Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'originari abisme. D'una escuma fecundada va aparèixer Afrodita. I ens	guardarem	prou de detallar tot el que va sorgir de la resta d'aquella brutícia,
ni d'atordir ningú, fins que va cedir de grat la comesa a Apol·lo. Va	guardar	la mesura i coneixia els seus límits, les seves fites, la qual cosa
seguretat. Que visquin del seu treball, ni opulents ni miserables. I que	guardin	tothora, com a virtut suprema, la lliure serenor de l'esperit." Hades
ni en la terra ni en cap Maira constel·lada, les visionàries idees que	guardaré	en un fons d'home solitari i secret. Orió T'han despullat de l'armadura
-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes de sagetes, recordeu-ho.	Guardeu	-vos, si podeu, de totes dues. És un xicot capriciós i cruel, que es
una copa, és cert, però potser en ella beus una dura i desolada saviesa.	Guarda	'n silenci. Qui la vulgui aprendre per lluir-la en una conversa frívola,
esborrar totalment comparances, en primer terme el d'una joveneta, que es	guardaria	prou d'esmentar mai a la fidel companya. Aquesta i l'home, per fortuna
amb poca traça, sense convicció, malmetien tanmateix la víctima. "	Guarda	't de les meves gosses", amenaçava, però disposada a transigir, la
preguntar-me per Teoclimen? Et torno a prometre que ni el vaig conèixer.	Guardaria	cap secret per a tu? Ni per a ningú, jo, un llibre obert que tothom pot
havia gaudit, se li aparegué com un temple, com un santuari en el qual es	guardaven	les emocions més pures —les emocions santes de la seva vida. En ella
No t'agrada Tiago per marit? Vull que em parlis amb tota franquesa. Mila	guardà	silenci un moment, sorpresa per la pregunta. —Vull que em diguis la
poc temps d'haver-lo conegut, veient-lo passar, Tino Costa es digué: "El	guardaré	per al dia de les meves grans confessions; m'agenollaré als seus peus i
vestits, l'obliga a cobrir-se amb pobres robes camperoles i l'envia a	guardar	porcs al camp, i al bosc a fer llenya, que és el que li infon més temor:
tota soleta em perdré. Set anys transcorren així: de dia	guarda	els porcs al camp i li donen per a menjar pa d'ordi; de nit l'obliguen a
vora la pedra de la llar, com la trista Ventafocs. Però un dia, mentre	guarda	els seus porcs i canta per alleujar les seves tristeses, ve't aquí que,
llargament. Després va treure del vell cofre un objecte del seu amat que	guardava	amb altres records, es refugià a la seva habitació i tornà a plorar per
Amb el producte d'aquesta hisenda i alguns diners dels antics estalvis,	guardats	per ella en el vell bagul familiar, visqueren mare i fill sense sobres,
de l'amor d'ella, i va experimentar un cert esverament per la noia, però	guardà	silenci. S'havien ja oblidat de l'objecte de llur conversa. Estaven sols
d'ell, i la seva felicitat tremolà en la seva ànima com un ocell esverat.	Guardà	silenci una llarga estona, i a la fi digué (en la seva veu palpitava una
res de la vida i que atropellaven quan no podia defensar-se". L'ancià	guardà	silenci; tal vegada en aquell instant reflexionava sobre el secret de
són granotes, que els camperols són encara allí, a la vora de l'aigua,	guardant	-la —entre ells es trobaven sens dubte Randa i Joan de Maro—, i ai del qui
en la meva ànima estàs gravat entre els tres o quatre records bons que	guardo	de la meva vida. Moltes coses han passat pel meu cor; unes l'han deixat
en efecte, el convenciment que ell, en un replec ocult de la seva ànima,	guardava	per a ella un secret ressentiment pel pecat de la seva joventut; sofria
el noi estava malalt. —Esperàvem veure'l aviat entre nosaltres, i ara...	Guardà	silenci. Maria Àgueda, asseguda al costat de la taula, sospirà: —Si mal
a salvar-me..." L'accent d'ella tenia una rara tristesa que el commogué.	Guardaren	silenci, i ella afegí encara: "Era tan totxa jo aleshores! Tot m'ho
tanta por. Se n'anirà, Sileta... Et dic que se n'anirà. Sileta continuà	guardant	silenci. VI Indiferents a les nostres tristeses; indiferents a les
-li, què dir-li. És tan gros el que ha gosat a fer! El padrí	guardà	silenci. Ara pensava en Mila. A la veritat, Manuel del Santo feia dies
que tu fas! Ah, si fossis ambiciós i t'agradés més treballar! —Tino Costa	guardava	silenci. Tal volta el seu rostre havia assumit una certa gravetat. El
juraments de barjaules. Sigues bo, Tino Costa; resa a Déu cada dia, però	guarda	't del llop. —Ho tindré també en compte. —Adéu, Tino Costa; recorda't del
Mila està desmillorada, molt desmillorada, i sobretot, estranya. Ell	guarda	silenci. També ell està preocupat; també ell la mira amb inquietud. Però
incident haguessin de continuar renyits. Ni l'un ni l'altre no es	guardaven	rancor; no en tenien tampoc motiu. Així Tiago un dia que encertaren a
paratge és solitari; amb prou feines si ací i allà es veu un pastor que	guarda	el seu ramat; un carro que creua per un camí; un camperol que retorna del
distreu i roman mirant fix al seu davant, abstreta totalment. Anselma	guarda	silenci. La mira i sent estrènyer-se-li el cor. En veritat, Mila s'ha
rodeigs, ja per a evitar un pastor que, dret o assegut en un penyal,	guardava	els seus ramats, ja, al contrari per a baixar a un fontanar en busca
ell li ho concedirà. Diguin el que diguin, ella sap que en la seva ànima	guarda	intacte un tresor de bondat i sap, sobretot, que l'estima. Mila anirà
contra el seu flanc dolçament. —T'estimo, Sileta; què feliç sóc! I	guardaren	silenci de nou. L'endemà, quan Sileta tornava de l'aigua, tia Càndia del
de la seva impassibilitat. A voltes ella semblava àdhuc somriure, com si	guardés	no se sabia quin secret. Però, era Sileta en realitat? No: no l'era. De
sentiries la més petita ombra de remordiment? Veritat, també, que no em	guardaries	rancor, que tu també m'has comprès, pare? Ell, incapaç ja d'articular cap
era ell el que la preocupava més. Li jurà per darrera vegada que no li	guardava	rancor i que tot el que havia fet, ella ho tenia com el que era: com
convencions relacionades amb el sexe i amb la família. Prou que em	guardaré	d'afirmar que avui la gent practiqui la cràpula i es lliuri a la disbauxa
aquelles coses, vaig pensar: Alabat sigui Déu! Però em vaig	guardar	prou de dir-ho". Pel camí molts arços en flor. Violes. Alguna margarida,
la lleu corol·la rosada i el cor groc com una custòdia. La cullo i la	guardo	en un llibre. Aquest matí, en la pau assolellada, he sentit uns grans
presoners franquistes i 100 soldats republicans que els	guardaven	. Dos dels presoners s'han escalfat a la llar de la masia i han dit que a
terra i prossegueixen fins més enllà d'una construcció de fusta on deuen	guardar	les eines. Sota hi ha l'altra fossa, no tan profunda però més extensa que
trobar pelvis no humanes —diu l'altre, entossudit. —De totes maneres, la	guardo	. —Se li gira—. Potser vós la podreu portar al vostre col·lega de la
el de la barbeta. Però l'altre recalca: —El vostre trasllat. —Us en	guardareu	bé prou! Hi estic molt bé, jo, aquí. —I jo també. Abans que us
El de la barbeta proposa: —Jo me'n puc encarregar. Si en surt algun, us el	guardaré	. —Més valdrà. —I no us oblideu de donar la pelvis al vostre col·lega de
àdhuc les persones que continuen al vestíbul, on antany devien	guardar	els arreus dels animals que ocupaven l'estable, s'han immobilitzat en un
que m'expliquéssiu. A quines rames us referiu? —A les encarregades de	guardar	l'ordre, d'administrar justícia... Veritablement no ho sabíeu? —No.
ossos transparents. D'altres tenen el tors nu i hi ha dones que ja només	guarden	la combinació... —Coques, entrepans, begudes! —crida de sobte algú amb

Pàgina 1 (de 241)

50 següents