DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
guspirejar M 3 oc.
guspirejar V 174 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb guspirejar Freqüència total:  177 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

per moments una transparència més clara, i ací i allà començaven a guspirejar els primers estels. Per fi el veié aparèixer. S'acostava en la mateixa
una gebrada intensíssima: tant, que sembla que hagi nevat. Però el sol fa guspirejar aquella meravellosa cendra. He vist un camp de blat tènue que semblava un
que más separa a los hombres?\ Jo rumio un moment. Veig l'aigua que guspireja a l'altra banda i dic, en forma interrogativa. —/¿El mar?\ —/
esperits, m'ofegava. La veu, tota càlida, mentre es mig cloïen els ulls i guspirejaven a través de les parpelles, em deia: —Ja se l'estima força, el meu fill?
el color de les pedres dels marges. Els meus ulls, al dir de la gent, guspirejaven com un raig de foc. Tenia i tinc encara el tallat cepat d'un pagès del
dir resignat—, em sembla que hi ha molts diners aquí dins." Els ulls li guspirejaven de joia. Tots dos estàvem embalats. Ell mostrava una gran por d'ésser
on em vaig asseure, recolzat a la maleta. Començava la tarda. Les aigües guspirejaven com miralls al sol. Les ones verdes es desfeien en blancs serrells
urbs vermellejava amb el ponent. Dalt d'una muntanya, damunt les cases, guspirejava una forma daurada que jo encara no sabia que fos la imatge de /Nôtre
Al volt dels ulls, enfonsats, tenia dos cercles moradencs, les nines guspirejaven intensament amb la lluïssor de la febre, els llavis eren de color
d'una tirada. Jo l'escolto. Ara ens hem ajagut a l'herba. L'aire vibra, guspireja. Veig les coses com a través d'un cristall il·luminat. Ell parla, em
s'escalfen les mans balbes i agafen bufera per la cercavila. I tot seguit guspiregen els altres. A la plaça de l'ajuntament, que és el llombrígol del poble,
posar-lo prou al descobert, però la noble sinceritat de la seva ànima en guspireja prou. Per semblant, la vida es complagué a fer vibrar amb intensitat la
la porta del bell palau, per la qual corría a ones, a ones, a ones, i guspirejava incessantment, una host d'Ecos, dels quals la dolça funció era només
alirons d'una tortuga marina. Uns ulls petits, de no cap color precisa, guspirejaven dins de tot del seu cap. El seu nas quedava sepultat dins la massa de
assestats sobre mi en mil direccions, on abans jo no en sospitava cap, i guspirejaven amb la lúgubre lluor d'un foc que jo absolutament volía, però debades,
/El año literario 1918\, aquella febre de relació amb què ha guspirejat sempre la vostra amistat. Estimo la recordança generosa que ens féu de
devessall de llum que aboca la làmpara, amb totes les bombetes enceses, guspiregen els ulls i les dents en competència amb els coberts d'argent fi i la
parroquians que duen blat a moldre en són temptats, i més d'uns ulls en guspiregen, com el ferro batut roent damunt l'enclusa. I això, tant de minyons de la
guarnició de la seva espasa és d'ònix; té al dit un gros diamant que fa guspirejar a l'esguard d'altri i que és perfecte; no li manca ni una de les curioses
de tot de les boires cendroses, deixava veure un tros de cel profund on guspirejaven escasses estrelles. Anava esvaint-se la tempesta. El rellotge pausat de
el vell i tacat document fou estès al davant nostre. Els ulls del guia guspirejaven. Dansà al volt de nosaltres, tustant lleument el pergamí amb son dit:
de Girona és gai i vivificant! Ho saben els caçadors d'aloses que el fan guspirejar en llurs mirallets i l'entelen amb el fum de llurs escopetades; ho saben
pel cel esfilegassant-se en brillantors discretes, mentre en algun indret guspireja la brunyida superfície d'un roc o d'una fulla i s'allargassa, ran de
dels roqueters; altres, lluitar amb la malesa; s'endinsa pels brancatges; guspireja en les clarianes com un gran foc de bengala; fa ressaltar absurdes
resolguessin el séu conflicte, semblà que en son pensament tan sols hi guspirejés la darrera idea que esplaià a la serventa de sa casa, i respongué com
un tros de mica, un bassal d'aigua o bé una fulla de to molt brillant, guspiregen igual que un heliògraf. Però aquell dia no es veien núvols i era un dia
i ara sang d'Hathi. No vui tenir-lo més. Mira! L'ankus voleià guspirejant i es clavà de punta a més de vint-i-cinc metres enllà, entremig dels
pacient. Si parla amb en Joan no diu pas aquelles coses que diu l'Agneta, guspirejant-li els ulls. I quan s'adreça a ella, somriu amb un aire que encanta. El
gas dels rètols, els anuncis del quiosc, il·luminat per la llum interior; guspirejant tot com un castell de focs artificials, que ara s'enfila pels aires
braument esmanegat, i amb unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava
a les butxaques. Els ulls del senyor Marcel·lí l'amidaven de cap a peus i guspirejaven. Demés, respirava fort, com quan estava a punt de cometre una violència
i emparrats a l'entorn i tocant a l'aigua, una platja de sorra fina, que guspirejava com un or al sol. Encara hi havia ça i enllà alguna alzina, algun
el mestre de ball i contador reial. En veure'l, els ulls de Tallafer guspirejaren; el rostre d'Alina s'enfosquí. El rei, a la fi, cridà: —Artús!
cap endarrera!... Sota el cel, cada minut més blau i vaporós, guspirejaven lluny, ací i allà, ara arrenglerades, ara disperses, més llumenetes
Maria; després la columna a Colom i l'àuria Mare de Déu de la Mercè, guspirejant, ferida pel primer raig de sol! Més ençà, les puntes del port s'acostaven
no el traís; però jo el vaig sentir i el vaig conèixer. Una corona comtal guspireja al seu damunt: per això és que ell no gosa de parlar en veu alta. Vaig
que ell no gosa de parlar en veu alta. Vaig somriure: una corona de poeta guspireja sobre el d'ell! La noblesa d'Elianor d'Este guanya esclat pel nom del
que són remarcables.— I seguí menant. Comparegué un artista, i sos ulls guspirejaren. No digué cap paraula, però xiulà, i els rossinyols cantaren, l'un més
del vestit, i amb els dits de la mà separats i encartronats! Oh! Còm guspirejaven sos ulls i resplendia tota la seva faç de felicitat! —Demà sortiràs
mar tranquila, i contemplar la gran ciutat vora la platja, on els llums guspirejaven com a estels innombrables; parar oïda a la música i a la fressa i
els campanars bastits pels homes. Prenien les formes més prodigioses i guspirejaven com a diamants. Ella havia segut en una de les més esbarjoses, i tots els
eren encara encesos d'una claror rosada i daurada, i l'estel vespertí guspirejava en el cel dolçament acolorat. L'airet era suau i gerd, i la mar tan
no en va tenir necessitat, perquè, al sol esguard del líquid brillant que guspirejava a la seva mà com un estel resplendent, es feren enrera, esgarrifats. Així
un sospir d'alliberament. Sobre la darrera llum del crepuscle, els ulls guspiregen. 22 D'agost. Ahir féu un mal dia. Vent del car de
Al pla de Vall-llobrega creuem el tren. Com que crema llenya, la màquina guspireja com un drac furiós. Surt una lluna en forma de falç que posa, sobre la
, com una ona més fina, d'un color de pa torrat, que, amb el sol, guspirejava. A l'horitzó, núvols en creu, sobre un cel lleugerament tocat de malva.
assegut sobre la fusta lluent i suau de l'escó, davant del foc de pi, guspirejant. Es va fent fosc darrera de la finestra reixada. La casa és esgavellada,
s'hi mor, és rosat, i les torres punxegudes són tan enceses que apar que guspiregin com el mateix foc. En Peret i En Tinet entren al Castell. I vénen a
Lau mig ajaçat en terra, veia el firmament estelat, la Creu del Sud guspirejant més que cap altra constel·lació. Una petita depressió del terreny els
Pujareu el carrer solitari a altes hores de la nit. Els estels guspiregen allà dalt sobre les teulades, en el gran repòs. De sobte aquí dintre,

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »