DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
gussi M 132 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb gussi Freqüència total:  132 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

va cridar-lo pel seu nom. El dia anterior havia plogut, i els llaguts, gussis i balandres reunits en aquell paratge eixugaven al sol llur velam
, i... anem!... tinc confiança en tu. Apa, seu aquí, a s'ombra des gussi, i parlarem. En Temme, encuriosit, va convenir-hi. Tots dos interlocutors
va morir es pare de sa meua dona, que era pescador, i ella heretà aquest gussi, tothom va aconsellar-me que me'n servís i que cerqués a sa mar s'aliment
corda ès sa canya de pescar. I deia ell: "—Doneu-li un mal tros de gussi o de llanxa, i llavors serà com un music que pot governar una cobla... i
us proposeu? Heu d'entendre que jo no tinc pas diners. Voleu vendre es gussi? —Sí i no, Temme. Això de vendre, sempre va llarg. No ixen es compradors
i jo podríem fer un tracte. —Quin? —preguntà el xaval amb emoció. —Mira: gussi, rems, veles, ruixó, palanqui, palangrons, nanses, garbitanes... anem,
ventant un patac al muscle del xaval, li va dir: —Aixeca't i mira aquest gussi. Vint-i-un pams. Sa nata per a es teu empre! Un llagut et fóra de mal
marit i muller, totes les tardes del mes, a passejar pel mar amb el gussi. En Temme hauria volgut esquitllar-se; però els dos forasters s'havien
el desmenjat, va dir: —Cert, cert... us han guiat bé. No hi ha un gussi millor que es meu, per a una passejada; però... carau, carau!... em voleu
—va fer en Temme amb to adolorat. —Ara veig que, en es nostro negoci des gussi, vós heu estirat tant com heu volgut, i jo no gota. —Visca, visca! —
les ales braves que hi llampeguegen per dedins. Oh, sí! li convenia un gussi! Li havien suggerit aquella idea, i ja no se la podia treure del cap. Ja
en flaire, en llum, en promeses d'un bell estiu, que calia aprofitar. Un gussi! ¡Que era trist, perdre aquell bon temps! III De la tragédia a
de s'estrop, procurarà collar-te'l, i t'exigirà que li renovus es gussi de cap a cap: que una costella consentida, que una peça des folrat
ningú. ¡Tu a sa teua! O sol, o patró! —Ès que a mi un gussi em convé com es pa que menjo. —Vet aquí una veritat com un temple. ¡Ja ho
sa brega amb es vent i ses ones... Sí, Temme; vas bé: has de comprar un gussi. —Comprar-lo! —exclamà el xaval. —Oidà!... i diners? —Tu
ès cosa —exclamà el xaval, desil·lusionat. —Veieu?... No anem enlloc. Un gussi deu valer trenta o quaranta vegades més: oi? El vell esclafí una rialleta
orella d'en Temme, i, com de secret, li va preguntar: —T'agrada, es gussi d'en Bonosi? —A mi sí; però... alerta!, que no hi entenc res.
a cames: jo hi posaré ets atros, que te'ls deixaré sobre es mateix gussi, sense rèdits i a tornar-me'ls quan pugus. Què llamp! m'has entrat per s'
No que no la judiqués bona. ¿Què millor, per a ell, que comprar un gussi, governar-se'l al seu gust, i no haver de partir ganàncies amb ningú?
escoltant només sa veu de vostro bon seny, digueu-me: ¿ès car o no, es gussi d'en Bonosi, a preu de cent vint escuts? Me convé o no me convé? —No
com un mort. No ploreu, dona, no ploreu. Us hai proposat sa compra d'es gussi d'en Bonosi perquè em sembla un negoci bonic: encara estic a ses
li semblaven fora de to. Ni mai que hagués parlat de res! Maleït fos el gussi! Però ¡qui s'havia de figurar que una proposició tan innocent hagués de
com si hagués comès un crim. —Haver fet plorar una mare! ¡Maleït sigu es gussi! I, si ara ella s'emmalaltís i morís... Crist de Déu, quin remordiment!
desgràcia. Escolta: ...t'ho hai de confessar... no te'l puc comprar, es gussi. Era teu! Jo te l'hai robat! ¡Sóc sa teua desgràcia! Ho veig! ho
les mànegues de la camisa, i, posant-se dret, va veure tot seguit un gussi tripulat per tres persones: dues vestides de blanc, que eren la dameta
Bonosi. —Vet aquí es cas, Temme. Aquesta tarda sa missenyora ha trobat as gussi es meu volantí, m'ha preguntat per què servia, i s'ès engrescada a voler
Mentrestant en Bonosi havia deixat un moment els rems amb què mantenia el gussi a l'aguant, i la petita embarcació, abandonada al corrent, començava a
—Aguanta, Bonosi, aguanta! —va cridar-li en Temme. —No convé que es gussi s'escorru cap as planell baix de sa roca. Ara mateix hai pescat un mal
—I pegava coparrets a la galta del seu marit amb el palmell de la mà. El gussi fou atracat, i els dos forasters saltaren efectivament a la roca i,
mig de l'esquena, i va alçar-la en sopols, emportant-se-la cap al gussi, desitjós d'allunyar-la d'aquell paratge funest. Estava completament
romandre llarga estona dret sobre la roca contemplant com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda, erta. Tan joiosa que havia comparegut mitja
que ja pogués trobar-la refeta i eixorivida. En perdre de vista el gussi, va recordar-se del preciós collaret que havia caigut al mar. Vet aquí la
nedador. Calia considerar-la. Va anar al lloc mateix on havia atracat el gussi últimament, i va escrutar l'aigua. Era claríssima. La joia havia anat a
—féu en Temme en pendre aquell trosset de ferro. —Ès sa clau des meu gussi, que ja no ès meu —li explicà enigmàticament en Bonosi. —Ella l'ha
vela que va venint. —Mira allà, Tuietes. Veus, aquella vela? Ès la des meu gussi. ¿Saps, al dedins, qui hi ve? Sa mare i es fill més feliços d'aquest
Missenyora Lilí, s'americana de ca na Vetes-curtes, regalant-los es meu gussi, els féu gairebé rics. I a fe que no es pot dir "—Mal profit us faça
hora de la tarda, avarem el "N··a· S··a· del Carmen", el petit gussi de dinou pams, amb el que férem, de petits, tantes campanyes per aquest
últimes tardes amb aquesta família, navegant al fil de la costa amb el gussi "N··a· S··a· del Carmen". Quina meravella, quina impressionant
deia Fidel. Aquests pescadors s'ocupaven de les cases i utilitzaven els gussis per a pescar els calamarsos, a l'hivern. De vegades els senyors
—Cala més cap a llevant, que hi ha una roca llagostera! —cridava des d'un gussi a un pescador que submergia les nanses a prop seu, i si no el sentia,
i després cap enfora, fins a una nova revinguda. Se'ls acudí de varar un gussi i remolcar el pobre Joan a una distància on hi hagués bon tou d'aigua. La
penses que pots governar un bergantí de 300 tones igual que un gussi. El millor que pots fer és posar-te de serviola. Apa. Navegaren tres
el senyor Ignasi obrí les portes de la barraca i els petits van veure el gussi que hi havia dins, es van posar a picar de mans i a saltar d'alegria. En
enseuar les escoes, els nois anaven estenent els pals per la sorra, i el gussi fou llençat a l'aigua. Els primers d'embarcar-se foren els petits. Ni el
els mil tornaveus de les alteroses roques que es dreçaven imposants. El gussi lliscava silenciosament vers una cala fonda, al capdavall de la qual hi
com un cigne; només, de tard en tard, els rems donaven un petit impuls al gussi i ja en tenia prou per anar navegant una bona estoneta; si no fos que les
en lloc de venir a passar un dia de platxeri. Au, anem a la cova. El gussi enfilà la proa de dret a un gran esvoranc de les roques i es ficà per un
mullada —respongué el pare, sense donar-hi importància. A mesura que el gussi s'apropava a aquell indret, la mala olor era més forta, i així que van
en barca entre les roques! ¡Mare de Déu, si en aquells moments un gussi s'hagués atrevit a atançar-se a les roques! ¡Cap força humana, ni potser
que aquells bons mariners d'arracada que anaren a Alger i a Marsella amb gussis de trenta-cinc pams, sense pont, es moriren de pena i d'inanició per les

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »