 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb guarnir |
Freqüència total: 748 |
CTILC1 |
| "Per quin motiu? Potser tan sols perquè el modista no va encertar a | guarnir | -la adequadament i va ser així amb excés castigada. Amb roba, va perdre | | El pare acabava de comprar la casa de la Portaferrissa i la | guarnia | , llavors, a poc a poc. No devia tenir encara a la porta el criat amb | | de bronze daurat. Sembla que Campdepadrós es va resistir una mica a | guarnir | els criats amb llureia, i una mica més a comprar la carrossa, però | | Déu d'homes tan armats? Alguna cosa hauran vingut a fer tants soldats ben | guarnits | , ben apeixats, amb les llustroses polaines. O és que no han vingut a fer | | llavis aquest somriure ingenu i sempre han tingut una certa predilecció a | guarnir | -se de flors. Llur manera de ser i de viure, i la mandra, i el benestar | | a més a més d'anar dalt d'una bicicleta en plena forma esportiva, s'ha | guarnit | el coll amb una garlanda imponent de flors de baladre. Aquest costum | | a l'ambient. El capità i tres més, damunt la fusta que tapa la cala, es | guarniren | una taula i es posaren a sopar com uns prínceps. Jo, que, malgrat | | d'anys i se la pot considerar pes fort. El greix que la deforma i la | guarneix | d'unes anques tan expandides que hom diria que porta mirinyac, no ha | | lleis simples i mil·lenàries de l'agricultura del tròpic, el diumenge es | guarneixen | a l'europea en una forma manicomial. Hi ha qui duu coll fort i corbata, | | dalt del camió, i per a aquest esplai, que ells consideren principesc, es | guarneixen | de totes les flors de l'illa, concentren totes les guitarres i totes les | | els fes un dinar tahitià, amb tots els plats típics del país i perquè els | guarnís | una taula amb cadeneta de fulles de cocoter i de flors d'hibiscus. Poroi | | de veure el somriure d'uns ulls blaus, ni de tenir la taula ben | guarnida | , si el cor ens deia encara: sou esclaus. Oració de l'onze de | | entre el pèl del ventre visitat per les arnes. La seva mestressa li havia | guarnit | el coll amb un tros de lligacama passada de moda, en la qual feien la | | i després d'escoltar Frederic adoptà una actitud de Níobe abandonada, | guarnint | -se amb tots els plecs de la túnica més solemne. Rosa jugà el seu gran | | estones de desfici. A Sant Pol de Mar, on el seu pare havia engrandit i | guarnit | de confort la casa dels avis. Conxa hi va passar els estius de la seva | | de parlar en català, que era el llenguatge de la cuinera, del cotxer que | guarnia | els cavalls de casa seva i dels poetes que es reunien al cafè "Suís". | | Casp. I és curiós que tot aquell castell de focs artificials que s'havia | guarnit | en un parell de mesos i totes aquelles conviccions de santedat i de | | de la batalla, no li traurà la malla de ferre que el | guarneix | , ni damunt l'ample pit, niu d'harmonies, on la | | (any 1046) i /cavaler\ (1053), i va ben | guarnit | de les seves armes ("caballarium bene guarnitum", any | | any 1114). Una fugaç descripció del que són cavallers "ben | guarnits | " la fa Ramon Berenguer I en atorgar la comanda del castell de Tàrrega | | serà vostra. Jo conec els costums dels francesos orgullosos, que han | guarnit | molt bé llurs cossos amb defenses dobles, i per dessota, a les cames, | | de manejar sense experiència. El mariner Bernat Ferrer, un cop s'ha | guarnit | amb les armes dels cavallers enemics que ha vençut, "era sobre un | | qual havien d'ésser examinades pels prohomes, i després ja podien ésser | guarnides | de cuiro, que es determina que sigui de vedell (disposicions del | | rossenc sobre el blanc que les flames il·luminen; alts, ben peixats, ben | guarnits | i amb una certa distinció —que no exclou el parlar fort i el riure sobre | | tan bé com ell se mereixía. Perqué callarho? Ella ja havía pensat cóm li | guarniría | , cóm li endressaría 'l quarto... Anava á dir "un cop casats", y la | | de l'arcada desapareixia sota l'eura negrosa que s'enfilava pel mur i el | guarnia | tot fins a guanyar el cim de la cascada. Era una reconada que tenia | | dinar. Érem allunyats del riu. Vam entrar en una petita plana verda, ben | guarnida | d'arbres, tota bonica amb el seu herbei suau, tot aclarit de llum. | | i poètica, amb petits descostronaments en els ors i els argents que | guarnien | els vestits del sant. darrere d'aquest pedestal seguixen el senyor rector | | a més, les arracades i les agulles d'or i aquelles pintes de caprici que | guarnixen | els pentinats... Abans de boqueta nit, els majorals amb les autoritats | | en el Torrentill, i el de Sant Domènec, a les eres d'aquest nom, solen | guarnir | el dia corresponent els nínxols dels retaules amb poms de flors naturals | | llindar de casa seva, pintada, empastifada de pólvors, inquieta. S'havia | guarnit | com un fadrí ballador el dissabte al vespre. La mula estava a punt davant | | garsa seriosa i de sa casa. Una dona honrada. Ja no es maquillava, no es | guarnia | , no es rentava; feia fortor. Zorbàs no digué res. Es retorçava, neguitós, | | que tingui certa gràcia. I hom el vestí ben aviat de general i el | guarní | amb una banda tricolor. Des de fa set o vuit anys el càrrec l'ostenta el | | miserable, que tot era apariència; però si estava en el secret i em veia | guarnir | -me i ho sabia, com se l'havia de curar d'un dany d'il·lusió que no | | el jovent cantarà les cançons de la diada davant del pessebre, que l'avi | guarní | com cada any, del dia que n'heretà la feina a la mort del seu pare, quan | | pare, quan els fills ja l'havien descarregat del pes fort del negoci. El | guarní | amb l'ajuda dels néts més petits i d'un de mig granat que tira per poeta | | la terra s'assolella emperesida, amb tots els boscos ombrius que la | guarneixen | , i l'alta majestat de les muntanyes, i els rius que li són la sang i les | | s'anirà esmortint com el flam de la llàntia que el sagristà ha oblidat de | guarnir | d'oli; i aquella voluntat, sempre tibant i dura, que ni fatic, ni dolor, | | que l'atxa pel Corpus; roses en el braç molçut de la matrona, que en | guarnirà | el menjador o la sala de rebre; roses en els taulells que han parat, com | | per indrets, del diari fregadís del raspall, que sembla una teranyina. La | guarneix | de tant en tant un sargit que fou fet amb poca traça i porten al cap una | | el mirar reptador i les negres patilles, els galons daurats que li | guarnien | el gec i la gorra i el ser encarregat de tancar al calabós qui s'havia | | noble i tan pura, si la massa riquesa arribada amb els papes no l'hagués | guarnida | de postisses galeries i capelles que la seva severa austeritat no | | que volíeu i percaçàveu era la permanència de la vostra iniquitat, poder | guarnir | ostentosament sense destorb el pit i les orelles de les cortisanes de | | i la seva formulària tristesa i els grans pensaments de vellut morat | guarnint | tombes i nínxols i aquelles corones de vidrets que, si són una mica | | anat una estona a veure el ball amb la noia gran. Diu que està tan ben | guarnit | , que per entremig de les restalleres de cadenes blanques i blaves hi han | | ben grassa. L'oreneta l'agafa amb el bec i el pasta amb la saliva, i va | guarnint | les parets i va fent una mena d'olla perfecta com no la faria cap | | hi hagi molt roquissar, i entre les esquerdes del pedreny s'amaguen i es | guarneixen | la casa. Els falziots fan dues postes. Cada vegada ponen un parell d'ous | | dels nostres peus una puput, amb els colors blanc i negre tan vius | guarnint | el to ataronjat de la ploma, és una de les coses més boniques que es | | fa esgarrifar a qualsevol, es veu que a la puput no li ve d'aquí. Quant a | guarnir | el niu, hi té ben poca traça, i no s'hi capfica gens ni mica: amb quatre | | escorxa d'arbre, i molt sovint pellofes de canya seca; per dintre el | guarneixen | d'arrels, de pèls de bestiar de ploma, i de pèl de la crinera i la cua |
|
