×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb guitza |
Freqüència total: 257 |
CTILC1 |
bord. La bèstia batia les potes convulsivament, amb perill de clavar una | guitza | —que hauria estat mortal— al cap d'un dels minyons de la colla que | fer-nos avançar ni recular. Ens hem entossudit, preparant l'etzibada de | guitzes | de l'arrauxament. Això ha estat un mal al llarg de la nostra vida | Les dones són com són; el dia que es lleven de mala lluna, et claven una | guitza | . [(Pausa.)] I en l'altra, ja no hi penses? /Andreu\ | potser et ve de gust de sentir-me parlar així, de veure que he ventat una | guitza | a tot el meu orgull, que he deixat de ser ximple per a tornar-me una dona | una xicota guapíssima, fresca; oh, ja li agradaria ja! —Bé, no em faci la | guitza | a aquestes hores... Miri, que truquen. —No crec que encara siguin aquí, | en realitat, aquella inoportuna visita de Frederic li havia fet la | guitza | ; ell era un home metòdic i rutinari, i segurament que si no s'hagués | fins un interès i una curiositat; es va trobar que quan volia fer la | guitza | a algú, tirar-li boletes de pa al nas, fregar-li el fetge amb un | canalla, i anant com una adalerada darrera de l'imbècil que ens fa la | guitza | a tots... —No cridis tant, home, no cridis tant... —Perquè vegis si tinc | sort, o per la seva conducta deficient. En la manera de jugar, de clavar | guitzes | o d'humiliar un company, es distingien els productes acabats de la | xicot violent, cridaire, renegaire, amenaçador, que tot ho feia anar a | guitzes | i a cops de puny. Quan ell era fora tots estàvem sota la violència, la | Per això s'han tornat mules, per això tenen tanta obstinació i tiren | guitzes | . ¿Què hi diu la teva senyoria, patró? —Que el teu cervell no fa el pes | encara més enrera; les mules, que estaven fermades, començaren a tirar | guitzes | . El gros Domètios es desplomà bleixant: —Misericòrdia, Senyor —murmurà | si l'escomets per darrera, perquè llavors no et veu i et pot etzibar una | guitza | . Els darrers d'entrar a la plaça són el caixer senyor i "sa capellana". | Era sorprenent i misteriós com podia estar tan ben informada. No hi havia | guitza | de cavall ni mossegada de gos, renyina d'enamorats ni baralla de veïns, | s'havia llevat de mala lluna, ell rebia segur el pessic, el revés o la | guitza | . I acceptava el mal fat amb estoica indiferència, com si fos vent, fred o | l'escalfapanxes és estret, ben segur, però em sembla que algunes | guitzes | puc donar! Va estirar el peu tan en l'aire de l'escalfapanxes com va | He d'estar-me tot el dia escoltant aquests bunyols? Ix, o a | guitzes | aniràs escala avall. —No els heu dit ben dits —va fer l'Erugot. —No | el mal costum de dinar fora i encara no ha vingut; a mi m'està fent la | guitza | . Espera't, si vols, o si no, te'n vas. —No, no; | El ruc, cada cop que sent això, s'enfutisma com un dimoni i desgalga una | guitza | amb tal braó que si ens arreplega ens mata. Però, la bèstia, mal que la | —torna el seu amo. I al darrera vinga la boscallada i, per tornes, la | guitza | del ruc. —No en sortireu pas —dic al meu company, planyent-me de la guerra | donar-n'hi unes quantes de fortes cada dia. Pam!... Plantofada, una altra | guitza | del ruc i una mica més de cantera del seu amo. Hola: entre la clariana | que si no fugís, tu el millor dia m'enjegaries lluny de La Caleta amb una | guitza | . Quant a mi, un dia et llevaràs, cercaràs a Vilaret i no el trobaràs... | el xòfer. —S'han marejat a la mar —respongué Tristany—. Ens han fet la | guitza | ... L'automòbil partí rabent. Joan Antoni estava en mig de Vilaret i | —Paràssits! —cridà blanc d'ira Tristany—. M'agradaria que us rebés a | guitzes | ! Se'n seguí una llarga disputa de resultes de la qual ja no dinaren junts | amb el pedruscall... Tants inconvenients per rebrer tal vegada una | guitza | ? Saumell deixà la cua. Rient, s'hi aferrà el pagès. —Tenia por de fer- | Però de la disciplina, no se n'ha pas de fer un sistema de fer la | guitza | . Parla'n a un manyà, a un obrer, a un fadrí qualsevol, d'això: explica | costelles —diu Müller, rient. Aquesta és, ara, la nostra ambició: fer la | guitza | a un carter. Vaig a la barraca i explico a Tjaden tot el que ha passat, | i unes antipàtiques ulleres d'or. Observo que ara ja només m'està fent la | guitza | ; va escorcollant la ferida i de tant en tant reülla per sobre els vidres. | a sords, a mossegar proïsmes, àlias fotre el del costat, a engegar | guitzes | com en diuen a Mallorca, Menorca i Eivissa, com una punta de bestiar dins | batibull, provà de retenir-lo; però En Joan, fora de seny, la rebaté d'una | guitza | (no és bonic de dir-ho, però guitza se'n diu) i després una altra i | , fora de seny, la rebaté d'una guitza (no és bonic de dir-ho, però | guitza | se'n diu) i després una altra i per fi una altra fins a tres. Ja és ben | pecador de fer malifetes, que Nostre Senyor de fer justícia. A la primera | guitza | , el nostre Joan sentí una violentíssima inflor a les orelles, com si les | tingut consciència (bé, si hagués tingut consciència ja no hauria ventat | guitzes | ), doncs, si hagués tingut consciència, hauria reparat que ja no tenia | esdevingut un bram: al cap i a la fi, una acció tant de bèstia com una | guitza | no sol anar acompanyada amb paraules de persona. Però, no comprendre per | i a llançar uns bufits i uns renills desesperats i a ventar uns raigs de | guitzes | que feien pampalluguejar el llum. Semblava que s'hagués calat foc a | "peixerés" o amb altra mena de salvatges menys mansois que ens facin la | guitza | ... Més m'estimo passar angúnies aquí, amb unes quantes braces d'aigua a | vegada m'havia arrencat els sentiments del meu cabell i els havia ventat | guitzes | a la paret de la fàbrica de cervesa,— si hagués pogut consagrar-m'hi i | en acabat el senyor Trabb al minyó,— o us trec de la botiga amb una | guitza | i els porto jo mateix? Vaig escollir el material per a un tern, amb | i en unes quantes paraules, com ara són: dotze tretze, setze, | guitza | , atzavara, Atzeneta, Alzúvia, Atzaila, Atzvara. 70. Hi ha també | Atzúvia, Atzuara, i en alguns pocs casos més com batzoles, butza, | guitza | , etc.. Convé molt també representar amb la grafia tz els | València; i les gestes de la mula "Capitana" que matava els bandolers a | guitzes | , i altres històries de lladres; i com una nit el cap dels facinerosos de | embranzida, benzina; atzerola, atzavara, atzagaiada, horitzó, reguitzell, | guitza | , esbotzar, organitzar, martiritzar, Llàtzer; ase, camisa, riquesa, | fent-li fer tots els papers de l'auca, en llançar-lo al carrer amb una | guitza | , car de tan desprestigiat ja no el poden utilitzar més, poden tractar-lo | episcopal del conte de Daudet: són capaços de guardar-se set anys una | guitza | . Riera i Soler i Vila, marramau!... Ni el dret de queixar-vos us | de donar-li una galeta que va prendre'm del palmell, va ventar-me una | guitza | que, si m'hagués arreplegat, me n'hauria recordat sempre més. Havia après | bella, creada a mesura que l'anés vivint... Pobret! Salta, corre, venta | guitzes | ... T'empaites tu mateix: no pots trencar el cercle... Rose, Rose... On em | ho acaba d'espatllar—. Pot durar molt temps —el suficient per fer-nos la | guitza | a tots nosaltres. ¿O potser no has sentit parlar de Shakespeare? El que | dir aaaahhhh. Escarmentat, tancava la boca amb tota la força i clavava | guitzes | al metge... En fi, ja està passat, i jo contenta. Estic tan contenta amb | acosta't: estic tan sol! Marietta sap que hauria de fugir. Ventar una | guitza | en aquell ventre lluent i fugir cap al carrer. Però s'atansa. —Marietta! | que estirava un camió carregat de bales de cotó i matava les rates a | guitzes | , a la quadra. Però quan fou al temps de morir i veié que aniria a un cel |
|