Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

te les hauria d'haver cremades", li contestaven, endevinant-ho, els	guardes	de l'execució de la duríssima sentència. "I tot per afavorir els homes,
demanar perdó, així s'anomena— és un dels seus símbols, perquè l'amatent	guarda	té cura que homes i folcs escampin i assegurin per sempre el triomf de la
freda fosca a trenc d'alba, gràcies als déus per a mi la darrera. I els	guardes	em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per
rareses del seu caràcter, manifestades ja en aquells dies. Matilde la del	Guarda	explicà que en un cert moment ingressà al col·legi una nena que vivia en
cinc de la tarda a 2. L'Albert ha recollit, en un rec de casa el	Guarda	, un bocí de glaç de dos dits i mig de gruix. El sol, però, és bastant
príncep. Jeroni obrí el llibre atret per les tapes encoixinades, per les	guardes	amb arabescos daurats, pels cantells d'or de retaule, i la primera frase,
general, els oficials encarregats de representar el primogènit en la	guarda	de l'ordre públic i l'administració de justícia. I més avall, els
petrificat, mira al cel amb terror.)] No ho sé. Sóc jo, per cas,	guarda	de mon germà? Veu de Jahvè. ¿Què has fet? La veu de la sang
40 Alt Conflent Vilafranca a la vall fa	guarda	, i, en ses parets enderrocades, jardins petits, al
al cel, va preferir callar i oferir les seves devocions a l'Àngel de la	Guarda	de don Tomàs. El cop fort per a Leocàdia va ésser la venda de la casa
de Lloberola, feble i gastat; amb un pare que si aparentment tenia una	guarda	d'honor de trons i llamps, es distreia cada dos per tres, i amb una gran
compareix la nuesa rosada, pura, de la forastera, dins la lleu	guarda	de les robes íntimes, brodades, talment com Teresa no hauria pogut
els vespres passa l'estona, amb un altre hereu, a casa les filles d'un	guarda	del cementiri amb disgust del senyor Llibori, per bé que ja sap que les
la qual ha viscut des de sempre i, en senyal de noble humilitat, sota la	guarda	de l'Església, tothom haurà de sentir-se honorat que ella hagi volgut
es plegava de braços i solia dir: —Ja se sap dels homes! Que l'Àngel de la	Guarda	no me'l deixi de la mà... Fins que, de sobte, ell li dugué a casa aquella
d'entrada a la casa. I tot d'una el fadristern, deixat fins llavors a la	guarda	de l'estudiant, que l'alliçonava a hores perdudes, adquirí el magnífic
el seu temperament sense disfresses; presonera que feia d'escarceller del	guarda	, puix que es comportava amb una independència d'actituds que Teresa no
mort de fred com un ocell, allí al banc de pedra. Teresa el deixa a la	guarda	del seu confessor i de les altres persones bones, que no l'abandonaran
A ulls de tothom, Laura és una senyora que viu retirada i que s'està a la	guarda	de les educandes més menudes; les alliçona en tasques simples i en vagues
del rei Martí, nº. 1228), però més sovint era anomenada	guarda	de colze. L'inventari de Llorenç Comaleres (1465) enregistra
(1465) enregistra "dues guardes de colse". El terme	guardes	és poc precís, ja que és emprat per a designar tot reforç, dobladura o
inclina a creure que, de les proteccions del cúbit, alguns en deien	guardes	de colze. A la segona meitat del segle fa aparició un mot que, a
el gallardet sempre va inclòs entre les defenses del braç i prop de les	guardes	. Divisa Lluís Crespí (1462): "gualardets, canons e guardes
l'avantbraç com el braç, i recordem que acabem de veure que, de vegades,	guardes	podia ésser aplicat a les defenses del colze. En francès del segle
el braç des de l'espatlla fins al colze; seguien les colzeres o	guardes	de colze, de vegades en una forma especial que els atorgava el nom de
Arnès de braços: espatllassos senars iguals, canons de guardabraç,	guardes	de colze, amambraços, manyopes i guantellets de llaunes estretes. Arnès
Arnès de cama i de cuixa: cuixeres i gamberes dobles, genolleres amb	guardes	i sabates de vuit llaunes. Combat amb llança, porta espasa al cint i
espatllassos (el de la dreta de cinc llaunes, la primera més gran i amb	guarda	protectora, i el de l'esquerra de tres llaunes, la darrera molt gran),
L'arnès de cama i de cuixa és format per cuixots, genolleres amb	guardes	, gamberes i sabates de set llaunes. S'exhibeix per damunt d'una cota de
"en la qual no haurà roda de ferre". La roda era una	guarda	d'acer, en forma de disc, que s'introduïa en l'asta a fi de preservar de
cotó entre les teles del gipó (§ 46). Hi entren, encara, les	guardes	; protecció que és defesa als guardabraços (1437), als guants
amb els documents d'arxius que nosaltres colguem en cofres o confiem a la	guarda	secreta dels notaris i que, de tant en tant, inspeccionem, amb el compte
era completa. Ningú no l'havia de venir a torbar. Potser, fora dels	guardes	que devien estar ben encofurnats, no hi havia altra ànima que jo en tot
darrera la petita cua. Aviat ha crescut, crescut... S'ha fet imposant. Un	guarda	ha hagut de venir a servar l'ordre. L'asil és per a homes sols. Observo
del vi. Ja estan els prohoms a la punta del carrer. Els acompanya el	guarda	de camp amb el corretjot de les municions a la cintura i l'escopeta al
quan ja estan a punt cavalleries i genets, igualats davant la ratlla, el	guarda	de camp fa el senyal d'eixida disparant a l'aire un tret, al tro del qual
eixir als camins. Els amos de les finques han d'anar aquell dia a fer de	guardes	de camp, espantant monyicots i grandassos. Tot ha anat bé. Ja tenen els
bastó, i en la mateixa direcció en què queda orientat el bastó el primer	guarda	enfilarà el bosc. Es torna a aixecar el bastó enlaire per al segon, i per
que el bosc quedarà tot vigilat, però és possible que tots els	guardes	es trobin al mateix punt. Ciutadà. —Si les mil vegades hagués
junts tots els poders estigis; girà en el pany l'envitricoll de	guardes	, i barres i pestells de roca sòlida i de ferro
Del Paradís al Cel, amb molta pressa, van ascendir els angèlics	guardes	, tristos i muts, pensant en l'Home, car sabien, per
dics, escarni de les seves ires. El gran portal, obert i sense	guardes	, ja travessa Satan, i, solitaris, contempla tots els
vora la vidriera. —Maleïda siguis, incendiària! —udolà Manolakas, el	guarda	rural—. Cales foc i després no l'apagues. El jove que hi havia vora la
seu narguilé. El xicot va emmudir. Un vell es repenjà sobre Manolakas, el	guarda	rural. —El teu oncle —digué en veu baixa— es torna a enfadar. Si podia,
la punta de les botes va tocar el mocador blanc del cap del seu veí, el	guarda	rural Manolakas. —Bravo, Sifakas! —cridaren algunes veus, i les noies
—La vídua! La vídua! La vídua! —cridava traient la llengua. El	guarda	rural Manolakas es llançà el primer, i trencà el ball. De la plaça estant
, i porta una braçada de flors de llimoner. —Som-hi, nois! —cridà el	guarda	rural, i va arrencar el primer. En aquest moment la vídua aparegué al
el nostre poble! Els uns van córrer cap a l'església junt amb el	guarda	rural; d'altres, de dalt estant, començaren a tirar-li pedres. Una pedra
els llavis, no digué res. Subjectava com en un torn el braç dret del	guarda	rural i esquivava a la dreta i a l'esquerra les seves testarrades. Foll
a desvariejar —murmurà la tia Lenio—. Deu haver vist el seu àngel de la	guarda	i s'ha esgarrifat... Desnuem-nos els mocadors del cap i atansem-nos. —No

Pàgina 1 (de 25)

50 següents