×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb guarir |
Freqüència total: 1478 |
CTILC1 |
| conductor i el navegant que protegeix la fundació de colònies, el qui sap | guarir | i també matar, amb una mort ràpida, clement. El qui presideix secrets de | | És com aquestes mans, nascudes de no se sap quin somni de tendreses, que | guareixen | les nafres del cos martiritzat de santa Catarina, que revesteixen amb | | veié que les coses, a l'ànima de Mila, persistien igual, que Mila no es | guaria | ni es guariria. I, no obstant, fou ell, amb les seves paraules, el | | coses, a l'ànima de Mila, persistien igual, que Mila no es guaria ni es | guariria | . I, no obstant, fou ell, amb les seves paraules, el principal culpable de | | que no sap a què atribuir aquest empitjorament de la malaltia... Però es | guarirà | . No hi ha cap dubte que es guarirà. A Mila, tot li prové del mateix: tot | | de la malaltia... Però es guarirà. No hi ha cap dubte que es | guarirà | . A Mila, tot li prové del mateix: tot li prové d'ell... A poc a poc | | que Sant Roc es recordi de nosaltres! O de mal de queixal, que només el | guaria | la mandíbula de Santa Apolònia, que pagant un ral et passaven per la | | teu llot, aigua negra. Es sentia a punt i revoltat alhora perquè no podia | guarir | -lo de l'angoixa, ni la seva estantissa fe de criatura, ni l'amor a la | | dels mestres com dels rics i dels gendarmes (de res no els val | guarir | , tornar la vida!); parents i amics els han girat l'esquena | | Ernestina. No et farà una mica de vergonya que en Víctor te'ls vegi | guarint | -te? Ernestina. [(Severament.)] No diguis ximpleries, | | immaculada en els llavis d'aquell pervers. Cap força humana ni divina pot | guarir | -me d'una tal recança. Ernestina. Sóc la mateixa, Víctor! El meu | | impuresa. [(Clava son esguard en el lloc de la besada.)] Jo que et | guaria | amb temença de pensar impurament, de no saber sobreposar-me al martiri | | les mans. Pausa.)] Merceneta. Coratge, Ernestina! Procura | guarir | -te... Qui sap!... [(Recordant.)] Oidà: has pres el que vaig | | Rosaura [(anant envers Golferic)] I amb la besada voleu | guarir | , o encomanar-me l'afany a mi? [(D'ara endavant, i fins que s' | | però una terapèutica que no desconeix la realitat de la malaltia que vol | guarir | , i per això l'actitud autènticament irònica s'assembla tant a aquella | | una mica fortet haurien fet no importa què. El baccarà de Rosa Trènor va | guarir | unes quantes neurastènies entre els refinats d'aleshores. Hi havia | | et sentis massa cert de la victòria. Veuràs com es refà. I, | guarits | els peus, saltarà per posar-se dalt del cel. La | | problema no consisteix a saber si el contacte d'un bec de pigot garser | guareix | el mal de queixal, ans si és possible, des d'un cert punt de vista, de fer | | déus; algú n'ha ensenyat l'ús; hom l'ha collida prop d'un arbre fulminat; | guareix | una certa malaltia: per tant, és bona també per a una malaltia anàloga o | | una criatura; però la criatura estava malalta i fou Teixó qui la | guarí | amb plantes medicinals. Els avantpassats del clan del conill i del tabac | | malalt de mal veneri, però no hi donava importància. S'impacientava per | guarir | només per a poder tornar a les cases de dones. Quan va saber que jo no | | Era un remordiment tot complaença. Com un malalt que ja no espera de | guarir | , converteix fins a cert punt, en els seus moments d'ataràxia, en | | La idea fixa del suïcidi havia esdevingut el meu àngel bo, el bàlsam que | guaria | tots els meus mals. De sobte, quan ja semblava tenir-me tot seu, | | bèsties malaltes troben entre les plantes del camp l'herba que les ha de | guarir | . I aleshores aquest llibre que el meu instint ha descobert ha esdevingut | | confessar que me n'anava a l'estranger a fer un treball corporal que | guarís | els meus mals físics i de l'ànima. Tot al contrari, vaig exagerar la meva | | deixat que se m'escapés el meu únic tresor. He volgut creure que podria | guarir | la gent de la ciutat amb paraules. I ja has vist què ha passat: s'han | | familiar que puguin gratar amb les mans brutes perquè no sani mai. Cal | guarir | -los per la violència, ja que, un mal, només és possible de vèncer-lo per | | manegem al nostre gust i les fem servir per a destruir el càncer, per a | guarir | malalts, per a retornar desvalguts, per a traspassar la pell, per a | | l'any 1929 i de la qual encara estem malalts. Malalts, però no | guarits | . L'evangeli de la subproducció encara ens governa al món. Al vostre temps | | a una proporció insospitada. Ruskin. —Bé, però tot això que | guareix | l'agricultura, enrabia més agudament el problema de la sobreproducció | | I entretant? I durant el període de transacció? La revolució no | guareix | de res. Destruir motlles vells i posar-ne uns altres és sempre un | | i pujaran les divises de bell nou. És una mena de recepta que ho ha de | guarir | tot i que no ha guarit res. Els moralistes ho fan pagar a la religió: | | de bell nou. És una mena de recepta que ho ha de guarir tot i que no ha | guarit | res. Els moralistes ho fan pagar a la religió: "Si la gent tingués | | perduda la fe d'igualar Déu per la potència. Però es | guarí | aviat la seva nafra; els Esperits, vivint tota llur vida | | aviat les ferides se li clouen, i, pel vigor que ens és natiu, | guareixen | . Per a aquest mal, tan lleu, no és gens difícil de | | i de l'escomesa per capbussar dins l'aigua. I Déu sap si el bany la va | guarir | . El fet és que poc després, com empreníem la davallada, es va alçar per | | per a guardar de llamps i tempestats. La mateixa pedra de la cova | guaria | de moltes malalties, "en particular de febres i malcald, donada a | | va viure ací. Doncs bé, conten que essent molt jove féu el miracle de | guarir | un amic seu, també xiquet. Aquest amic es féu gran, es casà, tingué un | | vaig tenir un fill molt greu i li vaig prometre a la Mahoma que si me'l | guaria | ballaria el ball de les espies. Davant la meva mirada d'estupor afegí: | | símptomes de la seva malaltia, s'apressen a acudir al metge, i pretenen | guarir | -se. Una sortida d'aquesta mena era inimaginable per a Leopardi o per a | | curantur". Una traducció pedestre seria: "el semblant es | guareix | amb el semblant". Oblidem-nos de l'aspecte realment terapèutic de | | d'erotomania, per expressar-ho d'alguna manera. ¿Tractament per a " | guarir | -la"? Una petita dosi d'erotisme, hàbilment administrada, en serà la | | O, si es prefereix, d'una cura homeopàtica. Una mica d'"erotisme" | guarirà | l'"erotisme" ansiós i exasperat. ¿El guarirà? Em temo que no. Ningú no | | Una mica d'"erotisme" guarirà l'"erotisme" ansiós i exasperat. ¿El | guarirà | ? Em temo que no. Ningú no pretén "guarir" res. L'aspiració, com a màxim | | ansiós i exasperat. ¿El guarirà? Em temo que no. Ningú no pretén " | guarir | " res. L'aspiració, com a màxim, és mitigar, desviar, enganyar: guanyar | | el remei del pal·liatiu: l'aspirina, que aplaca la molèstia però que no | guareix | el mal. ¿Aleshores?... VI. Les llengües de demà "...c'est | | després de l'alçament dels pagesos. I quan encara no començaven a | guarir | les nafres i ferides d'aquell dolorós plet familiar, una nova epidèmia de | | Es tracta d'una sensació d'inestabilitat "nacional", que no és fàcil de | guarir | . El provincià és "provincià": ex-cèntric. Vaga pels afores de l'Estat i | | que ens feien llurs paraules i finalment, l'habilitat amb què ens | guarí | , i després de cridar-nos, com si fóssim fugitius i estiguéssim derrotats, | | que una llarga cura en els Alps de l'Engadina donava l'única esperança de | guarir | -lo. Malauradament, les restriccions imposades per la guerra a tot Suïssa, |
|