×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb grunyir |
Freqüència total: 272 |
CTILC1 |
el vòmit com un tresor, i aleshores ni tu no pots apropar-t'hi, perquè | gruny | i et planta cara. Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala | dels corrals, instal·lats a l'interior. Durant tot el dia se sentia el | grunyir | dels porcs famolencs, el cloquejar de les gallines, escarbotant pels | tregui de la lluita i el perill. S'acota i humilia la tigresa, | grunyint | , esparverada, als peus de l'home qui la té sotmesa; | jo no puc. No l'he estimat prou per a estimar-lo així... —No? — | gruny | la veu fosca de Pere, com en una amenaça. —No, mai! —Té raó — | trincant ab vidre, de veus d' homes, de criadas, de la Sra. Pepa que | grunyía | , reya, renyava al servey; y la porta, aquella ditxosa porta qu' un buf | l'aüxava, ningú no l'escridassava, ningú no l'aventava. Entrava i eixia, | grunyia | o es gitava a son plaer. Feia, naturalment, la vida del porc solt. Tot li | Has vingut tu, ens has parlat, i aquí ens tens ensenyant-nos les dents i | grunyint | com dues gosses. Les lleis de la ciutat ens obliguen a oferir-te la | —vaig respondre en sec, i em vaig afanyar més. Zorbàs brandà el cap i | grunyí | alguna cosa que no vaig entendre. Quan arribàrem a la barraca, s'assegué, | cas. Zorbàs serrà nerviosament el puny. Es veia indecís. La podia deixar | grunyir | tant com volgués, mentre nosaltres faríem el gran tec; podia també | moment es va remoure com si volgués fugir. Però es va dominar. —Continua — | grunyí | amb veu ofegada. Però tot seguit s'alçà d'una revolada, tot dret. —Calla! | Es feren l'ullet, xiuxiuejaren i es van posar a riure. —Quina maldat! — | grunyí | Zorbàs—. Els llops no es mengen ells amb ells, però els monjos sí. | nos-en —vaig dir—. Aquí es flaira sang. —Si només fos sang! — | grunyí | Zorbàs—. Tu, patró, vés a matines, si en tens ganes. Jo esbrinaré què ha | de noguera, brillaven tallants i blanquíssimes. —Per què m'ho preguntes? — | grunyí | Mimitó—. Au, fes la teva via! —Vols un cigarret? —Ja no fumo. | Vols que li diguem les lamentacions en vida? —Ei, senyora Malamadènia — | grunyí | sordament la tia Lenio—, tu no penses en els cofres, ni en els seus | "Traició!" botzinà el gentleman de les barres lligades. "Traició!" | gronyí | el de l'ataut. "Traició! Traició!" cridà Sa Majestat, la reina de la | clotets, com un pa de bresca, el munt de terra remoguda. —Gràcies a Déu! — | grunyí | el vellet amb mal humor, al veure entrar l'enterro. L'enterrador deixa la | S'escapaven les gallines escataynant de por; s'escampaven els porcells | grunyint | y remenant la cueta; la quitxalla desgrenyada y bruta, parant de jogar, | passar? Compare Llop eixí algunes passes enfora i sentí com Shere Khan | grunyia | i botzinava enquimerat, mentre es rebolcava en la brolla. —Aquest beneit | no menja sinó nous, arrels i mel, s'alçà dret damunt les seves potes i | grunyí | . —El cadell d'home... el cadell d'home? —digué. —Jo parlo a favor | el Consell no goseu mirar-li els ulls fit a fit. I els llops li responien | grunyint | , i tot el pèl se'ls eriçava. Bagheera, que era com si tingués ulls i | —Suaument! ¿Què saps, tu, de suavitats, vell Potes-de-ferro? — | grunyí | Bagheera. —Porta la cara tota plena de blaus, avui, i és de la teva... | presents. ¡Bona cacera per tots vosaltres, els meus mestres! —Ben dit! — | grunyí | Baloo, veient que Mowgli havia dat les gràcies tan gentilment. La | es mou i remuga, s'ajeu i s'alça de bell nou i ni tan sols bruela. Només | grunyen | un xic, i els brúfols molt rarament es fan sentir; més aviat s'enfonsen | alta, que, baldament sigui la més lleu, és la més vera. —L'home! — | grunyí | Akela, deixant-se caure damunt les anques. —Buldeo —digué Mowgli, | tan engrescat com la pantera, que s'havia esmunyit cabana endins. —Uix! — | grunyí | Bagheera. —Aquest indret fa tuf d'Home; però aquí hi ha un llit que | , segons deia Kaa, no n'hauria tret res de provar-ho. —Bona cacera! — | grunyí | , a la fi, Kaa. I Mowgli, com de costum, fou engegat a més de sis | va oir-lo. —He dit que el temps de la Parla Nova és a prop — | grunyí | la pantera, brandant la cua. —Ja ho sento —contestà Mowgli. —Però, | primavera el Poble de la Jungla està molt enfeinat, i Mowgli els sentia | grunyir | , cridar o xiular segons la seva mena. Llurs veus aleshores són diferents | no em foragita, doncs? —Barbotejà Mowgli. El Germà Gris i els altres tres | grunyiren | furiosament i començaren a dir: —Mentre nosaltres siguem vius ningú no | per la reïra de Bet!... el vostre defecte. —Tothom ne té de defectes —va | grunyir | en Jeroni.— Sóc un home com els altres. —No, vós no sou un home com | al meu darrera?— Va dir les darreres paraules en veu alta, i el pobrissó | grunyí | en resposta (havia abandonat ja, aleshores, l'esternudar). —No rondineu | no és gens ni mica la manera escaient d'expressar-vos. L'infantó va | grunyir | de bell nou i Alícia mirà molt afanyosament la seva cara per veure què li | Aneu amb compte, ara!— La pobre criatureta sanglotà de bell nou (o bé | grunyí | , era impossible de dir si era l'una cosa o l'altre) i continuaren cap | ara, què en faré d'aquesta criatura quan arribarem a casa? —quan el nen | grunyí | de bell nou, tan violentament, que Alícia ajupí el cap per a mirar-li la | horror. Endevinava, però, que el seu amo hauria estat content d'oir-lo | grunyir | a tall de fera, davant de la bestioleta morta i de veure com l'empaitava | roja. Per tals indrets li havien dit que arribaria la fera, esbufegant i | grunyint | , a fi d'acarrerar-se en el viarany on l'havien deixat de sentinella. El | mentre obria la porta. Escales avall s'oí el xipolleig dels sabatots i el | grunyir | de la porta feixuga. Era altra hora de la nit i plovisquejava. Pels | —Llit 26. Una cuixa amputada. —Com puc saber res d'això? — | gruny | el metge.— Avui he amputat cinc cames. M'aparta amb la mà i diu al | peten tres canonades. La flamarada ratlla la boira de biaix, els canons | grunyen | i fan un rum-rum sord. Tenim un calfred, però estem contents perquè demà | endarrera i s'asseu vora meu. Quan provo, però, de bellugar-me, torna a | grunyir | . Rumio. L'única cosa que puc fer és mirar de treure'm el revolveret. Cal, | els ulls rodons i grisos sobre la mainada i, amb irritada nerviositat, | grunyí | malagradós: —Arri, al carrer!... no us hi vull, aquí al pati! Fora! | me del davant!... Fuig-me!... Perquè sóc capaç... —De què?... — | grunyí | ella, llançant el ganivet i plantant-li cara.— De què?... De matar-me | què et casaves! —llançà ella com una sageta. —Això, em dius, ara! — | grunyí | Claudi, que sentí descabdellar-se una tempesta dins el seu pit.— No eres | força més seny que el prudent Ulisses, car preferí de quedar-se a | grunyir | a la cort abans que exposar-se amb ell a tantes aventures perilloses. | Pareix que camin per damunt una paret altíssima, i a baix hi ha porcs que | grunyen | i obrin la boca, mentre et miren amb fam. Un aire violent i renouer em fa | que havia agafat de dins la cuina. I miràvem don Sebastià, La Vaca, que | grunyia | i bavava damunt el coixí. Jo ho veia tot amb una gran claredat. Estava | paret, gira i sona "Quan els sants surten a donar un volt", i | gruny | el "blues" amb tot el cor, udola el "blues" amb tot New Orleans, | veu digué: —Em sembla que l'auba ha arribat. —És veritat, perquè oixc el | grunyir | dels porcs de mon pare. —Llavors tú eres la filla del porquer, —digué la | de la qual són: ajupir, bullir, cruixir, dormir, esmunyir, fugir, | grunyir | , mentir, munyir, pudir, sentir, etc.. 178. Els | fugiu, fugin; imper. fuig, fugi, fugim, fugiu, fugin. | Grunyir | . Mod. IIIb. Haver: ind. pres. he, has, ha, |
|