×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb guerrejar |
Freqüència total: 191 |
CTILC1 |
| màntica i les arts de la poesia i de la música. Reneix sense parar, caça, | guerreja | . La seva radiant cabellera no ha estat mai tallada. És el gloriós i | | i armat d'un bon cavall (clara indicació que es tracta d'un cavall per a | guerrejar | ), d'un bon ausberg i amb elm i altres bones armes. 4. | | los possibles per deixáus tornar á casa, mes ab la formal promesa de no | guerreijar | per Fransa. Roch· Vos ho juro. [(ap.)] (Es impossible.) | | i, sense tenir en compte que allò és ple de quitxalla, es disposen a | guerrejar | , no sense rebre abans, de part de l'ambaixador, quatre fàstics i | | braus d'Israel: tots ells, glavi-tinents, mestres en | guerrejar | ; tots ells, glavi-penjant de basarda a les nits. Un | | que governà Taïtí segons les lleis areoyanes, i que coratjosament | guerrejà | i conquerí sota la fe dels seus déus. Però permetent als missioners | | El pare, titllat de carlí amb fonament, amic de molts cabdills que | guerrejaven | per les muntanyes, anava de vila en vila i de poble en poble a fi | | i animant-los entre les bales, com ells mateixos, però així com els que | guerrejaven | estaven posats de cara a l'enemic, Claris hi estava sempre d'esquena, de | | batalles, rei i senyor del poble d'Israel, al qual Castella pagava tribut | guerrejant | i cantant, ara, a la segona part d'aquesta darrera flamarada de l'Espanya | | tal d'imposar la voluntat catalana, i l'espectacle d'En Prim treballant i | guerrejant | per tal d'ofegar ço que ell mateix havia organitzat feia pocs dies entre | | El vell pastor de casa sempre en parlava. Un cop que els del seu escamot | guerrejaven | per ací, diu que ell hi va passar tres dies i tres nits dins de la | | podria ésser restituïda a cap preu. Aquell prefereix fer-se una fortuna | guerrejant | que no pas gaudir la tranquil·litat de la llar. D'altres creuen que la | | més seny si, en comptes de les copioses tropes amb què des de fa temps | guerregen | amb fortuna vària contra els turcs i els sarraïns, hi enviaven els | | forcem a prendre les armes pobles sencers? ¿Per què reclutem exèrcits que | guerrejaran | enmig de les ones? ¿Per què pertorbem les mars? Doncs perquè la terra no | | tot desdenyós.— Tu no em coneixes gaire. No pensis que ara vagi pel món a | guerrejar | i fer el fatxenda, que no tinc l'orgull de fer el valent. No creguis que | | havia lluitat en camps diferents, perquè son pare, el quart comte, | guerrejà | contra el seu cosí Joan, de la branca de València, tan esmentat en el | | en tercets, entre una vida de funcionari i de guerrer mediterrani. També | guerrejaren | en les mateixes empreses Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. És | | cap al qual ja aleshores devia decantar-se el Conqueridor: abans | guerrejar | que cedir. Però, sotmès com es trobava a l'autoritat paterna, l'infant | | potser la meravella opulenta dels països llunyans, aon més tard aniria a | guerrejar | i a governar. La dolça visió d'aquest paisatge, serè i regular, que copsa | | l'ajuda dels francs s'allibera dels àrabs i es posa al treball. Espanya | guerrejà | durant vuit segles amb els invasors per treure'ls de la resta de la | | en el maneig d'armes. Per bé que pagesos ambdós, no desconeixien l'art de | guerrejar | , puix que en aquells temps el governament de Catalunya, previsor com cap | | Com has après així de bornar? —A Sitges tinc un amic que ha | guerrejat | a Itàlia i contra els francesos de Felip l'Ardit. I aquest ha | | català no desnaturalitzat. Ultra això, Jofre havia perdut la dalera del | guerrejar | . L'espasa guanyada amb tant de mèrit com honor, bo i trencada, feia de | | Lluís. —Creu-me —tornava en Soleràs—, si hi hagués al món un exèrcit que | guerregés | contra els bons i a favor dels dolents, jo ja m'hi hauria apuntat; però | | d'ésser l'instrument de la pàtria renaixent, ja sia aplicat a l'art de | guerrejar | , ja sostenint o integrant construccions i edificis, ja obrint solcs en la | | per una banda, la doctrina exclusivista de Metchnikoff, amb el | guerrejar | dels seus leucòcits, i per l'altra, la visió immunitària de Paul Ehrlich, | | la consegüent inestabilidad politico-administrativa, fruit del continuat | guerrejar | , acabaren per esventar llurs més lleus vestigis. Perviviren, és clar, els | | ab aquells pobles mediterranis. No hi feya altra cosa que comerciejar o | guerrejar | . Se necessità tot lo poder militar de Roma perque un poble mediterrani | | fins llavors no assolida. Llargs períodes de pau succeeixen el | guerrejar | constant amb l'estranger, i s'atenua el flagell de la guerra privada amb | | el salvatge reclama com a cosa seva l'arc i la fletxa amb què caça i | guerreja | ; l'hom civilitzat vol per a ell la casa que s'ha construït, l'animal que | | era un home molt catòlic, que havia aixafat una heretgia i pensava | guerrejar | contra els turcs; Isabel de Baviera, mestressa de França, era una dona | | vostres avantpassats i de la vostra fe, cal sortir de la nostra inèrcia i | guerrejar | valentment les batalles del Senyor. Els anticlericals se serveixen de la | | ha sentit el crit de guerra a Déu. I la impietat sap molt bé que només | guerrejant | contra el Crist i la seva Església, es guerreja contra Déu. Heus aquí per | | sap molt bé que només guerrejant contra el Crist i la seva Església, es | guerreja | contra Déu. Heus aquí per què els temples catòlics, i només els temples | | dolor i arrepentiment exemplars. Per a que prevalesqués lo Déu verdader, | guerrejà | tota sa vida amb les nacions idòlatres i bàrbres. Glorificà a Déu tant | | XIV per Fèlix Duran Cañameras En la història dels mitjans de | guerrejar | hi ha hagut sempre una lluita entre els elements defensius i els | | cada vegada més els pacífics indis aborígens, que s'hagueren d'armar i | guerrejar | per salvar llurs vides. Fins ara al mar se segueix un procés semblant: | | llunyana: l'home d'armes o el soldat que segueix terres i més terres | guerrejant | o fent el fatxenda a les costelles de la bona gent pacífica: el marxant | | del Pelós acaba amb la mort d'aquest a conseqüència de la nafra rebuda | guerrejant | contra els normands. A l'agonia, demana a l'Emperador de França la | | morals i de pregàries religioses, hagi impulsat sempre els pobles a | guerrejar | ? ¿Pot semblar bé a algú que el coronament de la màxima civilització de | | "Miquel..." Sant Miquel arcàngel cuirassat d'or i amb espasa invencible | guerrejant | amb Satanàs i amb tota una legió d'àngels en fúria no l'hauria | | , a fer-se tot el mal possible en els béns i en la persona. El fur de | guerrejar | fixava en el dret feudal les regles del deseiximent. El nostre | | asseguraven que un germà li havia pres el ceptre i la corona, mentre ell | guerrejava | com un ca rabiós, i havia hagut de fugir molt lluny, i amagar-se. Ben | | com les que no ho són tant, en les quals els dansaires figuren combats | guerrejant | mitjançant l'ús d'espases, certes o inventades, han d'haver estat les que | | al nostre millorament. La ignorància es val de totes les armes per | guerrejar | contra el llibre, que el llegir fa perdre el temps, és una falsa creença | | tòxica i onírica que únicament pot gaudir el poble espanyol. Si es | guerregés | d'altra faisó no es tractaria d'Espanya." El doctor César Juarros es | | de Carles de Valois, emperador de Constantinoble. Jacques de Cornoy ha | guerrejat | molt per Itàlia i el caràcter dels prínceps d'aquest país li ha permès, a | | Rey d' Aragó, a instagació del qual el futur monarca August començaría a | guerrejar | contra'ls sarrains de Granada. Al infant Fr. Pere d' Aragó es atribuída | | procedents de Creta, que destrueixen les romanalles del domini egipci i | guerrejen | amb els hebreus. Vencedor aquest poble, funda el regne de Saül, David i | | s'uniren. Llurs rivalitats mercantils i polítiques les duien sovint a | guerrejar | entre elles i, en llur si, les famílies principals es disputaven el |
|