amb	grossos	esvorancs, va nedar —tal vegada ho maliciem nosaltres— durant tres dies i
musculatura vigorosa, dedicat a la seva feina. Amb un martell no gaire	gros	, va afinant amb atenció, damunt una enclusa petita, un instrument
de les últimes fornades, de moment escassos però astuts i que armen un	gros	rebombori, a l'aguait de muntar al carro triomfal dels nous conservadors,
tan eminent, que em vaig refusar a canviar-lo d'aspecte. Mai cap petita o	grossa	bèstia no va servir el meu plaer anòmal tan bé com ell, mentre li va
ombra pacífica, perquè vaig proveir la despulla, me n'assegurava bé, d'un	gros	bou àtic, d'or puríssim —no d'un trist òbol de modesta plata—, col·locat
hi ha atenuants o diriments, sense exceptuar-ne en les transgressions més	grosses	. No l'atribolaré amb aforismes de misser ni amb citacions de codi. Ho
la pell fina, que el seu rostre era blanc i delicat, que tenia els ulls	grossos	, negres i expressius; que el seu cos era esvelt i flexible, i que tota
dels temps transcorreguts, el posaven malalt. Havia vist cometre les més	grosses	atrocitats amb indefensos animals; els havia vistos sucumbir sota els
Estiraven les bèsties cadascuna per la seva part; el gos, una mica més	gros	, arrossegava la femella. Randa aixecà la podadora i, d'un sol cop sobre
un ample capell, agençada amb robes costoses, i els seguia el "dimoni	gros	", sota la disfressa del qual s'ocultava el padrí de Mila. Manuel del
de la multitud. La lluita s'endanyava amb la resistència; el "dimoni	gros	" es preparava ja per a l'assalt definitiu. La victòria de Satanàs sobre
Si no m'aguanten el desfaig. Per aquestes! —I jurava besant-se el dit	gros	. En una altra ocasió, Mila hauria tal vegada rigut davant les paraules
de mena espantadís; digueren que una de les rodes havia ensopegat amb una	grossa	pedra. El fet cert fou que Joan de Mates, que havia anat tota la tarda de
sang. Quan travessava sota la llum d'un fanal, Tiago s'acotxà i collí una	grossa	pedra. Continuà corrent amb la pedra a la mà, seguit dels altres cada
presentar-me davant d'ella, quina cara fer-li, què dir-li. És tan	gros	el que ha gosat a fer! El padrí guardà silenci. Ara pensava en Mila. A la
com una inútil invitació. Mila contemplà els seus peus inflats i	grosses	llàgrimes començaren a rodar per les seves galtes. La dona era de nou al
la testa, que l'abatés una mica més. De tant en tant, agafava el seu	gros	bastó ferrat; li deia breument a Arcisa que no tardaria a tornar, i
la té amagada sota el coixí. A la part de dalt de la finestra hi ha un	gros	clau, que en temps antic servia per a assegurar-la. En aquest clau,
mirat, això, sí, era història, però no tota la història. El	gros	de la societat —si puc dir-ho així— en quedava al marge. I l'experiència
a afegir-hi allò que bonament pot: la seva aportació de novetat. Mínima o	grossa	, aquesta ofrena se sedimenta sobre els guanys i les aportacions
controlat, pot donar bon rendiment, i aleshores hom fa els ulls	grossos	. De tota manera, s'ha igualment de considerar que les fronteres del vici
sobre el fons blanc. S'aturà un instant al mig del carrer; un home	gros	, amb brusa d'infermer, s'acostà al xofer de l'ambulància i va dir-li: —
encara) diu que dialogaven el cucut i la seva companya, l'un a l'alzina	grossa	, l'altre a Puig de Sucre. Tot el matí han cantat les puputs. El sègol ja
grisa i terrosa. Són llargs, afuats, estilitzats, com un esparver o una	grossa	oreneta. 25 abril. Gairebé podria escriure un petit
amb el blat com una aigua verda fins a genoll, són ben florides. Flors	grosses	, una mica arrissades, d'un perfum delicadíssim, com de violer o de
En tornar, reposo al pati. Passa una noia amb un gran cistell d'herbes i	grosses	margarides; ve una alenada de fonoll. Quan era al poble ha plogut i
l'hostal —racó amb llibres, carlines i boix grèvol, llar de foc amb tres	grossos	calderons—, plovia tant, que ni es veia la muntanya. A una finestra,
Nord, ha arribat un tren i ha passat una corrua interminable de gent amb	grossos	sacs de patates. Gent d'aire míser, gairebé amb posat de famolencs. Era
Busquets. Aigua en tots els camins. Hem trobat moltes moixines. Eren	grosses	, humides, entre l'herba. La terra exhalava una mena d'alè càlid.
tardor sembla, a moments, un abril sense frisances. Ara i adés, una fulla	grossa	, groga, cau, amb so de paper, d'algun esvelt pollanc. Ja hi ha alguna
a ple sol. El sègol ja verdeja bastant, i als conreus de vora l'alzina	grossa	hi ha la taca blanca d'una prunera florida. Cap al tard vaig al Pujolar a
i al Noguer. Passo entre altes falgueres, rosers boscans en flor,	grosses	margarides. Tornant, renyo els nens, i la Josefina es disgusta i plora.
crítics recents. Havent dinat reposo i llegeixo llargament sota els	grossos	castanyers de can Pla, per coixí una pedra grisa. Acabo els textos de
calculo que farà 12 o 14 pàgines (si va en tipus	gros	). Havent dinat vaig a casa la Cèlia. El seu marit diu que a Barcelona hi
renal dreta amb alguns càlculs calicilars i una calcificació ovoide, més	grossa	que el puny, al nivell del pol renal superior. El ginecòleg té
A la dona, la panxa se li projecta damunt les cuixes que ni pot ajuntar,	grosses	i boterudes contra la fusta de la comuna. A la fi, la veu afemellada
el carreró encara és buit, només amb el cos immòbil i dues o tres rates	grosses	i negres que se li han atansat descaradament. —No serà massa alt?
el tret d'un caçador que deu perseguir els saborosos conills i les	grosses	llebres que tradicionalment són reservats a les millors taules de la
sostinguda, ininterrompuda, com sota el pas d'una columna de camions de	gros	tonatge. Sense deixar-se impressionar, però, es desvia cap a les
abans —explica l'home—. Hi vaig entrar als quinze anys i han fet la vista	grossa	. Necessiten personal. —Després d'una pausa, afegeix—: N'hi ha algun
, vol saber: —Ràpid per què? Qui sou, vós? —Voleu dormir amb tres homes	grossos	, potser? —pregunta ell brutalment. —Com? Totes dues s'immobilitzen, ara
proven rabiosament de deslliurar-se de l'urpa dels seus dits. —Tres homes	grossos	—repeteix ell—. Hi haureu de dormir, si no us retireu de pressa. La de l'
dels venedors, pugen cap a la banda dels moneders, obligats per un	gros	camió-grua que descarrega àncores de nau, avancen per l'estret passadís
que un d'ells li engrapa el muscle i l'empeny darrera una dona alta i	grossa	com un tossal que arrapa contra el ventre una bossa negra d'on desborden
cap al cistell, el mira i rectifica—. Dos entrepans i, l'ampolla, de les	grosses	. També deus tenir gana, oi? —li pregunta. —Ja saps que no disposo de

Pàgina 1 (de 242)

50 següents