Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

era coronel. També tenc dret a que toquin sa campaneta que li diuen es	guion	: idò, que la toquin. No vull es cotxo de primera; es senyors no hi van,
es composa dels pendons, de la creu alçada, dels homes acompanyants, del	guió	, de la peanya amb la imatge, els majorals i els capellans, la música i
homes d'aquesta processó. Enmig de les dues files d'homes devots va el	guió	, portat pel majoral masover: estampa del sant en un paisatge obert, de
i en la festa de la diada del Corpus; un portaestendard, encarregat del	guió	; un pendonista i un ajudant, tots dos per a portar el pendó els dies de
canelobres que duen els acolitets. Després, els pendons; seguidament, el	guió	. El guió ara és nou, acabat de pintar, a l'oli, per Teresa Pascual,
que duen els acolitets. Després, els pendons; seguidament, el guió. El	guió	ara és nou, acabat de pintar, a l'oli, per Teresa Pascual, aquesta
per economia expressiva, molt probablement per això darrer. I hi afegí un	guió	i després l'adverbi de negació: -no. La segona part de la
o en un sistema de grafismes, sinó re-produir-la (posem-hi un	guionet	per fer-ne la remarca), per oferir-la d'una manera neta, sense
era coronell. També tenc dret a que toquin sa campaneta que li diuen es	guion	: idò que la toquin. No vull es cotxo de primera, es senyors no hi van,
dels caiguts en les lluites per la llibertat dels pobles; com el	guió	i el símbol de les noves generacions que en l'esdevenidor hauran de
i les persones de més confiança i els va exposar el seu pla en forma de	guió	. L'home s'havia cansat de filmar postes de sol, contrallums, onades i
altre valor ni sentit, que el d'un specimen o mostra, o com un	guió	general, per si algun lector en necessita, en ordre a enfocar el curs
de "Lo Verdader Catalá" —com Labèrnia— les separen amb un	guionet	(il-lús, col-legi). A remarcar les grafies mal-lograr,
etc.. b) En les composicions vulgars es separen amb un	guionet	els dos membres del compost; exemples: para-sol, gira-sol,
etc.. Excepcions: birrem i trirrem. Es separen amb un	guionet	els dos membres de les paraules compostes amb dos mots diferents, si el
o transcrites, els parèntesis ( ) en els incisos, i el	guió	- en els incisos i en els canvis d'interlocutor en els diàlegs.
d'anar a la platja; coses d'hòmens, etc.. 152. Ús del	guionet	. El guionet (-) es posa entre els dos membres de certes paraules
coses d'hòmens, etc.. 152. Ús del guionet. El	guionet	(-) es posa entre els dos membres de certes paraules compostes,
les dues parts d'aquelles que han estat trencades en escriure-les. Amb el	guionet	s'evita l'excessiva fusió dels elements de les paraules compostes, la
dring-dring, cric-crac, zig-zag, etc.. 153. S'usa també el	guionet	quan en l'escriptura cal trencar una paraula en final de ratlla. Respecte
consonant o en -u semivocal, i es separen del verb amb un	guionet	; exemples: Despertar-me; Vestir-te; Sentir-la; Banyar-la; Pagar
idealitats per les quals hom lluita amb entusiasme i amb fe. I són elles	guions	de nobles activitats, estels d'atracció que orienten els pobles, que prou
component amb el primer, aquests s'escriuen intercalant entre ells un	guionet	(V. §160). 159. Hi ha un bon nombre de mots composts
imitatius o onomatopeics). Aquests composts s'escriuen intercalant un	guionet	entre els seus components: figa-flor, lliri-jonc, malva-poma,
[Alguns de semblants, de formació més recent, s'han escrit fins ara sense	guionet	, amb els dos membres separats:] vagó restaurant, cafè concert, cotó
§161); d'altres s'escriuen unint els seus elements per mitjà de	guionets	(V. §162). En són exemples: a) aiguardent
aquells en què s'indica que han d'ésser afixats per mitjà d'un	guionet	, sots-, ex-, etc.), o un numeral cardinal (Ex.: trespeus, V.
§159, que, en aquest cas són habitualment escrits intercalant un	guionet	entre llurs components; així, amb els dos adjectius (catalans)
les formes antero, postero, però aquests composts s'escriuen sense	guionet	(anterolateral, etc.). 162. Els composts nats d'un
indicar-ho, i la manera de fer-ho és d'unir els components per mitjà d'un	guionet	. D'aquí l'ús d'aquest signe en els composts del tipus pit-negre
entotsolar-se; fora via, foraviar. De regles per al recte ús d'aquest	guionet	(signe indicador que un conjunt de mots és un mot compost, ço és, un
tots i pretendre dreçar la llista completa dels mots a escriure amb	guionet	(llista que, d'altra banda, caldria sotmetre constantment a revisió),
però Es va donar un cop de cap a la paret), ús discrecional del	guionet	que li permetria d'emprar-lo (com una mena de signe de puntuació,
a evitar una falsa interpretació d'un conjunt habitualment escrit sense	guionet	. [D'altra banda, al costat de substantius com cap-gros poden
units] (És camacurt i capgròs). 163. Al costat del	guionet	que serveix per a unir els components dels conjunts sintetitzats de què
de què és qüestió en els §§159 a 162, hi ha un altre	guionet	, que és el que s'usa a vegades amb el sol objecte de facilitar la lectura
s'ha convingut d'escriure amb els elements soldats l'un a l'altre. Aquest	guionet	s'usa principalment en els composts del tipus comptagotes (V.
i anàlegs (V. §158), en els quals s'intercala el	guionet	entre llurs components quan el grup format per la lletra final del primer
Notem: pèl-llarg, coll-llarg, Vall-llobera. Però el	guionet	de què es tracta en aquest paràgraf no s'usa (sinó excepcionalment) en
país, és dintre d'Europa, concretament dintre d'Itàlia, que lluu el	guió	inextingible de Roma. De la llatina, de l'occidental, però de la
el següent paràgraf: © © © © © © © © Aquest paràgraf, posat com	guió	als inicis de la Declaració, caracteritza tot el document a desgrat de
aguantaven vasos flamígers. A dreta i esquerra del cadafal es posaren dos	guions	o senyeres oferts pels companys en la conspiració. En aquest túmul es
aquest ordre: Un destacament de cavalleria de Dragons de Lusitània; un	guió	de setí negre, amb flors, lletres i emblemes brodats en or, ofert i dut
(matxada). Va al davant el clavari de la confraria de sant Antoni, amb el	guió	; el segueix un animal sense cavaller, que porta una grossa esquella.
intel·ligència. És lògic, és natural, que, per bé que hagi establert un	guió	d'aquest discurs, la immensa multitud que vibra dintre d'aquesta sala,
popular. Ni un tan sols! En el desenvolupament d'aquest discurs, el	guió	previst em serveix de pauta; però en experimentar la reacció dels vostres
empleà en 1909; tot el que a Espanya —poc o molt— representa un	guió	liberal, destacaria en l'hora present junt a Catalunya i enfront a
o grup de lletres gràficament isolats. Les formes apostrofades i amb	guionet	: l'amic, d'or, portar-me'l, i les seves similars, es compten per
oblidada o repetida. Es compten també els apòstrofs, els accents i els	guionets	dels pronoms afixats. Si l'oblit és d'un mot sencer, es compta una sola
com les afixades. Els mots compostos només es desglossen quan porten	guionet	. Escala d'edats: Mesos Tant per 100 de formes bones

Pàgina 1 (de 19)

50 següents