Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ara, batements de les portes foranes: seria que els espantadissos	guillaven	per por de brega. Endavant; ell no diria res. Hola! passos... anades i
no us en comptaré res; no vull la vostra moneda; però... fora escàndol...	guilleu	. —Si no em doneu altres raons, no em moc —replicà en Jeroni, recolzant-se
mitja per tal de no fer soroll, arreplegaria allò, que li convingués, i	guillaria	secretament. Ningú no n'hauria cap flaire. Era una bona pensada. Ja que
voleiar com si fos una tija de blat, dic al meu contrincant: —Si intenteu	guillar	, us traspassaré pel darrera! Immediatament s'encetà el combat amb sanya
grapes. El seu cul ratllat de carter va brillar al clar de la lluna. Vam	guillar	a galop. Haie encara va girar-se i digué, amb tírria satisfeta, un xic
, breument. —Bé, home, però si... —insisteix Müller,— què faries? —	Guillar	—botzina Kropp. —És clar que sí. I després? —Embriagar-me —diu Albert
arriba! Estira't a terra! Se'n va cap allà baix. Però quan vingui cap ací,	guilla	de seguida! Corrent, te'n pots escapar. Exercitem llurs orelles a
enfurismat;— no veus que ets un pagerol que no hi pintes res? —Doncs	guillo	cap a casa de seguida! —insisteix Tjaden, i tothom riu. —Però, home de Déu
¡la nou del coll s'hauria d'haver trencat!) i així la dona se me les ha	guillades	...". Això li hauria dit jo al sant, ben net que sí... Però, anem al
Rogelio, en descobrir que Charlie i no ells seria la "vedette", havien	guillat	subreptíciament i havien estat atrapats "in extremis", amb el motor del
a l'any 1960. Un títol equívoc, abusiu. En lloc d'estar	guillat	pel circ, el protagonista intervé una sola vegada en una funció. L'única
cercle viciós. Quan n'hi ha, la gent amb un mínim de mitjans econòmics,	guilla	. Això provoca que el barri de tuguris s'enfonsi encara més, que n'emigrin
per tant tu te'ns vas de vacances, lluny, molt lluny d'aquí! Apa,	guilla	! —Ja em comença a pujar la mosca al nas! Encara em faran creure que els
ho sabràs quan sigui l'hora! —I... ja s'acosta? —Dintre uns quants dies...	guilla	! —I tant! —El despatx, em fa venir allò que en diuen claustrofòbia!
apartar-me de les convulsions històriques. Potser la millor solució seria	guillar	... però ¿guillar a on? I... més m'estimo no dir res més. Tots van callar
convulsions històriques. Potser la millor solució seria guillar... però ¿	guillar	a on? I... més m'estimo no dir res més. Tots van callar. En Charles va
perquè a les dones els diuen que van a tirar fotografies i se les	guillen	cap a festa major. Potser sí que això fa tornar jove. * * *
i per aconsolar-nos de no haver tret la rifa, servidor de vostès va	guillar	dimarts cap a La Molina. Val més trepitjar neu i fer barrila amb les
hi fa, i el nas se'ls posa molt fred, després vermell i després morat,	guillen	i diuen que va per un altre el pollastre. —A mi, en aquest temps —deia un
difícilment. Es per això que aquests darrers mesos, en què creia	guillar	, n'estava ben content. Ara sembla que la cosa no va tan depressa com fa
hi ha res més. Al cap i a la fi, un dia o altre haurem de tornar a	guillar	. Guardeu-vos un xic de ganes d'Itàlia; penso però —i en això hi ha un
a fer trinxera. I va dir-me ¿què has vingut a fer aquí, tan jove?	Guilla	, si pots. Les formigues tenien el cau embussat per la carcassa de
[(Es sent venir un gran traüt de gent.)] L'Escanyapits Jo me les	guillo	. Però ja ho saps, Hereu. Si per tot avui no tinc les deu unces, xerro.
cada migdia balb. Pou, mirall, glavi d'una raça esquinçada. Els dits es	guillaren	de la mà, i el llavi restà sec, repintat de calç. Rovellada esdevingué la
això! [(Content.)] Ara va bé! Apa, posa més llenya al foc i	guilla	! Ara de seguida em vestiràs. Becket. Oh, no pas avui; avui us
, és clar, això és cosa dels intendents. [(A l'home.)] Au,	guilla	de pressa i tragina tota la llenya que puguis. Ens has de fer un foc
riure)]. ¿Què hi fas tu aquí? ¿Ets l'espia dels capellans? Au,	guilla	de pressa! Vesteix-te i torna-te'n a casa. Dóna-li una peça d'
... No ho sé!... No m'emboliquis. Tinc feina amb l'Arquebisbe, ara! Au,	guilla	! [(La noia desapareix darrera la tenda. El Rei reprèn.)] A cavall, Tomàs
[(cridaner i una mica vulgarot)]. Doncs comenceu per Déu, apa!	Guilleu	cap a l'oratori, vejam si l'hi trobeu! [(A la Reina mare.)]
secrets a rumiar enganyifes i a parar teles com les aranyes! Au,	guilleu	totes dues! Feu via! No us vull veure més al meu davant! Quan us veig em
anques! I que s'endugui tota la família el dimoni, si la vol. Prou! Apa,	guillent	! Aneu-vos-en tothom! Ràpid. [Surten desordenadament amb un gran fregadís
mal dades els tocarà el rebre a tots. Ens tocarà el rebre! Per això vull	guillar	aviat: a mi no m'enxampen! Mecànic No n'hi ha per tant, home,
[(tot treballant en el seu rai)] A mi no me la fregeixen; jo	guillo	d'aquí abans que tot això acabi pitjor. Noia II ¿I jo no hi
I quan va començar a ploure haurien hagut de començar a pensar a	guillar	. Mecànic Jo tinc el taller al poble i està tancat per causa de
no podem sortir, ni parlar, ni menjar, ¿què podem fer? Pertegàs	Guillar	! Andròmaca [(per Adela)] Que calli aquesta barjaula!
Andr· Diable qui m'en priva! Jo li aconsello que és millor	guillar	, que una vespa em pessiga la geniva i quan m'hagi acabat de pessigar, no
la nit hauries deixat entrar el teu amic Heini per tal d'obrir la caixa i	guillar	amb tots els milions. M'equivoco? Päuli: No, senyor apoderat.
Wayne et penjarà, fuig a les muntanyes! Cooper: Té raó, au,	guilla	. James: Els companys esperen. Cooper: No en tens, de
veure, i fóra capaç de creure que balla dalt d'un punxó. Però com que li	guillava	, i l'ha guanyat un mosquit, naturalment, per despit, li toca dir que és
carret. ¿Et semblen pocs? Cotrone: Si no és que els altres han	guillat	... La Sgricia: ¿I si són bandolers? Cotrone: ¡Com vols
feta, tot foren vexacions, i l'orador que us havia convençut va haver de	guillar	cuita-corrents. Si cal varar naus, el poble hi està d'acord, però no els
El Jove. El qui decora amb figures els vasos funeraris. Au,	guilla	, perquè no em vegi davant de la teva porta. Vella 1a·. Ja sé, ja
[(enrabiat).] ¿Potser sí que et creus que quan m'hagis ensarronat	guillaràs	impune, i això quan jo tinc un bastó? Càrion. ¿Us creieu que jo
dels artesans i de la pobresa. Crèmil. Aquesta remaleïda ja ha	guillat	. [(A Blepsídem.)] Ara tu i jo cal que portem el déu a un temple
de seguida al front, com si fos a un ullastre. El Sicofanta. Jo	guillo	, perquè m'adono que sóc molt més feble que vosaltres. Però si avui trobo
es notaria, vejam si és veritat. La seva germana, la Rosalia, t'has ben	guillat	!, a la teva edat i fer-te un vestit com si tinguessis vint anys! T'hauries
allà on treballo", la veritat és que des que el senyor Miralpeix s'havia	guillat	ningú no li havia apujat el sou, i qualsevol li ho deia a la pobra
ca la tintorera, que m'han d'emmidonar el cobrellit. I la dona es veu que	guillà	perquè no la va veure més, ni a ella ni al cobrellit. El va deixar amb
que durarian molt temps y en menos de quatre dias van	guillar	ne ben corrents. Dirás corran per ciutat, que portan
davant. Les regles són les regles. I qui defuig la llei, la paga. Vaig	guillar	, doncs, i aviat em vaig trobar en un carreró fosc on no hi passava ni una

Pàgina 1 (de 3)

50 següents