Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

blancor de llet. El turbant verdós, la xilava ratllada, brut com una	guilla	, probablement carregat de tota mena d'insectes, però magnífic i exuberant
fa més de cent setanta metres a partir del nivell del mar—, és plena de	guilles	—o guineus— i de gats vaires, com ells en diuen; i, naturalment, també de
naturalment, també de conills, que viuen de l'herba perquè els gats i les	guilles	visquin d'ells... La Natura és això, Senyor? Però, a més, em deia que els
cobert que hi ha a sota d'aquesta terrassa on sóc, els sol passar que les	guilles	se'ls enduen, fins foradant el filat del galliner i tot. Em costa, que la
li avivava el brill dels ulls. La salvatgina no li tenia por. La	guilla	s'aturava per contemplar-la, sorpresa de sa gentilesa. Els esquirols
les faules i rondalles. Ara és fàcil d'observar que la granota és amb la	guilla	l'animal preferit dels fabulistes. I el gripau ve després. Però ignoren
i el que valen. Miri, el meu Jaume —que Déu perdó!— era gelós com una	guilla	. No suportava la petjada d'un altre home a casa. Me volia com un lliri. I
persona que acudí fou la veïna del davant: tenia uns pòsits estranys de	guilla	curiosa... La nena, al veure-la, li cridà amb alegria: —Xès mot el nen
més lleuger que una daina". Ja n'hi van, de lleugeres, les daines, i les	guilles	i les llebres, quan les percacen els gossos! Ja en són, de belluguets,
què sorpendria la Catrineta, abraçada que de segur no fóra la primera. La	Guilla	Mantet, el primer poble francès sortint de Setcases, és format d'un
amo, que també feia de carter, li va dir: —Ah, dropo! Te diuen la	Guilla	, de mal nom. A fe que ho ets de fet, que ens vols robar l'aviram del
un cadàver; i, després d'examinar-lo una estona, va exclamar: —La	Guilla	! Lo llamp l'ha mort! El correu de Camprodon No havien sonat les tres
no havia pogut resistir el furient maldar en aquell catau de llops i	guilles	. La seva amiga la temia, i al principi vaig pensar que per això no em
una mora, petit com una falugueta, viu com una centella i esquerp com una	guilla	. Crec que hi ha com una mena de guineus que tenen aquest mateix nom de
ésser increpades les pubilles juntament amb les seves consonants les	guilles	. És el cas, doncs, que un cabaler de can Palau va anar a festa major al
i les altres parts del cos. Un apòleg semblant de Temístocles sobre la	guilla	i l'eriçó va fer el mateix efecte. Quin discurs d'un savi hauria tingut
fa de més bon creure. Joan Brut Una vegada era un Joan més brut que una	guilla	. Però una guilla ho és de naixença, i perquè si no fos bruta i pudent ja
Joan Brut Una vegada era un Joan més brut que una guilla. Però una	guilla	ho és de naixença, i perquè si no fos bruta i pudent ja no fóra una
ho és de naixença, i perquè si no fos bruta i pudent ja no fóra una	guilla	. En canvi En Joan era una persona i no ho semblava. Perquè una persona de
els indis s'atançaven. Hom veia distintament el seu mantell de pell de	guilla	lligat a la cintura i llurs rostres envermellits. En ésser a cinquanta
o a la Muntanya Seca, davant dels estanys de Pals. A Cadaqués, país de	guilles	, de gats mesquers i de gorges blancs, terra de carns amargues, la
i, ¿quina dona s'hi arriscaria, sense un costat, en aquell cau de	guilles	? Mes, de sobte, quedà amb el picador enlaire i un pam d'ulls badats. Una
pitjor. Que per a festejar com Déu mana no cal pas ficar-se en un cau de	guilles	ni amagar-se de la gent. Veritat que, guaitant-la, tan bonica i tan
de llenya, em sembla veure, darrera el cantell d'una roca, els ulls d'una	guilla	. És pura il·lusió, és clar. Però sospito que si Hermós es vol quedar a
que si Hermós es vol quedar a Portaló utilitzaré els ulls d'aquesta	guilla	mai vista per a espantar-lo i fer-lo canviar de parer. La llenya
per això m'interessava tenir-lo a la companyia. Però brut com una	guilla	. No recordo que s'hagi banyat mai en tot el temps que el tinc. No hi
valons, i gamberols. Les menes de pells: conills, genetes, gats,	guilles	, llops, fagines, vays, anyines, moltons, cabrits, erminis. Les més
clucs. "El Cangrejo" era un personatge rebaixat i massís, brut com una	guilla	i de faccions bestials; vestia mig de gitano mig de comparsa de
del Llussanès. Valls emboscades, on hi viuríen óssos, llops i	guilles	, ens han donat Vallosera, Vallobera, i l'extensa regió de les
el corral i ajudaven a pelar blat de moro. Feien caceres de llops i	guilles	i fins d'ós; a voltes amb trampes, que consistien en un sot cònic tapat
diu que el Sorbus aucuparia té el nom de moixera de la	guilla	. Als boscos començava l'extracció de reïna amb els instruments adients
de la meva terra, que m'enterresis de viu en viu en aquest catau de	guilles	, qu'encara te tinch de veure ab la motxilla a coll y anant de porta en
y a voltes ella li descobría lleugereses d'isart y vivors picardioses de	guilla	pera enganyarla y ferli perdre sa petja. Prompte s'hagué de donar compte
deixarà occir abans de mourer-s. Casi sempre, el seu enemic, sigui llop,	guilla	, etzetra, etzetra, se cansa d'esperar, y com no es possible que ell
especies carnívores més astutes de les que viuen a nostra part de món, la	Guilla	, o Rabosa, consegueix qualques vegades devorar a l'Erissó valent-se de la
La	guilla	Tu, l'animal més llest de tots quants viuen a nostra part de
de la vora, i fins les rels, si t'ho exigeix la vida. La	Guilla	La Guilla, nomenada també Guineu, Rabosa, Volp i Volpell, pertany a la
i fins les rels, si t'ho exigeix la vida. La Guilla La	Guilla	, nomenada també Guineu, Rabosa, Volp i Volpell, pertany a la familia
dedicat al Llop. Segons J. E. Gray, hi ha les següents disset especies de	Guilla	: I. Vulpes vulpes (Europa); II. Vulpes
la que viu en nostra part de món. Els moderns naturalistes fan de la	Guilla	que habita nostra Península objecte d'una subespecie, nomenada per Miller
per la varietat de tonalitats rogenques, groguenques i grisenques. La	Guilla	és una bestia de proporcions i coloriment formosos. El pelatge és fi,
marcadament en la part superior, i d'aquesta el cap i les espatlles. La	Guilla	té una talla de setanta centímetres, sens comptar la cua, que en mideix
equidisten igualment que els extrems interns inferiors de les orelles. La	Guilla	és una bestia de vida nocturna. De dies està reclosa en un dels séus
sensible, com succeeix amb la majoría de les especies nocturnes. La	Guilla	procura caminar sempre en direcció contraria al vent, conseguint estar
l'extermini d'aquesta especie. En el punt de la defensa de la vida, la	Guilla	guanya al Llop, el qual, malgrat els séus sentits, tan bons com els
l'astucia amb la valentía, la presencia d'ànim en el perill, la	Guilla	representa l'astucia amb la cobardía. I és que, si el primer animal,
el cas de combatre per necessitat, embesteix braument, temerariament; la	Guilla	, si no és a temps de fugir, està perduda, i solament si l'astucia hi val
en el séu perill, consegueix el salvament. En materia d'astucia potser la	Guilla	supera al Llop, com la supera en finor d'olfat i, sobre tot, de gust.
en finor d'olfat i, sobre tot, de gust. Aquest és el motiu pel qual la	Guilla	no es menja els troços de carn en els que hi ha estat posada una
ha estat ben clarament significat pel poble, al contar la faula d'una	Guilla	i un Llop que anaren junts a un rusc d'abelles per menjar-se la mel. La

Pàgina 1 (de 7)

50 següents