Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
guerra F 24939 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb guerra Freqüència total:  24939 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

quedar, doncs, l'amo, però de primer va haver de seguir una dura i llarga guerra, la Titanomàquia. Els titans encadenats per Uranos al Tàrtar van rompre
Mnemosine era l'altra titana que va ajudar Zeus, durant l'espantosa guerra de les gegantines divinitats velles amb les sàviament proporcionades
fosc, viscós, inflamable, el petroli, que ha esdevingut un tema que encén guerres i desvetlla les passions i les accions més odioses i abominables dels
una lliçó més espantosa, solemnial i greu: no tan sols els lluitadors en guerres, sinó que jo, que tu i que tots nosaltres tenim la nostra respectiva Ker.
és viu, una mica més jove que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la qual engolirà de seguida el matador de l'ajagut i, molt poc temps
El viatge era de debò important. Tanmateix, la sentència d'un consell de guerra li hauria resultat potser més benigna. No afegirem al nostre comentari el
dels simulacres d'aquell del qual tractem, a Atenes, durant la guerra del Peloponès. Tucídides és un dels més grans escriptors que mai hi hagi
fang i per la pols, sense esguardar el paisatge destruït per la fecunda guerra. Ençà i enllà, angoixa, fum, opressió d'aire parat, desordre, vedrunes
és el do més gran del cel. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la qual he afermat amb èxit el nostre domini sobre el comerç dels
el conegueren, descobrien els trets del seu pare, aquell soldat de les guerres civils, que un dia, per dissort, rondà la casa del vell Antoni Costa.
una nena, el seu marit hagué de deixar a casa seva per a anar-se'n a la guerra. Té la muller tan bonica, que no la gosa deixar. A penes se'n
i ell, assegut prop d'ella, amb la nena damunt els genolls, li parlava de guerres i de perills llunyans. Ella callava bo i escoltant-lo —sempre havia estat
la discòrdia agitava la seva torxa sinistra; els pits s'inflamaven, i la guerra s'encenia, no ja entre els pobles, sinó entre les famílies; un furor
llop, i els pobles gemegaven com sota l'assot d'un déu irritat: era la guerra civil. A Santa Maria les antigues muralles foren reconstruïdes; es
pels camps, amb set de sang i d'extermini. En aquell moment, quan la guerra bramava amb tot el seu furor, arribà a Santa Maria una petita tropa que
en nombrosos combats, i a vint-i-dos anys era capità. Momentàniament la guerra s'havia allunyat d'allí: a penes si de temps en temps sonava un tret
Amb gust se l'hauria enduta amb ell si no hagués estat pels riscos de la guerra i el perill que es presentés inesperadament una facció enemiga, cosa que
en què es reconeixien els trets de son pare, l'antic heroi de les guerres civils. Poc amic de paraules, i menys donat a manifestacions exteriors,
presència d'una mare a la vora del bressol on dorm el fill en una nit de guerra o d'amenaces, plana contínuament sobre la humanitat, abandonada a mercè
potser parlen i tot amb nosaltres. Però espereu que esclati una guerra o, millor encara, una revolució, que la violència i l'assassinat es
enverinada, d'un Randa qualsevol que troba l'ocasió del mal. En la nostra guerra, encara recent, hem pogut comprovar-ho de prop. D'ella hem sentit referir
de la qual es sentia corprès d'un horror sagrat— com la història d'una guerra inacabable, un sacrifici perenne, un ininterromput vessament de sang,
la mirava a través dels horrors, encara latents al seu entorn, de la guerra civil, en mil detalls de què havia estat testimoni anant pel món, en
cor, i contagiar-los tots amb la seva alegria. Cantava cançons d'amor, de guerra, de baralles: cançons apreses no se sabia on; en cantava també de
encara amb la barra de ferro travessera que no s'usava ja d'ençà de la guerra. Després esperà allí en la fosca, amb el cor palpitant, contenint l'alè i
de semblant: ni tan sols els qui visqueren les tràgiques jornades de la guerra civil, car aleshores el costum de l'horror ho confonia tot en una
de Déu. "Lloat sia el santíssim sagrament de l'altar." En la pau i en la guerra. Hi havia, amb tot, a Santa Maria, una criatura sobre la qual, en aquesta
sort dels seus pobles, quedava lligada a un continu teixir-i-desteixir de guerres, d'incidents dinàstics i de barates diplomàtiques, els protagonistes dels
les tècniques de producció que s'hi succeeixen, i tants factors més. Les guerres i tota la resta deixaren d'aparèixer-se'ns, aleshores, com una broma
o un renversement d'aliances, el pas d'un règim a un altre, una guerra civil o una guerra internacional, ja no reposa en el caprici d'un monarca
d'aliances, el pas d'un règim a un altre, una guerra civil o una guerra internacional, ja no reposa en el caprici d'un monarca o d'un privat —en
un col·lapse d'imprevisibles ramificacions polítiques i socials. Una guerra decisiva, perduda o guanyada per algunes eventuals peripècies castrenses
avancés. Un Grandet de cent anys més tard —posem de les vigílies de la guerra del 14— hauria hagut d'acontentar-se amb una moneda menys
en inventiva per a certes coses —mitologia, metafísica, literatura, art, guerra, opressió, etc.—, ha mostrat al llarg dels segles una singular falta
No hi ha dubte que la gent són els altres —i cadascú de nosaltres. Guerra No sé què devia passar en altres èpoques. Però la història contemporània
ens informa que els pobles no s'han mostrat remisos a fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. En bona lògica,
estat, i cada dia més, en condicions d'adonar-se de la malignitat de les guerres i d'actuar per evitar-les. La reacció de les multituds, però, en els
produït en direcció oposada: els pobles s'han mostrat entusiastes de la guerra. Potser parlar d'entusiasme semblarà excessiu. De tota manera, crec que
automobilística, evasió per l'alcohol o la luxúria dosificats. La guerra obre les portes a una realització més tangible de tot això: la lluita
que busca l'individu. Com que els qui, de principi, han de fer la guerra, són els joves, la tendència s'accentua en termes d'eufòria romàntica. La
són els joves, la tendència s'accentua en termes d'eufòria romàntica. La guerra, quan comença, sembla una gloriosa vacança, durant la qual tot serà
i el fervor dels combatents, si oblidàvem aquella palpable veritat. La guerra, en si, és una "categoria" al·lucinant. H Home La vida de
manera, paral·lela a la d'Erasme. Invitats o comminats pels bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi juguen, els intel·lectuals
sofrien una condemna indefinida de presidi en qualitat de criminals de guerra, acaben de ser alliberats: els funcionaris gaullistes han decidit
al llarg d'uns anys tenebrosos, van ser classificats de "criminals de guerra", i van rebre, en principi, el càstig oportú. Alguns pseudopuristes de
fora o abans de la seva professió eclesiàstica, van ser, durant l'última guerra mundial, partisans contra l'invasor, internats en algun camp de
no ho són de la mateixa manera. De fet, els "crims" dels "criminals de guerra" són substancialment idèntics als "crims" dels "criminals de pau":
majoria d'elles accentua el costat pervers i horrible dels "criminals de guerra". El "criminal de guerra" actua des d'una situació de prepotència: la
costat pervers i horrible dels "criminals de guerra". El "criminal de guerra" actua des d'una situació de prepotència: la hi dóna la circumstància de
susceptible d'inspirar les més depravades sevícies. El "criminal de guerra" rarament es resistiria a aquesta inspiració. Com que, d'altra banda,

  Pàgina 1 (de 499) 50 següents »