×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb guspirejar |
Freqüència total: 177 |
CTILC1 |
per moments una transparència més clara, i ací i allà començaven a | guspirejar | els primers estels. Per fi el veié aparèixer. S'acostava en la mateixa | una gebrada intensíssima: tant, que sembla que hagi nevat. Però el sol fa | guspirejar | aquella meravellosa cendra. He vist un camp de blat tènue que semblava un | que más separa a los hombres?\ Jo rumio un moment. Veig l'aigua que | guspireja | a l'altra banda i dic, en forma interrogativa. —/¿El mar?\ —/ | esperits, m'ofegava. La veu, tota càlida, mentre es mig cloïen els ulls i | guspirejaven | a través de les parpelles, em deia: —Ja se l'estima força, el meu fill? | el color de les pedres dels marges. Els meus ulls, al dir de la gent, | guspirejaven | com un raig de foc. Tenia i tinc encara el tallat cepat d'un pagès del | dir resignat—, em sembla que hi ha molts diners aquí dins." Els ulls li | guspirejaven | de joia. Tots dos estàvem embalats. Ell mostrava una gran por d'ésser | on em vaig asseure, recolzat a la maleta. Començava la tarda. Les aigües | guspirejaven | com miralls al sol. Les ones verdes es desfeien en blancs serrells | urbs vermellejava amb el ponent. Dalt d'una muntanya, damunt les cases, | guspirejava | una forma daurada que jo encara no sabia que fos la imatge de /Nôtre | Al volt dels ulls, enfonsats, tenia dos cercles moradencs, les nines | guspirejaven | intensament amb la lluïssor de la febre, els llavis eren de color | d'una tirada. Jo l'escolto. Ara ens hem ajagut a l'herba. L'aire vibra, | guspireja | . Veig les coses com a través d'un cristall il·luminat. Ell parla, em | s'escalfen les mans balbes i agafen bufera per la cercavila. I tot seguit | guspiregen | els altres. A la plaça de l'ajuntament, que és el llombrígol del poble, | posar-lo prou al descobert, però la noble sinceritat de la seva ànima en | guspireja | prou. Per semblant, la vida es complagué a fer vibrar amb intensitat la | la porta del bell palau, per la qual corría a ones, a ones, a ones, i | guspirejava | incessantment, una host d'Ecos, dels quals la dolça funció era només | alirons d'una tortuga marina. Uns ulls petits, de no cap color precisa, | guspirejaven | dins de tot del seu cap. El seu nas quedava sepultat dins la massa de | assestats sobre mi en mil direccions, on abans jo no en sospitava cap, i | guspirejaven | amb la lúgubre lluor d'un foc que jo absolutament volía, però debades, | /El año literario 1918\, aquella febre de relació amb què ha | guspirejat | sempre la vostra amistat. Estimo la recordança generosa que ens féu de | devessall de llum que aboca la làmpara, amb totes les bombetes enceses, | guspiregen | els ulls i les dents en competència amb els coberts d'argent fi i la | parroquians que duen blat a moldre en són temptats, i més d'uns ulls en | guspiregen | , com el ferro batut roent damunt l'enclusa. I això, tant de minyons de la | guarnició de la seva espasa és d'ònix; té al dit un gros diamant que fa | guspirejar | a l'esguard d'altri i que és perfecte; no li manca ni una de les curioses | de tot de les boires cendroses, deixava veure un tros de cel profund on | guspirejaven | escasses estrelles. Anava esvaint-se la tempesta. El rellotge pausat de | el vell i tacat document fou estès al davant nostre. Els ulls del guia | guspirejaven | . Dansà al volt de nosaltres, tustant lleument el pergamí amb son dit: | de Girona és gai i vivificant! Ho saben els caçadors d'aloses que el fan | guspirejar | en llurs mirallets i l'entelen amb el fum de llurs escopetades; ho saben | pel cel esfilegassant-se en brillantors discretes, mentre en algun indret | guspireja | la brunyida superfície d'un roc o d'una fulla i s'allargassa, ran de | dels roqueters; altres, lluitar amb la malesa; s'endinsa pels brancatges; | guspireja | en les clarianes com un gran foc de bengala; fa ressaltar absurdes | resolguessin el séu conflicte, semblà que en son pensament tan sols hi | guspirejés | la darrera idea que esplaià a la serventa de sa casa, i respongué com | un tros de mica, un bassal d'aigua o bé una fulla de to molt brillant, | guspiregen | igual que un heliògraf. Però aquell dia no es veien núvols i era un dia | i ara sang d'Hathi. No vui tenir-lo més. Mira! L'ankus voleià | guspirejant | i es clavà de punta a més de vint-i-cinc metres enllà, entremig dels | pacient. Si parla amb en Joan no diu pas aquelles coses que diu l'Agneta, | guspirejant | -li els ulls. I quan s'adreça a ella, somriu amb un aire que encanta. El | gas dels rètols, els anuncis del quiosc, il·luminat per la llum interior; | guspirejant | tot com un castell de focs artificials, que ara s'enfila pels aires | braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que | guspirejaven | , com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava | a les butxaques. Els ulls del senyor Marcel·lí l'amidaven de cap a peus i | guspirejaven | . Demés, respirava fort, com quan estava a punt de cometre una violència | i emparrats a l'entorn i tocant a l'aigua, una platja de sorra fina, que | guspirejava | com un or al sol. Encara hi havia ça i enllà alguna alzina, algun | el mestre de ball i contador reial. En veure'l, els ulls de Tallafer | guspirejaren | ; el rostre d'Alina s'enfosquí. El rei, a la fi, cridà: —Artús! | cap endarrera!... Sota el cel, cada minut més blau i vaporós, | guspirejaven | lluny, ací i allà, ara arrenglerades, ara disperses, més llumenetes | Maria; després la columna a Colom i l'àuria Mare de Déu de la Mercè, | guspirejant | , ferida pel primer raig de sol! Més ençà, les puntes del port s'acostaven | no el traís; però jo el vaig sentir i el vaig conèixer. Una corona comtal | guspireja | al seu damunt: per això és que ell no gosa de parlar en veu alta. Vaig | que ell no gosa de parlar en veu alta. Vaig somriure: una corona de poeta | guspireja | sobre el d'ell! La noblesa d'Elianor d'Este guanya esclat pel nom del | que són remarcables.— I seguí menant. Comparegué un artista, i sos ulls | guspirejaren | . No digué cap paraula, però xiulà, i els rossinyols cantaren, l'un més | del vestit, i amb els dits de la mà separats i encartronats! Oh! Còm | guspirejaven | sos ulls i resplendia tota la seva faç de felicitat! —Demà sortiràs | mar tranquila, i contemplar la gran ciutat vora la platja, on els llums | guspirejaven | com a estels innombrables; parar oïda a la música i a la fressa i | els campanars bastits pels homes. Prenien les formes més prodigioses i | guspirejaven | com a diamants. Ella havia segut en una de les més esbarjoses, i tots els | eren encara encesos d'una claror rosada i daurada, i l'estel vespertí | guspirejava | en el cel dolçament acolorat. L'airet era suau i gerd, i la mar tan | no en va tenir necessitat, perquè, al sol esguard del líquid brillant que | guspirejava | a la seva mà com un estel resplendent, es feren enrera, esgarrifats. Així | un sospir d'alliberament. Sobre la darrera llum del crepuscle, els ulls | guspiregen | . 22 D'agost. Ahir féu un mal dia. Vent del car de | Al pla de Vall-llobrega creuem el tren. Com que crema llenya, la màquina | guspireja | com un drac furiós. Surt una lluna en forma de falç que posa, sobre la | , com una ona més fina, d'un color de pa torrat, que, amb el sol, | guspirejava | . A l'horitzó, núvols en creu, sobre un cel lleugerament tocat de malva. | assegut sobre la fusta lluent i suau de l'escó, davant del foc de pi, | guspirejant | . Es va fent fosc darrera de la finestra reixada. La casa és esgavellada, | s'hi mor, és rosat, i les torres punxegudes són tan enceses que apar que | guspiregin | com el mateix foc. En Peret i En Tinet entren al Castell. I vénen a | Lau mig ajaçat en terra, veia el firmament estelat, la Creu del Sud | guspirejant | més que cap altra constel·lació. Una petita depressió del terreny els | Pujareu el carrer solitari a altes hores de la nit. Els estels | guspiregen | allà dalt sobre les teulades, en el gran repòs. De sobte aquí dintre, |
|