Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i perilloses. Deixant a part el de fusta, que amagava al ventre els	guerrers	que tant varen contribuir a la ruïna de Troia, et parlaré d'uns quants
l'ensenyament jesuïta, que converteix l'estudi en una mena d'entrenament	guerrer	, de pas lleuger de maniobra, d'acumulació de coneixements com qui carrega
lluiten els forts contra els febles, els ardits contra els covards, els	guerrers	contra els camperols, els nòmades contra els sedentaris. Ells consideren
història s'ha complagut a recitar-nos les vicissituds dels nòmades, dels	guerrers	i dels conqueridors. Coneixem de memòria llurs gestes, i això ha
confós el sentit de la virilitat, atribuint-la als actes espasmòdics del	guerrer	i oblidant la tenacitat, perseverança i sacrifici de l'home sedentari,
tan sovintejat, que féu dels primers catalans un poble de pagesos i	guerrers	. Aquest aire bel·licós no s'esborrà fàcilment del nostre temperament
coneguts arreu sota el nom de reis d'Aragó; que els nostres besavis	guerrers	i marxants transcendissin a les planes de la història estrangera batejats
que capgirava l'equilibri continental; engegà, una vegada més, la màquina	guerrera	, i per aquesta escletxa s'esmunyí la revolució en el nostre país. La
segle IX accentua peculiaritats i diferències amb els costums	guerrers	francs. Ermold el Negre, al seu conegut poema In honorem
segle X fins als començos del XIII. En aquesta època el	guerrer	anomenat en llatí "miles" ja és dit kavaller
de capmall, element que retrobarem sovint i que no figura en els	guerrers	de la Bíblia de Roda. El Goliat de Santa Maria de Taüll ofereix
suposar que aquest ausberg va proveït d'uns talls o obertures per on el	guerrer	pot treure el braç. Ho corrobora el fet que l'espasa del gegant va
testamentàries. Per la mateixa raó era una peça que només duien els	guerrers	d'una certa categoria. A la Bíblia de Roda (fig. 5), veiem que
turmell, d'aquells de la Bíblia de San Isidoro de Lleó i dels magnífics	guerrers	del Beat de la Pierpont Morgan Library (segle XIII),
onques espée n'en pot maille derompre... 5. El casc del	guerrer	rep, en aquesta època, el nom d'elm, procedent del germànic
del segle XII, del Beatus lleonès de Girona, alguns	guerrers	porten nasal al casc (fig. 10). Els elms d'aquests guerrers són
guerrers porten nasal al casc (fig. 10). Els elms d'aquests	guerrers	són cònics, i, com que són il·luminats de diversos colors, hom
predomina el de forma d'ametlla (fig. 10), però hi ha alguns	guerrers	que el duen rodó (figura 18). El Goliat de Santa Maria de Taüll
car és redactat o directament inspirat per un gran militar i valent	guerrer	, acostumat des de molt petit a la lluita i a portar i manejar unes armes
sobtada, hom podia posar-se un perpunt sense dur a sota l'ausberg, o bé	guerrers	de menys categoria només disposaven d'aquell, com revela un passatge del
La protecció de les cames i dels peus era essencial per a un	guerrer	que combatia muntat a cavall, car els peons tenien molt a l'abast
de malles o de ferro, i és el casc més general al segle XIII, en	guerrers	de diverses categories, i per tant apareix abundosament documentat en
perduren el de forma d'ametlla i el rodó, com els que abracen els	guerrers	del frontal de Sant Pere (fig. 31); i és rodó el del cavaller
pit), de manera que adarga i home havien quedat com enfilats, i el jove	guerrer	català no sabia com fer-s'ho per a recuperar l'arma. A Desclot,
d'aquesta data o si, distant d'ella, s'inspira en l'abillament dels	guerrers	del seu voltant, o els arcaïtza. Fetes aquestes salvetats, observem que
molt menys luxoses. Aventuraria que la túnica flonja que porten els	guerrers	de les pintures murals de Sant Domingo de Puigcerdà (fig. 44) és
fixen les llaunes. Gosaria dir que són cuirasses aquestes defenses en el	guerrer	a cavall i en els guerrers a peu del calvari de Balenyà dels germans
dir que són cuirasses aquestes defenses en el guerrer a cavall i en els	guerrers	a peu del calvari de Balenyà dels germans Serra (figs. 46 i
ja veurem (§ 30), el nom de pavès, i quan és portat per	guerrers	moros el de darga. És significatiu un passatge de la crònica que
l'any 1341 (fig. 68). D'aquesta mena el porten el	guerrer	d'una caplletra del Decret de Gràcia (fig. 69) i un dels
murals d'Urries (Saragossa), de començaments del XIV, apareix un	guerrer	(fig. 75, al fons a l'esquerra) que en garfeix una, de forma de
és la de Ramon de Peguera (fig. 82), magnífica representació de	guerrer	de l'època, amb una rudesa que el rostre no desmenteix. La tomba de Sant
, com s'esdevé al retaule de la Passió, de Saulet, on, a l'esquerra, un	guerrer	no porta perpunt i l'altre sí (fig. 97). Ens manca considerar
Borrassà (fig. 48) i això es pot observar per darrera en el	guerrer	que està d'esquena al retaule de Borrassà de Vilafranca (fig.
molt eixamplada en la part inferior, fins a protegir les espatlles, un	guerrer	del retaule de Santa Llúcia de Sant Llorenç de Lleida (fig.
fuig) i perquè gran part de la nostra documentació artística presenta els	guerrers	de front. He de començar confessant que no sé quin nom rebia la primera
es prolongaven per darrera, com en aquells tan curiosos que porta el	guerrer	orant de Bernat Martorell (fig. 172), que podem comparar amb uns
Castell Nou de Nàpols (fig. 211). Un altre exemple en un dels	guerrers	d'un retaule de Joan Mates (fig. 207). Un tercer element apareix
del mànec. Al retaule de Sant Benet i Santa Clara de Ramon Solà un	guerrer	porta una bella atxa, en la qual es veuen molt clarament els tres
i per l'esclavina roig brillant evoca el prestigi que s'atribueix als	guerrers	victoriosos i als viatges llunyans. És clar que els mateixos detalls
guerra i costat de la pau, hom reduí el nombre dels clans d'un dels grups	guerrers	a cinc i el de l'altre a dos. D'aleshores ençà, els campaments osage, de
suposava que diferien pel tipus de residència i pel temperament: l'una,	guerrera	, preferia els paisatges oberts; l'altra, pacífica, romania al fons dels
noms d'animals estan agrupats, segons l'espècie, en terrestres o marins,	guerrers	o pacífics. Entre els kiwai, una oposició entre gent del sagú i gent del
a la "mala" herba que el caminant trepitja i aixafa; correspon també al	guerrer	, que esclafa els seus enemics. Ara, s'escau que, en l'esquema
Ara, s'escau que, en l'esquema sociocosmològic dels osage, la funció	guerrera	connota la meitat terra, a la qual també està vinculada l'herba. El
i, en el pla social, al de les gestes que ha de comptar en el seu actiu un	guerrer	acabat —que és un "mig home", ja que la funció guerrera és la renda
el seu actiu un guerrer acabat —que és un "mig home", ja que la funció	guerrera	és la renda d'una de les dues meitats, el conjunt de les quals forma la
el carbó, és objecte d'un ritus especial al qual estan subjectes els	guerrers	abans d'anar-se'n al combat. Si negligeixen d'ennegrir-se el rostre,
Deixa marcades, aleshores, les seves empremtes, símbols de les accions	guerreres	, sis d'una banda, set de l'altra, i després se'n va amb un pas ràpid
aquest nom al mateix temps que els del roure, del gall salvatge i del	guerrer	, és perquè en el transcurs d'una migració llegendària hom intentà deturar

Pàgina 1 (de 39)

50 següents