Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—; o bé: —Què diuen, de les eleccions?— I de vegades: —Encara	guixa	, el Govern?— El serveixen sense prèvia comanda. Un doble-tapa amb olives
carrer estret, una pissarra de fusta que perdia el negre, un guix que no	guixava	, una esponja mastegada i seca que en esborrar feia venir pell de gallina
n'hem de dir Moscou amb totes les lletres? És lletgíssim. A més no	guixa	. En general, els noms de les poblacions corresponen amb el seu caràcter i
He tractat de llegir alguna cosa difícil... Res a fer. Res no ha	guixat	. L'esterilitat deprimeix, perquè us porta a preguntar-vos si no sou un
per collit, /el pinta\ per el llapis,	guixar	per marcar o escriure, /voliva\ per volia,
mai. Escrivia a batzegades servint-se d'una primitiva estilogràfica que	guixava	a la manera d'un punxó. Entretant feia ballar els peus nerviosament.
i un idealista de tot repòs, aquesta branca de les col·leccions no	guixarà	! —Com es diu? —Germinal Ferrer. L'editor Nonell, seguit d'August de
sospirant sempre entre cullerada i cullerada, com si el budell prim no li	guixés	. Quan es disposava a abandonar-nos ens omplia de petons i amb aquella veu
Podem "veure" realment aquesta corba si afegim una petita punta que	guixi	en un dels dos braços en forma de U d'un diapasó; si piquem el
grafit. Aquest material ja s'assembla més al carbó: és negre, no és dur,	guixa	i emmascara. ¿Com pot ser, doncs, que sigui tan diferent del diamant si
de "grapho" ("escriure", en grec), perquè amb ell es pot	guixar	, és a dir, escriure. Els diamants eren coneguts de molt antic. Ja es
passava el rector pel carrer de la Donzella i parava al número devuit,	guixat	amb carbó pels ajudants del saig. Només solia passar per aquell carrer
i grenava, rascava la pintura de les parets escrostonades per la humitat,	guixava	els crulls i ribotava les portes revengudes, netejava la floridura dels
—va aclarir-li en Manelet, veient que en Narcís se'ls mirava embabiecat. —	Guixar	les parets? La mare no vol que ho faci. —Però a tu, t'agradaria fer-
faci. —Però a tu, t'agradaria fer-ho? —Ja ho crec. Si puc	guixar	, guixaré. En Narcís va començar i al cap de poc havia anat de dreta a
—Però a tu, t'agradaria fer-ho? —Ja ho crec. Si puc guixar,	guixaré	. En Narcís va començar i al cap de poc havia anat de dreta a esquerra del
amb la idea que es proposava desenrotllar, amb un guix que no volia	guixar	bé i amb uns pantalons que, per massa lliberalitat del seu propietari,
tot. L'individu en duia una de cap ja que, a part de mirar Eloïm,	guixava	damunt d'una taula signes indesxifrables d'astres i estels entre el plat
animat pels moixarnons. Exquisit! Trufaldí. Bé, el primer servei	guixa	. A veure el segon. Briguel·la. Al segon hi posarem el rostit,
les collites no es pot santificar el dejuni davant estàtues de fosa. [(	Guixa	en el fons com en una pissarra.)] Tots els camins són plens de trampes de
Sobirà Babalà a vigilar-nos [(Mira el savi que no dormia, el qual encara	guixa	sobre paperots.)] Per cert, lletrut Dependecomtoqueu, no cal que us
el Sobirà escortat pels Pintors. Dependecomtoqueu no para d'escriure i de	guixar	a la pissarra.)] Sobirà. Elis, elis! Que no val la pena de seguir?
triat a l'atzar entre una pila de folis destinats a feina de rutina.	Guixava	al bat de la inspiració momentània: ara unes xifres, ara unes lletres, o
de la tauleta auxiliar eren inaprofitables: qualcú s'havia entretengut a	guixar	-los, un a un, amb els pintallavis que guardava a la cambra de bany. I quan
deixat d'escriure a la pissarra amb el dit, perquè s'havia adonat que no	guixava	; però en aquell moment s'hi va tornar a posar aprofitant la tinta que li
se li pot perdonar i gairebé no tenir-la en compte perquè el mot va ser	guixat	un temps després (com es desprèn de la diferent intensitat de la tinta)
de contes de nanos, que es deia Cuentos de la niñez,	guixats	d'un color com violeta; o hi havia també uns primers dibuixos molt
qui s'absté com una manera de "castigar" als seus amb qui s'equivoca o	guixa	la papereta. 2. Gairebé la meitat L'abstenció a
s'ha escampat pels contorns que tres autors, amb estils ben distints, han	guixat	a l'entorn de les relacions conjugals, amb contrastos i clarobscurs
quan veu que el fan els pares, per exemple cuinar o escombrar. Comença a	guixar	en un paper que se li ofereixi, i pot fer una torre de dos cubs. És capaç
idiomes? És clar que sí! ¿No és meravellós? Amb vint-i-sis simples signes	guixats	, ho pots escriure tot. Coses intel·ligents i ximpleries. Coses bones i
una taula de fusta de pi rodona, amb llapis de colors i papers	guixats	escampats al damunt, tot de cadires al voltant. El desordre era
¿Encomano taula a El Alambique? —Ja ho veurem. El full es podia	guixar	, ¿oi? —Sí, sí —fa ell, provant de semblar indiferent—. És una
Per què està tota guixada? Ell: La vaig	guixar	després. Un estiu que feia molta calor i treballava cobrant rebuts de la
a l'arbre arrabassat del país del teu somriure. Si fos valent,	guixaria	amb els dits, a la sorra, sota l'aigua, bussejant contra els
del diari La Publicitat. La majoria de mots encreuats	guixats	, una prova literal de la mar de temps que et vas passar aquí sota, vivint
s'interrompia, com si la ploma, atès que la mà ja no l'aguantava, hagués	guixat	espontàniament, mentre el cos de l'escrivent relliscava per terra, un
sense sort, sobre el mal. Malaguanyat el temps que hi vaig dedicar. Paper	guixat	per les dues cares. En una cara, la reflexió fallida; en l'altra, la
els torrents, les roques es renten. Quin goig no fóra poder escriure	guixant	o sucant les punxes de la mateixa terra punxeguda, i au! No hi
deixessin empunyar, quines de les muntanyes que conec tindrien un millor	guixar	. A continuació se'm fa present el Montnegre, amb la seva obscura narració
el Montnegre, amb la seva obscura narració de turons que, més que no pas	guixar	, lliuren una escriptura successiva i constant, negres els turons de tots
per la seva arrel de vent, flairosa la lletra de les branques que ha	guixat	— i sentir com verdeja tot ell, i com, amb un diluïment suavíssim, rebrota
retret: «Has deixat el mar ple de ditades i els cims espuntats de tant	guixar	». Per tornar les aigües a camí, voldria que el torrent ragés molt fort i
els objectes únics, les traces visibles d'una mà que el va tocar i el va	guixar	. Reescriure és com reedificar, pensava la Vicky, a Roma van alçar les
l'alè en pic veien que se'ls acostava armat amb la barreta de guix. En	guixar	l'escorça, l'home podia notar la tremolor de l'arbre. «T'ha arribat
Un dibuix que cap dels meus germans havia vist. Vaig... vaig	guixar	-lo... Si els meus germans haguessin vist aquells gargots damunt d'un
a, conec un restaurant que, el nen torna de colònies el dia— la portava a	guixar	una quadrícula creixent de fractals tot esperant la paraula clau, la
anomena el seu sancta sanctorum. La be alta del rètol que ell mateix va	guixar	amb un retolador es refereix als efectes sonors aguts que desprenen tota
d'exculpar-se. Pensa en els noms dels sospitosos que el documentalista ha	guixat	en sengles cartes i es disposa a investigar-los. Comença pel Tutusaus.
de la Música, repassa les pàgines de Lorem Ipsum en les quals ha	guixat	amb bolígraf les sis paraules que li semblaven clares i que ara el fan

Pàgina 1 (de 2)

50 següents