×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb guiar |
Freqüència total: 3166 |
CTILC1 |
A través d'aquest, d'una riba a l'altra, el vell i repulsiu Caront | guiava | amb l'acostumada perícia la barca, mig enfonsada pel gruix de la multitud | noia, d'un nom d'imprecisa ortografia. Pobra, pobra, pobres tots ells. | Guia | , a qui sigui, l'enveja, o la venjança, o l'afany de poder? Que desgraciat | en silenci un moment al costat d'ella, mirant-la als ulls, i de sobte, com | guiat | d'una secreta inspiració li aixecava el rostre, li apartava els cabells | "En cada cosa ens dóna Déu una lliçó i un advertiment perquè aprenguem a | guiar | -nos en el camí de l'existència. Aprèn de les corretjoles, Mila, que ens | li comunicà el seu fracàs: —Maria Àgueda ha endevinat la idea que em | guiava | ; amb l'excusa que portava pressa m'ha deixat de seguida. Aquests dies | el cap reposant sobre el braç. Anà allí no sabria dir per què; tal vegada | guiat | pel mateix instint que guia el criminal al lloc on cometé el seu crim; | Anà allí no sabria dir per què; tal vegada guiat pel mateix instint que | guia | el criminal al lloc on cometé el seu crim; tal vegada per la infinita | així un llarg passadís, avançaven a cegues: ell agafat a ella, deixant-se | guiar | per ella, abraçant-la i ensopegant i aferrant-se al seu cos. La mossegà | , perquè no m'abandoni Déu, perquè vaig tot sol en la nit, i si Déu no em | guia | ..." Déu!, com vaig poder?... I era Sia, apareguda també davant d'ell ( | on a penes hi havia què fer. Després el padrí, donada la intenció que el | guiava | , cometé un greu error, i fou de dir-li que Tino Costa se n'havia anat per | ara estava tan segura de què l'havia de trobar que li semblava com si la | guiés | el propi Déu... "Quan el trobi, padrí..." El seu padrí la mirà. Es | conegut l'estat en què es trobava. ¿Quina esperança, quin desig l'havia | guiat | fins a ella, sabent, com sabia, que les coses no tenien ja remei? L'havia | fins a ella, sabent, com sabia, que les coses no tenien ja remei? L'havia | guiat | tal vegada el remordiment? Era igual; el que és cert era que l'havia | la mà en silenci i la hi besava. Un dia resava per ell, perquè Déu el | guiés | pel món, perquè el fes tornar a casa seva. Ara està dormint a la seva | portat i li portava. "Només la preocupació per la meva felicitat et | guià | sempre." "Només la teva felicitat, Mila. Però ara em preocupa." "No | Perdona la rebuda. Tenia por que no fossis un agent provocador... El | guien | pel passadís cap una porteta lateral que hi ha prop de l'estança | La noieta li somriu. —No sé com pots tenir tanta sang freda. Ell li | guia | la mà cap al pit. —Escolta —diu. La noia reposa els dits en la camisa xopa | un muriac a la llum del sol. —Cap aquí, cap aquí! —diu ell. Les | guia | cap al vestíbul que travessen corrents, els passos silenciats per les | contra el pit, l'altra mà seguint la inclinació de la fusta per tal de | guiar | -se. L'encarregat diu: —Només que fóssiu de l'any quaranta-u, tot seria | penetren en l'obscuritat de l'interior, agafats per la mà, i el noi els | guia | a través de l'habitació on no sembla haver-hi ningú fins que una veu | sembla haver animat una mica i avancen en direcció a la paret, ell | guiat | pel cap que es va desviant devers una taca més negra que sembla l'entrada | —com els brúfols asiàtics—, passen de tant en tant uns autos magnífics, | guiats | i ocupats per negres. Gairebé tots els homes van amb el casc blanc, i la | els terratinents i la burgesia; despullada d'homes que verament la | guiessin | ; esmaperduda en un món de reformes industrials i socials que ningú no li | Seny, treball, pactisme, delegacions de poder, tolerància fonamental, | guien | els actes dels catalans durant generacions senceres i ens fan creure que | -se als qui porten el cos d'Oscar.)] Entreu-lo aquí. [(Els | guia | fins a la seva barraca.)] Vós m'ajudareu, Engràcia. [(Entren el | gran crit. Infant que dorms, no l'has sentit? Desperta amb mi, | guia | 'm la por de caminant, aquest dolor d'uns ulls de cec | del meu somni. Just abans de laudes Benignament sóc ara | guiat | enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento | lenta cançó. Com obriré camins al meu retorn? Passos i temps em | guien | a la pau, i crido amb antic mot el meu desig. Però | la nit i em sé servent dels homes de dolor. Ai, com | guiar | aquest immens dolor al clos de les paraules de la nit? Passen | la troca de llurs filosofies; i alguns, tímidament, pretenen de | guiar | -nos per laberints de suro amb l'esquella de les | i no mentir-nos que ens havíem dut enganyats quan ens | guiava | aquest tenaç propòsit d'anar passant dies i empenyent | la casa, i és cridat el clergue. La mare sempre s'ha | guiat | per un principi ben trenat que el seu cervellet no | I us dieu? Golferic Golferic. Rosaura L'àngel sant que | guiava | a Tobies faci el vostre viatge sortós. On aneu? Golferic Seguiré | Golferic El bandit! Perot No temeu, oh forastera. No em | guia | cap propòsit criminal d'esquivar la parròquia de l'hostal. Però us | un moixeró pensatiu, per l'ull obert, el vent geliu, | guia | els romeus de Finestrelles. Poble de Llo, mon poble mort, | Amb la República, Rosa es va limitar a mantenir els seus millors clients, | guiats | per un interès sentimental. Rosa anava els diumenges a la tarda al | pels monts i per les planes. El llumenaret blau de l'ermita l'ha | guiat | a dalt del puig.] [L'Ermità li diu que no sap res del Castell, però que | resplendors! Aquí teniu el vostre anell, princesa, que com estrella m'ha | guiat | a vós! Deixau que besi vostres mans gemades i que de vostra amor devengui | A tos peus brillen llums d'altres fars que els vaixells | guien | damunt les ones i els vels esqueixen de les pregones | però, és el substràtum de fe que impregna la seua emoció, allò que li | guia | el pinzell. Bellesa, creença Però el Giotto —vull insistir-hi— "sabia | no hi ha cap impossibilitat, ni física ni metafísica, perquè l'atzar, que | guiava | la cua de l'ase i el pinzell que li havien enganxat, pogués donar un | més sovint que les soles de les seves sabates. L'anarquia més confusa va | guiar | -li les disciplines musicals. Això fins que la tia Amèlia, vídua amb una | espòs, sense una regna inflexible. —Però si justament jo necessito que em | guiïn | ! —intenta de defensar-se Laura. —Qui més entès que en Tomàs, dels seus | que l'instint de tota dona que estima la casa ja li aconsella. Creu-me; | guia | 't en la Teresa sense contradir-la. —Oh!, no tinguin por. No faré mai | del castell d'Alcanyís (fig. 59) i als qui van al carro que | guia | Ramon Llull en una de les miniatures del manuscrit de Karlsruhe (fig. | XV, molt diversos i deguts a escriptors força diferents, que ens | guiaran | i ajudaran per a comprendre l'armament català d'aquesta època: el poema | d'en Sisquella que era molt interessant i que segueix sabent-ne, però que | guiat | pels Maragall —no els pot veure gaire— es va encaminant al gust dels | i comentades amb una intenció favorable o hostil. Cada grup era | guiat | sens dubte pels mòbils, menys contradictoris que no sembla, de fer com | però com que trobaren la terra coberta d'aigua, cridaren, per tal de | guiar | -los cap a llocs habitables, de primer l'aranya d'aigua, després el dític, | a saber quins resultats reals obtenen, sinó quina intenció durable els | guia | , car la imatge que es fan de si mateixes és una part essencial de llur |
|