Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"Per quin motiu? Potser tan sols perquè el modista no va encertar a	guarnir	-la adequadament i va ser així amb excés castigada. Amb roba, va perdre
El pare acabava de comprar la casa de la Portaferrissa i la	guarnia	, llavors, a poc a poc. No devia tenir encara a la porta el criat amb
de bronze daurat. Sembla que Campdepadrós es va resistir una mica a	guarnir	els criats amb llureia, i una mica més a comprar la carrossa, però
Déu d'homes tan armats? Alguna cosa hauran vingut a fer tants soldats ben	guarnits	, ben apeixats, amb les llustroses polaines. O és que no han vingut a fer
llavis aquest somriure ingenu i sempre han tingut una certa predilecció a	guarnir	-se de flors. Llur manera de ser i de viure, i la mandra, i el benestar
a més a més d'anar dalt d'una bicicleta en plena forma esportiva, s'ha	guarnit	el coll amb una garlanda imponent de flors de baladre. Aquest costum
a l'ambient. El capità i tres més, damunt la fusta que tapa la cala, es	guarniren	una taula i es posaren a sopar com uns prínceps. Jo, que, malgrat
d'anys i se la pot considerar pes fort. El greix que la deforma i la	guarneix	d'unes anques tan expandides que hom diria que porta mirinyac, no ha
lleis simples i mil·lenàries de l'agricultura del tròpic, el diumenge es	guarneixen	a l'europea en una forma manicomial. Hi ha qui duu coll fort i corbata,
dalt del camió, i per a aquest esplai, que ells consideren principesc, es	guarneixen	de totes les flors de l'illa, concentren totes les guitarres i totes les
els fes un dinar tahitià, amb tots els plats típics del país i perquè els	guarnís	una taula amb cadeneta de fulles de cocoter i de flors d'hibiscus. Poroi
de veure el somriure d'uns ulls blaus, ni de tenir la taula ben	guarnida	, si el cor ens deia encara: sou esclaus. Oració de l'onze de
entre el pèl del ventre visitat per les arnes. La seva mestressa li havia	guarnit	el coll amb un tros de lligacama passada de moda, en la qual feien la
i després d'escoltar Frederic adoptà una actitud de Níobe abandonada,	guarnint	-se amb tots els plecs de la túnica més solemne. Rosa jugà el seu gran
estones de desfici. A Sant Pol de Mar, on el seu pare havia engrandit i	guarnit	de confort la casa dels avis. Conxa hi va passar els estius de la seva
de parlar en català, que era el llenguatge de la cuinera, del cotxer que	guarnia	els cavalls de casa seva i dels poetes que es reunien al cafè "Suís".
Casp. I és curiós que tot aquell castell de focs artificials que s'havia	guarnit	en un parell de mesos i totes aquelles conviccions de santedat i de
de la batalla, no li traurà la malla de ferre que el	guarneix	, ni damunt l'ample pit, niu d'harmonies, on la
(any 1046) i cavaler (1053), i va ben	guarnit	de les seves armes ("caballarium bene guarnitum", any
any 1114). Una fugaç descripció del que són cavallers "ben	guarnits	" la fa Ramon Berenguer I en atorgar la comanda del castell de Tàrrega
serà vostra. Jo conec els costums dels francesos orgullosos, que han	guarnit	molt bé llurs cossos amb defenses dobles, i per dessota, a les cames,
de manejar sense experiència. El mariner Bernat Ferrer, un cop s'ha	guarnit	amb les armes dels cavallers enemics que ha vençut, "era sobre un
qual havien d'ésser examinades pels prohomes, i després ja podien ésser	guarnides	de cuiro, que es determina que sigui de vedell (disposicions del
rossenc sobre el blanc que les flames il·luminen; alts, ben peixats, ben	guarnits	i amb una certa distinció —que no exclou el parlar fort i el riure sobre
tan bé com ell se mereixía. Perqué callarho? Ella ja havía pensat cóm li	guarniría	, cóm li endressaría 'l quarto... Anava á dir "un cop casats", y la
de l'arcada desapareixia sota l'eura negrosa que s'enfilava pel mur i el	guarnia	tot fins a guanyar el cim de la cascada. Era una reconada que tenia
dinar. Érem allunyats del riu. Vam entrar en una petita plana verda, ben	guarnida	d'arbres, tota bonica amb el seu herbei suau, tot aclarit de llum.
i poètica, amb petits descostronaments en els ors i els argents que	guarnien	els vestits del sant. Darrere d'aquest pedestal seguixen el senyor rector
a més, les arracades i les agulles d'or i aquelles pintes de caprici que	guarnixen	els pentinats... Abans de boqueta nit, els majorals amb les autoritats
en el Torrentill, i el de Sant Domènec, a les eres d'aquest nom, solen	guarnir	el dia corresponent els nínxols dels retaules amb poms de flors naturals
llindar de casa seva, pintada, empastifada de pólvors, inquieta. S'havia	guarnit	com un fadrí ballador el dissabte al vespre. La mula estava a punt davant
garsa seriosa i de sa casa. Una dona honrada. Ja no es maquillava, no es	guarnia	, no es rentava; feia fortor. Zorbàs no digué res. Es retorçava, neguitós,
que tingui certa gràcia. I hom el vestí ben aviat de general i el	guarní	amb una banda tricolor. Des de fa set o vuit anys el càrrec l'ostenta el
miserable, que tot era apariència; però si estava en el secret i em veia	guarnir	-me i ho sabia, com se l'havia de curar d'un dany d'il·lusió que no
el jovent cantarà les cançons de la diada davant del pessebre, que l'avi	guarní	com cada any, del dia que n'heretà la feina a la mort del seu pare, quan
pare, quan els fills ja l'havien descarregat del pes fort del negoci. El	guarní	amb l'ajuda dels néts més petits i d'un de mig granat que tira per poeta
la terra s'assolella emperesida, amb tots els boscos ombrius que la	guarneixen	, i l'alta majestat de les muntanyes, i els rius que li són la sang i les
s'anirà esmortint com el flam de la llàntia que el sagristà ha oblidat de	guarnir	d'oli; i aquella voluntat, sempre tibant i dura, que ni fatic, ni dolor,
que l'atxa pel Corpus; roses en el braç molçut de la matrona, que en	guarnirà	el menjador o la sala de rebre; roses en els taulells que han parat, com
per indrets, del diari fregadís del raspall, que sembla una teranyina. La	guarneix	de tant en tant un sargit que fou fet amb poca traça i porten al cap una
el mirar reptador i les negres patilles, els galons daurats que li	guarnien	el gec i la gorra i el ser encarregat de tancar al calabós qui s'havia
noble i tan pura, si la massa riquesa arribada amb els papes no l'hagués	guarnida	de postisses galeries i capelles que la seva severa austeritat no
que volíeu i percaçàveu era la permanència de la vostra iniquitat, poder	guarnir	ostentosament sense destorb el pit i les orelles de les cortisanes de
i la seva formulària tristesa i els grans pensaments de vellut morat	guarnint	tombes i nínxols i aquelles corones de vidrets que, si són una mica
anat una estona a veure el ball amb la noia gran. Diu que està tan ben	guarnit	, que per entremig de les restalleres de cadenes blanques i blaves hi han
ben grassa. L'oreneta l'agafa amb el bec i el pasta amb la saliva, i va	guarnint	les parets i va fent una mena d'olla perfecta com no la faria cap
hi hagi molt roquissar, i entre les esquerdes del pedreny s'amaguen i es	guarneixen	la casa. Els falziots fan dues postes. Cada vegada ponen un parell d'ous
dels nostres peus una puput, amb els colors blanc i negre tan vius	guarnint	el to ataronjat de la ploma, és una de les coses més boniques que es
fa esgarrifar a qualsevol, es veu que a la puput no li ve d'aquí. Quant a	guarnir	el niu, hi té ben poca traça, i no s'hi capfica gens ni mica: amb quatre
escorxa d'arbre, i molt sovint pellofes de canya seca; per dintre el	guarneixen	d'arrels, de pèls de bestiar de ploma, i de pèl de la crinera i la cua

Pàgina 1 (de 17)

50 següents