DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
grunyir M 2 oc.
grunyir V 270 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb grunyir Freqüència total:  272 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu no pots apropar-t'hi, perquè gruny i et planta cara. Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala
dels corrals, instal·lats a l'interior. Durant tot el dia se sentia el grunyir dels porcs famolencs, el cloquejar de les gallines, escarbotant pels
tregui de la lluita i el perill. S'acota i humilia la tigresa, grunyint, esparverada, als peus de l'home qui la té sotmesa;
jo no puc. No l'he estimat prou per a estimar-lo així... —No? —gruny la veu fosca de Pere, com en una amenaça. —No, mai! —Té raó —
trincant ab vidre, de veus d' homes, de criadas, de la Sra. Pepa que grunyía, reya, renyava al servey; y la porta, aquella ditxosa porta qu' un buf
l'aüxava, ningú no l'escridassava, ningú no l'aventava. Entrava i eixia, grunyia o es gitava a son plaer. Feia, naturalment, la vida del porc solt. Tot li
Has vingut tu, ens has parlat, i aquí ens tens ensenyant-nos les dents i grunyint com dues gosses. Les lleis de la ciutat ens obliguen a oferir-te la
—vaig respondre en sec, i em vaig afanyar més. Zorbàs brandà el cap i grunyí alguna cosa que no vaig entendre. Quan arribàrem a la barraca, s'assegué,
cas. Zorbàs serrà nerviosament el puny. Es veia indecís. La podia deixar grunyir tant com volgués, mentre nosaltres faríem el gran tec; podia també
moment es va remoure com si volgués fugir. Però es va dominar. —Continua —grunyí amb veu ofegada. Però tot seguit s'alçà d'una revolada, tot dret. —Calla!
Es feren l'ullet, xiuxiuejaren i es van posar a riure. —Quina maldat! —grunyí Zorbàs—. Els llops no es mengen ells amb ells, però els monjos sí.
nos-en —vaig dir—. Aquí es flaira sang. —Si només fos sang! —grunyí Zorbàs—. Tu, patró, vés a matines, si en tens ganes. Jo esbrinaré què ha
de noguera, brillaven tallants i blanquíssimes. —Per què m'ho preguntes? —grunyí Mimitó—. Au, fes la teva via! —Vols un cigarret? —Ja no fumo.
Vols que li diguem les lamentacions en vida? —Ei, senyora Malamadènia —grunyí sordament la tia Lenio—, tu no penses en els cofres, ni en els seus
"Traició!" botzinà el gentleman de les barres lligades. "Traició!" gronyí el de l'ataut. "Traició! Traició!" cridà Sa Majestat, la reina de la
clotets, com un pa de bresca, el munt de terra remoguda. —Gràcies a Déu! —grunyí el vellet amb mal humor, al veure entrar l'enterro. L'enterrador deixa la
S'escapaven les gallines escataynant de por; s'escampaven els porcells grunyint y remenant la cueta; la quitxalla desgrenyada y bruta, parant de jogar,
passar? Compare Llop eixí algunes passes enfora i sentí com Shere Khan grunyia i botzinava enquimerat, mentre es rebolcava en la brolla. —Aquest beneit
no menja sinó nous, arrels i mel, s'alçà dret damunt les seves potes i grunyí. —El cadell d'home... el cadell d'home? —digué. —Jo parlo a favor
el Consell no goseu mirar-li els ulls fit a fit. I els llops li responien grunyint, i tot el pèl se'ls eriçava. Bagheera, que era com si tingués ulls i
—Suaument! ¿Què saps, tu, de suavitats, vell Potes-de-ferro? —grunyí Bagheera. —Porta la cara tota plena de blaus, avui, i és de la teva...
presents. ¡Bona cacera per tots vosaltres, els meus mestres! —Ben dit! —grunyí Baloo, veient que Mowgli havia dat les gràcies tan gentilment. La
es mou i remuga, s'ajeu i s'alça de bell nou i ni tan sols bruela. Només grunyen un xic, i els brúfols molt rarament es fan sentir; més aviat s'enfonsen
alta, que, baldament sigui la més lleu, és la més vera. —L'home! —grunyí Akela, deixant-se caure damunt les anques. —Buldeo —digué Mowgli,
tan engrescat com la pantera, que s'havia esmunyit cabana endins. —Uix! —grunyí Bagheera. —Aquest indret fa tuf d'Home; però aquí hi ha un llit que
, segons deia Kaa, no n'hauria tret res de provar-ho. —Bona cacera! —grunyí, a la fi, Kaa. I Mowgli, com de costum, fou engegat a més de sis
va oir-lo. —He dit que el temps de la Parla Nova és a prop —grunyí la pantera, brandant la cua. —Ja ho sento —contestà Mowgli. —Però,
primavera el Poble de la Jungla està molt enfeinat, i Mowgli els sentia grunyir, cridar o xiular segons la seva mena. Llurs veus aleshores són diferents
no em foragita, doncs? —Barbotejà Mowgli. El Germà Gris i els altres tres grunyiren furiosament i començaren a dir: —Mentre nosaltres siguem vius ningú no
per la reïra de Bet!... el vostre defecte. —Tothom ne té de defectes —va grunyir en Jeroni.— Sóc un home com els altres. —No, vós no sou un home com
al meu darrera?— Va dir les darreres paraules en veu alta, i el pobrissó grunyí en resposta (havia abandonat ja, aleshores, l'esternudar). —No rondineu
no és gens ni mica la manera escaient d'expressar-vos. L'infantó va grunyir de bell nou i Alícia mirà molt afanyosament la seva cara per veure què li
Aneu amb compte, ara!— La pobre criatureta sanglotà de bell nou (o bé grunyí, era impossible de dir si era l'una cosa o l'altre) i continuaren cap
ara, què en faré d'aquesta criatura quan arribarem a casa? —quan el nen grunyí de bell nou, tan violentament, que Alícia ajupí el cap per a mirar-li la
horror. Endevinava, però, que el seu amo hauria estat content d'oir-lo grunyir a tall de fera, davant de la bestioleta morta i de veure com l'empaitava
roja. Per tals indrets li havien dit que arribaria la fera, esbufegant i grunyint, a fi d'acarrerar-se en el viarany on l'havien deixat de sentinella. El
mentre obria la porta. Escales avall s'oí el xipolleig dels sabatots i el grunyir de la porta feixuga. Era altra hora de la nit i plovisquejava. Pels
—Llit 26. Una cuixa amputada. —Com puc saber res d'això? —gruny el metge.— Avui he amputat cinc cames. M'aparta amb la mà i diu al
peten tres canonades. La flamarada ratlla la boira de biaix, els canons grunyen i fan un rum-rum sord. Tenim un calfred, però estem contents perquè demà
endarrera i s'asseu vora meu. Quan provo, però, de bellugar-me, torna a grunyir. Rumio. L'única cosa que puc fer és mirar de treure'm el revolveret. Cal,
els ulls rodons i grisos sobre la mainada i, amb irritada nerviositat, grunyí malagradós: —Arri, al carrer!... no us hi vull, aquí al pati! Fora!
me del davant!... Fuig-me!... Perquè sóc capaç... —De què?... —grunyí ella, llançant el ganivet i plantant-li cara.— De què?... De matar-me
què et casaves! —llançà ella com una sageta. —Això, em dius, ara! —grunyí Claudi, que sentí descabdellar-se una tempesta dins el seu pit.— No eres
força més seny que el prudent Ulisses, car preferí de quedar-se a grunyir a la cort abans que exposar-se amb ell a tantes aventures perilloses.
Pareix que camin per damunt una paret altíssima, i a baix hi ha porcs que grunyen i obrin la boca, mentre et miren amb fam. Un aire violent i renouer em fa
que havia agafat de dins la cuina. I miràvem don Sebastià, La Vaca, que grunyia i bavava damunt el coixí. Jo ho veia tot amb una gran claredat. Estava
paret, gira i sona "Quan els sants surten a donar un volt", i gruny el "blues" amb tot el cor, udola el "blues" amb tot New Orleans,
veu digué: —Em sembla que l'auba ha arribat. —És veritat, perquè oixc el grunyir dels porcs de mon pare. —Llavors tú eres la filla del porquer, —digué la
de la qual són: ajupir, bullir, cruixir, dormir, esmunyir, fugir, grunyir, mentir, munyir, pudir, sentir, etc.. 178. Els
fugiu, fugin; imper. fuig, fugi, fugim, fugiu, fugin. Grunyir. Mod. IIIb. Haver: ind. pres. he, has, ha,

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »