Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

malignes, àvides de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la	guia	cap al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més
cessar de viure allí mateix. D'altres afirmen que, sota el consell o la	guia	d'una nimfa, o d'una conspícua deessa, va optar sensatament per dormir i,
insinuada. Prefereixo, doncs, de tornar al bosc, a les caceres, sota la	guia	d'Àrtemis. Al capdavall, vora les fonts, als rierols, al pas dels núvols,
cada vegada més sorprès. —Sí, el cementiri és vast i complicat. Ni els	guies	oficials, quan n'hi havia, perquè després els van suprimir, no el
cap a la cabina—. Anem; pugeu. —I mentre s'enfila al seient, darrera la	guia	—: No hi ha cap raó perquè la injustícia ens destrueixi primer. Vós partiu
un cadàver. El jutge torna a riure, se'l mira i reposa les mans sobre la	guia	del tricicle immòbil. —I qui ha de decidir de qui és el cadàver? —Ningú.
sol tenir una mestressa d'hotel. I, malgrat que el seu fos recomanat a la	guia	Michelin com un /relais très familier\, mai no havia
et pense, et recorde, t'invente. M'agradaria escriure la	guia	de València. Jo no assenyalaria, com ho fan, llocs il·lustres,
el lloc on van a parar, a caça de sensacions —degudament explotades pels	guies	—, tots els farts d'allioli de Marsella i totes les angleses de pell
algun nòrdic camaprim i costejador demana a un indígena si vol fer de	guia	dels seus arriscats alpinismes, l'indígena arronsa les espatlles, somriu
i l'enginy material crearen la Catalunya contemporània, sota la sola	guia	de l'instint col·lectiu. Això explica les marrades històriques i
és un nou dia, la llum del sol llevant, vell	guia	pels quiets camins del fum. No deixis res
mi, us deman, oh regina pietosa, que sia vostra mà la meva	guia	, i els vostres ulls estels del meu camí. Divendres Sant
m'emportaren vers mars d'ignot atzur: Tu em fores	guia	i navegant segur. Si gosava fugir del teu costat i sumir-me en
vaixell, com vers l'estrella de tramuntana, i era sa	guia	la llum ufana que irradiava de ton castell. Però si els núvols
mans suaus, preneu-me ben estreta, sigueu-me sempre més l'única	guia	! XV Per què paraules, si el verger del somni
descripció que la busqui en algun llibre d'en Josep Pla —per exemple la	guia	de la Costa Brava—, que d'això en sap molt més ell que jo, i no val
mestres, que ens havien abandonat, aquests foren els nostres mestres i	guies	. Aquella escola de nois de poble, ja salvatges de mena, sota la fèrula
seu gust i aprovà o lloà amb gran alegria meva. De fet, esdevingué el meu	guia	i mestre. Jo l'obeïa en tot cegament; els seus consells eren per a mi un
del qual fou regida per la severa i tenaç voluntat d'un pare, mestre i	guia	constant del seu fill, vaig constatar amb tristesa que la meva formació
i me'l revelava amb una sinceritat nua. Jo l'havia comprat per trobar-hi	guia	i remei, i ell em portava la desesperança. De sobte vaig esclafir un
per les pintures i cercant-hi allò que pogués tenir de lliçó i de	guia	per a un "malalt" com jo. Vaig encendre el llum, un quinquer de petroli
Jules Payot. Aquella veu que no enganya em va dir que havia trobat el meu	guia	. La lectura de l'índex em produí una joia extraordinària. D'una
nit acabà per concentrar-se en aquest estel. No tots els homes tenen per	guia	un camí d'estels com l'Apòstol Sant Jaume, vaig pensar, i encara gràcies
fet diners per a aguantar uns quants dies. Em volia per company i per	guia	, ell que em creia tan fort. Vaig vèncer la meva antipatia. No era el
En travessem d'estrets i tortuosos. ¡Com m'agrada d'anar sense	guia	ni objecte pels carrers d'una ciutat inconeguda! Sobretot els vells
per incendiar Manresa. Ara mateix. Fa molt poch he parlat ab un dels	guias	y diu que tením aprop un plech de granaders inspeccionant aquets vols.
i de temples que, com el geògraf Pausànias, hauries pogut escriure una	guia	de Grècia. Orestes. —Palaus! És veritat. Palaus, columnes,
compostos químics, no solament ha esdevingut la base indispensable i la	guia	sense falla de tots els raonaments en Química, sinó que, a més, el
i reconeixen el deute que tota la nostra generació té envers ell per la	guia	rebuda del seu geni, vaig pensar molt sobre quina seria la millor manera
probabilitats relatives dels processos de transició individuals. La sola	guia	per a l'estimació d'aquestes probabilitats era el que hom ha anomenat
depèn del punt de vista de l'observador, proporcionà als físics una	guia	inestimable per a la descoberta de les lleis físiques generals, comunes a
pel fosc desert, m'han conduït els passos; sol, sense	guia	, mig perdut, recerco la drecera que mena on aquests límits
una vida que, sense tu, ja no tindria objecte, el meu	guia	, el meu cap! Paraules justes has dit, i de molt seny; hem de
i del vol, tan lluny enduta, llavors, de sobte, va deixar-me el	guia	, i vaig anar caient, jo així m'ho creia, i el son se
al seu damunt! Ho penso pel teu raonament, tu que ets el	guia	de la teva fillada i que suposes que aquests cossos,
i me la duu el Creador celeste (invisible, però), i li fa de	guia	la seva veu: els ritus de les núpcies coneix, la
d'estimar; l'Amor, em deies, ens puja al Cel i alhora és ruta i	guia	. Permet-me, doncs, si és lícit que ho pregunti: ¿els
de tots els nostres mals. Tot just va veure'l adreça al	guia	unes semblants paraules: "Podíem evitar-nos la vinguda,
aquí! Oh experiència, què no et deuré, si ets el millor dels	guies	! Si no t'hagués seguit, en la ignorància jo fóra
Que era el teu Déu i havies d'obeir-la més que no a mi? ¿El teu	guia	va ser feta, superior o igual, que li cedissis, amb
ronsejant al teu darrera, ni puc errar el camí, tu essent el	guia	: ara ja sento el baf d'aquell carnatge, innumerable
ella fou creada." Adam amb gratitud li va respondre: "Puja,	guia	lleial, segueixo, ensenya'm el camí, i a la mà del Cel em
Plorava a dolls Adam, i els ulls, molt tristos, va girar cap al	guia	, tot planyent-se: "¿Qui són aquests que al meu davant
la pau corromp. ¿Com és això? Tu, digues-m'ho,	guia	celestial, i vulgues dir-me si ha d'acabar-se aquí la raça
escollir-hi algun recer tranquil, la Providència per	guia	llur: la mà en la mà, calmosos i amb unes passes vacil·lants,
a sentir una veu: ""Baixa cap al mar, fuig!"" ""Arcàngel,	guia	'm!"", vaig cridar i vaig posar-me de nou en camí. No sabia on
acompanyen amb unes variacions més o menys encertades. El que fa de	guia	o d'animador afirma sempre el seu mestratge. El motiu és de vegades d'una
camí ral i girar per un carretal que vorejava el rec. En Quimet feia de	guia	. Ens va fer aturar davant d'un ullal d'aigua dient-nos que aquí era el
. —Què hi ha darrera de la porta? —La cuina de les bruixes —va dir el	guia	—. Hi tenen tres gerres grans, l'una tocant de l'altra; la primera de

Pàgina 1 (de 58)

50 següents