▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
guerrejar M 4 oc.
guerrejar V 187 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb guerrejar Freqüència total:  191 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

màntica i les arts de la poesia i de la música. Reneix sense parar, caça, guerreja. La seva radiant cabellera no ha estat mai tallada. És el gloriós i
i armat d'un bon cavall (clara indicació que es tracta d'un cavall per a guerrejar), d'un bon ausberg i amb elm i altres bones armes. 4.
los possibles per deixáus tornar á casa, mes ab la formal promesa de no guerreijar per Fransa. Roch· Vos ho juro. [(ap.)] (Es impossible.)
i, sense tenir en compte que allò és ple de quitxalla, es disposen a guerrejar, no sense rebre abans, de part de l'ambaixador, quatre fàstics i
braus d'Israel: tots ells, glavi-tinents, mestres en guerrejar; tots ells, glavi-penjant de basarda a les nits. Un
que governà Taïtí segons les lleis areoyanes, i que coratjosament guerrejà i conquerí sota la fe dels seus déus. Però permetent als missioners
El pare, titllat de carlí amb fonament, amic de molts cabdills que guerrejaven per les muntanyes, anava de vila en vila i de poble en poble a fi
i animant-los entre les bales, com ells mateixos, però així com els que guerrejaven estaven posats de cara a l'enemic, Claris hi estava sempre d'esquena, de
batalles, rei i senyor del poble d'Israel, al qual Castella pagava tribut guerrejant i cantant, ara, a la segona part d'aquesta darrera flamarada de l'Espanya
tal d'imposar la voluntat catalana, i l'espectacle d'En Prim treballant i guerrejant per tal d'ofegar ço que ell mateix havia organitzat feia pocs dies entre
El vell pastor de casa sempre en parlava. Un cop que els del seu escamot guerrejaven per ací, diu que ell hi va passar tres dies i tres nits dins de la
podria ésser restituïda a cap preu. Aquell prefereix fer-se una fortuna guerrejant que no pas gaudir la tranquil·litat de la llar. D'altres creuen que la
més seny si, en comptes de les copioses tropes amb què des de fa temps guerregen amb fortuna vària contra els turcs i els sarraïns, hi enviaven els
forcem a prendre les armes pobles sencers? ¿Per què reclutem exèrcits que guerrejaran enmig de les ones? ¿Per què pertorbem les mars? Doncs perquè la terra no
tot desdenyós.— Tu no em coneixes gaire. No pensis que ara vagi pel món a guerrejar i fer el fatxenda, que no tinc l'orgull de fer el valent. No creguis que
havia lluitat en camps diferents, perquè son pare, el quart comte, guerrejà contra el seu cosí Joan, de la branca de València, tan esmentat en el
en tercets, entre una vida de funcionari i de guerrer mediterrani. També guerrejaren en les mateixes empreses Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. És
cap al qual ja aleshores devia decantar-se el Conqueridor: abans guerrejar que cedir. Però, sotmès com es trobava a l'autoritat paterna, l'infant
potser la meravella opulenta dels països llunyans, aon més tard aniria a guerrejar i a governar. La dolça visió d'aquest paisatge, serè i regular, que copsa
l'ajuda dels francs s'allibera dels àrabs i es posa al treball. Espanya guerrejà durant vuit segles amb els invasors per treure'ls de la resta de la
en el maneig d'armes. Per bé que pagesos ambdós, no desconeixien l'art de guerrejar, puix que en aquells temps el governament de Catalunya, previsor com cap
Com has après així de bornar? —A Sitges tinc un amic que ha guerrejat a Itàlia i contra els francesos de Felip l'Ardit. I aquest ha
català no desnaturalitzat. Ultra això, Jofre havia perdut la dalera del guerrejar. L'espasa guanyada amb tant de mèrit com honor, bo i trencada, feia de
Lluís. —Creu-me —tornava en Soleràs—, si hi hagués al món un exèrcit que guerregés contra els bons i a favor dels dolents, jo ja m'hi hauria apuntat; però
d'ésser l'instrument de la pàtria renaixent, ja sia aplicat a l'art de guerrejar, ja sostenint o integrant construccions i edificis, ja obrint solcs en la
per una banda, la doctrina exclusivista de Metchnikoff, amb el guerrejar dels seus leucòcits, i per l'altra, la visió immunitària de Paul Ehrlich,
la consegüent inestabilidad politico-administrativa, fruit del continuat guerrejar, acabaren per esventar llurs més lleus vestigis. Perviviren, és clar, els
ab aquells pobles mediterranis. No hi feya altra cosa que comerciejar o guerrejar. Se necessità tot lo poder militar de Roma perque un poble mediterrani
fins llavors no assolida. Llargs períodes de pau succeeixen el guerrejar constant amb l'estranger, i s'atenua el flagell de la guerra privada amb
el salvatge reclama com a cosa seva l'arc i la fletxa amb què caça i guerreja; l'hom civilitzat vol per a ell la casa que s'ha construït, l'animal que
era un home molt catòlic, que havia aixafat una heretgia i pensava guerrejar contra els turcs; Isabel de Baviera, mestressa de França, era una dona
vostres avantpassats i de la vostra fe, cal sortir de la nostra inèrcia i guerrejar valentment les batalles del Senyor. Els anticlericals se serveixen de la
ha sentit el crit de guerra a Déu. I la impietat sap molt bé que només guerrejant contra el Crist i la seva Església, es guerreja contra Déu. Heus aquí per
sap molt bé que només guerrejant contra el Crist i la seva Església, es guerreja contra Déu. Heus aquí per què els temples catòlics, i només els temples
dolor i arrepentiment exemplars. Per a que prevalesqués lo Déu verdader, guerrejà tota sa vida amb les nacions idòlatres i bàrbres. Glorificà a Déu tant
XIV per Fèlix Duran Cañameras En la història dels mitjans de guerrejar hi ha hagut sempre una lluita entre els elements defensius i els
cada vegada més els pacífics indis aborígens, que s'hagueren d'armar i guerrejar per salvar llurs vides. Fins ara al mar se segueix un procés semblant:
llunyana: l'home d'armes o el soldat que segueix terres i més terres guerrejant o fent el fatxenda a les costelles de la bona gent pacífica: el marxant
del Pelós acaba amb la mort d'aquest a conseqüència de la nafra rebuda guerrejant contra els normands. A l'agonia, demana a l'Emperador de França la
morals i de pregàries religioses, hagi impulsat sempre els pobles a guerrejar? ¿Pot semblar bé a algú que el coronament de la màxima civilització de
"Miquel..." Sant Miquel arcàngel cuirassat d'or i amb espasa invencible guerrejant amb Satanàs i amb tota una legió d'àngels en fúria no l'hauria
, a fer-se tot el mal possible en els béns i en la persona. El fur de guerrejar fixava en el dret feudal les regles del deseiximent. El nostre
asseguraven que un germà li havia pres el ceptre i la corona, mentre ell guerrejava com un ca rabiós, i havia hagut de fugir molt lluny, i amagar-se. Ben
com les que no ho són tant, en les quals els dansaires figuren combats guerrejant mitjançant l'ús d'espases, certes o inventades, han d'haver estat les que
al nostre millorament. La ignorància es val de totes les armes per guerrejar contra el llibre, que el llegir fa perdre el temps, és una falsa creença
tòxica i onírica que únicament pot gaudir el poble espanyol. Si es guerregés d'altra faisó no es tractaria d'Espanya." El doctor César Juarros es
de Carles de Valois, emperador de Constantinoble. Jacques de Cornoy ha guerrejat molt per Itàlia i el caràcter dels prínceps d'aquest país li ha permès, a
Rey d' Aragó, a instagació del qual el futur monarca August començaría a guerrejar contra'ls sarrains de Granada. Al infant Fr. Pere d' Aragó es atribuída
procedents de Creta, que destrueixen les romanalles del domini egipci i guerrejen amb els hebreus. Vencedor aquest poble, funda el regne de Saül, David i
s'uniren. Llurs rivalitats mercantils i polítiques les duien sovint a guerrejar entre elles i, en llur si, les famílies principals es disputaven el

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »