Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'home esdevé grotesc per a l'home. La pornografia en treu bon profit. La	grosseria	de la nomenclatura sexual —argot, eufemismes—, ja al·ludida, s'origina en
i el vi, i el no treballar... Ell la interrompia amb una	grosseria	, una dita procaç i desvergonyida contra les velles, que la feia
I mentre venerava amb respecte la dona soferta, abandonada a les	grosseries	d'un home primari, la Laura imaginària, incorpòria, poblava el seu
les astúcies femenines per reconquistar el marit; descendirà fins a la	grosseria	d'ell per atraure'l, per complaure totes les seves exigències sexuals. I
encara més nombrosos si els prejudicis fundats sobre la simplicitat i la	grosseria	"primitives" no haguessin, en molts casos, desviat els etnòlegs de la
blanc de floridura. Jo endevinava un secret en aquella casa. Per sobre la	grosseria	, la brutícia, la gasiveria i la violència, jo hi sentia planar un
un vessament de la tantes vegades continguda indignació meva davant la	grosseria	del francès vulgar, el seu egoisme materialista, la seva ferotgia a
per elles, sabríen, per ventura, aguantarli tantes rebequeríes, tantes	grosseríes	y retrets impertinents com continuament se sentíen les pobres dònes, sens
d'una gran munió d'esclaus malalts i bojos. ¿M'he de molestar per una	grosseria	d'algun d'aquests que negocien dins el temple de Càstor comprant i venent
que hi estamparen d'altres parroquians per perpetuar la memòria de llur	grosseria	. Alguns de més grossers encara, amb dibuixos barroers, evidenciaven llur
estant.— Tinc la mare morta i no estic per romansos. Ferit per la	grosseria	i posant-se el barret, amb expressa descortesia, replicà Claudi: —Si la
mons en el diccionari d'aquell temps: subtilesa a l'un costat,	grosseria	a l'altre. Francesc Eiximenis, en el pròleg al /Crestià\,
que presumien d'estil posaven la finor en els temps contemporanis i la	grosseria	en els antics. En Gaspar de Talamanca, el cronista valencià dels temps
d'un contemplatiu és de sentir la terrible, indefugible vulgaritat,	grosseria	i inadaptabilitat dels modes humans més alts d'amor i coneixement quan
pot trobar una persona. El matís còmic és molt important i voreja la pura	grosseria	. És fàcil suposar quin era el públic que consumia aquest tipus d'obres.
brutalitat, de la nostra misèria, de la nostra brutícia, de la nostra	grosseria	, de la nostra inelegància i de la nostra insensibilitat i de la nostra
cap a l'entrada principal, on els gendarmes repel·leixen, generalment amb	grosseria	, els qui vénen a assabentar-se d'alguna cosa. Soldats senegalesos,
més fines que altres i que hi ha homes fets en els quals la finesa o la	grosseria	no poden ésser el resultat d'una educació o s'han produït malgrat la
bàrbara, esmussen l'esperit de finesa i encomanen la lepra d'una	grosseria	despullada de dignitat i d'humana noblesa. 7· Totes aqueixes
pot dir-se que els homes i els pobles parteixen d'un comú denominador de	grosseria	i de barbàrie, que és com dir que les formes grosseres són simplement
l'esperit de finesa per la negació dels seus contraris. 9· La	grosseria	és el denominador comú de l'home primitiu, mentre que l'esperit de finesa
i per dones nues, mentre que a Versalles la nuesa era gairebé una	grosseria	, i a la pompa dels vestits i de les joies s'afegia encara la perruca
no hi tenien jardí, i la servitud dels homes de la terra contaminava de	grosseria	tots els aspectes de la vida rural. I ¿què direm del domini i de
autoritat s' hi presentés de qualsevulga manera, l' inconveniencia y la	grosseria	serian majors tractanse d' un lloch santificat per la presencia real de
y lo ajuda á sortir del fatal camí que porta á la perdició eterna. La	grossería	y la ignorancia humana oblida sovint, moltes vegades no arriba á ferse
la basa de tota religió, la font de la nostra vida espiritual, y en la	grossería	de vida que porta, se despenya en l'abim de la blasfemia per qualsevol
anys! —Seu-te aquí. —Que no has vist na Tonina? i voltros amb aquesta	grosseria	! —Voleu callar d'una vegada? —Què és això, tan malsoferts? —Que molestau!
pera fer enrajolar les galtes dels pares negligents, aqueix munt de	grosseríes	, de poch respecte, de rebaixament moral y d' egoisme refinat que sòn la
va ni com vé, puix una cosa es la franquesa ó la intimitat y l' altre la	grossería	ó la llicencia, que sòn los extréms ahont solen cáurer los que s' oblidan
cap incident ni paraula de la narració: entenent, n' obstant, que si la	grossería	te dret á ser recullida, la bruticia ni la obscenitat jamay, com no sía
las costums pacíficas del campesí ó pastor, sens descubrir sas miserias y	grosserías	; se ha de descríurer tot lo que tè de hermós la vida rural, sens afligir
una pluja de ironías, consells, murmuracions, desdenys; fins d' insults y	grosserías	. Los Jochs florals mateixos, volguent fer lo paper que devant del mòn
divisoria de lo vulgar ab lo popular y encerte á móurerse sense tocar la	grosseria	ni 'l xavacanisme; quan logre traslladar á la escena la manera de dir
teatres de Barcelona en una mateixa nit, y finalment, lo que avans era	grossería	ó, tot lo mes, tolerable passatemps, s' havia ensenyorit en tal manera de
y cartes, de desde 'l Manuel per avall, surtiren, plens de rábia y de	grosseries	, cap a Barcelona. Y no hi ha que duptarho: aixó feu lo seu efecte. La
ab noyas de las mes bonicas, y que fins á cert punt fora una	grossería	deixar d' anar á extassiarse admirant de cada día una vegada mes, las
¡Oh! un altre dia... —¿Es á dir que ja no tinch crédit? ¡Quína	grossería	! Tingui, tingui... May mes torno á aquet café. En Manel surtí sofocat y
francesos que il·lustren a bastament aquesta afirmació. Davant aquesta	grosseria	, es dreça, en el segle XV, una contrincant que ve a lluitar
mateixa tassa per calent que sia, que lo buidarlo en lo platet fòra molta	grosseria	. Per últim son moltas las ceremonias y etiqueta que deu observarse en la
Doncs, perdona'm, perdona'm... [L'abraça.] Olga. La més petita	grosseria	, una paraula indelicada, em trasbalsen. Nataixa. Sovint dic
cosins. [(Miquel es gira i es fa enfora)] Pil· [(Dissimulant la	grosseria	d'En Miquel)] Es encantador conèixer una família tan simpàtica.
tot un home, al qui comensavan a perdonar interiorment la	grossería	de primera hora. No omplía pas tant a n'en Deberga la noya, qu'era la que
Senyor, tan diferent d'en Dou y del despòtich Ortal, de tota aquella	grossería	vulgarota en que, de casada, s'havía vist condempnada a viure! Però nó,
puga ferse bonament, sense ofendre la dignitat dels altres, ni recaure en	grossería	. La societat té'ls seus drets y'ns imposa debers, filla... Però nó; vínam
parlà a penes... Un pretext, rès més qu'un pretext pera disculparse de la	grossería	de l'Elvireta y escapar ben aviat del torment en què vivía. Sí, sí; la
de guardarroba; gents qu'havien infamat á aquells puríssims genis, per	grosería	innata, per incultura salvatje, per desamor, ¡la més roín de les
á mon costat durant la professó, aquella que se 'm feu aburrible per sa	grossería	, exclamava, mirant de regull á la causant: —Vaya un xasco. M' estranyá la
á l' Albert qu' aquest cullí ab l' indignada sorpresa de qui 's sent una	grossería	. —Psse!... —feu la Rodón.— Per' acompanyar al seu papá y al gobernador,
sense una explicació bén clara y convincent, la seva franquesa seria una	grosseria	que jo no sabria perdonar. —No me la perdoni; jo no 'n soch digne: soch un
justificar la seva tristesa, pera desfogarse un xich, explicá llavors la	grosseria	rebuda de la pubilla Tárrega y l' estranya actitut de las Montellás. Da.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents